La primera activitat realitzada amb el grup de
1r Batx. E de Fonaments de l’Art 1, del curs 2019-20 ha estat semblat a la del
curs passat. Es tractava d’elaborar la maqueta d’un edifici en 20 minuts,
emprant només paper, tisores i celo. La consigna era que havia de ser estable i
mostrar solidesa.
Els estudiants, una vegada superat el shock inicial, es varen posar tot d’una,
mans a l’obra. Alguns tenien ja una imatge en el seu cap a la que volien donar
forma, altres miraven de perfil als seus companys intentant captar alguna idea
al vol, fins i tots alguns demanaven si podien mirar el mòbil per inspirar-se.
No va fer falta... el temps anava en contra seva. El treball va ser intens... i
creatiu.
Aquesta vegada els resultats han estat força variats, malgrat que no
tots completament originals... i els que pretenien ser-ho s’escoraven subtilment
cap el camp de l’escultura. Maquetes d’edificis-bloc
de vivendes, edificis-casa tradicional, edificis-torre, piràmides, porxades,
edificis impossibles, molts d’ells un tant inestables o clarament inacabats...
però tots força INTERESSANTS.
A
partir de la seva feina, varem dedicar una altra sessió a començar a treure
conclusions que ens van servir per a començar a entendre com funciona aquesta
art. Varem projectar també una fitxa de comentari
d’una obra arquitectònica i un sortit d’imatges que il·lustraven els
conceptes que s’anaven explicant.
- Com que era necessari assentar l’edifici
sobre una base per fer-lo més estable, els ha obligat a definir una figura
geomètrica més o manco regular. I així hem descobert el concepte de planta. Han emprat plantes
quadrangulars, rectangulars, circulars i fins i tot, triangulars. És a dir, figures geomètriques
bàsiques. Però també n’havia de plantes
irregulars i compostes! Es a dir, quasi teníem representada tota la història de
l’arquitectura. Han aprés a percebre la
forma de la planta des de l’exterior de l’edifici.
- Han descobert que a través de la planta es
poden distingir moltes qualitats de l’edifici, però que no sempre és així i que
per tant es necessita una imatge externa, bé de l’interior o de l’exterior (com
era el cas) per veure com se sosté l’edifici. I així, s’ha passat al concepte d’alçat, i d’aqui a percebre els elements sustentants (parets, pilars,
columnes...) i sostinguts (sostre,
coberta, teulada...).
- La
principal dificultat en l’execució de la maqueta ha estat fer el sostre.
Element clau per tancar l’espai interior, dotar-li de protecció i per tant, per
fer-lo habitable. Com així ha passat als constructors i arquitectes de totes
les èpoques. Ens ha servit per identificar el
sistema constructiu. Des de les maquetes i amb el complement de
les imatges projectades, ha descobert el sostre pla o sistema arquitravat (que
a l’exterior sol cobrir-se amb una teulada a dos vessants), el sostre corbat o sistema envoltat i el més
complex, que podria considerar-se una variació de l’anterior i el sostre
cupulat.
- El
tema dels materials ha estat més
difícil de transcendir, donat la simplicitat dels que n’han emprat. Però han vist dos materials amb
funcions diferents: el paper era clau per fer murs, parets, sostres, teulades.
El celo era l’argamassa, el ciment.
- Per
últim, han observat que cada edifici des de l’exterior defineix un volum: es tracta una forma geomètrica
tridimensional, i les seves cares laterals funcionen com a façanes. Aquest
volum, a més disposa d’un espai intern,
i juntament amb els volums dels altres edificis crea i estructura un altre espai,
que podrien anomenar urbà.
Esperem que aquesta activitat a més d’entretinguda,
hagi estat també profitosa i els permeti entendre millor com analitzar un
edifici.
