El treball sobre el
cos (signes mímics i gestuals) i el moviment de l'actor (signes paroxèmics) ja
sigui com element expressiu, coreogràfic o de necessitats d'un muntatge no és
exclusiu del teatre de gest, malgrat que en puguin ser elements cabdals
d’aquest tipus de teatre. L’actor no pot prescindir del seu cos, per tant, és
el seu instrument, tant important com la veu (i tots els signes que comporta) i
ha de formar part del seu entrenament actoral. Així ho entenen els plans d’estudis de les diferents escoles d’art dramàtic. En alguns d’aquests
programes a les especialitats de teatre textual, s’incorporen elements d’expressió
corporal, dansa o, per exemple, treball amb màscara (seguint les pautes
proposades pel mestre francès Jacques Lecoq) precisament per completar la
formació corporal i gestual dels futurs actors, diguem-ne, de teatre “de text”.´
Fragment d'un espectacle de la companyia de Philippe Genty. Atenció als gestos dels actors i als seus moviments sobre l'escenari: senzillesa, coordinació, eficàcia, espectacularitat. Això és una coreografia! Sembla senzilla, però requereix un entrenament molt intens, primer de cada actor sobre si mateix (el seu control del cos, l'equilibri, l'expressió) deprés de la coordinació entre tots els actors a partir de la música.
2 fragments de l'espectacle Slastic, de la companyía catalana Tricicle. Vellesa, infantesa. Observació, selecció de gestos i moviments, imitació, depuració, caricaturització: creació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada