dissabte, 13 d’octubre del 2012

PERFORMANCE


Algunes definicions:
1.Paraula d’origen anglès que significa vàries coses: actuació d’un artista, representació (teatral o cinematogràfica), resultat esportiu o d’una competició, fet extraordinari.
2. Espectacle en directe a un lloc i en un temps concret, que combina diferents formes d’expressió com la dansa, el teatre la música, el cinema o les arts plàstiques, amb un alt grau d’espontaneïtat i improvisació i amb un fort component de provocació.

                                          Vetllada futurista

La performance té el seu origen als moviments d’avantguarda dels anys vint i trenta del segle passat (Futurisme, Constructivisme, Dadaisme...); procedeix per tant, del camp de les arts plàstiques. Sorgeix del plantejament de que els cos humà i les seves accions són el camp d’investigació i d’expressió artística, són en si mateixes obres d’art. Des del principi, aquestes accions han tingut elements de provocació i d’espontaneïtat (improvisació, obertura a l’atzar), al temps que el rebuig o la indignació del públic. Als anys 50 es recupera el concepte i la seva pràctica gràcies a les aportacions del músic John Cage i les diferents  col·laboracions desenvolupades en el marc del Black Mountain Collage de North Caroline als Estats Units (Merce Cunningham, Rauschenberg). Aquesta línea de convergència de diferents arts, partint de l’acció humana –un art viu- amb component provocador s’ha mantingut fins a l’actualitat a través de diferents moviments (Lletrisme, Fluxus, Situacionisme...) i artistes (Kaprow, Klein, Beuys, Abramovic, Esther Ferrer...).

John Cage ,Waterwalk (1960) a un show televisiu.

Joseph Beuys, fragment de l'acció M'agrada Amèrica i a Amèrica li agrad jo (1974) on va passar tres dies tancat a una habitació de la galeria amb un coiot.

Esther Ferrer, El arte de la performance, (2012) fragments de la seva xerrada-performance al Museu des Baluard de Palma

 L’evolució del teatre durant els anys 60, particularment als EEUU –Living Theatre, Open Theatre, Bread and Puppets, etc.- cercant per una banda,un major contacte amb la realitat del carrer i per altra, tallar la separació amb el públic,  indagant sobre les pròpies possibilitats expressives del cos i de l’acció –el moviment, el gest- en si mateixa (com ja feia la dansa contemporània) i una preocupació per l’acció política va desenvolupar tota una sèrie d’accions, d’espectacles, que també entren dins la categoria de performance, al temps que l’aporten una nova dimensió. Ja no és únicament el gest pel gest o l’acció per provocar, hi ha un objectiu... canalitza i expressa la protesta.


Fragment de la pel·lícula Alertas tempranas, on es veu una performance reinvindicativa en front de la borsa de NY on intervenen enormes titelles del grup Bread and Puppet (1979).

The living Threatre, No, sir,  performance contra el reclutament militar a Times square, NY 

Totes dues línies convergeixen, dialoguen, s’ignoren i s’enfronten actualment com a un conjunt de manifestacions artístiques vives i múltiples on es posa de manifest la creativitat, les contradiccions i els anhels expressius de l’ésser humà contemporani. 

Flo6x8, Rumba rave del banquero, acció contra la banca, Banc de Santander, Sevilla. (2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada