MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).

CINECIUTAT, CINEMA I CIUTADANIA.

Com sabeu, fa uns quants mesos varen tancar els cinemes Renoir de Palma. Un tancament anunciat amb antelació, és veritat, per l’empresa propietària, i que s’unia a una dolorosa llista d’ altres cinemes que han anant desapareixent de Ciutat els darrers deu anys: ABC, Rialto, Avingudes… que ha deixat el centre urbà pràcticament orfe de sales.  Però en aquest cas, la situació era més dramàtica ja que els Renoir eren els únics que projectaven pel·lícules en versió original i de cinematografies no exclusivament nord-americanes i allunades del cinema comercial. 

Això va provocar una reacció ciutadana que a través de manifestacions, recollida de firmes, accions a diferents xarxes socials va aglutinar a nombrosos aficionats al cinema sota el lema Salvem els Renoir. Es va acabant constituint una plataforma, i després una associació (xarxa cinema) que a través de processos assemblearis va dotar-se d’una estructura organitzativa, va captar i gestionar  un capital base i es va constituir en una entitat capaç de negociar i recollir l’herència tangible i intangible dels antics Renoir. I per votació popular els nous cinemes varen passar a nomenar-se CineCiutat.

Des de l’estiu passat, el cinema de l’Escorxador va tornar a obrir les portes, oferint a tothom la possibilitat d’integrar-se en equips de voluntaris i de fer-se soci amb diferents quotes a canvi d’un nombre d’entrades. Amb la passa dels mesos l’entusiasme inicial s’ha topat amb la realitat de gestionar una empresa que ha de ser rentable per poder existir (obvi) i fer front a la pressió de les distribuïdores, la competència, la crisis d’espectadors comú a tot el sector.

I això és el que es va tractar a la darrera assemblea: es desvincula la quota de soci (100 euros a l’any) del nombre d’entrades, però  es manté la possibilitat de comprar paquets d’entrades a diferents preus (abonaments: Abono 10: 55 €. Abono 20: 100 €).

 Ara toca fer-se soci, fer-se voluntari, fer-se espectador... omplir les sales, fer propostes, escampar la idea, mantenir l’entusiasme.  No és fàcil en els temps que corren, però és hora de construir alternatives i des de la base,  com a ciutadans.  

Més info: http://cineciutat.org/

MONÒLEG 2

Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño,  Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.

EL MONÒLEG

Un monòleg és el parlament, discurs o reflexió que realitza un sol actor o actriu 

(veure:  http://www.wordreference.com/definicion/mon%C3%B3logo, http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3logo ). 

Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el de Shylock (El Mercader de Venècia, Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de monòlegs -bona part de Criatures, T de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen, escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.

De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.

A nosaltres ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral;  es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...),  la veu (entonació, volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.

Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!

TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.

TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.

SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.

SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 1

La comunitat educativa -estudiants, professors, pares i mares...-es mou i reacciona contra la retallada de recursos de l'adminstració, contra lleis que converteixen l'educació en simple mercaderia  o que suprimeixen sense més, assignatures de tot tipus, afectant principalment a les diferents arts.  A les formes de protesta tradicionals: manifestacions, vagues... comencen a afegir-se vies més creatives: camisetes, performances, cartells, vídeos, etc. Vet aquí un parell, de mostra.
1. Vídeo IES Son Pacs (Palma)

2.Cartell i targeta fúnebre contra la LOMCE, d'Henar Alonso (IES Joan Maria Thomàs)