1. Document de text.
Crear un document de text (format Word, OpenOffice o .pdf) que inclogui:
1.1.Característiques tècniques de la càmera emprada.
1. Marca i model de la càmera.
2. Número de megapíxels de les imatges.
1.2. Informació fotos realitzades.
Ordre i Títol, data, característiques tècniques (programa, enfocament, velocitat, diafragma, longitud focal) i comentaris (si es troben necessaris)
2. Fotografies
Format: .jpg; en un cd a lliurar en classe o correu electrònic (ueeep@hotmail.es); en aquest cas, es recomana presentar un (o varis) arxiu comprimit .zip o .rar.
S’ha d’intentar aplicar al conjunt de les fotos els diferents elements que hem vist a les classes (per exemple: llei de terços, profunditat de camp o no, etc.), cercant la major varietat d’efectes possibles. Una major complexitat i elaboració (en relació a la càmera emprada) es tindran en compte a la nota final, però no seran els únics criteris, ja que heu de recordar que la força d’una foto no resideix només en qüestions tècniques i formals sinó en l’impacte, l’empremta, el missatge que deixa a l’espectador. En definitiva, en la seva capacitat comunicativa.
Es valoraran negativament les fotos que tinguin errades de desenfocament o manca de nitidesa, llevat de que sigui un efecte intencionat.
No s’admeten retocs fotogràfics llevat de retalls i brillo-contrast.
Almanco un 45 % de les fotos s’han de fer a l’institut.
1. Retrat, de Primer Pla i Plànol Sencer.
2. (càmera reflex) Dues fotografies d’un objecte amb profunditat de camp i sense.
3. Plànol general d’un paisatge urbà o natural.
4. Fotografia nocturna sense flash o d’interior (amb balanç de blancs corregit)
5. Dues fotografies d’objectes en moviment: 1 moviment congelat i altre sense.
Reportatge: 3 fotografies d’un d’aquests dos temes:
1. El meu institut: una visió personal.
2. Hivern a Mallorca.
Termini lliurament: 10 de gener a classe (cd-rom); 9 de gener 20,00 hrs. per correu electrònic
diumenge, 19 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
XII TROBADA D'AUDIOVISUALS A PORRERES
Alumnes de Cultura audiovisual de 1r batx. D: amb motiu de l'examen de dimecres passat al final no es va poder comentar tota la informació de la Trobada d'audiovisuals de Porreres que organitza l'Associació trenta1, ni es va acabar de concretar la seva organització. Bé, aquí us deix un resum i en el moodle la informació completa. Aquells alumnes que siguin interessats hi hauran de dur els doblers el proper dijous i si n'hi ha més de sis es procedirà a fer una selecció.
Informació bàsica:
Lloc: Porreres.
Dies: 9 ó 10 de febrer. Només és un dia, però si hi ha molta gent (i sembla que sí) es farà en dues tongades.
Preu: 22 euros, que inclou transport anada i tornada, 5 hores de formació en tallers, material dels tallers i obsequi de l'organització.
Professor acompanyant: Gerardo Bex.
Fins dijous 9.
Informació bàsica:
Lloc: Porreres.
Dies: 9 ó 10 de febrer. Només és un dia, però si hi ha molta gent (i sembla que sí) es farà en dues tongades.
Preu: 22 euros, que inclou transport anada i tornada, 5 hores de formació en tallers, material dels tallers i obsequi de l'organització.
Professor acompanyant: Gerardo Bex.
Fins dijous 9.
dijous, 25 de novembre del 2010
EL GUEPARD
Pel·lícula del director italià Luchino Visconti, basada en la novel·la de G. de Lampedusa. Narra les vivències del príncep sicilià Fabrizio Corbera di Salina i de la seva família, en el moment del desembarcament de Garibaldi a Sicília (procés d'unitat italiana, revolució liberal-burgesa). El príncep era un gran terratenint i senyor de la localitat de Donnafugata on s'ubicava el seu castell que ara funcionava com a residència d'estiu. Davant les noves circumstàncies i conscient de la nova situació va procurar adaptar-se, sense perdre les seves prerrogatives, costums i riquesa, acceptant la unió de la vella aristocràcia amb la nova burgesia. Així, el seu nebot Tancredi va fer costat als partidaris del rei de Piamont Vittorio Emmanuele -futur rei d'Itàlia- per allunyar el fantasma d'una república que proposava Mazzini. I va acceptar el casament de Fabrizio amb Concetta, la filla del nou batle de Donnafugata, burgès d'origen humil.
La pel·lícula va rebre la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1962 i va contar amb un repartiment "de luxe": Bart Lancaster (Don Fabrizio), Alan Deloin (Tancredi), Claudia Cardinale (Concetta)...
Es tracta d'un magnífic fresc de la situació de canvi polític i social viscut a la societat siciliana a les dècades centrals del segle XIX... des de la perspectiva de la noblesa.
La pel·lícula va rebre la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1962 i va contar amb un repartiment "de luxe": Bart Lancaster (Don Fabrizio), Alan Deloin (Tancredi), Claudia Cardinale (Concetta)...
Es tracta d'un magnífic fresc de la situació de canvi polític i social viscut a la societat siciliana a les dècades centrals del segle XIX... des de la perspectiva de la noblesa.
dimecres, 24 de novembre del 2010
DAENS
Es tracta d'una pel·lícula belga (1992), que narra la història d'un capellà catòlic, Daens, sensibilitzat amb les dures condicions de vida de la classe obrera en una ciutat industrial -Aalst- de gran concentració de fàbriques textils.
Seleccionam un fragment on es veu la reacció dels empressaris davant les primeres crítiques a la premsa de Daens.
Seleccionam un fragment on es veu la reacció dels empressaris davant les primeres crítiques a la premsa de Daens.
dijous, 18 de novembre del 2010
NAPOLEON
He trobat al youtube la pel·lícula Napoleon, d'Abel Gance (1927), que es considerada com una de les més importants de la història del cinema. Gance pretenia contar tota la vida de Bonaparte en sis pel·lícules però només va poder realitzar la primera, de sis hores de durada, que conta des de la infantesa de Napoleon fins a la campanya d'Itàlia. Bona part del material es va perdre i el que es va conservar estava molt deteriorat fins que el director nordamericà, Francis Ford Coppola, va fer una restauració del film a principis dels anys 80, amb subtítols en anglés i música recomposada per son pare, Carmine Coppola, que també va dirigir l'orquestra als diferents passes que es van fer de la pel·lícula per tot el món. La nova versió té una durada d'unes quatre hores. Gance va emprar tota una serie de recursos per impressionar els espectadors com projectar-la simultàniament amb tres projectors per augmentar la seva grandiositat (veure article al respecte al bloc dedicat al cinema històric, recomanat a l'apartat els meus blocs). He posat tres fragments que trob significatius de la peli: infantesa -batalla de les bolles de neu-, guerra i revolució (13 de vendimiari) i la campanya italiana. Bona sessió de cinema!
dimecres, 10 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
LA INDEPENDÈNCIA D'AMÈRICA LLATINA
Aquest power-point completa la informació d'aquest apartat del tema 3. En alguns aspectes és massa dens, però està ben estructurat i contè algunes il·lustracions i quadres interessants.
AUDACITY: VIDEOTUTORIAL
A you tube es poden trobar múltiples videotutorials sobre el programa AUDACITY. He seleccionat un parell. Esper que us siguin profitosos:
dimecres, 27 d’octubre del 2010
RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS BURGESES
He trobat aquest power-point que pot venir molt bé per comprendre els continguts del tema que estam treballant.
EUROPA 1814 1870
View more presentations from JUAN DIEGO .
diumenge, 24 d’octubre del 2010
PROPOSTA DE CORRECCIÓ AL COMENTARI D'IMATGES 1 (10-11)
1. Pintura. Format rectangular de base horitzontal de tipus panoràmic (ratio elevada). Formes geomètriques quasi-irregulars en tons vermells sobre un fons blavenc. Aparentment no hi ha un sistema compositiu definit ni eixos de coordenades ni estructures de base geomètrica, però les figures no donen sensació de tensió, sembla que s’ha trobat un cert equilibri entre les dimensions i colors de les figures de l’esquerra, que apareixen unides (rectangle, forma quadrangular i semicercle) i les de la dreta (forma quadrangular aïllada i dos formes triangulars unides aferrades al límit superior). El fons no és regular ni en l’ús del color amb diferents tonalitats (prop del negre) i textures (irregularitat en el tractament de la pinzellada) que el confereixen certa sensació de profunditat en algunes parts, ni en el format, ja que es distingeixen algunes línees que podrien delimitar també formes geomètriques. Ni les figures són regulars, ni els colors plans ni la composició equilibrada, però hi ha una certa sensació d’harmonia i de vida, com si hagués un diàleg entre tot els elements.
2. Fotografia. Format rectangular de base horitzontal. Lleu dificultat de comprensió figura-fons per l’acumulació d’elements. Estructura compositiva sense elements horitzontals ni verticals en representar quatre cossos tombats des d’un punt de vista quasi zenital entre mig pla i plànol americà. Es distingirien, però, quatre diagonals semi-paral•leles corresponents a cada cos entrellaçades per una sèrie de línies ondulades en de dreta a esquerra corresponents als braços que entrellacen els cossos. En destaca el joc de llum i color que omple de contrast i de subtils textures les pells de cada cos i les seves vestimentes. Això accentua i enriqueix el que probablement sigui la principal idea a transmetre per la imatge: la solidesa dels vincles d’estimació (fraternitat, solidaritat) entre les persones retratades en un moment íntim i personal, quan dormien.
2. Fotografia. Format rectangular de base horitzontal. Lleu dificultat de comprensió figura-fons per l’acumulació d’elements. Estructura compositiva sense elements horitzontals ni verticals en representar quatre cossos tombats des d’un punt de vista quasi zenital entre mig pla i plànol americà. Es distingirien, però, quatre diagonals semi-paral•leles corresponents a cada cos entrellaçades per una sèrie de línies ondulades en de dreta a esquerra corresponents als braços que entrellacen els cossos. En destaca el joc de llum i color que omple de contrast i de subtils textures les pells de cada cos i les seves vestimentes. Això accentua i enriqueix el que probablement sigui la principal idea a transmetre per la imatge: la solidesa dels vincles d’estimació (fraternitat, solidaritat) entre les persones retratades en un moment íntim i personal, quan dormien.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
ACTIVITAT 2: La nueva cultura audiovisual, ¿ángel o demonio?
Comentari dirigit d'un text adaptat de Yaiza Martínez, publicat el diumenge 18 de setembre al diari El País.
Data màxima de lliurament per correu electrònic, dimecres 6 d'octubre a les 24,00 hores.
Steven Johnson es un periodista científico que colabora habitualmente en Wired, Discover Magazine, The New York Times, The Wall Street Journal, The Nation y otros, en los que escribe sobre política, medios de comunicación, ciencia y tecnología. En su último libro -Everything Bad is Good For you. How today's popular culture is actually making us smarter (Todo lo malo es bueno para ti. Cómo la cultura popular realmente nos hace más inteligentes)-, señala que la cultura popular moderna (en la que el autor incluye la televisión basura, los video juegos, las telenovelas y los teléfonos móviles, entre otras cosas) nutre nuestro cerebro, a pesar de los numerosos detractores que tiene.
La películas de animación digital, los reality shows, y la electrónica en general nos hacen más listos porque son formas de acercamiento a la realidad, no fórmulas de evasión como se piensa, insiste Johnson, y eso nos abre la mente.
Los nuevos medios suponen una experiencia que despierta nuestros sentidos. Los video juegos, por ejemplo, son un auténtico desafío a la complejidad intelectual. El cerebro debe resolver jugando una serie de problemas y salvar obstáculos que hacen que se active.
Esto se produce gracias a lo que él llama el "sistema dopamina". La dopamina es una sustancia que emite el cerebro y que produce sensación de bienestar. Jugar muchas horas seguidas a un video juego nos permite desarrollar una estructura narrativa cuyo objetivo final es resolver problemas. El cerebro nos “premia” con la resolución de éstos produciendo dopamina cuando hacemos nuestro trabajo.
Es cierto que las nuevas generaciones de videojuegos, como el EverQuest, demandan una gran destreza y una compleja capacidad de previsión. ¿Es eso aprender? Para Johnson, estas acciones no se diferencian del método tradicional empírico de los científicos. ¿Pero qué fue del tan valioso aprendizaje a través de las metáforas? Los videojuegos y el resto de la cultura electrónica nos dan una visión inmediata de la realidad, pero no propician el pensamiento abstracto, necesario para la construcción simbólica del mundo.
El ser humano no es únicamente una máquina de tomar decisiones, sino que también es un ser pensante, capaz de generar su propio universo de sentido. Los problemas que plantea el ocio electrónico producen en nosotros respuestas mecánicas, y el sistema de Johnson nos hace pensar en la dopamina como un mero expendedor de placer también mecánico y no una forma compleja de interacción con lo que nos rodea. Ese papel lo juega en nuestras vidas la conciencia.
Los estudios sobre la conciencia y su correlato neuronal están aún en un estado primitivo. El Premio Nobel Francis Crick, uno de los descubridores de la estructura del ADN, experimentó durante años con el cerebro de pacientes para descubrir cómo distintas partes del cerebro se interrelacionan para producir la conciencia. Descubrió asimismo que ésta se produce en el córtex cerebral.
Según Johnson, los videojuegos despiertan en los humanos un deseo elemental que describe como el deseo “de ver lo que pasará acto seguido”. Además, generan patrones de reconocimiento, teorías de probabilidad y sistemas de análisis en nuestros cerebros, así como la paciencia. Johnson ha bautizado este enriquecimiento cultural e intelectual como “Sleeper Curve” o “curva durmiente”, porque nadie lo ha estudiado todavía y se sabe poco de él. La conciencia, por tanto, no se incluye en el desarrollo que propicia la nueva cultura, sino que la adquisición que obtenemos de ella es sobre todo analítica y mecánica.
Por otro lado, un estudio reciente publicado por la revista New Scientist ha demostrado que los video juegos pueden resultar peligrosos si se prolonga por mucho tiempo la exposición a ellos.
La extremada violencia que reflejan provoca agresividad en los jugadores, porque el cerebro de éstos reacciona como si la violencia de los video juegos fuera real, generando patrones que se repiten en lo cotidiano. ¿Puede el cerebro diferenciar la realidad de la ficción o sólo lo hace nuestra conciencia, ese apéndice que físicamente aún no está del todo determinado? ¿Desarrolla la electrónica nuestra capacidad de juicio o, por el contrario, la duerme?
Según Marshall McLuhan, (1911-1980), investigador de la influencia de los nuevos medios para las masas y director del proyecto Understanding New Media para la National Association of Educational Broadcasters de los Estados Unidos, la información electrónica no funciona igual en nosotros que la que nos llega a través de los libros, porque la primera va directamente al sistema nervioso. Por eso resulta tan invasiva y adictiva. Lo interesante sería consumir, no ser consumidos por los medios que empleamos para conocer. La interacción con otros humanos resulta imprescindible para que ese conocimiento pueda ser aplicado, y los medios de comunicación actuales, así como el ocio electrónico, nos aislan del mundo que nos rodea y del resto de los mortales.
En los video juegos, por ejemplo, encontramos una serie de pasos que debemos dar, no la ambigüedad real con la que debemos enfrentarnos en la vida ante muchas de nuestras decisiones. Las metáforas, esa forma de conocimiento que nos sirve para habitar en la paradójica naturaleza de la vida, es ajena al traspaso de imágenes continuas que se ven en la televisión y otros medios audiovisuales. Imprescindible para producir universos de sentido, no podemos sustraernos a la necesidad que tenemos de ella para continuar y relacionarnos con el mundo. Puede ser que el sistema neurológico se enriquezca con ciertos aspectos de la cultura popular electrónica pero, ¿cómo trabaja en nuestra conciencia?
Sin la capacidad de abstracción, no podemos pensar ni desarrollar la base lingüística de nuestro pensamiento. Una cultura de imágenes, por tanto, es la antítesis de la cultura porque limita esa capacidad de abstracción. Según afirma el pensador y escritor italiano Giovanni Sartori, premio Príncipe de Asturias de las Ciencias Sociales 2005 y autor del libro Homo Videns: la sociedad teledirigida, el ser humano que pierde la capacidad de abstracción es incapaz de racionalidad y es, por tanto, un animal simbólico que ya no puede sostener y menos aún alimentar el mundo construido por el homo sapiens .
ACTIVITATS
1.Llegeix atentament el text.
2.Subratlla aquelles paraules o frases que consideris importants i posa signes d’interrogació al costat dels termes o expressions que no entenguis. Després intenta resoldre els interrogants.
3.Cerca informació sobre M. Mc Luhan i G. Sartori.
4.Fes un llistat amb les idees més importants que et trobis.
5.Enumera’ls per ordre d’importància.
6.Fes una valoració personal del contingut de l’article.
Data màxima de lliurament per correu electrònic, dimecres 6 d'octubre a les 24,00 hores.
Steven Johnson es un periodista científico que colabora habitualmente en Wired, Discover Magazine, The New York Times, The Wall Street Journal, The Nation y otros, en los que escribe sobre política, medios de comunicación, ciencia y tecnología. En su último libro -Everything Bad is Good For you. How today's popular culture is actually making us smarter (Todo lo malo es bueno para ti. Cómo la cultura popular realmente nos hace más inteligentes)-, señala que la cultura popular moderna (en la que el autor incluye la televisión basura, los video juegos, las telenovelas y los teléfonos móviles, entre otras cosas) nutre nuestro cerebro, a pesar de los numerosos detractores que tiene.
La películas de animación digital, los reality shows, y la electrónica en general nos hacen más listos porque son formas de acercamiento a la realidad, no fórmulas de evasión como se piensa, insiste Johnson, y eso nos abre la mente.
Los nuevos medios suponen una experiencia que despierta nuestros sentidos. Los video juegos, por ejemplo, son un auténtico desafío a la complejidad intelectual. El cerebro debe resolver jugando una serie de problemas y salvar obstáculos que hacen que se active.
Esto se produce gracias a lo que él llama el "sistema dopamina". La dopamina es una sustancia que emite el cerebro y que produce sensación de bienestar. Jugar muchas horas seguidas a un video juego nos permite desarrollar una estructura narrativa cuyo objetivo final es resolver problemas. El cerebro nos “premia” con la resolución de éstos produciendo dopamina cuando hacemos nuestro trabajo.
Es cierto que las nuevas generaciones de videojuegos, como el EverQuest, demandan una gran destreza y una compleja capacidad de previsión. ¿Es eso aprender? Para Johnson, estas acciones no se diferencian del método tradicional empírico de los científicos. ¿Pero qué fue del tan valioso aprendizaje a través de las metáforas? Los videojuegos y el resto de la cultura electrónica nos dan una visión inmediata de la realidad, pero no propician el pensamiento abstracto, necesario para la construcción simbólica del mundo.
El ser humano no es únicamente una máquina de tomar decisiones, sino que también es un ser pensante, capaz de generar su propio universo de sentido. Los problemas que plantea el ocio electrónico producen en nosotros respuestas mecánicas, y el sistema de Johnson nos hace pensar en la dopamina como un mero expendedor de placer también mecánico y no una forma compleja de interacción con lo que nos rodea. Ese papel lo juega en nuestras vidas la conciencia.
Los estudios sobre la conciencia y su correlato neuronal están aún en un estado primitivo. El Premio Nobel Francis Crick, uno de los descubridores de la estructura del ADN, experimentó durante años con el cerebro de pacientes para descubrir cómo distintas partes del cerebro se interrelacionan para producir la conciencia. Descubrió asimismo que ésta se produce en el córtex cerebral.
Según Johnson, los videojuegos despiertan en los humanos un deseo elemental que describe como el deseo “de ver lo que pasará acto seguido”. Además, generan patrones de reconocimiento, teorías de probabilidad y sistemas de análisis en nuestros cerebros, así como la paciencia. Johnson ha bautizado este enriquecimiento cultural e intelectual como “Sleeper Curve” o “curva durmiente”, porque nadie lo ha estudiado todavía y se sabe poco de él. La conciencia, por tanto, no se incluye en el desarrollo que propicia la nueva cultura, sino que la adquisición que obtenemos de ella es sobre todo analítica y mecánica.
Por otro lado, un estudio reciente publicado por la revista New Scientist ha demostrado que los video juegos pueden resultar peligrosos si se prolonga por mucho tiempo la exposición a ellos.
La extremada violencia que reflejan provoca agresividad en los jugadores, porque el cerebro de éstos reacciona como si la violencia de los video juegos fuera real, generando patrones que se repiten en lo cotidiano. ¿Puede el cerebro diferenciar la realidad de la ficción o sólo lo hace nuestra conciencia, ese apéndice que físicamente aún no está del todo determinado? ¿Desarrolla la electrónica nuestra capacidad de juicio o, por el contrario, la duerme?
Según Marshall McLuhan, (1911-1980), investigador de la influencia de los nuevos medios para las masas y director del proyecto Understanding New Media para la National Association of Educational Broadcasters de los Estados Unidos, la información electrónica no funciona igual en nosotros que la que nos llega a través de los libros, porque la primera va directamente al sistema nervioso. Por eso resulta tan invasiva y adictiva. Lo interesante sería consumir, no ser consumidos por los medios que empleamos para conocer. La interacción con otros humanos resulta imprescindible para que ese conocimiento pueda ser aplicado, y los medios de comunicación actuales, así como el ocio electrónico, nos aislan del mundo que nos rodea y del resto de los mortales.
En los video juegos, por ejemplo, encontramos una serie de pasos que debemos dar, no la ambigüedad real con la que debemos enfrentarnos en la vida ante muchas de nuestras decisiones. Las metáforas, esa forma de conocimiento que nos sirve para habitar en la paradójica naturaleza de la vida, es ajena al traspaso de imágenes continuas que se ven en la televisión y otros medios audiovisuales. Imprescindible para producir universos de sentido, no podemos sustraernos a la necesidad que tenemos de ella para continuar y relacionarnos con el mundo. Puede ser que el sistema neurológico se enriquezca con ciertos aspectos de la cultura popular electrónica pero, ¿cómo trabaja en nuestra conciencia?
Sin la capacidad de abstracción, no podemos pensar ni desarrollar la base lingüística de nuestro pensamiento. Una cultura de imágenes, por tanto, es la antítesis de la cultura porque limita esa capacidad de abstracción. Según afirma el pensador y escritor italiano Giovanni Sartori, premio Príncipe de Asturias de las Ciencias Sociales 2005 y autor del libro Homo Videns: la sociedad teledirigida, el ser humano que pierde la capacidad de abstracción es incapaz de racionalidad y es, por tanto, un animal simbólico que ya no puede sostener y menos aún alimentar el mundo construido por el homo sapiens .
ACTIVITATS
1.Llegeix atentament el text.
2.Subratlla aquelles paraules o frases que consideris importants i posa signes d’interrogació al costat dels termes o expressions que no entenguis. Després intenta resoldre els interrogants.
3.Cerca informació sobre M. Mc Luhan i G. Sartori.
4.Fes un llistat amb les idees més importants que et trobis.
5.Enumera’ls per ordre d’importància.
6.Fes una valoració personal del contingut de l’article.
dijous, 30 de setembre del 2010
EL PATRIOTA
La pel•lícula fou dirigida pel director alemany R. Emerich a l’any 2000 i protagonitzada per Mel Gibson i Heath Ledger. Va estar nominada a tres premis Òscar (so, fotografia I banda sonora) sense guayar-ne cap. La valoració de la crítica no ha estat massa positiva; no obstant l’exaltació obvia del patrioterisme, de vegades amb recursos de llàgrima fàcil i acció emotiva, que són denostats, es valora positivament l’ambientació, el treball actoral i el desenvolupament d’algunes escenes. Algunes d’elles, particularment violentes, guanyen dramatisme i intensitat combinant ràpidament plànols curts i migs, i preses a càmera lenta, que per a certs crítics són abusives. La banda sonora és de John Willians –Superman, Star Wars, Indiana Jones I, La llista de Schindler…- que no sembla haver realitzat un dels seus millors treballs.
Narra la historia d’un ex-militar angloamericà que decideix retirar-se a viure en pau al camp amb la seva família (set fills). El fet d’ haver conegut la guerra de prop i el desig de protegir els seus, el condueixen a no voler participar en la guerra de independència de les colònies contra Anglaterra. Fins que el desenvolupament del conflicte amenaça directament a la seva família. Aleshores canvia de postura i es convertirà en un dels herois de l’exèrcit de la nova nació.
Presentem un fragment al qual l’Assemblea de Carolina del Sud ha de decidir si s’uneix a la lluita juntament les altres colònies. Es produeix un interessant debat sobre les diferents identitats, les aspiracions dels colons, i les diferents motivacions i reserves per participar o no al conflicte.
Narra la historia d’un ex-militar angloamericà que decideix retirar-se a viure en pau al camp amb la seva família (set fills). El fet d’ haver conegut la guerra de prop i el desig de protegir els seus, el condueixen a no voler participar en la guerra de independència de les colònies contra Anglaterra. Fins que el desenvolupament del conflicte amenaça directament a la seva família. Aleshores canvia de postura i es convertirà en un dels herois de l’exèrcit de la nova nació.
Presentem un fragment al qual l’Assemblea de Carolina del Sud ha de decidir si s’uneix a la lluita juntament les altres colònies. Es produeix un interessant debat sobre les diferents identitats, les aspiracions dels colons, i les diferents motivacions i reserves per participar o no al conflicte.
dimecres, 29 de setembre del 2010
GUERRA D'INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ AMERICANA
Hi ha un parell de texts històrics molt importants en aquest tema, que s’haurien de llegir i saber comentar. És a dir, què s’hauria de saber explicar el seu missatge bàsic, les seves influències i repercussions.
1.DECLARACIÓ DEL POBLE DE VIRGÍNIA
12 de juny de 1776
Declaració de drets formulada pels representants del bon poble de Virgínia, reunits en assemblea plenària i lliure; drets que pertanyen a ells i a la seva posteritat, com a base i fonament del govern.
1 Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets innats, dels quals, quan constitueixen una societat, no poden privar o desposseir a la seva posteritat per cap pacte, això és: el gaudir de la vida i de la llibertat, amb mitjans d'adquirir i posseir la propietat i obtenir la felicitat.
2 Que tot poder és inherent al poble i, en conseqüència, procedeix d'ell; que els magistrats són els seus mandataris i servidors i en tot moment responsables davant d'ell.
3 Que el govern està o ha de ser instituït en funció del benefici, protecció i seguretat de tot el poble, nació o comunitat; que de les diferents formes i sistemes de govern la millor és la que és capaç de produir el més gran grau de felicitat i seguretat, i la més segura contra el perill de la mala administració; que quan qualsevol govern sigui incapaç de dur a terme, o contrari, a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo o abolir-lo de la manera que es jutgi més convenient de cara a la seguretat pública.
4 Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat emoluments o privilegis exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els quals, en no poder ser transmesos, fan que tampoc no siguin hereditaris els càrrecs de magistrat, legislador o jutge.
5 Que els poders legislatiu i executiu de l'Estat han d'estar separats i distingir-se del judicial, i que els membres dels dos primers poders han de ser conscients de les càrregues del poble, participar en elles i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives; que en períodes determinats han de tornar a la seva condició privada, al cos social d'on procedien, i les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars, en les quals es puguin tornar a elegir a tots o part dels antics membres, segon ho disposin les lleis.
6 Que les eleccions de representants del poble en assemblea han de ser lliures; que tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella han de posseir el dret de sufragi; que no poden ser sotmesos a contribució, ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment, o dels seus representants així elegits; ni estaran obligats per cap llei a la qual, de la mateixa manera, no hagin consentit en funció del bé públic.
7 Que tota la facultat de suspendre les lleis o l'execució de les lleis per qualsevol autoritat, sense els consentiment dels representants del poble, és perjudicial per als seus drets i no ha d'exercir-se.
8 Que en tot el procés criminal, l'acusat té dret a saber la causa i naturalesa de l'acusació, a ser acarat amb els seus acusadors i testimonis, a demanar proves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per un jurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense el consentiment unànime del qual no podrà considerar-se culpable. Tampoc se'l pot obligar a testificar contra ell mateix. Ningú no serà privat de la seva llibertat, excepte per mandat de la llei del país o per judici dels seus iguals.
9 No s'exigiran fiances excessives ni s'imposaran multes excessives ni s'infligiran càstigs cruels o inusitats.
10 Que són cruels i opressors i no han de ser consentits els actes judicials generals en els quals es mani a un funcionari o agutzil el registre de llars sospitoses sense proves d'un fet comès, o la detenció d'una persona o persones sense identificar-les pels seus noms, o que el delicte no s'especifiqui clarament i no es demostri amb proves.
11 Que en litigis relatius a la propietat i en plets entre particulars, l'antic judici per jurat de dotze homes és preferible a qualsevol altre i s'hauria de considerar sagrat.
12 Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser mai restringit a menys que no sigui per governs despòtics.
13 Que una milícia ben reglamentada integrada per persones ensinistrades en les armes constitueix la defensa natural i segura d'un Estat lliure; que haurien d'evitar-se en temps de pau els exèrcits permanents, com a perillosos per a la llibertat; i en tot cas les forces armades estaran estrictament subordinades al poder civil i sota el seu mandat.
14 Que el poble té dret a un govern uniforme i, per tant, cap govern separat o independent del de Virgínia pot erigir-se o establir-se dintre dels seus límits.
15 Que cap govern lliure, ni els beneficis de la llibertat, poden conservar-se en cap poble sinó mitjançant una ferma adhesió a la justícia, la moderació, l'austeritat i la virtut, i mitjançant el freqüent recurs als principis fonamentals.
16 Que la religió o els deures que pesin envers el nostre creador i la manera de complir-los, solament poden regir-se per la raó i la convicció, no per la força o la violència; en conseqüència tots els homes tenen igual dret al lliure exercici de la religió d'acord amb el dictamen de la seva consciència, i és deure recíproc de tots el practicar la paciència, l'amor i la caritat cristianes.
Segons les versions publicades a "Textos fundamentales para la historia", Alianza Editorial, 1982, i "El reconeixement dels drets humans des de l'antiguitat fins avui", Associació per a les Nacions unides a Espanya, 1998.(FONT: http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/hist-virginia.html)
2. DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.
Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.
Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.
Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus
Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder
S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:
Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:
Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:
Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.
Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.
Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.
En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
1.DECLARACIÓ DEL POBLE DE VIRGÍNIA
12 de juny de 1776
Declaració de drets formulada pels representants del bon poble de Virgínia, reunits en assemblea plenària i lliure; drets que pertanyen a ells i a la seva posteritat, com a base i fonament del govern.
1 Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets innats, dels quals, quan constitueixen una societat, no poden privar o desposseir a la seva posteritat per cap pacte, això és: el gaudir de la vida i de la llibertat, amb mitjans d'adquirir i posseir la propietat i obtenir la felicitat.
2 Que tot poder és inherent al poble i, en conseqüència, procedeix d'ell; que els magistrats són els seus mandataris i servidors i en tot moment responsables davant d'ell.
3 Que el govern està o ha de ser instituït en funció del benefici, protecció i seguretat de tot el poble, nació o comunitat; que de les diferents formes i sistemes de govern la millor és la que és capaç de produir el més gran grau de felicitat i seguretat, i la més segura contra el perill de la mala administració; que quan qualsevol govern sigui incapaç de dur a terme, o contrari, a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo o abolir-lo de la manera que es jutgi més convenient de cara a la seguretat pública.
4 Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat emoluments o privilegis exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els quals, en no poder ser transmesos, fan que tampoc no siguin hereditaris els càrrecs de magistrat, legislador o jutge.
5 Que els poders legislatiu i executiu de l'Estat han d'estar separats i distingir-se del judicial, i que els membres dels dos primers poders han de ser conscients de les càrregues del poble, participar en elles i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives; que en períodes determinats han de tornar a la seva condició privada, al cos social d'on procedien, i les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars, en les quals es puguin tornar a elegir a tots o part dels antics membres, segon ho disposin les lleis.
6 Que les eleccions de representants del poble en assemblea han de ser lliures; que tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella han de posseir el dret de sufragi; que no poden ser sotmesos a contribució, ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment, o dels seus representants així elegits; ni estaran obligats per cap llei a la qual, de la mateixa manera, no hagin consentit en funció del bé públic.
7 Que tota la facultat de suspendre les lleis o l'execució de les lleis per qualsevol autoritat, sense els consentiment dels representants del poble, és perjudicial per als seus drets i no ha d'exercir-se.
8 Que en tot el procés criminal, l'acusat té dret a saber la causa i naturalesa de l'acusació, a ser acarat amb els seus acusadors i testimonis, a demanar proves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per un jurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense el consentiment unànime del qual no podrà considerar-se culpable. Tampoc se'l pot obligar a testificar contra ell mateix. Ningú no serà privat de la seva llibertat, excepte per mandat de la llei del país o per judici dels seus iguals.
9 No s'exigiran fiances excessives ni s'imposaran multes excessives ni s'infligiran càstigs cruels o inusitats.
10 Que són cruels i opressors i no han de ser consentits els actes judicials generals en els quals es mani a un funcionari o agutzil el registre de llars sospitoses sense proves d'un fet comès, o la detenció d'una persona o persones sense identificar-les pels seus noms, o que el delicte no s'especifiqui clarament i no es demostri amb proves.
11 Que en litigis relatius a la propietat i en plets entre particulars, l'antic judici per jurat de dotze homes és preferible a qualsevol altre i s'hauria de considerar sagrat.
12 Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser mai restringit a menys que no sigui per governs despòtics.
13 Que una milícia ben reglamentada integrada per persones ensinistrades en les armes constitueix la defensa natural i segura d'un Estat lliure; que haurien d'evitar-se en temps de pau els exèrcits permanents, com a perillosos per a la llibertat; i en tot cas les forces armades estaran estrictament subordinades al poder civil i sota el seu mandat.
14 Que el poble té dret a un govern uniforme i, per tant, cap govern separat o independent del de Virgínia pot erigir-se o establir-se dintre dels seus límits.
15 Que cap govern lliure, ni els beneficis de la llibertat, poden conservar-se en cap poble sinó mitjançant una ferma adhesió a la justícia, la moderació, l'austeritat i la virtut, i mitjançant el freqüent recurs als principis fonamentals.
16 Que la religió o els deures que pesin envers el nostre creador i la manera de complir-los, solament poden regir-se per la raó i la convicció, no per la força o la violència; en conseqüència tots els homes tenen igual dret al lliure exercici de la religió d'acord amb el dictamen de la seva consciència, i és deure recíproc de tots el practicar la paciència, l'amor i la caritat cristianes.
Segons les versions publicades a "Textos fundamentales para la historia", Alianza Editorial, 1982, i "El reconeixement dels drets humans des de l'antiguitat fins avui", Associació per a les Nacions unides a Espanya, 1998.(FONT: http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/hist-virginia.html)
2. DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.
Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.
Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.
Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus
Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder
S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:
Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:
Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:
Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.
Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.
Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.
En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
diumenge, 26 de setembre del 2010
BARRY LYNDON
Barry Lyndon, és una pel•lícula dirigida pel director britànic Stanley Kubrick en 1975, protagonitzada per Ryan O’Neal i Marisa Berenson. Va tenir set nominacions als premis Óscar i en va guanyar quatre (direcció artística, fotografia, vestuari i música)
Conta les aventures d’un jove irlandès d’origen pagès a l’Anglaterra del segle XVIII. En matar un home a un duel ha de fugir d’Irlanda i s’allista a l’exèrcit anglès. Això li permet viure diverses aventures als camps de batalla europeus. Torna a Anglaterra amb una gran fortuna, guanyada en bona part com a jugador professional.
Aleshores decideix integrar-se a alta societat per casament amb una noble i rica viuda, a qui no estima. Es converteix en un home cínic i groller que no és acceptat pels membres de l’aristocràcia. Després de la mort del seu fill, els conflictes i desgràcies se succeeixen i acaba fugint d’Anglaterra renunciant a la classe i posició que volia aspirar.
Als plànols tècnic i estètic va ser una pel•lícula que va marcar una fita important en la història del cinema: decorats d’època, llum natural (exteriors i interiors, amb espelmes) realitzats amb càmeres amb objectius especials i específic tractament dels negatius, cuidada ambientació, estreta relació d’imatges i música combinant temes clàssics de Händel o Bach amb altres d’inspiració irlandesa interpretats pels Chieftains.
Per a les nostres classes és particularment interessant com a document social: com retrata les diferents classes i estaments –particularment, la noblesa- a una societat en ple canvi econòmic i com l’exèrcit permetia una certa mobilitat social.
Conta les aventures d’un jove irlandès d’origen pagès a l’Anglaterra del segle XVIII. En matar un home a un duel ha de fugir d’Irlanda i s’allista a l’exèrcit anglès. Això li permet viure diverses aventures als camps de batalla europeus. Torna a Anglaterra amb una gran fortuna, guanyada en bona part com a jugador professional.
Aleshores decideix integrar-se a alta societat per casament amb una noble i rica viuda, a qui no estima. Es converteix en un home cínic i groller que no és acceptat pels membres de l’aristocràcia. Després de la mort del seu fill, els conflictes i desgràcies se succeeixen i acaba fugint d’Anglaterra renunciant a la classe i posició que volia aspirar.
Als plànols tècnic i estètic va ser una pel•lícula que va marcar una fita important en la història del cinema: decorats d’època, llum natural (exteriors i interiors, amb espelmes) realitzats amb càmeres amb objectius especials i específic tractament dels negatius, cuidada ambientació, estreta relació d’imatges i música combinant temes clàssics de Händel o Bach amb altres d’inspiració irlandesa interpretats pels Chieftains.
Per a les nostres classes és particularment interessant com a document social: com retrata les diferents classes i estaments –particularment, la noblesa- a una societat en ple canvi econòmic i com l’exèrcit permetia una certa mobilitat social.
CURS 2010-2011
Benvinguts al segon any de la segona època d’aquest bloc!.
Mantenim el nom, els objectius i el lloc de feina que és l’IES Joan Maria Thomàs. És a dir, com ja varen dir a les altres presentacions, el bloc pretén ser un espai d’intercanvi, obert a tota la comunitat educativa, que intentarà proporcionar recursos, idees i suggeriments que facilitin la tasca educativa, el procés d’ensenyament-aprenentatge. Això si, adreçat particularment a alumnat del nostre centre educatiu i particularment, al de les nostres classes.
El curs passat, degut al mal ús que es va fer per part d’alguns alumnes de l’opció de resposta i comentari de cada entrada, es va tancat aquesta via, limitant clarament la possibilitat d’intercanvi d’opinions i missatges. Aquest curs tornarem de nou a obrir aquesta opció, esperant que es faci un ús més responsable.
També durant el curs 2009-2010 es va a començar a funcionar amb l’entorn MOODLE a l’assignatura de Cultura Audiovisual, amb la qual cosa, molts dels continguts susceptibles de ser publicats al bloc varen passar a la nova eina. Això passarà també ara, el MOODLE amplia cursos i noves aplicacions, però considerant les seves limitacions d’espai i dimensió dels documents, certes informacions i materials (principalment, audiovisuals) es continuaran penjant al bloc.
La temàtica del bloc es centrarà particularment a les Ciències Socials en sentit ampli, i en particular, a les assignatures de Cultura Audiovisual i Història del Món Contemporani, que es cursen a primer de Batxillerat. Sense oblidar mai, tot allò relacionat amb el món de l’art i amb les arts de l’espectacle, matèries que hem impartit en altres anys i centres docents. I per suposat, també tot allò vinculat a l’educació i el compromís ciutadà.
Mantenim com a llengua preferent el català, sense excloure l’ús del castellà quan es consideri convenient o quan els materials, enllaços o notícies així es presentin a la font original.
Com sempre comentem, el bloc està obert a qualsevol tipus de aportacions, suggeriments, correccions i crítiques que contribueixen a la seva millora.
Per acabar, insistir en que la nostra pretensió es fonamentalment educativa, però que si qualcú entén que si en publicar qualque imatge o document audiovisual, hem vulnerat qualque dret de propietat, demanem es posi en contacte amb nosaltres per solucionar el problema.
divendres, 14 de maig del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
LLENGUATGE CINEMATOGRAFIC
El llenguatge cinematografic és la primera part del bloc dedicat al cinema que hem estudiat i el contingut bàsic del proper exàmen. Hi ha algunes pàgines web i blocs interessants que poden servir per completar la informació dels apunts, particularment necessari en l'aspecte imatges, com per exemple:http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lenguajecine.htm
http://www.mariapinto.es/alfamedia/cine/lenguaje.htm
http://members.fortunecity.com/cinematografo/cinematografo.html
http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/
A YouTube també es poden trobar una sèrie de vídeos titulada Lenguaje cinematográfico que resulten força útils.
Sort!
dimarts, 23 de febrer del 2010
IES JOAN MARIA THOMÀS A LA XI TROBADA D’AUDIOVISUALS EN CATALÀ
El dies 10 i 11 de febrer es va celebrar a Porreres l’onzena trobada d’Audiovisuals en català organitzada per l’Associació Trenta-1. Assistiren prop de 200 alumnes de diferents centres de Mallorca i entre ells, set alumnes de 1r de batxillerat que fan l’assignatura Cultura Audiovisual, del nostre centre. Varen participar als següents tallers: Jessica Kralova, núm. 3: Transferint-me, som així (sobre la transmissió d’imatges fotogràfiques a diferents suports); Heidi Köllner, núm. 4: Videoclip musical (durant el qual varen rodar un videoclip, que mostrarem quan ens arribi la còpia); Aroa Fidalgo, núm. 6: Aproximació al cinema negre (varen aprendre les claus del cinema negre i rodaren un curt a tal efecte); Yoska Ibarra, núm. 9: Taller de disseny gràfic assistit per ordinador (en principi havia de ser un curs bàsic de disseny, però sembla que va quedar en més que bàsic); Julia Ballesteros. núm. 10: Fem anuncis amb Stop motion. (amb el movie maker varen aprendre a fer petits curts amb objectes que cobraven vida); Jennifer Comes, núm. 11: Doblatge (coneixement teòric i pràctic de la tècnica de doblatge); Carme Fuentes, núm. 17: L’actor en un dia de rodatge (on varen passar por tot el procés d’un dia de rodatge d’una sèrie de tv). L’experiència de cada un d’ells va ser desigual, per a alguns el taller els va oferir un bon espai d’aprenentatge; per a altres, la sensació va ser de veure coses ja sabudes... però tots coincidiren en que els materials audiovisuals que resumien la feina feta als tallers eren fantàstics... I és que la televisió, el vídeo o el cinema, tenen molta feina darrera que no es veu quan mires una pel•lícula o un videoclip de 3 minuts, i que aquesta feina no sempre és divertida. Tal vegada, simplement, adonar-se d’això ja és un bon aprenentatge.
Nosaltres varen presentar un power-point amb una selecció de fotografies dels diferents treballs realitzat durant la segona avaluacio, i que també es pot veure a la pàgina web del centre:
dilluns, 22 de febrer del 2010
NO TE RINDAS
Camines distret per un carrer, et trobes a una sala d'espera, corregeixes un quadern, revises un llibre oblidat a un prestatge i de cop avança cap a tu un poema o simplement, et n'adones que és allà davant teu i et convida a llegir-lo i... Uf! Quina experiència!
Aquest és de Mario Benedetti.
Bon poema!
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)