(4t ESO) La matèria de la propera prova procedeix majoritàriament d'aquest tema (8 del llibre). Respecte als continguts, el que s'estudia en definitiva, és l'evolució de les dues ideologies que varen desenvolupar-se a Europa com a consequència de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques: el Nacionalisme i el Liberalisme i també, el desenvolupament de la segona fase de la Revolució Industrial. S'ha d'estar molt atent als títols dels diferents apartats en què s'estructura el tema. Els dos primers fan referencia al NACIONALISME i es centra en el procesos d'unificació d'Itàlia i d'Alemanya, per una banda i per altra en la formació dels Estats Units. EL tercer apartat parla del conflicte entre LIBERALISME i les darreres resistències del absolutisme de l'Antic Règim i així s'analitza la situació política de les principals potències: Gran Bretanya, França, Rússia, Alemanya, Imperi Austrohongarès. Els darrers apartats es centren en el desenvolupament dels imperis colonials i l'Imperialisme que, en definitiva, es relacionen amb la revolució industrials i l'auge nacionalista. Respecte als procediments, s'ha de repasar: vocabulari, eix cronològic, textos significatius i mapes històrics. S'exposen alguns materials que puguin servir per facilitar la tasca:
Un bloc molt interessant per poder estudiar Història a través de mapes es: http://lahistoriaconmapas.blogspot.com/search/label/Siglo%20XIX D'aquest bloc procedeixen aquest mapes:
Aquest mapa d'Africa és de la següent adreça: www.xtec.cat/~ejimene7/imperialisme.ppt
NOTA PRÈVIA: El comentari de la primera fotografia és molt més extens degut a la seva importància i s'ha intentat seguir l'esquema treballat a classe. Com ja s'ha comentat és tracta d'una de les fotografies més famoses i conegudes de la història i de la què es pot trobar molta informació. S'han obviat detalls informatius que es poden veure en diverses fonts (història de la fotografia, debats sobre la seva autenticitat i autoria, biografia de Capa, etc.). Respecte a les altres fotografies, es destaquen els elements més rellevants. Òbviament, malgrat que s'intenta fer una anàlisi amb un cert rigor, no s'ha d'oblidar el seu caràcter didàctic i subjectiu.
-->
1.Mort d’un milicià. Robert Capa.
Fotografia en blanc i negre en format horitzontal. Temàtica bèl·lica. Fotoperiodisme.
Mort d’un soldat republicà durant la guerra civil espanyola. Essència del caràcter del què és una instantània: es capta el moment just en que el soldat es abatut per un dispar, malgrat no es vegi ni la bala ni la sang del impacte. Tot transmet sensació de veracitat, tanta que per alguns els va fer pensar que podria tractar-se d’un muntatge, d’una posada en escena. El fotògraf estava allà, però el resultat és casual, afortunat, malgrat que representi una tragèdia. Marca la pauta de la fotografia de guerra.
Composició
Desequilibrada, concentra el pes en el costat esquerrà (inferior) on es troba el milicià què si es situa en un dels eixos verticals de la llei de terços. Figura sobre el fons, monumental, dinàmica. Amb suficient profunditat de camp com per apreciar al fons, a la llunyania una cadena muntanyosa lleugerament inclinada.
(Espai) Exterior, vessant d’un turó en direcció descendent. Important el que no surt a la foto (fora de camp): d’on ve el dispar? Cap a on va el milicià?
(Temps) Difícil càlcul sobre el moment del dia. La llum arriba frontalment al soldat que allarga la seva ombra amb la inclinació del seu cos; possiblement, a l’horabaixa. La seva roba i objectes assenyalen un temps històric concret, però l’acció representada podria ser de qualsevol guerra. I això augmenta la seva transcendència.
Elements morfològics.
Joc de diagonals contraposades entre milicià-fusell i vessant-ombra
Efectes borrosos i de manca de nitidesa conseqüència d’emprar una velocitat lenta, però major sensació de realisme i de dramatisme. A l’igual que l’angle de dispar, un lleu contrapicat que contraposa la inestabilitat de la figura (al temps que augmenta la seva escala) i la inclinació del terra amb un cel ample i difús on es retalla la silueta del milicià. Tot i que el gra és ben gros i no apareixen excessius contrastos, s’aprecien les diferents textures dels objectes representats (herbes, roba...)
Significat
(Element clau d’aquesta foto). Això és la mort, això és la guerra. S’ha congelat l’instant decisiu d’una realitat: fotoperiodisme.
2.Pete Turner. Arquitectures...
Fotografia en color, format horitzontal.
Façana d’un edifici amb una petita visió del mar i del cel al fons, des d’una terrassa.
Composició desequilibrada i caòtica. Es combinen diagonals i plànols de colors intensos amb ombres de gran intensitat que creen una impressió irreal i confusa: fotografia o pintura?, Arquitectura real o fictícia? El tractament de la llum i del color sembla clarament manipulat.
El recorregut visual condueix al petit espai on es veu la mar i l’horitzó (important profunditat de camp) i això, juntament a les variacions tonals i el fora de camp, ajuden a definir el caràcter fotogràfic de la imatge.
Sensació de caos organitzat. Incertesa. Joc visual.
3.Robert Frank. Carretera US-285, New Mexic.
Blanc i negre, format vertical.
Equilibrada però asimètrica: provoca certa tensió que es compensa amb la profunditat de la foto que s’accentua amb un alt horitzó i un cel de plom. Destaca la marcada perspectiva de la carretera que es perd al fons. Degut al gran contrast, les zones brillants de la carretera creen un efecte lumínic continu que produeix una sensació de moviment cap el punt de fuga. Gra ample i poca nitidesa, però intensa profunditat de camp.
Llevat d’un cotxe a mig pla, que a penes es distingeix, només hi apareix la carretera en un paisatge pla, buit, àrid. Sensació de soledat. Carretera d’incert destí.
Aquest mapa d'Africa és de la següent adreça: www.xtec.cat/~ejimene7/imperialisme.ppt
