dimecres, 28 d’octubre del 2009

MAPES INTERACTIUS

(CIÈNCIES SOCIALS 3r)

La següent adreça condueix cap a una pàgina amb mapes interactius. Si entrau podeu començar a practicar:
http://www.xtec.net/~ealonso/flash/mapesflash.htm
Sort!

dimarts, 27 d’octubre del 2009

ACTVITAT 6. LECTURA I COMENTARI D'UN CÒMIC

(CULTURA AUDIOVISUAL)
1. Lectura d'un còmic d'alguns dels autors proposats a l'esquema (si n'és d'un altre consultar al professor prèviament. Podria ser suficient una narraciò d'una pàgina, per falta de temps, sempre que conti una història)
2. Anàlisi del llenguatge segons les pautes comentades a classe: imatge-text. Ès possible determinar unes pautes d'estil?
3. Contingut: quina història narra (breu resumen) Quins recursos predominen a la narració. Semblances i diferències amb la temàtica d'altres còmics de la sèrie o de l'autor (si es coneix).
4. Valoració personal.

Dimensions: mínim 1 full-màxim 3.
Presentació per correu electrònic (ueeep@hotmail.es) . Win-word. Times New Roman-12-interlineat senzill.
Data lliurament: dilluns 2 nov 09.

Elements de suport: Blog entrecòmics (veure enllaç) presenta nombrosos exemples amb un estil molt lliure, i altres adreces. Suplement Bellver de Diario de Mallorca.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

CORRECCIÓ ACTIVITAT 5 (IMATGES)

(Cultura audiovisual)
Es tractava de prendre l'esquema dels elements que constitueixen l'alfabet visual + la composició i observar les imatges. Exemples:
1. Format rectangular en vertical on veiem un element equilibrat, en relació a un hipotètic eix de simetria, que destaca per contrast sobre un fons neutre de color negre. Aquest element te una forma irregular a base de línies corbes però de contorn indefinit i recorda una Y. La contraposició figura- fons s'aconsegueix a través de la llum i del color. La figura (fum) presenta un to blavenc amb diferents tonalitats; l'efecte de la llum, les formes corebes, li dona una certa sensació de moviment de direcció ascendent. S'aprecia una textura vaporosa. Malgrat les tonalitats de gamma freda podria transmetre sensualitat i fugacitat. És una fotografia, però el nivell d'iconicitat és escàs: pot deduïr-se que es fum, però el detall i la il·luminació li confereixen un cert grau d'abstracció.
2. Format rectangular en vertical que presenta una composició organitzada amb diagonals en ziga-zaga i verticals, on la profusió d'elements (línies, plànols, colors, lletres, etc.) ofereix un aspecte confús i ambigu. No hi ha contrast, no s'aprecien figures amb relació a un fons ni diferents plànols, els colors són majoritàriament plans i no creen contrast ni sensació de volum a les figures. Tampoc s'aconsegueix la sensació de profunditat. El nivell d'iconicitat és alt, però es juga amb el contrast entre el suposat realisme tridimensional d'una fotografia aèria dels carrers d'una ciutat amb una representació a través d'un dibuix bidimensional, pla com un xip d'ordinador, on de manera detallada es presenten diferents marques i logos d'empreses tecnològiques.
3. Format rectangular horitzontal de ràtio ambigua. Observam un punt de fuga no centralitzat que organitza la perspectiva. Nombroses línees en diagonal que delimiten plànols en angle juntament amb diverses figures que creen una situació un tant confusa i caòtica. Però es distingeixen perfectamente les figures humanes i els objectes del suposat espai que ocupen. Les figures (per aproximació) semblen agrupar-se en dos grups asimètrics. Mirades i línees compositives es dirigeixen cap a l'esquerra concretament a la figura femenina, que pareix el centre d'atenció i que podria ser el punt de partida per entendre una història. Predominen els colors de tonalitats fredes (blau i blanc): llum de neó en mig de la nit?

LA HISTORIETA (EL CÒMIC). ESQUEMA

(Cultura audiovisual)
Penj l'esquema bàsic de l'apartat dedicat a La historieta per a aquells alumnes que no varen venir a classe i es quedaren sense fotocòpia..

1. Introducció: concepte.
2. El llenguatge del còmic.
3. Història (Dels orígens al manga)
4. Tipus de còmic.
5. Gèneres.
6. El còmic i altres arts i mitjans de comunicació.
7. Alguns artistes de còmic. (Will Eisner, Allan Moore, Frank Miller, Akira Toriyama, Moebius, Hugo Pratt, Gosciny-Uderzo, Hergè, F. Ibàñez)
8. Com fer un còmic (Dibuix, guió, realització, suport)

Recordau: les classes les desenvoluparem mitjançant power-point i vídeos. Els apunts -sense imatges- es poden sol·licitar a la següent adreça: ueeep@hotmail.es. Els artistes del punt 7 són la base per el treball de lectura i anàlisi d'un còmic (característiques a una altra entrada). El punt 8 estableix les pautes per el treball següent (també especificat més endavant).


diumenge, 18 d’octubre del 2009

ACTIVITAT CLIMOGRAMES. Correcció

(3r ESO)
Si recordau, alguns climogrames presentaven dubtes raonables sobre quins climes podrien ser. Després de cosultar la ciutat i l'espai geogràfic de cadascú, l'assignació definitiva és la següent:
1.Equatorial.
2.Meditarrani d'hemisferi sud (HS)
3.Continental-Humit (HN)
4. Desèrtic.
5. Polar (HN)
6. Tropical.
7. Xinès (HN)
8. Oceànic (HN. Latitud molt extrema)
9. Alta muntanya.
10. Mediterrani (HN).
De totes maneres, l'important és el procés d'argumentació raonada de cada climograma. I en cas de dubtes, exposar-les convenientment.

divendres, 16 d’octubre del 2009

ACTIVITAT 5. CULTURA AUDIOVISUAL




Analitzar les imatges següents, considerant els elements predominants d'entre tots els que hem explicat a classe (composició inclosa).
Lliurar l'anàlisi, personalment a classe, dimarts 20 a una funda de plàstic.
Per a dubtes i aclariments emprar els Comentaris de l'entrada del bloc.

dijous, 15 d’octubre del 2009

CLIMOGRAMES DEL MÓN


(Alumnes de 3r)
He trobat aquesta imatge que sintetitza la representació dels climogrames, corresponents als principals climes del món, sobre un mapa amb la distribució d'aquests climes.
Esper us ajudi.
També teniu més informació sobre els climes al Bloc de Gerardo Bex, també professor d'aquest departament al nostre institut.
En breu, publicaré la correcció de l'activitat de climogrames que hem estat fent a classe aquests dies.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA


(Alumnes de 4t B)
Recordeu que el contingut del documental que hem vist a classe sobre la Revolució francesa i que arriba fins a la Convenció, també es matèria d'examen. A la xarxa existeix molta informació i molt bona, però s'ha tenir temps i criteri per cercar-la. Per tant, recoman que consulteu el llibre de text.
No obstant això, aquí us deix un enllaç d'una pàgina que està molt bé. La informació sobre la Revolució és massa extensa i no ens interessa aprofundir tant, però està ben estructurada i podeu triar el que considereu més profitós. Trob molt més útil la part de vocabulari: endavant!

http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/contemp/revoluciofrancesa.htm

També podeu trobar el vídeo en Google vídeo. Heu de copiar l'adreça a la barra de la pàgina de google vídeo. Sort!
http://video.google.com/videoplay?docid=843915791921663824#

EL SEGLE XVIII. ELS BORBONS

He trobat aquesta presentació de "smerino" en internet, sobre el darrer apartat que hem vist. Conté massa informació escrita per al que a nosaltres ens interessa, però també mapes, gràfics i fotos. Feu-ne una ullada... abans de l'examen.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

EL SECRETO DE SUS OJOS

Extraordinaria película del director argentino Juan José Campanella -El mismo amor, la misma lluvia (1999), El hijo de la novia (2001)- interpretada magistralmente por Ricardo Darín, Soledad Villamil y Guillermo Francela, entre otros. Actualmente es ya un fenómeno social en Argentina, país al que representarà en la carrera hacia el Òscar a la mejor película extranjera. Participó en el último Festival de San Sebastián y a pesar de las magníficas críticas cosechadas (ver artículo de Carlos Boyero) no se llevó ningún premio.
Es una película difícil de clasificar pues es un thriller y una història de amor, que mezcla tensión, intriga, humor y sarcasmo. Elemento clave: la memoria; personal y compartida, individual y colectiva. La historia dentro de la història que se enmarca en la propia Historia argentina con toques sutiles y precisos sobre el curso de los acontecimientos. Imágenes que se escriben, que se visualizan o que se imaginan según se cuentan. Miradas. Miradas directas, perdidas, que se cruzan, que odian o que aman, que lo dicen todo. Importancia de los primeros planos. Atención particular a la interpretación, así como al guión y al montaje. Atención también a la construcción (y evolución) de los personajes. Impacta emocionalmente al espectador: hace reír, llorar, temer... Un regalo.
Muy interesante para poder comentarla en clase (Si vais a verla).

Artículo de Boyero (Crítico de cine de El País):
http://www.elpais.com/articulo/cultura/cineasta/estado/gracia/elpepicul/20090921elpepicul_3/Tes

Trailer de la película.
http://www.youtube.com/watch?v=GcHkTSqeGoU

dimarts, 13 d’octubre del 2009

IMATGE I SIGNIFICAT 2. Esquema ample

1. Concepte d’imatge.
2. [Evolució dels mitjans i dels llenguatges audiovisuals.
3. Importància de la comunicació audiovisual en la nostra societat i el poder de fascinació de la imatge.]
Conclusions d’aquests punts:
• L’elaboració d’imatges ha estat tan antiga com la humanitat.
• La imatge representa la realitat en sentit ample amb tècniques i significats diferents.
• Pot representar-la de manera naturalista (copiant-la), simbòlica, abstracta...
• Algunes tècniques són: la pintura, el dibuix, la fotografia, la serigrafia...
• Les imatges comporten un significat.
• El significat es comprèn dins el context històric i social en el què s’han elaborat les imatges.
El significat depèn de la intenció de l’autor i la comprensió de l’observador.

4. Funciones de la imatge.
4.1. Funció conativa o retòrica
4.2. Funció emfàtica
4.3. Funció referencial o informativa
4.4. Funció emotiva.
4.5. Funció poètica o estètica.
4.6. Funció simbòlica.
5. Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia.
5.1. Imatge i comunicació.
5.1.1. Teoria de la comunicació
Intenció- Emissor- Missatge- Canal- Receptor- Efecte
5.1.2. Semiòtica i signe.
5.1.3. Semiòtica de la imatge.
Algunes conclusions:
• Existeix un camp d’estudi centrat a les representacions visuals: semiòtica de la imatge.
• El llenguatge visual és el codi de la comunicació visual.
• La imatge és una unitat de representació que substitueix a la realitat.
• Per passar de la lectura a la comprensió s’ha de descobrir el discurs connotatiu i determinar què és el punctum.
• Objectiu: passar del llenguatge visual al missatge visual, sense oblidar mai el context de producció i d’observació.

5.2. Lectura denotativa i connotativa d’imatges.
Al Signe (-imatge) es distingeixen dos nivells:
SIGNIFICANT (forma?) : aspecte material del signe, la seva part física. D’aquí es desprèn el missatge objectiu del signe, el seu DISCURS DENOTATIU.
SIGNIFICAT (contingut?): concepte o unitat cultural que es dona al signe mitjançant una convenció socialment establerta. Es desprèn un missatge subjectiu, a un nivell simbòlic; és el seu DISCURS CONNOTATIU.

5.3. Anàlisi d’imatges fixes i en moviment: la sintaxis visual.
5.3.1. (Incís) Gestalt i teoria de la percepció.
5.3.1.1. Lleis de gestalt:
-Simplicitat.
-Figura i fons.
-Bona forma.
-Proximitat.
-Bona continuïtat
(-Simetria)

5.3.2. Fonaments de l’alfabeticitat visual: la composició.
5.3.2.1. Equilibri.
5.3.2.2. Tensió.
5.3.2.3. Anivellació i agusament.
5.3.2.4. Atracció i agrupament.
5.3.2.5. Positiu i negatiu.
5.3.3. Elements de la comunicació visual.
5.3.3.1.Elements morfològics de la imatge:
Punt.
Línia.
Contorn – Forma.
Plànol.
To.
Color.
Textura.
5.3.3.2. Elements temporals o dinàmics
Direcció.
Ritme.
Tensió.
Moviment.
5.3.3.3.Elements escalars
Grandària- dimensió.
Escala.
Proporció.
Format.

ÍNDEX IMATGE I SIGNIFICAT

(Esquema bàsic d’allò vist fins ara).
Imatge i significat
1. Concepte d’imatge.
2. Evolució dels mitjans i dels llenguatges audiovisuals.
3. Importància de la comunicació audiovisual en la nostra societat i el poder de fascinació de la imatge. (text)
4. Funciones de la imatge.
5. Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia.
5.1. Imatge i comunicació.
5.1.1. Teoria de la comunicació
5.1.2. Semiòtica i signe.
5.1.3. Semiòtica de la imatge.(Conclusions)
5.2. Lectura denotativa i connotativa d’imatges.
5.3. Anàlisi d’imatges fixes i en moviment: la sintaxis visual.
5.3.1. (Incís) Gestalt i teoria de la percepció.
5.3.2. Fonaments de l’alfabeticitat visual: la composició.
5.3.3. Elements de la comunicació visual.
5.4. Valors formals, estètics, expressius i de significat.
5.5. La incidència dels missatges segons el mitjà emissor.

Aclariments:
S’ha procedit a una reelaboració del Programa de l’assignatura combinant a un sol apartat introductori els blocs 1 i 7 (Si bé, el punt 5 es podria haver considerat com el segon bloc). El desenvolupament dels epígrafs de cada bloc també ha patit modificacions, així alguns apartats s’han tractat profusament (en negreta), mentre d’altres, no (p.e. Les tècniques digitals en el disseny, manipulació i creació d’imatges, que es veurà al llarg del curs o Anàlisi dels continguts que ens arriben mitjançant Internet, que entenem de difícil concreció) o simplement, s’han presentat com a conclusions desprès de l’anàlisi d’un seguit d’imatges o d’un text (punts 2 i 3). Els punts 5.4 i 5.5. es resten per veure. Naturalment, cada apartat es pot desenvolupar més profusament amb més epígrafs. Això es desenvoluparà a una nova entrada.

dijous, 1 d’octubre del 2009

EL VIATGE: UNA INTRODUCCIÓ PERDUDA

DEUTE MORAL

El curs passat la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear a través de la Direcció General de Política Lingüística va publicar un llibre commemoratiu del XX Aniversari dels Encontres de Teatre en Català organitzats per l’Associació Trenta-1, que recollia un grapat de textos teatrals representats als diferents encontres. Vaig tenir l’honor (i la sort) de que un dels textos corresponia a l’obra que havia representat amb els meus alumnes del Taller de Teatre de l’IES Son Rullan al 2005. Malauradament, per les raons que fossin (errada, espai, estil, gnoms...) va quedar sense publicar la introducció que havia escrit. En ella s’explicava l’origen del projecte i el mètode de feina –ja que es pretenia estructurar com a projecte didàctic- i es mencionaven els alumnes que protagonitzaren l’experiència. Sense aquesta introducció, crec que el text publicat s’entén pitjor i no es fa justícia a l’important paper que jugaren aquests estudiants en la coautoria del muntatge, els noms dels quals no apareixien enlloc. És per això que he decidit publicar-la al meu bloc.

INTRODUCCIÓ

-Projecte Didàctic

El viatge, més que una obra de teatre, és un muntatge teatral que es va concebre i desenvolupar al Taller de Teatre extraescolar de l’IES Son Rullan durant el curs 2004-2005.

Aquest Taller era el tercer que s’organitzava a l’institut gràcies al suport econòmic de l’Associació de pares i mares del centre (APYMA) i a la mateixa política de la directiva del centre, decidida a potenciar les activitats extraescolars i acadèmiques durant l’horabaixa, la qual cosa ens va permetre efectuar els assajos amb completa llibertat i autonomia, almanco dues tardes a la setmana, que era quan el centre quedava obert.

Els tallers de teatre extraescolar sorgiren de la necessitat de desenvolupar les activitats realitzades durant l’optativa de teatre dirigides cap a la realització d’un muntatge, disposant d’un horari més ample i amb alumnes que voluntàriament acceptessin el compromís d’embarcar-se en tal aventura. No es tractava d’una activitat per omplir el temps lliure, es tractava d’una experiència pedagògica i vital compromesa.

Durant els dos anys anteriors s’havien fet tres muntatges: 1. Pic-nic (2003), de Fernando Arrabal, en català, i representada al centre, a la Mostra de Teatre de l’Ajuntament de Palma i a l’IES Borja Moll; 2. Protesta i sobreviu (2003), muntatge poètic de poesia social, en català i castellà, representada a l’Institut. 3. La cantante ladra (2004), espectacle inspirat en La Cantante calva, de Ionesco, representada en castellà a la Mostra de teatre de l’Ajuntament de Palma.

Aquest tercer any tocava fer una cosa diferent. Havien fet teatre de text en català i en castellà i havien fet poesia. Per què no teatre de gest?. Un nou repte i una nova proposta didàctica.

Però l’elecció sempre havia estat molt condicionada a les característiques dels alumnes –nivell de català, possibilitats d’adaptació i evolució, capacitats interpretatives, etc.- i també el seu nombre i sexe.

Amb el teatre de text sempre ens havien trobat amb diverses dificultats: trobar una obra que permetés la participació de tots els components del grup sense massa diferències de protagonisme entre uns papers i altres; problemes de memoritzar els textos (en el cas d’alguns alumnes, molt greu) i després, els problemes de veu (dicció, entonació, naturalitat i sobre tot volum)

Aquest any comptaven amb cinc alumnes: dues al·lotes (Indiana Mas i Sílvia González, que feien 1r Batx.) i tres al·lots (Raül Arguimbau, Fernando Leyva i Daniel Torrejón, que feien 4t d’ESO) que ja havien participat a l’optativa del curriculum d’ESO i a altres tallers teatrals. Només un alumne era catalanoparlant i dels altres quatre, dos tenien dificultats serioses per expressar-se en català. Dos havien tingut dificultats serioses el curs passat per memoritzar el seu text. Quatre feien o havien fet una pràctica esportiva continuada. Tots cinc varen mostrar certa capacitat per a la improvisació gestual als diferents exercicis preparatoris... així que els vaig fer la proposta: treball gestual, des de la improvisació, treball col·lectiu i repartiment de rols (jo era el director del taller i del muntatge, però tots participaven, aportaven, creaven, s’implicaven), obra com a work in progress, simplicitat en tot el procés d’elaboració i muntatge. La varen acceptar i ens tiraren a la piscina.



NOVA PRESENTACIÓ

Benvinguts a la segona època d’aquest bloc.

Manté el nom Educaction ja que l’objectiu de ser un espai d’interacció amb els meus alumnes no ha canviat, però no l’adreça, ja que l’anterior (geoartre.blogspot.com) n’estava vinculada a les assignatures que impartia a l’IES Son Rullan (Geografia, Art i Teatre) i que, a excepció de la geografia, a penes treball aquest curs al centre IES Joan Maria Thomàs de Palma (Illes Balears).

Com ja vaig dir a la primera presentació (2.02.09), pretén ser un espai d’intercanvi, obert també a tota la comunitat educativa, que intentarà proporcionar recursos, idees, suggeriments i altres elements que facilitin la tasca educativa. En alguns casos servirà per complementar classes, correccions o facilitar l’autoavaluació; en altres, per donar informacions precises sobre alguns procediments vinculats a les meves assignatures; i en altres, per fer propostes que puguin suscitar debat, iniciar una recerca i, qui sap si, implicar-se en alguna acció concreta.

Els temes es relacionaran amb les Ciències Socials, particularment Geografia i Història i també amb allò anomenat Cultura Audiovisual, que inclou elements que van des de Semiòtica de la imatge a l’anàlisi de les noves tecnologies, passant pel Còmic, la Fotografia, el Cinema, la Televisió, la Ràdio i la Publicitat en les seves diferents vessants. Naturalment, les diferents Arts i particularment les Arts de l’Espectacle, al igual que qualsevol tema d’àmbit educatiu o relacionat amb el compromís ciutadà, tindran també cabuda a aquest bloc.

Com també vaig dir la llengua principal del bloc serà el català, sense excloure l’ús del castellà quan es consideri convenient o quan els materials, enllaços o notícies així es presentin a la font original.

Naturalment, el bloc resta obert a qualsevol tipus de aportacions, suggeriments, correccions o crítiques que contribueixin a la seva millora.