diumenge, 19 de desembre del 2021

XERRADA SOBRE CONSUM RESPONSABLE

                                                      

                                                                                   

 El passat 1 de desembre es va organitzar una xerrada sobre “Consum responsable” per part de la Comissió de Medi Ambient del nostre institut. Va estar a càrrec de Carles Valentí de l’associació “S’Altra Senalla”, dedicada al comerç just, de la qual ja hem parlat en aquest bloc (https://saltrasenalla.org/). Es va celebrar a la biblioteca del centre.

El propòsit de la xerrada era presentar una Guia de Consum Responsable, que ha editat recentment aquesta associació. Al mateix temps, aquesta iniciativa intenta  promoure la reflexió sobre el tipus de consum que realitzam i facilitar pistes i eines per avançar cap a un tipus de consum més respectuós amb el medi ambient i els drets laborals, entre altres coses, que en definitiva, estan en la línia dels ambiciosos objectius del Mil·lenni que promou l’ONU.


És possible un consum responsable, crític, conscient, sostenible i saludable? Un sistema econòmic basat en el consum de masses d’una producció massiva en continu creixement pot permetre un plantejament així? Aquest és el repte. La guia proposa no només un marc de reflexió, sinó també propostes d’acció. Propostes reals i properes (de Mallorca) de col·lectius i associacions que ja estan treballant una alternativa i va des de l’alimentació al transport passant per la banca o les telecomunicacions. I al respecte, Carles va facilitar informació sobre alguns d’ells com ara EcoCotxe, SomEnergia o la mateixa s’Altra Senalla. (Clicau al seguent enllaç GUIA CONSUM RESPONSABLE)

El plantejament final és clar, no tenim excuses i ens hauríem de posicionar, i també contribuir al debat a les nostres aules, famílies i coneguts. Uf! El temps corre en contra nostra. Pot ser que si tardam massa, ja sigui massa tard. 


En acabar la xerrada, em varen venir a la ment un parell de pel·lícules que es mereixen una entrada pròpia (i ja veurem quan la fem)  La més coneguda i premiada, és Demain (Demà. C.Dion, França, 2016. Disponible en Filmin), on el director i el seu equip recorren el món cercant alternatives reals als diferents camps que toca la guia: agricultura, economia, transports, educació, etc. i relaciona quasi sense voler, però sempre present, el problema del canvi climàtic amb el model econòmic vigent. Massa optimista? Tal vegada. Engrescadora, sens dubte.

 

                    

La més antiga és un documental de 2007 (L’hora 11. N.i L. Conners, EUA. Documania, Vimeo), presentat per L. DiCaprio,  que posa l’accent en el poc temps que ens queda per al col·lapse planetari. El documental venia acompanyat en el seu moment, d’un material didàctic per poder ser treballat a les escoles. Em sembla que va tenir poca difusió i sens dubte, poc impacte en la classe política mundial, si miram els decebedors resultats de la Cimera de Glasgow.

                  
              

 

Per últim, i en aquest darrer sentit, s’ha estrenat recentment un documental titulat Breaking Boundaries: The Science of Our Planet  (Trencar els límits. J. Clay. EUA. 2021. Netfix) presentat per D. Attemborough. Més científica, més difícil d’entendre, i amb una segona part que força un optimisme poc creïble, sobre les dades mostrades pels científics a la primera part del film.



Per acabar, un llibre que també em va fer recordar aquesta xerrada, va ser la novel·la Los asquerosos, de Santiago Lorenzo (2018). A més de divertida, profundament corrosiva i crítica amb el sistema. Que no hi ha res més subversiu que deixar de consumir totalment?  Highly recommended!


                                                        


dijous, 16 de desembre del 2021

POETA DEL MES (NOVEMBRE): TONINA CANYELLES


Això era una poeta

que tenia un sòl pel 

a la llengua, romanalla

d’una rancia educació,

grollerona, irònica, no canònica.

que fumava els seus poemes

i n’escampava impúdicament

les cendres i les llosques.

Exercicis d’una mà insomne (2021)

Relacionat amb l’anterior post pel tema de la poesia, comentar una interessant activitat que ha organitzat el departament de Català del centre titulada “Poeta del mes”. Consisteix a triar un poeta diferent cada mes del curs. Els alumnes de diferents nivells treballen sobre la seva poesia i preparen un parell de poemes per ser recitats en públic a un acte obert al públic del centre durant el temps de pati, al qual es convida al poeta triat. Aquest participa en l’acte recitant també alguns poemes o bé dirigint unes paraules als assistents. Després, amb un públic més reduït (alumnes d’alguns grups, aprofitant el temps de la classe de català) comparteixen un moment de debat amb el/la poeta.
La primera poeta a intervenir va ser Tonina Canyelles (Palma, 1942). Poeta mallorquina de llarga i premiada trajectòria: Quadern de conseqüències (1979, premi Marian Aguiló) - Exercicis d’una mà insomne (2021) amb nombroses traduccions a altres llengües i diferents col·laboracions amb il·lustradors i fotògrafs. Per més informació sobre la poeta deix aquest enllaç: 

Un grup d’alumnes de 2n de batxiller van recitar en grup un parell de poemes de l’autora i posteriorment li van fer un regal que ella va recollir emocionada, i va dedicar unes paraules d’agraïment al públic.
Una experiència que va apropar els joves participants no només a la figura i a l’obra d’aquesta poeta, sinó també al món de la creació poètica en sentit ample, tant com a lectors, com a espectadors… i com a autors. Bravo!
Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de  poemes i una entrevista pujada a YouTube.



Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de  poemes i una entrevista pujada a YouTube.


Cercar la felicitat

és perdre el temps

i la llavor,

i jo necessit 

el temps i la llavor

Les banyes del croissant (2018)


POLÍTIC

Fa vertaderes filigranes

amb la llengua.

Practica espectaculars

filigranes verbals,

que acaben sempre

en forma de palmera de foc

en un cel inexistent.

Una traça d’aplaudiments

felicita el ninot perquè

corbs amb corbs no es piquen.

Exercicis d’una mà insomne (2021)



dissabte, 4 de desembre del 2021

POESIA: "YA NI CERRAMOS LOS OJOS"


Relacionat amb el post anterior, he recordat que fa un parell setmanes vaig rebre per WhatsApp un vídeo preciós, en el qual un grup de joves coreografiava  una poesia que s’escoltava amb una veu en off. Vaig indagar una mica i vaig descobrir que la poesia que era del llibre Primero de poesia, de la poeta Patricia Benito (Las Palmas, 1978), la música d'Iñaki Quijano (membre del grup Modestia Aparte) i la coreografia de Freya Bustamante, coreògrafa, ballarina i profesora de dansa argentina, que va realitzar el vídeo amb els seus alumnes (@5678_studio)
Al final del post comentaré algunes coses d’ells i deixaré alguns enllaços i materials.
Respecte al vídeo, crec que el primer que s'ha de fer és gaudir-lo, assaborir-lo, degustar-lo. Després, reflexionar i pensar. Segurament, n'hi hauran de fer-se un parell de visualitzacions.  
Cap a on anam? Com ens situam en el món? Com ens relacionam? Què hem guanyat i perdut amb les noves tecnologies i les xarxes socials? Com expressam les nostres emocions? Com ens hem sentit mentre veiem el vídeo i en acabar de fer-ho?
Algunes preguntes (entre altres moltes) per estructurar de forma individual o grupal, per alterar el seu ordre, i treballar en una tutoria, per exemple. Però és que a més, pot donar més joc per altres coses: poesia, dansa, música, creativitat… Manifestacions artístiques i elements poc (o res) presents en el currículum escolar, però que molts estudiants practiquen de forma individual o en hores extraescolars. Fa pensar.



Sobre na Patricia Benito he trobat aquesta entrevista en el diari La voz de Galicia.
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/fugas/2021/05/28/span-langgl-libro-tipica-frase-sale-duchaspan/0003_202105SF28P7991.htm
Ha publicat tres llibres de poesia i té una web pròpia on es poden comanar els llibres i diversos elements de merchandising. La seva presentació en aquesta pàgina és impagable (https://patriciabenito.com/). També disposa de diversos sistemes per contactar amb els seus lectors i un canal en YouTube on es poden trobar més vídeo-poemes.

Respecte a na Feyra Bustamante, comentar que és professora de dansa en Mar del Plata (Argentina), que està present en diverses xarxes socials (@freyabustamante), però que possiblement la via més clara per veure la seva feina sigui el seu canal de YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCljATOEVPj8fVZNNBhJL-3g

Per últim, n’Iñaki Quijano. He trobat menys informació, i quasi tota vinculada a la participació com a teclista en el grup madrileny Modestia aparte, que es va iniciar als anys 80.







diumenge, 28 de novembre del 2021

THE SOCIAL DILEMMA


The social dilemma, és un documental de Netfix que ha creat un interessant debat a les xarxes i a diferents mitjans de comunicació. Però com qualsevol producte audiovisual, la polèmica ha passat de llarg i com es diu en castellà, a otra, cosa mariposa. Greu errada.

I sobretot, comprovant el que ha passat amb Facebook durant els darrers mesos, a conseqüència de les denúncies d’irresponsabilitat i deixadesa d’una extreballadora de la companyia amb relació als continguts publicats. (https://www.bbc.com/mundo/noticias-587135949


En la meva opinió, aquest documental, hauria de ser un material per projectar i debatre en totes les escoles i a diferents nivells. I quan dic a les escoles, em referesc al conjunt de la comunitat educativa: alumnes, professors, famílies, perquè tothom és usuari de les xarxes i es pot sentit identificat o qüestionat per qualque element de la pel·lícula… i després pot donar peu a una certa reflexió i critica sobre com empram aquestes xarxes.



El documental combina l’entrevista a uns quants  exexecutius de diferents empreses pertanyents al grup comunament anomenat Social Media:  Facebook, Instagram, YouTube, Pinterest… amb una sèrie de petits sketchs (i animacions) sobre la vida d’una família i l’efecte que les xarxes socials provoquen en ella i en cada un dels seus membres. Una veu en off va dirigint el documental  articulant les diferents parts, fent preguntes, i albirant conclusions, que queden en mans de l’espectador. 

Respecte als executius entrevistats, tots han participat en el procés de gestació de diferents eines significatives de cada una de les seves empreses (formulació dels like, enllaç d’un vídeo o imatge amb una altra successiva, etc.) i tots acaben qüestionant el seu rol en aquestes companyies i quina és la intenció final de tots aquests invents… per això, se n’han sortit. Ara bé, aquesta decisió no vol dir que deixin de ser informàtics ni que malparlin d’internet o que facin tabula rasa del que significa el món digital avui en dia perquè deixin de creure en els avanços tecnològics. Ells han canviat alguns hàbits respecte als social media, per assegurar la privacitat de les seves comunicacions i les de les seves famílies i no caure en les addiccions que provoquen i trampes que proposen, però és veritat que tampoc plantegen alternatives més radicals i possiblement més conseqüents.

https://www.semana.com/tecnologia/articulo/el-dilema-de-las-redes-sociales-analisis-del-documental-de-netflix/302431/

Com comenta l’article de l’enllaç  una frase clau és que només n’hi ha dues indústries que nomenen “usuaris” als seus “clients”, la del narcotràfic i la del software. Al nostre cas és perquè de forma inconscient fem servir uns productes aparentment de franc (plataformes, apps, etc.) quan realitat nosaltres som el producte. On és el negoci si són de franc? En el nombre d’usuaris i el tràfic que generen… en principi;  és a dir, són producte, mercaderia, etc. en tant que nosaltres les empram.  Mem, i la publicitat? Doncs, té un valor en funció del nombre d’usuaris. Però no només és qüestió de quantitats d’usuaris. Tot el que feim amb aquests softwares genera algoritmes (dades: informació sobre temps i formes d'ús, el que es consulta, quan i com, horaris, etc.) que proporcionen una informació valuosa (i privada) sobre cada un de nosaltres. Què passa amb aquesta informació? Que es pot comprar i vendre. Les denúncies sobre aquest aspecte va obligar a canviar protocols sobre apps i programes amb relació a la privacitat fa uns anys i ara abans d’instal·lar res ens demanen diferents permisos… que a la llarga es concedeixen per tal que la cosa funcioni. 


És per això que generen mecanismes d’addicció,  com ara recomanacions i notificacions, per passar una notícia, imatge, vídeo,  a una altra, i estar més temps emprant-les. I aquí esdevé un altre problema que també es relaciona amb la nostra autoestima i la presència en certes xarxes.


El fet “d’estar pendent de”, “de saber què es diu o es fa”, “què diuen de qualcú o de mi”, “del fet d’haver de contestar perquè si no”, dels likes, del nombre de seguidors i amistats que tenim,  pot condicionar la nostra percepció de les nostres relacions socials i de nosaltres mateixos. És els que passa als dos joves del documental. Res de nou, però. Ja fa temps que se sap, que ho sabem, que les empreses ho saben i se’n beneficien i han creat situacions realment dramàtiques en molts d’adolescents.


És per això també, que al final els algoritmes ens condueixen a tenir a la nostra pantalla aquelles notícies que volem llegir, i només aquestes. Com en un bucle. Sense contrast o alternativa. I molts d’usuaris cultes i ben formats acceptam acríticament tota aquesta informació. Això provoca que davant un problema o conflicte les postures es polaritzin. Està passant.


Aquesta situació s’agreuja amb les fake news i amb l’acció de perfils fantasmes, que generen contínuament informació sense contrastar, o directament falsa, de vegades d’alt contingut emocional, que genera determinat estat d’opinió o d’ànim

Totes aquestes empreses es varen comprometre a fer investigacions internes, a controlar el que publicaven, a lluitar contra les notícies falses, en definitiva.  Es va deixar que les empreses s’autoregulassin en certa forma, i ja sabem com l’han fet algunes d’elles.


L’assumpte és que es pensi sobre això, es debati, i es pugui prendre un posicionament conscient sobre l’ús de les xarxes socials.


Però crec que el problema és que no el percebem com a problema. Hem assumit que és la forma de comunicar-nos en aquest temps que vivim. Si en un moment admetem que som addictes (cosa que ens costa) no ens importa, si ens vigilen i controlen, tampoc, ja que no ho notam i no ens ho acabam de creure, i com som més llestos del que la gent es pensa, mai de la vida  serem manipulats. Quin perill!


Un exemple del debat suscitat a YouTube: 



Alguns enllaços complementaris:

https://www.eldiario.es/cultura/cine/critica-dilema-redes-sociales-documental-netflix_1_6238348.html


https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a34251911/el-dilema-de-las-redes-sociales-netflix-documental/

diumenge, 21 de novembre del 2021

BENVINGUTS AL CURS 2021-2022

 Hem estat molt de mesos sense actualitzar el bloc ni aportar cap nova entrada. La causa principal ha estat la manca de temps. En el cas curs passat va estar molt relacionada amb el sistema de semipresencialitat, que tan bons resultats va produir per no estendre el nombre de contagis, juntament altres mesures de seguretat anti-Covid  (https://elpais.com/buenavida/salud/2020-11-18/por-que-los-colegios-no-se-han-convertido-en-un-foco-de-contagios-de-covid.html),  però que va suposar pel professorat, en molt de casos, duplicar la seva jornada laboral. I en aquest curs, per l'atenció a diversos fronts de feina, particularment vinculats a la dedicació a la biblioteca del centre i a l'elaboració del Pla Lector. En aquest sentit, a partir d'ara, les entrades vinculades a la biblioteca i a la lectura del centre tindran major presència.

També tindran més presència les entrades vinculades a l'anàlisi i comentari de pel·lícules, sèries o elements multimèdia amb evident connexió (i interès) amb les nostres assignatures o amb el món educatiu en general.

El bloc continuarà tenint una funció de material complementari i de suport a les diferents matèries, així com de visualització d'activitats educatives i de proposta de materials de caràcter reflexiu o crític.
Esperam que la freqüència de les publicacions sigui major i contribueixin en alguna mesura a reflectir la realitat del procés d'aprenentatge des d'una perspectiva de la pedagogia activa (acció-reflexió-acció).

Benvinguts al nou curs 21-22.