La tercera
activitat realitzada a l’assignatura i vinculada al tema de Grècia, va estar
relacionada amb el teatre. Varen intentar a aprendre a realitzar una màscara a
partir de una plantilla de cartolina que els alumnes havien de fotocopiar,
retallar, doblegar, aferrar i finalment caracteritzar. Naturalment un dels
objectius era relacionar la seva màscara amb el teatre grec (tragèdia i
comèdia), però també va servir per ampliar l’espectre i relacionar-la amb
altres formes teatrals o para-teatrals més modernes; i a partir d’aquí,
esbrinar l’ús de la màscara amb l’entrenament dels actors i les seves possibles
formes d’interpretació.
Es va facilitar
als alumnes la plantilla via en pdf via digital o en model imprès i es va
recomanar impressió en cartolina; com que la majoria va fer la impressió en
paper després varen haver d’afegir-ne un altre paper o cartró perquè tingués
més consistència. Els alumnes a més,
havien de dur tisores, coa d’aferrar i els materials adients per “decorar” la
seva màscara. Varen calcular unes tres sessions per encetar la feina (tallar,
aferrar, decorar) que varen quedar una mica justes.
Els principals problemes
trobats varen estar relacionats amb la forma de gestionar i aprofitar el temps,
dur els materials al seu temps i el procés de muntar les diferents peces que
composaven la màscara. Però els resultats varen ser força interessants i en
alguns casos originals.
Aquests aspectes,
juntament amb la qualitat tècnica, la creativitat i el resultat estètic varen
configurar els criteris d’avaluació.
Durant el procés
d’elaboració es van projectar diversos vídeos sobre l’ús de la màscara al
teatre contemporani tant el com a eina de formació i entrenament (Jacques Lecoq) o com a gènere diferenciat.
A la fi el 24 d'abril varen fe l'estrena de l'obra al teatre Caterina Valls de Palma. Gran éxit de crítica i públic. Vet aquí algunes de les fotos, a l'espera de tenir una versió resumida del vídeo.
El passat 26 de març un grup d'alumnes de l'assignatura Arts Escèniques de 2n de Batxiller, varen participar a la 23è edició de l'Encontre de Teatre en català a Secundària que organitza l'Associació trenta-1. Les retallades en educació han condicionat seriosament el desenvolupament de l'Encontre, que en aquesta edició ha quedat reduït a un sol dia, amb menys centres, menys alumnes i a una altra població, Andratx, on hi ha hagut una important implicació del seu institut i de l'Ajuntament.
Però les dificultats es varen superar aviat amb la bona organització dels responsables i l'entusiasme dels participants. Es varen organitzar 7 tallers (4 hores de durada repartides al llarg del dia), l'assistència una representació teatral (L'etern mecanoscript, de la companyia La impaciència) i una cloenda on es va presentar l'activitat feta pels tallers.
Els nostres alumnes varen participar als següents tallers: Impro per a cervells kamikazes, Creació de personatges extrems, Dansa aplicada al teatre i Microteatre. Tots varen sortir bastant satisfets de l'experiència, però particularment contents els assistents a Microteatre i Creació de personatges extrems.
Continuam la sèrie amb monòlegs que són petites -o no- obres teatrals tancades en si mateixes, un subgènere, com el conte en la narrativa, vaja. Aleshores un espectacle es composa de diverses peces d'un mateix intèrpret o de varis. Normalment el monòleg és de caire humorístic, i l'ntèrpret imita la veu de diversos personatges, fa ús freqüent d'onomatopeies i signes mímics i gestuals, i respeta amb pauses les rialles del públic.
Malgrat que hi ha una certa moda a l'actualitat per la reproducció del format nordamericà amplificat per l'efecte televisió (el model Club de la Comèdia o Paramount Channel, per exemple) aqui sempre ha existit una certa tradició pròpia, que combina l'observació satírica de la realitat -Rubianes, p.e.- amb certes dosis de surrealisme -Gila.
La mateixa televisió propicia aquest format unes vegades amb programes específics, com hem comentat, i d'altres als espais d'entreteniment o els magacines d'actualitat, bé propiciats pels presentadors -Buenafuente- o entre números musicals, entrevistes...
En aquesta ocasió,
penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen
part d’un espectacle amb diversos sketchs,
alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format
corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)
En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell o de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.
Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)
Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera. Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).
Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño, Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.
Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de
Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un
altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc
Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el
de Shylock (El Mercader de Venècia,
Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de
monòlegs -bona part de Criatures, T
de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de
M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha
convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment
els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen,
escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.
De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.
A nosaltres
ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral; es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...), la veu (entonació,
volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i
gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.
Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!
TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.
TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.
SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.
SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.
Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.
Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp
El passat 9 de novembre al pati interior de l'institut (JOAN MARIA THOMÀS) els alumnes de l'assignatura d'Arts Escèniques de 2n de Batxiller varen representar una performance de protesta contra la previsible desaparició d'aquesta assignatura i tota la línea de batxillerat que ells estan cursant. Això és el que preveu la nova llei d'educació (LOMCE) sense que hi hagi hagut cap explicació per part del lMinisteri d'Educació, just després de només tres anys de desenvolupament d'aquests estudis. Malhauradament aquesta amputació de l'oferta educativa del Batxillerat a molt de centres, no ha vingut tota sola, sinó acompanyada de tota una merma significativa d'hores lectives i assignatures relacionades amb els ensenyaments artístiques i musicals en primer terme i després de moltes altres àrees (filosofia, tecnologia, etc.). Sembla que només queda el dret a la protesta democràtica, participativa i, en aquest cas, creativa.
Un FORT APLAUDIMENT A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!
El treball sobre el
cos (signes mímics i gestuals) i el moviment de l'actor (signes paroxèmics) ja
sigui com element expressiu, coreogràfic o de necessitats d'un muntatge no és
exclusiu del teatre de gest, malgrat que en puguin ser elements cabdals
d’aquest tipus de teatre. L’actor no pot prescindir del seu cos, per tant, és
el seu instrument, tant important com la veu (i tots els signes que comporta) i
ha de formar part del seu entrenament actoral. Així ho entenen els plans d’estudis de les diferents escoles d’art dramàtic. En alguns d’aquests
programes a les especialitats de teatre textual, s’incorporen elements d’expressió
corporal, dansa o, per exemple, treball amb màscara (seguint les pautes
proposades pel mestre francès Jacques Lecoq) precisament per completar la
formació corporal i gestual dels futurs actors, diguem-ne, de teatre “de text”.´
Deix un parell de vídeos per entendre un parell de coses comentades o treballades a classe. Almanco tres procedeixen d’espectacles de teatre de gest, però en son indicatius d’alguns elements que volem treballar. Els darrers vídeos són classes pràctiques sobre el treball amb màscara.
Fragment d'un espectacle de la companyia de Philippe Genty. Atenció als gestos dels actors i als seus moviments sobre l'escenari: senzillesa, coordinació, eficàcia, espectacularitat. Això és una coreografia! Sembla senzilla, però requereix un entrenament molt intens, primer de cada actor sobre si mateix (el seu control del cos, l'equilibri, l'expressió) deprés de la coordinació entre tots els actors a partir de la música.
2 fragments de l'espectacle Slastic, de la companyía catalana Tricicle. Vellesa, infantesa. Observació, selecció de gestos i moviments, imitació, depuració, caricaturització: creació.
El passat 2 de novembre va començar l'activitat extraescolar Taller de Teatre, destinada fonamentalment a alumnes de 1r de Batxillerat. Es desenvolupa els dimecres de 13,00 a 15,00 al gimnàs del centre. El taller té diversos objectius que s'aniran modelant en funció de l'evolució del mateix taller. Pot tenir un caràcter d'iniciació al teatre si la major part dels alumnes mai ha fet res de teatre. Però la intenció és aprofundir sobre alguns aspectes de la formació actoral: la veu, el cos, el moviment, el joc dramàtic i particularment la improvisació. Desevolupar l'expressivitat i la creativitat en un ambient lúdic i d'experimentació seria un altre eix de treball important que requereix un compomís d'assistència i de feina. Sense aquest compromís serà dificil avançar en l'aprenentatge i proposar-se metes més ambicioses com representar un espectacle. Però el teatre també és il·lusió i màgia...Encara sou a temps per apuntar-vos!!
El curs passat la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear a través de la Direcció General de Política Lingüística va publicar un llibre commemoratiu del XX Aniversari dels Encontres de Teatre en Català organitzats per l’Associació Trenta-1, que recollia un grapat de textos teatrals representats als diferents encontres. Vaig tenir l’honor (i la sort) de que un dels textos corresponia a l’obra que havia representat amb els meus alumnes del Taller de Teatre de l’IES Son Rullan al 2005. Malauradament, per les raons que fossin (errada, espai, estil, gnoms...) va quedar sense publicar la introducció que havia escrit. En ella s’explicava l’origen del projecte i el mètode de feina –ja que es pretenia estructurar com a projecte didàctic- i es mencionaven els alumnes que protagonitzaren l’experiència. Sense aquesta introducció, crec que el text publicat s’entén pitjor i no es fa justícia a l’important paper que jugaren aquests estudiants en la coautoria del muntatge, els noms dels quals no apareixien enlloc. És per això que he decidit publicar-la al meu bloc.
INTRODUCCIÓ
-Projecte Didàctic
El viatge, més que una obra de teatre, és un muntatge teatral que es va concebre i desenvolupar al Taller de Teatre extraescolar de l’IES Son Rullan durant el curs 2004-2005.
Aquest Taller era el tercer que s’organitzava a l’institut gràcies al suport econòmic de l’Associació de pares i mares del centre (APYMA) i a la mateixa política de la directiva del centre, decidida a potenciar les activitats extraescolars i acadèmiques durant l’horabaixa, la qual cosa ens va permetre efectuar els assajos amb completa llibertat i autonomia, almanco dues tardes a la setmana, que era quan el centre quedava obert.
Els tallers de teatre extraescolar sorgiren de la necessitat de desenvolupar les activitats realitzades durant l’optativa de teatre dirigides cap a la realització d’un muntatge, disposant d’un horari més ample i amb alumnes que voluntàriament acceptessin el compromís d’embarcar-se en tal aventura. No es tractava d’una activitat per omplir el temps lliure, es tractava d’una experiència pedagògica i vital compromesa.
Durant els dos anys anteriors s’havien fet tres muntatges: 1. Pic-nic (2003), de Fernando Arrabal, en català, i representada al centre, a la Mostra de Teatre de l’Ajuntament de Palma i a l’IES Borja Moll; 2. Protesta i sobreviu (2003), muntatge poètic de poesia social, en català i castellà, representada a l’Institut. 3. La cantante ladra (2004), espectacle inspirat enLa Cantante calva, de Ionesco, representada en castellà a la Mostra de teatre de l’Ajuntament de Palma.
Aquest tercer any tocava fer una cosa diferent. Havien fet teatre de text en català i en castellà i havien fet poesia. Per què no teatre de gest?. Un nou repte i una nova proposta didàctica.
Però l’elecció sempre havia estat molt condicionada a les característiques dels alumnes –nivell de català, possibilitats d’adaptació i evolució, capacitats interpretatives, etc.- i també el seu nombre i sexe.
Amb el teatre de text sempre ens havien trobat amb diverses dificultats: trobar una obra que permetés la participació de tots els components del grup sense massa diferències de protagonisme entre uns papers i altres; problemes de memoritzar els textos (en el cas d’alguns alumnes, molt greu) i després, els problemes de veu (dicció, entonació, naturalitat i sobre tot volum)
Aquest any comptaven amb cinc alumnes: dues al·lotes (Indiana Mas i Sílvia González, que feien 1r Batx.) i tres al·lots (Raül Arguimbau, Fernando Leyva i Daniel Torrejón, que feien 4t d’ESO) que ja havien participat a l’optativa del curriculum d’ESO i a altres tallers teatrals. Només un alumne era catalanoparlant i dels altres quatre, dos tenien dificultats serioses per expressar-se en català. Dos havien tingut dificultats serioses el curs passat per memoritzar el seu text. Quatre feien o havien fet una pràctica esportiva continuada. Tots cinc varen mostrar certa capacitat per a la improvisació gestual als diferents exercicis preparatoris... així que els vaig fer la proposta: treball gestual, des de la improvisació, treball col·lectiu i repartiment de rols (jo era el director del taller i del muntatge, però tots participaven, aportaven, creaven, s’implicaven), obra com a work in progress, simplicitat en tot el procés d’elaboració i muntatge. La varen acceptar i ens tiraren a la piscina.
Una altra activitat que ha organitzat el taller de teatre durant aquest curs, ha estat una performance amb motiu del dia de sant Jordi.Es va aprofitar una idea del professorGuillem Cortés, ja realitzada a altres instituts de Palma, que consistia en reivindicar el lector –a través de la visualització de l’acte de lectura- en lloc del llibre. El missatge que es volia transmetre era que sense lectors no existien els llibres (o almanco, no tindrien raó de ser).Es tractava d’una acciósenzilla, però que s’havia de realitzar d’una manera molt conscient i seriosa i durant una llarga estona: crear un espai de lectura on sempre hi hagués qualcú llegint... en silenci.
El taller es va plantejar la possibilitat de crear diversos espais de lectura amb els quals es pogués veure l’acte de lectura dediferents maneres: 1) els que llegeixen en silenci, concentrats, en un lloc còmode que hauria de transmetre serenor i pau; 2) els que llegeixenper a altres, el qualsestan malalts, se’n van a dormir o simplement els agrada escoltar o que els hi conten històries; 3) La lectura de textos projectats a la paret juntament amb imatges procedents del nostre muntatge poètic. De les tres possibilitats, descartarem la tercera per problemes tècnics, i la segona s’esvaí en l’aire, davant la impossibilitat de desenvolupar-la al pati, degut al renou ambiental (entre altres factors).
Es va decidir fer-les al pati (front a la idea inicial defensada pel professor d’aprofitar els dos vestíbuls de l’insti) pensant que així ho veuria més gent. Varem dissenyar dos espais amb butaques i tauletes, estores, plantes, un llum i música de fons. Es varen fotocopiar pamflets del manifest explicatiu sobre la proposta per repartir i penjar a les parets. I es distribuïren les tasques i el torns.
El desenvolupament de la performance va ser desigual amb relació als espais triats. 1) Pati: els alumnes (companys dels performers) es varen assabentar de l’acció i la resposta va ser doble. Per una banda, indiferència. Per altra, molestar als seus companys intentant tocar-los i violentar-los,passant dels que els repartien els pamflets. Va ser una experiència dura. A més, la major part dels professors no es varen adonar. Conseqüentment, en acabar el pati es va decidir canviar-se als vestíbulsde l’edifici. 2) Vestíbuls: paradoxalment, l’impacte va ser major. Varen acotar millor l’espai de lectura i es van aconseguir moments de silenci respectuós. I tractant-se de llocs de trànsit, ho va veure més gent. Més alumnes es varen decidir a llegir i varen fer nous relleus. Alguns lectors varen llegir més de seguit, que en tota la seva vida.
Avaluació: en general positiva, pel que va suposar d’atreviment , de proposta celebrativa i contemplativa (l’única activitat realitzada al centre per commemorar aquest dia), de mostrar que amb idees i voluntat es poden fer coses senzilles i alhora provocatives. Elements febles: problemes d’assumpció de responsabilitats al grup, comportament agressiu d’alguns elements del públic, comprensió desigual de la proposta.
L'IES Son Rullan també va participar a l'edició d'aquest any de l'Encontre de Teatre d'Artà, que organitzat per l'Associació Trenta-1, celebrava el seu XXè anniversari. Hi formaven una petita comitiva composada pels següents alumnes: Matias Bastero, Christopher Salazar, Lorena Azán, Noelia Moreno i Carlos Jiménez; i pels professors Mireia Vicens i un servidor (Juan Antonio Arranz). Varen ser dues jornades intenses d'aprenentatge teatral i convivència lúdica. Al final varen tornar cansats i amb el mòbil ple de contactes, però amb ganes de repetir.
En aquesta edició es va batre el record de participants (uns 400) el que va suposar una certa sensació de massificació i també certes dificultats per desenvolupar algunes activitats. Aquest aspecte i d'altres varen ser tractats a la reunió d'avaluació que varen fer professors i monitors, les conclusions de la qual, mereixerien una altra entrada amb contingut més reflexiu.
L'altre dia no varem afegir el programa del recital amb el conjunt de poemes seleccionats ni els alumnes que els interpretaren. El posam ara, i a poc a poc, anirem penjant alguns del poemes i fotos.
1. LA LUZ DEL CORAZÓN LLEVO POR GUÍA LUIS ROSALES ................................................. NOELIA TOGNA 2. RECORDO TOT JUST AQUESTA CASA MARIÀ VILANGÒMEZ…………………….…PATRICIA CLEMENS 3. COSAS GABRIELA MISTRAL……………………......……… LORENA AZAN 4. AUSENCIA JORGE LUÍS BORGES………………….….ERIKA TRAVERSARO 5. OBITUARI PONÇ PONS.......................................................NOELIA TOGNA 6. MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL………….... CRISTINA FRAU 7. INSOMNIO DÀMASO ALONSO………………………...... PATRICIA CLEMENS 8. CORRANDES D'EXILI PERE QUART……………………...….... CHRISTOPHER SALAZAR 9. AIXÍ ARRIBEN ELS VENÇUTS PERE CAPELLÀ............................................ MATIAS BASTERO 10. CRIT I NIT VICENT ANDRÉS ESTELLÉS………….…….CARLOS JIMÉNEZ 11. DECIDME CÓMO ES UN ÁRBOL MARCOS ANA…………………….…....…... CRISTINA GUERRERO 12. EL INFIERNO VERDADERO JUAN GELMAN…………………………..……… MATIAS BASTERO 13. DIUMENGES DE CAPVESPRE JOANA SERRA DE GAYETA………..….……. NOELIA MORENO 14. TEMPS FUGIT TONI TURULL………………………………....……… LORENA AZAN 15. HOMENAJE A BEIRUT- 1982 Ali Ahmad Said Ester (Adonis) ............CRISTOPHER SALAZAR 16. CAMPANADES A MORT LLUIS LLACH…………………………......….……CARLOS JIMENEZ 17. BLADE RUNNER. Fragment de diàleg.... CRISTINA FRAU
Va ser el títol de l’espectacle que el taller de teatre de l’IES SON RULLAN, del qual som el professor responsable, va presentar al Teatre Municipal de Palma els dies 2 i 3 d’abril, dins la Mostra de Teatre Escolar 09, que organitza l’Ajuntament de Ciutat.
Del programa de mà i la fitxa de l’espectacle:
Más vale que no tengas que elegir entre el olvido y la memoria. (JOAQUÍN SABINA)
No olvidadizos sino olvidadores. / Ocurre que el pasado es siempre una morada/ pero no existe olvido capaz de demolerla. (MARIO BENEDETTI)
SINOPSI DE L’ESPECTACLE
La memòria com a matèria poètica. La memòria dels llocs perduts o deixats, del temps passat, de les persones estimades, dels fets viscuts ara ja històrics. La memòria contra l’oblit, com a homenatge, per a saber on som i estam, per a conèixer millor la condició humana.
INTÈRPRETS: MATIAS BASTERO, LORENA AZAN, NOELIA TOGNA, NOELIA MORENO, CRISTINA FRAU, CARLOS JIMÉNEZ, CRISTINA GUERRERO,CRISTOPHER SALAZAR, ERICA TRAVERSARO. És a dir, els alumnes del taller excepte PATRÍCIA CLEMENS que va patir un accident el mateix dia de l’estrena i LLUIS VIRGILI que va interrompre l’assistència al taller per motius aliens a la seva voluntat.
Es tractava d’un espectacle poètic en català i castellà recomanada pera segon cicle d’ESO i Batxiller. El muntatge era senzill. Es tractava d’una interpretació de poemes connectats amb petits quadres escènics i moviments coreogràfics. Com a element escenogràfic un seguit d’imatges fixes –fotos i quadres- i animacions flash elaborades en power -point i projectades per un canó. La proposta sonora procurava crear una ambientació musical al quadre escènic que feia de transició entre poema i poema.
