El passat 1 de desembre es va organitzar una xerrada sobre “Consum responsable” per part de la Comissió de Medi Ambient del nostre institut. Va estar a càrrec de Carles Valentí de l’associació “S’Altra Senalla”, dedicada al comerç just, de la qual ja hem parlat en aquest bloc (https://saltrasenalla.org/). Es va celebrar a la biblioteca del centre.
El propòsit de la xerrada era presentar una Guia de Consum Responsable, que ha editat recentment aquesta associació. Al mateix temps, aquesta iniciativa intenta promoure la reflexió sobre el tipus de consum que realitzam i facilitar pistes i eines per avançar cap a un tipus de consum més respectuós amb el medi ambient i els drets laborals, entre altres coses, que en definitiva, estan en la línia dels ambiciosos objectius del Mil·lenni que promou l’ONU.
És possible un consum responsable, crític, conscient, sostenible i saludable? Un sistema econòmic basat en el consum de masses d’una producció massiva en continu creixement pot permetre un plantejament així? Aquest és el repte. La guia proposa no només un marc de reflexió, sinó també propostes d’acció. Propostes reals i properes (de Mallorca) de col·lectius i associacions que ja estan treballant una alternativa i va des de l’alimentació al transport passant per la banca o les telecomunicacions. I al respecte, Carles va facilitar informació sobre alguns d’ells com ara EcoCotxe, SomEnergia o la mateixa s’Altra Senalla. (Clicau al seguent enllaç GUIA CONSUM RESPONSABLE)
El plantejament final és clar, no tenim excuses i ens hauríem de posicionar, i també contribuir al debat a les nostres aules, famílies i coneguts. Uf! El temps corre en contra nostra. Pot ser que si tardam massa, ja sigui massa tard.
En acabar la xerrada, em varen venir a la ment un parell de pel·lícules que es mereixen una entrada pròpia (i ja veurem quan la fem) La més coneguda i premiada, és Demain (Demà. C.Dion, França, 2016. Disponible en Filmin), on el director i el seu equip recorren el món cercant alternatives reals als diferents camps que toca la guia: agricultura, economia, transports, educació, etc. i relaciona quasi sense voler, però sempre present, el problema del canvi climàtic amb el model econòmic vigent. Massa optimista? Tal vegada. Engrescadora, sens dubte.
La més antiga és un documental de 2007 (L’hora 11. N.i L. Conners, EUA. Documania, Vimeo), presentat per L. DiCaprio, que posa l’accent en el poc temps que ens queda per al col·lapse planetari. El documental venia acompanyat en el seu moment, d’un material didàctic per poder ser treballat a les escoles. Em sembla que va tenir poca difusió i sens dubte, poc impacte en la classe política mundial, si miram els decebedors resultats de la Cimera de Glasgow.
Per últim, i en aquest darrer sentit, s’ha estrenat recentment un documental titulat Breaking Boundaries: The Science of Our Planet (Trencar els límits. J. Clay. EUA. 2021. Netfix) presentat per D. Attemborough. Més científica, més difícil d’entendre, i amb una segona part que força un optimisme poc creïble, sobre les dades mostrades pels científics a la primera part del film.
Per acabar, un llibre que també em va fer recordar aquesta xerrada, va ser la novel·la Los asquerosos, de Santiago Lorenzo (2018). A més de divertida, profundament corrosiva i crítica amb el sistema. Que no hi ha res més subversiu que deixar de consumir totalment? Highly recommended!
