dimarts, 22 d’octubre de 2019

ACTIVITAT 2: FEIM ESCULTURES COL·LECTIVAMENT



La segona activitat proposada a l’assignatura Fonaments de l’Art I de 1r de Batxillerat
era una feina col·lectiva (4 persones). Cada grup havia de fer una escultura amb paper, celo i tissores, amb les següents característiques: solidesa, estabilitat i suma de parts. A més, s’havia d’elaborar una memòria de la feina feta que deixàs constància del procés de presa de decisions i el títol de l’obra. Disposaven de 20 min. que al final es convertiren en 35 min.
        

Alguns grups es varen posar a discutir tot d'una què fer, altres es varen quedar muts i fins i tot, qualcú va demanar si podia mirar exemples en el mòbil. Ah, la ment en blanc! Els grups que primer començaren la feina varen acabar donant pautes a la resta: el paper es podia doblegar, tallar, amuntegar, aferrar, modelar... es podia passar de fer tires a figures de papiroflèxia o bolles unides pel celo. I a la incertesa li va seguir el frenesí... i quan una escultura semblava acabada, sempre hi havia un detall que afegir.



La veritat és que els resultats varen ser força diversos. Des de figures humanes a estructures geomètriques, d'elements figuratius esquemàtics a instal·lacions de volums informes. I amb un ventall de títols d'un alt grau d'originalitat: NIHILISTA, EL REY SIN REINO, LA CIMA SIN ALAS....




Una altra cosa van ser les memòries. Cada grup tenia un secretari, que era l'encarregat d'escriure-la i de lliurar-la. Idò la seva feina va ser irregular. En alguns casos perque volien també participar al procés creatiu i se'ls oblidava escriure, en altres perquè en el grup no es discutien les pautes a seguir i un dels membres assumia el rol de líder, començava a fer i la resta li seguia i en altres perquè era més fàcil fer-ne tot al final, i no varen enregistrat el procés sinó el resultat.



Les escultures varen servir per explicar les característiques d'aquesta art, i poder desenvolupar l'esquema bàsic d'un comentari escultòric. I d'aquesta forma es va arribar a la teoria a través de la pràctica.





                                 

dimarts, 24 de setembre de 2019

ACTIVITAT 1 FONAMENTS DE L'ART: JUGANT A FER I ENTENENT L’ARQUITECTURA.


La primera activitat realitzada amb el grup de 1r Batx. E de Fonaments de l’Art 1, del curs 2019-20 ha estat semblat a la del curs passat. Es tractava d’elaborar la maqueta d’un edifici en 20 minuts, emprant només paper, tisores i celo. La consigna era que havia de ser estable i mostrar solidesa.
Els estudiants, una vegada superat el shock inicial, es varen posar tot d’una, mans a l’obra. Alguns tenien ja una imatge en el seu cap a la que volien donar forma, altres miraven de perfil als seus companys intentant captar alguna idea al vol, fins i tots alguns demanaven si podien mirar el mòbil per inspirar-se. No va fer falta... el temps anava en contra seva. El treball va ser intens... i creatiu. 


Aquesta vegada els resultats han estat força variats, malgrat que no tots completament originals... i els que pretenien ser-ho s’escoraven subtilment cap el camp de l’escultura.  Maquetes d’edificis-bloc de vivendes, edificis-casa tradicional, edificis-torre, piràmides, porxades, edificis impossibles, molts d’ells un tant inestables o clarament inacabats... però tots força INTERESSANTS.


   A partir de la seva feina, varem dedicar una altra sessió a començar a treure conclusions que ens van servir per a començar a entendre com funciona aquesta art. Varem projectar també una fitxa de comentari d’una obra arquitectònica i un sortit d’imatges que il·lustraven els conceptes que s’anaven explicant.


- Com que era necessari assentar l’edifici sobre una base per fer-lo més estable, els ha obligat a definir una figura geomètrica més o manco regular. I així hem descobert el concepte de planta. Han emprat plantes quadrangulars, rectangulars,  circulars  i fins i tot, triangulars. És a dir, figures geomètriques bàsiques.  Però també n’havia de plantes irregulars i compostes! Es a dir, quasi teníem representada tota la història de l’arquitectura.   Han aprés a percebre la forma de la planta des de l’exterior de l’edifici.


- Han descobert que a través de la planta es poden distingir moltes qualitats de l’edifici, però que no sempre és així i que per tant es necessita una imatge externa, bé de l’interior o de l’exterior (com era el cas) per veure com se sosté l’edifici. I així, s’ha passat al concepte d’alçat, i d’aqui a percebre els elements sustentants (parets, pilars, columnes...) i sostinguts (sostre, coberta, teulada...).

                          

-   La principal dificultat en l’execució de la maqueta ha estat fer el sostre. Element clau per tancar l’espai interior, dotar-li de protecció i per tant, per fer-lo habitable. Com així ha passat als constructors i arquitectes de totes les èpoques. Ens ha servit per identificar el  sistema constructiu.  Des de les maquetes i amb el complement de les imatges projectades, ha descobert el sostre pla o sistema arquitravat (que a l’exterior sol cobrir-se amb una teulada a dos vessants),  el sostre corbat o sistema envoltat i el més complex, que podria considerar-se una variació de l’anterior i el sostre cupulat.


-    El tema dels materials ha estat més difícil de transcendir, donat la simplicitat dels que n’han  emprat. Però han vist dos materials amb funcions diferents: el paper era clau per fer murs, parets, sostres, teulades. El celo era l’argamassa, el ciment.
-   Per últim, han observat que cada edifici des de l’exterior defineix un volum: es tracta una forma geomètrica tridimensional, i les seves cares laterals funcionen com a façanes. Aquest volum, a més disposa d’un espai intern, i juntament amb els volums dels altres edificis crea i estructura un altre espai, que podrien anomenar urbà.


Esperem que aquesta activitat a més d’entretinguda, hagi estat també profitosa i els permeti entendre millor com analitzar un edifici.

dilluns, 23 de setembre de 2019

CANVI CLIMÀTIC I SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL PEL CLIMA I PER LA TERRA




No és la primera vegada que xerram del canvi climàtic en aquest bloc, però ara entenem que és molt necessari. Canvi climàtic és el fenomen meteorològic que està vivint el nostre planeta durant les darreres dècades (o almanco en aquest moment és quan s’està fent més evident). Està ocasionat per un procés d’escalfament global de la Terra com a conseqüència de l’emissió massiva i constant de gasos procedents de combustibles fòssils des de la Primera Revolució Industrial (Anglaterra: darreres dècades segle XVIII; Europa Nord-occidental: primera meitat segle XIX).


 Aquest fenomen també és conegut com a efecte hivernacle, és a dir, aquest gasos –particularment diòxid de carboni procedent del fum de les fàbriques, centrals tèrmiques, calefaccions i diversos sistemes de transport, etc.- es queden a les capes mitges de l’atmosfera i impedeixen la sortida cap a l’espai exterior de nombrosos raigs de sol que han estat rebotats per la superfície terrestre, tornant de nou a les capes baixes de l’atmosfera i augmentant la temperatura global de la superfície de la Terra.  Aquest procés no és novell, n’és precisament el que ha permès la vida sobre la terra aconseguint tenir unes condicions de temperatura diferents a les de l’espai exterior; allò novell és l’accentuació i acceleració d’aquestes condicions, de tal manera, que en augmentar en poc temps la temperatura s’estan produint alteracions substancials en els diferents climes de la Terra i per tant, en els diferents ecosistemes.


Les alteracions més evidents són el desgel dels pols (i glaceres) amb la conseqüent pujada del nivell de les aigües marines i alteració de les característiques de les corrents oceàniques, i l’aparició de fenòmens climàtics de caràcter extrem (de sequeres a huracans) amb més freqüència i intensitat. Però la interrelació d’elements fa que les repercussions siguin més greus del que pensam i van des de la desaparició de nombroses espècies d'éssers vius i d’ecosistemes sencers, a l’alarmant escassetat d’aigua dolç en diverses àrees del planeta.


Des de que els científics començaren a llançar la veu d’alarma en els anys 80 del segle passat s’han seguit diverses línies de difusió de la problemàtica i d’actuació davant el tema, però es poden distingir dos fronts prioritaris: 
A) l’institucional en el qual les Nacions Unides (ONU) han tingut un paper clau (Des de l’elaboració del primer Informe sobre el Canvi Climàtic en 1990 a la promoció de les diferents cimeres sobre el canvi climàtic de Kyoto a l’actual en Nova York) i que intenta convèncer als diferents dirigents dels estats del món de la reducció dràstica de les emissions de CO2 de cada país, amb resultats poc esperançadors. 


B) l’individual, el que apel·la al ciutadà concret per a que canviï els seus hàbits i conductes (des de l’alimentació, al transport, passant pel tipus de roba que duu i en general els hàbits de consum) per a què l’impacte de la seva existència sobre el planeta  sigui el menys agressiva possible. Naturalment, n’ha hagut d’altres formes a través dels sistemes educatius, els mitjans de comunicació, etc.


A aquesta setmana (20-27 de setembre)  s’ha produït una interessant confluència d’estratègies, que no té res de casual per altra banda. Al temps que l’ONU celebra la Cimera del Clima a Nova York, amb l’objectiu d’arribar a un compromís global en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però a la que no han acudit els principals països emissors com EUA, Xina i la Índia, s’està produint una mobilització a escala mundial de la ciutadania, esperonada per l’exemple d’una estudiant sueca, Greta Thunberg, que va començar a manifestar-se cada divendres (Fridays for future) davant del parlament del seu país per demanar mesures dràstiques contra el canvi climàtic, aconseguint nombrosos seguidors, principalment joves,  dins i fora de Suècia i que ara sigui invitada a la Cimera. Interessant que el ciutadà ecològicament conscient no només canvi els seus hàbits, sinó que adopti un posicionament públic (és a dir polític) exigint als seus representants i als líders mundials unes mesures concretes contra el canvi climàtic, que no seran del grat de les grans companyies energètiques ni del sector del transport, entre altres.


Les propostes per aquesta Setmana d’Acció Global per Clima i per la Terra són molt variades (veure imatge) i combinen elements de conscienciació amb altres d’acció, la cloenda dels quals és la Vaga Mundial pel Clima del divendres 27 amb una manifestació de la Plaça del Tub (12:00 h) a Cort. En serà massiva? Ben necessari que així fos, per fer entendre que la situació és greu i que s’han de prendre mesures dràstiques i valentes.



Alguns enllaços:

https://elpais.com/sociedad/2019/09/21/actualidad/1569079001_259083.html

diumenge, 15 de setembre de 2019

BENVINGUTS AL CURS 2019-2020


El curs 2019-2020 ja ha començat. Com sempre feim, EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. Desitjam que pugui ser una eina útil i profitosa per a tots els que ens visiten.
Ens proposam ser més constants en el procés d'incloure noves entrades i aportar més elements complementaris que puguin aportar una major comprensió de les disciplines que treballam a l'institut, i també de totes les activitats que se’n fan des de les nostres assignatures.
Les assignatures -i per tant, entrades- no són les mateixes de cursos anteriors. Mantenim FONAMENTS D'ART 1 a 1r de Batxiller i GEOGRAFIA (d'Espanya) de 2n de Batxiller. Però tot acaba interrelacionant-se i segurament vindran més entrades de disciplines diferents. La informació sobre l’activitat de la Biblioteca del centre, per exemple, molt probablement tendra ampla cobertura en aquest espai.
Com hem fet altres cursos, anirem informant dels principals esdeveniments artístics i culturals que pensam que val la pena visitar o conèixer, tant a Palma com a altres indrets, a la columna de la dreta de les entrades. Si clicau damunt la imatge obtindreu més detalls. I cada vegada introduirem més referències a articles de diferents mitjans de comunicació que ens ajuden a entendre millor les nostres assignatures i el món en que vivim.
En aquest apartat de la dreta, disposau d’enllaços a altres pàgines web, blocs, institucions etc. que pensam poden resultar profitosos per a cercar diferents tipus d’informació.
Recordar-vos que la llengua prioritària d'aquest bloc serà el català, però això no vol dir que s'empri amb exclusivitat, de manera que també es faran entrades en altres llengües, i particularment en castellà. De fet, bona part del material audiovisual -sempre i quan YouTube, Vimeo o altres plataformes ho permetin- molt probablement, sigui en castellà.
Com sempre fem, insistir-ne en que es tracta d'un bloc didàctic i que l'ús que es faci de diferents materials gràfics o audiovisuals respon a una finalitat educativa. Si qualsevol d'aquests materials estigués sotmès a drets d'autor que no permetés la seva publicació, agrairíam la seva comunicació immediata per procedir a la seva retirada. Malauradament, això ha passat ja amb alguns enllaços de YouTube que la mateixa plataforma ha bloquejat directament; les nostres disculpes a qui correspongui, però principalment als seguidors que s'han quedat sense la informació anunciada.

Com sempre, que la Força us acompanyi!


dijous, 20 de juny de 2019

VIATGE CULTURAL A ROMA FONAMENTS DE L'ART I



Una de les novetats d’aquest curs que acaba, i també una de les experiències més interessants, ha estat el viatge a Roma realitzat pels alumnes de Fonaments de l’Art 1,  de 1r de Batxillerat Artístic del nostre centre. El viatge va estar organitzat pels professors Jaume Salvà i Maria Antònia Nicolau, del Departament de Geografia i Història, i en principi estava pensat pels grups en que ells feien classe. En fer-se extensiu a altres grups de 1r, i considerant l’elevat nombre d’alumnes participants (54 al final), dos professors més del departament, Mª de Mar Calafat i un servidor, varem participar també en la part final del projecte. El viatge es va fer durant la darrera setmana del mes de març.



Es tractava d’un viatge de 4-5 dies amb un contingut cultural i educatiu intens, clarament vinculat a l’assignatura, però que al final l’horari dels vols el va reduir pràcticament a tres dies. Es va elaborar un llistat d’obres (monuments, edificis, espais, etc.) significatives de l'art romà, del Renaixement i del Barroc i es van agrupar per àrees geogràfiques (Zona Fòrum o Zona Vaticà, per exemple) per poder visitar-les d’una manera coherent. El llistat d’obres es va repartir als alumnes,  juntament amb unes fitxes de comentari, per a que en grups de dos o tres persones, triessin una obra, preparessin el comentari i fessin una exposició oral en directe de l’obra als seus companys. En total es varen fer unes 20 exposicions i el resultat va ser força enriquidor.


A més de Roma, estava programat una excursió opcional a Pompeia a la que varen assistir una trentena d’alumnes i dos professors, mentre que la resta visitaven diferents museus i esglésies de Roma. Es completava així una experiència d’ensenyament-aprenentatge en directe molt intensa i exhaustiva.


A més de les fotos i del vídeo que il·lustren aquesta entrada, deix un llibre digital (foto-còmic?) fet amb el programa Bookcreator, que conté una part important de les fotos publicades a l’app Telegram, que es va triar com a via de comunicació i de centralització del material fotogràfic durant el viatge. La major part de les fotos són dels quatre professors i d’alguns alumnes com ara n’Aina Salvà.




dissabte, 25 de maig de 2019

EL DEBAT SOBRE EL MODEL TURÍSTIC

Al currículum d'algunes de les nostres assignatures apareix el TURISME com un element significatiu  a tractar dins les activitats del sector terciari. En el cas concret de la Geografia de 2n de batxiller sempre ha estat un tema de gran importància tant per entendre el procés de terciarització de l'economia espanyola, com per entendre la realitat insular o per preparar les PBAU, perquè en qualsevol de les opcions o modalitat de preguntes, sovint havia alguna qüestió relacionada amb aquest tema. Al mateix temps, és un tema rellevant per entendre la nostra realitat quotidiana, que apareix sovint en els mitjans de comunicació i en el debat polític: arribada coincident de nombrosos creuers, saturació turística del casc antic de Palma, la problemàtica del lloguer vacacional/turístic, les condicions laborals dels anomenades kellys (cambreres de pisos), l'ecotaxa, etc.
En algunes de les classes hem introduït, provocat, tractat... aquest debat i hem intentat reflexionar críticament al respecte. Hem emprat articles de premsa, fotografies, fragments de pel·lícules o de vídeos. Ara disposam (malgrat que no sabem per quant de temps) d'un nou material per al debat. Es tracta del documental TOT INCLÓS, que qüestiona radicalment el model turístic balear i que per tant, incomoda als principals beneficiaris i defensores d'aquest model. Res millor, que poder veure'l i que cadascú elabori la seva opinió.

Nota: Deix un enllaç i la inserció del vídeo en dos plataformes a l'espera de que pugui funcionar bé per qualsevol via.

http://totinclos.cat/documental/



dimecres, 22 de maig de 2019

MERCAT DE BESCANVI DE ROBA


                                                        
Dins el conjunt d’activitats que es varen fer durant la Diada de l’IES JM Llompart, el passat 17 de maig, la Comissió de Medi Ambient va proposar fer un Mercat de bescanvi de roba.


La idea era contribuir a la presa de consciència sobre diversos aspectes sobre la roba que empram habitualment, com ara:  d’on procedeix?  (Quins països? Els de la marca o els de l’etiqueta?),  com es produeix i amb quins materials (Amb quines condicions de feina? Respectant els Drets Humans?) , amb quin impacte sobre el medi ambient,  quines possibilitats n’hi ha de perllongar la vida de la roba?. Plantejaments tots ells que es relacionen amb el concepte de "COMERÇ JUST"

                                           

Es va demanar els alumnes un parell de dies abans, que duguessin peces de roba de casa que ja no els interessassin per bescanviar-les per altres. Per cada peça es donava un tiquet on s’apuntava el país d’origen i el material. Amb aquest tiquet podrien adquirir una altra peça el dia del mercadet. Acte simple de reutilització que allarga la vida de la roba considerablement.

                                              
A més del procés d’elaboració de cartells explicatius, es va penjar un mapa mut on s’anirien aferrant els tiquets que recollien on la procedència de la roba... i oh, sorpresa! la gran majoria procedia del sud-est asiàtic, concretament Bangladesh, Índia, Paquistan per una banda, i per altra del Magreb, particularment el Marroc.

                                       

A més d’això es va oferir un petit taller per convertir una camiseta en una borsa bandolera.
En resum, una activitat que va comptar amb un important èxit de públic, però que sens dubte, val la pena seguir desenvolupant amb més continuïtat.

                                         

La iniciativa va partir de la professora  Lina Ponsell, coordinadora de la comissió, i va comptar amb  el suport d’altres professors de la comissió com ara na Margalida González o un servidor… i de diversos alumnes de 1r de batxillerat científic entre els que varen destacar per la seva feina en organització, etiquetat, classificació i atenció al públic,  Aina Cortés, Alejandra Gómez, Silvia Lupiáñez, Marina Vich i Xisca Castelló.


dilluns, 13 de maig de 2019

LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS

Aquí teniu una petita mostra de vídeos sobre les diferents Revolucions industrials o sobre aspectes vinculats a cada una d'elles. Alguns d'aquests videos els hem vist a la classe  (Ciències Socials 3r ESO) i us ajudaran a recordar i entendre millor allò que hem treballat i comentat.

Sobre a 1ª Revolució industrial





Sobre la classe obrera: naixement, condicions de feina, lluita obrera, sindicats, partits...
    - De la pel·lícula Daens (1992):



     - De la pel·lícula Novecento (1976)



     - De la pel·lícula Temps Moderns (1936)



      - Publicitat del Xsara Picasso



Sobre la 2ª Revolució industrial



Sobre la 3ª Revolució Industrial

dilluns, 25 de febrer de 2019

PAISATGES AGRARIS EN ESPANYA

No sempre és fàcil fer-se una idea dels diferents components d'un paisatge agrari si habitualment es viu en una ciutat. Tampoc és fàcil percebre les característiques de diferents paisatges agraris si només es coneix el de tipus mediterrani, que és el que ens envolta. Per això, us present un parell de materials trobats a youtube que esper facilitin aquests aspectes i permetin comprendre millor aquest tema:



Aquest altre vídeo informa sobre els factors que condicionen el paisatge agrari. La part dels factors físics és la que més coincideix amb el desenvolupament que s'ha fet del tema i que per tant, ho amplia i i·lustra.



Per completar la informació sobre les activitats agrícoles, aportam un vídeo procedent d'un programa de televisió, sobre l'agricultura ecològica.



I per acabar dos vídeos sobre els transgènics. El primer es  breu documental d'una coneguda organització ecologista (en anglès) sobre el perill dels aliments transgènics. El segon es tracta d'un documental bastant més llarg,  sobre la situació dels transgènics  a Catalunya.






dissabte, 23 de febrer de 2019

ITINERARI DE GEOGRAFIA URBANA PER PALMA



La darrera setmana de  gener varem organitzar dues sortides didàctiques  amb els grups A i B de 2n de Batxiller per apreciar in situ els canvis urbanístics que havia tingut Palma al llarg de la seva història i que prèviament, havien estudiat a classe.


Varem aprofitar la ubicació de l’institut en l’àrea de l’eixample, just on acabava el projecte del Pla Calvet per començar la sortida didàctica des d’aquesta àrea, i concretament des de l’esplanada de S’Escorxador (Bennàssar), per fer un recorregut més o manco oval que primer aniria de l’Eixample al Casc Antic pel carrer de s’Arxiduc i en tornaria del Casc Antic a l’Eixample  pel Passeig Mallorca -Torrent de Sa Riera. Aquest itinerari es va concretar de la següent  manera:


EIXAMPLE
1. S’ESCORXADOR.
2. PLAÇA DE TOROS
3. Carrer de S’ ARXIDUC
4. PLAÇA del Cardenal REIG (OBELISC)
5. PARC de SES ESTACIONS-ESTACIÓ DE TREN
6. PLAÇA D’ESPANYA



NUCLI ANTIC
7. Carrer de SANT MIQUEL
8. MERCAT DE S’OLIVAR
9. Carrer dels MOLINERS- Via SINDICATO
10. PLAÇA MAJOR
11. MIRADOR RAMBLA
12. Carrer de S’ARGENTERIA
13. SANTA EULÀLIA - CALL
14. CALL - SA CALATRAVA
15. MUSEU MALLORCA
16. MURADES - PARC DE LA MAR
17. LA SEU
18. PALAU MARCH-PARLAMENT
19. Passeig des BORNE-PLAÇA de la REINA
20. La LLOTJA- Plaça de la DRASSANA
21 ES BALUARD






TORNADA per límit CASC ANTIC i tornant a L’EIXAMPLE
22. PASSEIG MALLORCA
23. INSTITUTS - CANÒDROM
24. TORNADA INSTITUT




Vàrem fer parades explicatives en cada punt, comentant edificis i esdeveniments significatius, analitzant carrers, façanes o runes, i combinant elements històrics, artístics I geogràfics.

Tot i que varem estar caminant unes tres hores i mitja i que al final es va notar el cansament, l’experiència va ser valorada de manera genèrica com a molt positiva.


dilluns, 12 de novembre de 2018

HIDROGRAFIA, VEGETACIÓ, SÒLS

Seguint el plantejament de l'entrada sobre els elements del clima, anirem presentant materials disponibles en internet que puguin servir per aclarir, ampliar o fins i tot, estudiar millor bona part dels continguts que s'han anant explicant a classe.

En primer lloc, un vídeo sobre els rius de José Gómez Toranzo, disponible a YouTube, en castellà:



Una interessant font d'informació (articles, fotografies, etc.) pot ser la plana web de la Fundació AQUAE, vinculada a l'empresa AGBAR (Societat General d'aigües de Barcelona):
 https://www.fundacionaquae.org/wiki-aquae/rios/rios-de-espana/

A continuació una presentació en Prezzi de na Paula Queralt Salamanca, en català, força didàctica i amb bona combinació de mapes, climogrames i fotos de les espécies vegetals:



Per últim, un vídeo tutorial sobre els sòls, en castellà, senzill i clarificador, però que pot ser no coincideixi completament amb la classificació dels sòls estudiada a classe:



diumenge, 11 de novembre de 2018

ACTIVITAT 2: ENTENENT (I FENT) L’ESCULTURA.


                                                   
La segona activitat proposada  a l’assignatura Fonaments de l’Art I, consistia en realitzar una escultura com a projecte col·lectiu (4-5 persones) on s’havia d’elaborar una memòria de la feina feta que deixàs constància del procés de presa de decisions i el títol de l’obra. Els materials havien de ser com el del cas de l’arquitectura paper, celo i tisores, i les consignes: obra com a suma de parts i estabilitat de la peça.




Com sempre en aquest tipus de treballs la dificultat  va començar per posar-se d’acord en el què i com fer-ne, després en que l’obra realitzada compleixi els requisits exigits i sigui un bon reflex de la idea inicial. I naturalment,  el temps, que s’havia de saber administrar des del principi. Els grups que més aviat es varen organitzar i prendre decisions varen cloure la seva feina, la resta va anar a contra peu.
                                                      

                                     
La veritat és que els resultats també varen ser força interessants i serviren de punt de partida per explicar com analitzar una escultura.  En  línies generals, es pot dir que la major part dels membres cada grup es van implicar amb molta intensitat llevat d’algunes excepcions; pel contrari, el contingut de les memòries va ser bastant flux, limitant-se a una mera descripció del procés realitzat, llevat d’un grup que ni tan sol la va presentar.
                                                       
Les diferents obres presentaren tot un grapat de models escultòrics que hi anaven des de la instal·lació (o el relleu, segons com es col·locàs) a la figura exempta; de les formes abstractes a la representació humana, i en aquest darrer cas, figures dretes, assegudes, realitzant accions o no, amb esquematisme o naturalisme. És a dir, es podien visualitzar  (i explicar) bona part dels repertoris formals existents en la història de l’escultura, i això que únicament havien emprat com a materials el paper i el celo!

Naturalment , les tècniques emprades eren limitades: comprenien més la manipulació del paper (estripar, retallar, doblegar, esmicolar...) i aferrar o sumar parts, que el que podria entendre’s com un procés de modelat ; la talla o el processos extractius,  la fosa, etc. òbviament, quedaven al marge.
A nivell formal, varen poder explicar elements com composició-línies compositives, equilibri, moviment i relació volum- espai. El fet de posar-li un títol a l’obra (“Somni número 7”, “Alma libre”, “La floració”,”Caganer”, “Los gatos del Caribe”, per exemple)  implicava no només parlar del tema de l’obra (i per tant, introduir conceptes com iconografia i iconologia) si no també, de les intencions de l’autor, la percepció per part de l’espectador i fins i tot, fent un exercici d’especulació de les possibles funcions de cada peça.

                                                 

                                                     
L’experiència, que es basava en la concepció d’arribar a la teoria a partir de la realització pràctica i personal, només cap qualificar-la de molt positiva.