MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).

CINECIUTAT, CINEMA I CIUTADANIA.

Com sabeu, fa uns quants mesos varen tancar els cinemes Renoir de Palma. Un tancament anunciat amb antelació, és veritat, per l’empresa propietària, i que s’unia a una dolorosa llista d’ altres cinemes que han anant desapareixent de Ciutat els darrers deu anys: ABC, Rialto, Avingudes… que ha deixat el centre urbà pràcticament orfe de sales.  Però en aquest cas, la situació era més dramàtica ja que els Renoir eren els únics que projectaven pel·lícules en versió original i de cinematografies no exclusivament nord-americanes i allunades del cinema comercial. 

Això va provocar una reacció ciutadana que a través de manifestacions, recollida de firmes, accions a diferents xarxes socials va aglutinar a nombrosos aficionats al cinema sota el lema Salvem els Renoir. Es va acabant constituint una plataforma, i després una associació (xarxa cinema) que a través de processos assemblearis va dotar-se d’una estructura organitzativa, va captar i gestionar  un capital base i es va constituir en una entitat capaç de negociar i recollir l’herència tangible i intangible dels antics Renoir. I per votació popular els nous cinemes varen passar a nomenar-se CineCiutat.

Des de l’estiu passat, el cinema de l’Escorxador va tornar a obrir les portes, oferint a tothom la possibilitat d’integrar-se en equips de voluntaris i de fer-se soci amb diferents quotes a canvi d’un nombre d’entrades. Amb la passa dels mesos l’entusiasme inicial s’ha topat amb la realitat de gestionar una empresa que ha de ser rentable per poder existir (obvi) i fer front a la pressió de les distribuïdores, la competència, la crisis d’espectadors comú a tot el sector.

I això és el que es va tractar a la darrera assemblea: es desvincula la quota de soci (100 euros a l’any) del nombre d’entrades, però  es manté la possibilitat de comprar paquets d’entrades a diferents preus (abonaments: Abono 10: 55 €. Abono 20: 100 €).

 Ara toca fer-se soci, fer-se voluntari, fer-se espectador... omplir les sales, fer propostes, escampar la idea, mantenir l’entusiasme.  No és fàcil en els temps que corren, però és hora de construir alternatives i des de la base,  com a ciutadans.  

Més info: http://cineciutat.org/

MONÒLEG 2

Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño,  Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.

EL MONÒLEG

Un monòleg és el parlament, discurs o reflexió que realitza un sol actor o actriu 

(veure:  http://www.wordreference.com/definicion/mon%C3%B3logo, http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3logo ). 

Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el de Shylock (El Mercader de Venècia, Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de monòlegs -bona part de Criatures, T de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen, escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.

De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.

A nosaltres ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral;  es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...),  la veu (entonació, volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.

Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!

TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.

TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.

SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.

SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 1

La comunitat educativa -estudiants, professors, pares i mares...-es mou i reacciona contra la retallada de recursos de l'adminstració, contra lleis que converteixen l'educació en simple mercaderia  o que suprimeixen sense més, assignatures de tot tipus, afectant principalment a les diferents arts.  A les formes de protesta tradicionals: manifestacions, vagues... comencen a afegir-se vies més creatives: camisetes, performances, cartells, vídeos, etc. Vet aquí un parell, de mostra.
1. Vídeo IES Son Pacs (Palma)

2.Cartell i targeta fúnebre contra la LOMCE, d'Henar Alonso (IES Joan Maria Thomàs)

PERFORMANCE CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT D'ARTS ESCÈNIQUES

El passat 9 de novembre al pati interior de l'institut (JOAN MARIA THOMÀS) els alumnes de l'assignatura d'Arts Escèniques de 2n de Batxiller varen representar una performance de protesta contra la previsible desaparició d'aquesta assignatura i tota la línea de batxillerat que ells estan cursant. Això és el que preveu la nova llei d'educació (LOMCE) sense que hi hagi hagut cap explicació per part del lMinisteri d'Educació, just després de només tres anys de desenvolupament d'aquests estudis. Malhauradament aquesta amputació de l'oferta educativa del Batxillerat a molt de centres, no ha vingut tota sola, sinó acompanyada de tota una merma significativa d'hores lectives i assignatures relacionades amb els ensenyaments artístiques i musicals en primer terme i després de moltes altres àrees (filosofia, tecnologia, etc.). Sembla que només queda el dret a la protesta democràtica, participativa i, en aquest cas, creativa.
Un FORT APLAUDIMENT A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!





Nota: a una propera entrada vindran les fotos.

COS I MOVIMENT 1

El treball sobre el cos (signes mímics i gestuals) i el moviment de l'actor (signes paroxèmics) ja sigui com element expressiu, coreogràfic o de necessitats d'un muntatge no és exclusiu del teatre de gest, malgrat que en puguin ser elements cabdals d’aquest tipus de teatre. L’actor no pot prescindir del seu cos, per tant, és el seu instrument, tant important com la veu (i tots els signes que comporta) i ha de formar part del seu entrenament actoral. Així ho entenen els plans d’estudis de les diferents escoles d’art dramàtic. En alguns d’aquests programes a les especialitats de teatre textual, s’incorporen elements d’expressió corporal, dansa o, per exemple, treball amb màscara (seguint les pautes proposades pel mestre francès Jacques Lecoq) precisament per completar la formació corporal i gestual dels futurs actors, diguem-ne, de teatre “de text”.´

 Deix un parell de vídeos per entendre un parell de coses comentades o treballades a classe. Almanco tres procedeixen d’espectacles de teatre de gest, però en son indicatius d’alguns elements que volem treballar. Els darrers vídeos són classes pràctiques sobre el treball amb màscara.

Fragment d'un espectacle de la companyia de Philippe Genty. Atenció als gestos dels actors i als seus moviments sobre l'escenari: senzillesa, coordinació, eficàcia, espectacularitat. Això és una coreografia! Sembla senzilla, però requereix un entrenament molt intens, primer de cada actor sobre si mateix (el seu control del cos, l'equilibri, l'expressió) deprés de la coordinació entre tots els actors a partir de la música.

2 fragments de l'espectacle Slastic, de la companyía catalana Tricicle. Vellesa, infantesa. Observació, selecció de gestos i moviments, imitació, depuració, caricaturització: creació. 

PERFORMANCE

Algunes definicions:

1.Paraula d’origen anglès que significa vàries coses: actuació d’un artista, representació (teatral o cinematogràfica), resultat esportiu o d’una competició, fet extraordinari.

2. Espectacle en directe a un lloc i en un temps concret, que combina diferents formes d’expressió com la dansa, el teatre la música, el cinema o les arts plàstiques, amb un alt grau d’espontaneïtat i improvisació i amb un fort component de provocació.

                                          Vetllada futurista

La performance té el seu origen als moviments d’avantguarda dels anys vint i trenta del segle passat (Futurisme, Constructivisme, Dadaisme...); procedeix per tant, del camp de les arts plàstiques. Sorgeix del plantejament de que els cos humà i les seves accions són el camp d’investigació i d’expressió artística, són en si mateixes obres d’art. Des del principi, aquestes accions han tingut elements de provocació i d’espontaneïtat (improvisació, obertura a l’atzar), al temps que el rebuig o la indignació del públic. Als anys 50 es recupera el concepte i la seva pràctica gràcies a les aportacions del músic John Cage i les diferents  col·laboracions desenvolupades en el marc del Black Mountain Collage de North Caroline als Estats Units (Merce Cunningham, Rauschenberg). Aquesta línea de convergència de diferents arts, partint de l’acció humana –un art viu- amb component provocador s’ha mantingut fins a l’actualitat a través de diferents moviments (Lletrisme, Fluxus, Situacionisme...) i artistes (Kaprow, Klein, Beuys, Abramovic, Esther Ferrer...).

John Cage ,Waterwalk (1960) a un show televisiu.

Joseph Beuys, fragment de l'acció M'agrada Amèrica i a Amèrica li agrad jo (1974) on va passar tres dies tancat a una habitació de la galeria amb un coiot.

Esther Ferrer, El arte de la performance, (2012) fragments de la seva xerrada-performance al Museu des Baluard de Palma

 L’evolució del teatre durant els anys 60, particularment als EEUU –Living Theatre, Open Theatre, Bread and Puppets, etc.- cercant per una banda,un major contacte amb la realitat del carrer i per altra, tallar la separació amb el públic,  indagant sobre les pròpies possibilitats expressives del cos i de l’acció –el moviment, el gest- en si mateixa (com ja feia la dansa contemporània) i una preocupació per l’acció política va desenvolupar tota una sèrie d’accions, d’espectacles, que també entren dins la categoria de performance, al temps que l’aporten una nova dimensió. Ja no és únicament el gest pel gest o l’acció per provocar, hi ha un objectiu... canalitza i expressa la protesta.

Fragment de la pel·lícula Alertas tempranas, on es veu una performance reinvindicativa en front de la borsa de NY on intervenen enormes titelles del grup Bread and Puppet (1979).

The living Threatre, No, sir,  performance contra el reclutament militar a Times square, NY 

Totes dues línies convergeixen, dialoguen, s’ignoren i s’enfronten actualment com a un conjunt de manifestacions artístiques vives i múltiples on es posa de manifest la creativitat, les contradiccions i els anhels expressius de l’ésser humà contemporani. 

Flo6x8, Rumba rave del banquero, acció contra la banca, Banc de Santander, Sevilla. (2011)

EL COR DE LA TRAGÈDIA: EVOLUCIÓ I NOVES PROPOSTES

És dificil veure posades en escenes de tragèdia clàssica grega que respectin el text que ha arribat als nostres dies. Més difícil és encara veure aquestes obres tal i com es supossava que eren representades. Naturalment tenim informació diversa que ens permenten una aproximació. Una altra cosa, és que interessi o pugui fer-se aquesta posada en escena sense actualitzar més que els elements imprescindibles (durada, nombre personatges, espai, condicions sonores...). Però, de totes maneres, hi ha moltes propostes, algunes força arqueològiques i d'altres més transgressores,  i en veurem algunes els propers dies. És clar, per altre banda, que no tot el que es fa s'enregistra en vídeo i que no tot el material enregistrat està disponible per a tothom, per exemple a la xarxa.
Per a la classe de l'altre dia varem seleccionar un parell de materials diferents entre si, però força il·lustratius per al treball didàctic que pretenem.
El primer grup el composen un parell de  fragments d'una pel·licula de Woody Allen: Poderosa afrodita (1995). Com que el guió s'inspira en alguns mites (Edip, Pigmalió...) i personatges (Tiresies, Cassandra...) grecs, W. Allen també fa servir un cor clàssic al teatre greco-romà de Taormina (Sicília). El cor li permet presentar personatges, avançar l'acció, advertir als protagonistes, introduïr elements d'humor, etc. Parlam com un cor, canten i ballen... com un cor. Es tracta d'una interessant actualització per al cinema.





El segon grup el formen una sèrie d'escenes d'algunes obres del grup de teatre català T de teatre: Odio als meus fills, de Criatures i Ramon, d`Homes!. Aquí no tenim un cor propiament dit, sinó una interpretació coral.
Al primer vídeo (disposició semicircular) les actrius conten la seva història particular  de manera sincronitzada i de quan en quan, totes recolzen una frase, dient-la  al mateix temps -com fa un cor. Dialoguen entre elles i amb, la que se suposa terapeuta (corifeu?) El ritme és trepidant i la feina d'una precisió extraordinària. S'entenen totes les històries i opinions particulars, però la impressió és global.



Al segon vídeo, Ramon, (disposició circular), una mateixa dona és interpretada per quatre actrius que alternen les seves preguntes, queixes i imprecacions a l'actriu que ocupa el lloc central i fa de Ramon. Les dones pregunten de manera sincronitzada amb un gran sentit del ritme i de quan en quan diuen alguna frase o paraula (Ramon, per exemple) al mateix temps. Això recolza el temps, el text, la intensitat de l'escena...

BICICLETADA MASSA CRÍTICA

Massa Crítica és un col·lectiu  que reividica l'ús de la bicicleta a la ciutat, com a mitjà de transport, a més de  lúdic, no contaminant i saludable. Com a agrupació ja té uns quants anys de vida, i ha estat el major catalitzador de les reivindicacions sobre la construcció de carrils-bici a Palma. És clar, que en aquest aspecte, hi ha hagut una involució des de  l'arribada del nou equip de govern, que sembla veure en les bicis un enemic, al que fa responsable dels problemes i mals que pateix el trànsit urbà (pel que es desprén del darrer reglament i diferents acutacions i declaracions dels seus responsables). Per això, ara més que mai, torna ser important tornar a reivindicar l'ús de la bici amb seguretat, demanant entre altres coses la construcció de més carrils, tornar al carril bici de les Avingudes, fer més aparcaments, tenir més vigilància contra els robatoris de bicis, potenciar el servei BiciPalma, etc. Per això, el primer dissabte de cada mes organitza una bicicletada reivindicativa que parteix a les 11,00 hrs. de la plaça d'Espanya i recorreix diferents carrers de Ciutat. El proper dissabte dia 6 toca, t'hi apuntes?

ANALISI I COMENTARI D'OBRES D'ART (1): LA PINTURA

Aqui teniu un parell de ppt, en castellà i català, sobre anàlisi i comentari d'obres d'art i, particularment, pictòriques. N'l·lustren i complementen l'activitat que hem començat a classe. Com podeu comprovar totes les propostes són molt semblants i al mateix temps diferents. Això no s'apren tot d'una, sinó a poc a poc, educant la mirada i practicant, és a dir, fent molts de comentaris. Així que vosaltres mateixos comencareu a seleccionar els elements bàsics que han de tractar-se a qualsevol comentari i l'ordre que trobeu més coherent. Tenim tot el curs. Recordau que les activitats que us propós i els materials de l'assignatura es troben a l'Edmodo.

ANALISIS DE UNA OBRA from ignacio

ANÀLISI OBRES D'ART from jcorbala

Comentari obres d’art pintura from efontsere

DANSES RITUALS

Aqui teniu alguns dels videos visualitzats a classe (o del mateix tipus). En podeu trobar molt més al You Tube.
1. Haka maorí


2. Haka dels All Black de Nova Zelanda. Actualització del context i pervivència.


3.Dansa ritual KECAK (Bali). Fragment de la pel·lícula Baraka

BENVINGUDA CURS 2012-2013

El nou curs 2012-2013 ja ha començat. EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. Esperem que sigui una eina útil i profitosa i que vagi millorant gràcies als vostres suggeriments i comentaris.
Confiam en que no ens fallin les forces i puguim tenir el bloc actualitzat. Des d'aqui, la nostra disculpa als usuaris del curs passat que es quedaren esperant noves notícies des del mes de febrer, i així mai arribaren a ser publicades nombroses actvitats relatives a la fotografia, el còmic, el cinema o la globalització. Però el cicle comença de nou i el bloc torna a renèixer del seu letarg.
Les assignatures -i per tant, entrades- principals no són les mateixes del curs passat. Incorporam HISTÒRIA DE L'ART i ARTS ESCÈNIQUES. Mantenim CULTURA AUDIOVISUAL, que repartirà els seus continguts entre CÒMIC, FOTOGRAFIA, CINEMA... La GEOGRAFIA i  la HISTÒRIA s'adaptaran al nivell de 1r d'ESO,  i deixam els continguts relatius a HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. A poc a poc, anirem incorporant més continguts, més recursos i també anirem actualitzant les diferents propostes culturals i cíviques. Recordau que a més del bloc existeixen altres elements de contacte i d'interrelació digital com ara el programa Liorna, la plataforma Edmodo -alumnes de Batxillerat- i el correu electrònic.
Com sempre, que la força us acompanyi!

Aqui teniu la primera imatge d'Historieta per  comentar, segons allò explicat a classe. Es tracta d'un fragment del còmic SIN CITY, de Frank Miller (2 pags).

  

ANALISI D'IMATGES (6): FOTOGRAFIA (3)

Aquí queda la fotografia que es va començar a comentar a classe l'altre dia. Hi serà la darrera pràctica. L'autor és Helmut Newton i seria convenient ampliar informació sobre ell a internet. Recordau què comentarem que la fotografia remitia a un quadre important dins la Història de l'art i que l'heu d'identificar. Per últim, el comentari s'ha de fer a mà al vostre "quadern", seguint les pautes establertes a l'esquema comentat. Sort!

ANALISI D'IMATGES (5): FOTOGRAFIA (2)

Dues noves imatges per comentar. La primera s'ha d'enviar per correu electrònic. La segona es fa a classe, però heu de cercar informació sobre l'autor: CARTIER-BRESSON.
1.DOROTHEA LANGE, Mare immigrant, 1932.

LA UNIÓ EUROPEA

Alumnes de 3r, aquí teniu un power-point amb informació bàsica sobre la unió europea. Bon profit!

La Unió Europea

View more presentations from Emili Darder

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Aqui teniu algunes presentacions molt interessants en power-point sobre la Segona Revolució Industrial.
La primera és molt clarificadora per entendre els factors principals de la revolució i alguns conceptes bàsics.

La segunda revolución industrial

View more presentations from Aggelma

La segona presentació relaciona la Segona Revolució Industrial i Imperialisme com el nostre llibre de text i disposa d'interessants mapes conceptuals, però tambè de nombroses imatges no sempre significatives.

2ª REVOLUCION INDUSTRIAL E IMPERIALISMO

View more presentations from JUAN DIEGO

ACTIVITAT COMENTARI D'IMATGES 4: LA FOTOGRAFIA

Us deix la següent fotografia de DOISNEAU per a comentar-la. No cal enviar el comentari per correu electrònic. Es fa a mà al vostre "quadern" i es corregirà a la classe de dijous. Ànim!