Com a complement a
les classes de Geografia urbana vàrem organitzar un recorregut per Ciutat per
poder comprovar in situ algunes de les coses analitzades a través de plànols i
fotografies. Es tractava de fer un
recorregut des de l’Institut fins a la mar, acabant en Museu d’Es Baluard,
observant els elements de canvi i permanència que s’han produit en dues
àrees significatives de la ciutat com
ara l’eixample i el nucli antic.
L’activitat es va realitzar amb l’alumnat de Geografia de 2n B de
Batxillerat i vàrem comptar com a guia i acompanyant amb el professor Josep
Borne.
El punt de partida
era el mateix institut ubicat en la trama de l’Eixample (Pla Calvet, aprovat a 1901; estructura
radial) però urbanitzada en la segona meitat del segle XX. La primera aturada
es va fer a S’Escorxador, edifici realitzat per Gaspar Bennàssar, premiat a
l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1906 i actualment conservat com a centre
de serveis municipals (centre de salut, Biblioteca, etc.) i d’oci (cinema,
restaurants, terrasses...). Això ens va
permetre diverses coses: a) analitzar la figura de Gaspar Bennàssar, el
principal impulsor de l’eixample i executor d’alguns edificis molt
significatius (Plaça de toros, pont i magatzems ferroviaris...); b) entendre la
importància l’organització de les infraestructures en la planificació urbana;
c) fer-se una idea de com estava la zona en el moment de la seva planificació,
que era realment perifèrica i rururbana (vegeu fotografia); d) Percebre el
procés de canvi de la zona i d’ús de la infraestructura, que perdent la seva
posició perifèrica, es va abandonar, va estar a punt de ser enderrocada i
després d’un intens moviment ciutadà, rescatada i reutilitzada per usos
terciaris, necessaris en un barri densament poblat.
Aquest procés de
forma més breu en les següents parades fetes a l’eixample: cantonada Creu Roja
(infraestructura sanitària tardana, edificis segons tipologia barri jardí),
Plaça de Toros, plaça de Cardenal Reig (obelisc: importància de les fites
urbanes i de les places, tipologies), Estació de ferrocarril de Sóller i antiga
Estació de ferrocarril d’Inca (Figura d’Eusebi Estada, ferrocarril i
modernitat, ferrocarril abans de l’enderrocament de les murades, alteració de l’entorn
de l’estació, etc.)
Travessant Ses Avingudes i entrant en la plaça d’Espanya
vàrem començar la visita del Casc Antic (plànol irregular), un dels més
extensos i ben conservats d’Europa, malgrat tot. De la plaça d’Espanya
(Bennàssar) passaren al carrer de Sant Miquel (restes del baluard de la Porta
Pintada, Sant Antoniet- Mercat de S’Olivar), i des d’aquí vàrem recórrer tot un
grapat de carrers per apreciar l’estructura urbana, l’aspecte dels edificis,
els canvis d’ús de molt d’ells, el que queda dels barris medievals o els
diferents canvis urbans a través dels segles, fins arribar al Parc de la Mar:
carrer dels Moliners, carrer Sindicat, Plaça Major (Mercat, Tribunal de la
Inquisició), carrer de s’Argenteria (Call), Santa Eulàlia (gòtic, cementeri,
mercat), carrer del Sol (Call), Museu de Mallorca.
Des de la murada del segle XVI, vàrem poder contemplar per una banda la badia de Palma, el port i el Castell de Bellver, i per altra banda, l’Almudaina, la Seu, la murada medieval i Ses Voltes. És a dir, l’origen de la ciutat. Per últim, vàrem anar pel Passeig Sagrera (Bennàssar, de nou) per acabar la visita en la Llotja (Gòtic civil, Sagrera). Ja no es va quedar temps per arribar al Museu d’Es Baluard (el segle XXI!), passant davant del Consolat del Mar i per la plaça de Ses Drassanes.
