Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GEOGRAFIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GEOGRAFIA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de febrer del 2020

ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL PATI DE L'INSTITUT


Es tracta d'una activitat vinculada a l'assignatura de Geografia de 2n de Batxiller. Es va fer amb els dos grups que la cursen. L'activitat tenia dues parts: 1) visita guiada (pel professor) dels arbres del pati 2) Elaboració d'un treball per parelles en el que hi havien de seleccionar tres espècies d'arbres i dos de matolls del pati, fotografiar-los, identificar-los i fer-ne una breu descripció, i acompanyar-los d'altres cinc fotos de les mateixes espècies trobades en el seu barri, poble o jardí (indicant l'origen de la foto).


El problema era que quan s'explicava el tema de vegetació a la classe, per molt de fotos que veiessin, tractant-se d'un alumnat urbà i que a penes havia sortit de Mallorca, no acabaven d'identificar les espècies predominants de cada paisatge natural. Així que, donat que el pati del nostre institut, tenia gran nombre d'arbres encara que no fossin de totes les àrees, vàrem decidir aprofitar-lo. 


Curiosament, hi havia més arbres de vegetació de ribera, que la que s'empra moltes vegades per enjardinar carrers, places i parcs urbans: àlbers, pollancres, plàtans, freixes, oms, lledoners... Però també algunes mostres d'espècies mediterrànies tant arbòries (alzina) com de matolls pròpis de màquies i garrigues (arbossa, rosmarí, farigola...), o molt comunes del paisatge mallorquí com pins, garrovers, baladres o fins i tot, palmeres. 
Pensam que almanco, varen aprendre distingir un bon nombre de plantes. I sempre és molt atractiu fer-lo en directe que no a través d'una fotografia. 





                                      

dilluns, 23 de setembre del 2019

CANVI CLIMÀTIC I SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL PEL CLIMA I PER LA TERRA




No és la primera vegada que xerram del canvi climàtic en aquest bloc, però ara entenem que és molt necessari. Canvi climàtic és el fenomen meteorològic que està vivint el nostre planeta durant les darreres dècades (o almanco en aquest moment és quan s’està fent més evident). Està ocasionat per un procés d’escalfament global de la Terra com a conseqüència de l’emissió massiva i constant de gasos procedents de combustibles fòssils des de la Primera Revolució Industrial (Anglaterra: darreres dècades segle XVIII; Europa Nord-occidental: primera meitat segle XIX).


 Aquest fenomen també és conegut com a efecte hivernacle, és a dir, aquest gasos –particularment diòxid de carboni procedent del fum de les fàbriques, centrals tèrmiques, calefaccions i diversos sistemes de transport, etc.- es queden a les capes mitges de l’atmosfera i impedeixen la sortida cap a l’espai exterior de nombrosos raigs de sol que han estat rebotats per la superfície terrestre, tornant de nou a les capes baixes de l’atmosfera i augmentant la temperatura global de la superfície de la Terra.  Aquest procés no és novell, n’és precisament el que ha permès la vida sobre la terra aconseguint tenir unes condicions de temperatura diferents a les de l’espai exterior; allò novell és l’accentuació i acceleració d’aquestes condicions, de tal manera, que en augmentar en poc temps la temperatura s’estan produint alteracions substancials en els diferents climes de la Terra i per tant, en els diferents ecosistemes.


Les alteracions més evidents són el desgel dels pols (i glaceres) amb la conseqüent pujada del nivell de les aigües marines i alteració de les característiques de les corrents oceàniques, i l’aparició de fenòmens climàtics de caràcter extrem (de sequeres a huracans) amb més freqüència i intensitat. Però la interrelació d’elements fa que les repercussions siguin més greus del que pensam i van des de la desaparició de nombroses espècies d'éssers vius i d’ecosistemes sencers, a l’alarmant escassetat d’aigua dolç en diverses àrees del planeta.


Des de que els científics començaren a llançar la veu d’alarma en els anys 80 del segle passat s’han seguit diverses línies de difusió de la problemàtica i d’actuació davant el tema, però es poden distingir dos fronts prioritaris: 
A) l’institucional en el qual les Nacions Unides (ONU) han tingut un paper clau (Des de l’elaboració del primer Informe sobre el Canvi Climàtic en 1990 a la promoció de les diferents cimeres sobre el canvi climàtic de Kyoto a l’actual en Nova York) i que intenta convèncer als diferents dirigents dels estats del món de la reducció dràstica de les emissions de CO2 de cada país, amb resultats poc esperançadors. 


B) l’individual, el que apel·la al ciutadà concret per a que canviï els seus hàbits i conductes (des de l’alimentació, al transport, passant pel tipus de roba que duu i en general els hàbits de consum) per a què l’impacte de la seva existència sobre el planeta  sigui el menys agressiva possible. Naturalment, n’ha hagut d’altres formes a través dels sistemes educatius, els mitjans de comunicació, etc.


A aquesta setmana (20-27 de setembre)  s’ha produït una interessant confluència d’estratègies, que no té res de casual per altra banda. Al temps que l’ONU celebra la Cimera del Clima a Nova York, amb l’objectiu d’arribar a un compromís global en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però a la que no han acudit els principals països emissors com EUA, Xina i la Índia, s’està produint una mobilització a escala mundial de la ciutadania, esperonada per l’exemple d’una estudiant sueca, Greta Thunberg, que va començar a manifestar-se cada divendres (Fridays for future) davant del parlament del seu país per demanar mesures dràstiques contra el canvi climàtic, aconseguint nombrosos seguidors, principalment joves,  dins i fora de Suècia i que ara sigui invitada a la Cimera. Interessant que el ciutadà ecològicament conscient no només canvi els seus hàbits, sinó que adopti un posicionament públic (és a dir polític) exigint als seus representants i als líders mundials unes mesures concretes contra el canvi climàtic, que no seran del grat de les grans companyies energètiques ni del sector del transport, entre altres.


Les propostes per aquesta Setmana d’Acció Global per Clima i per la Terra són molt variades (veure imatge) i combinen elements de conscienciació amb altres d’acció, la cloenda dels quals és la Vaga Mundial pel Clima del divendres 27 amb una manifestació de la Plaça del Tub (12:00 h) a Cort. En serà massiva? Ben necessari que així fos, per fer entendre que la situació és greu i que s’han de prendre mesures dràstiques i valentes.



Alguns enllaços:

https://elpais.com/sociedad/2019/09/21/actualidad/1569079001_259083.html

dilluns, 25 de febrer del 2019

PAISATGES AGRARIS EN ESPANYA

No sempre és fàcil fer-se una idea dels diferents components d'un paisatge agrari si habitualment es viu en una ciutat. Tampoc és fàcil percebre les característiques de diferents paisatges agraris si només es coneix el de tipus mediterrani, que és el que ens envolta. Per això, us present un parell de materials trobats a youtube que esper facilitin aquests aspectes i permetin comprendre millor aquest tema:



Aquest altre vídeo informa sobre els factors que condicionen el paisatge agrari. La part dels factors físics és la que més coincideix amb el desenvolupament que s'ha fet del tema i que per tant, ho amplia i i·lustra.



Per completar la informació sobre les activitats agrícoles, aportam un vídeo procedent d'un programa de televisió, sobre l'agricultura ecològica.



I per acabar dos vídeos sobre els transgènics. El primer es  breu documental d'una coneguda organització ecologista (en anglès) sobre el perill dels aliments transgènics. El segon es tracta d'un documental bastant més llarg,  sobre la situació dels transgènics  a Catalunya.






dissabte, 23 de febrer del 2019

ITINERARI DE GEOGRAFIA URBANA PER PALMA



La darrera setmana de  gener varem organitzar dues sortides didàctiques  amb els grups A i B de 2n de Batxiller per apreciar in situ els canvis urbanístics que havia tingut Palma al llarg de la seva història i que prèviament, havien estudiat a classe.


Varem aprofitar la ubicació de l’institut en l’àrea de l’eixample, just on acabava el projecte del Pla Calvet per començar la sortida didàctica des d’aquesta àrea, i concretament des de l’esplanada de S’Escorxador (Bennàssar), per fer un recorregut més o manco oval que primer aniria de l’Eixample al Casc Antic pel carrer de s’Arxiduc i en tornaria del Casc Antic a l’Eixample  pel Passeig Mallorca -Torrent de Sa Riera. Aquest itinerari es va concretar de la següent  manera:


EIXAMPLE
1. S’ESCORXADOR.
2. PLAÇA DE TOROS
3. Carrer de S’ ARXIDUC
4. PLAÇA del Cardenal REIG (OBELISC)
5. PARC de SES ESTACIONS-ESTACIÓ DE TREN
6. PLAÇA D’ESPANYA



NUCLI ANTIC
7. Carrer de SANT MIQUEL
8. MERCAT DE S’OLIVAR
9. Carrer dels MOLINERS- Via SINDICATO
10. PLAÇA MAJOR
11. MIRADOR RAMBLA
12. Carrer de S’ARGENTERIA
13. SANTA EULÀLIA - CALL
14. CALL - SA CALATRAVA
15. MUSEU MALLORCA
16. MURADES - PARC DE LA MAR
17. LA SEU
18. PALAU MARCH-PARLAMENT
19. Passeig des BORNE-PLAÇA de la REINA
20. La LLOTJA- Plaça de la DRASSANA
21 ES BALUARD






TORNADA per límit CASC ANTIC i tornant a L’EIXAMPLE
22. PASSEIG MALLORCA
23. INSTITUTS - CANÒDROM
24. TORNADA INSTITUT




Vàrem fer parades explicatives en cada punt, comentant edificis i esdeveniments significatius, analitzant carrers, façanes o runes, i combinant elements històrics, artístics I geogràfics.

Tot i que vàrem estar caminant unes tres hores i mitja i que al final es va notar el cansament, l’experiència va ser valorada de manera genèrica com a molt positiva.


dilluns, 12 de novembre del 2018

HIDROGRAFIA, VEGETACIÓ, SÒLS

Seguint el plantejament de l'entrada sobre els elements del clima, anirem presentant materials disponibles en internet que puguin servir per aclarir, ampliar o fins i tot, estudiar millor bona part dels continguts que s'han anant explicant a classe.

En primer lloc, un vídeo sobre els rius de José Gómez Toranzo, disponible a YouTube, en castellà:



Una interessant font d'informació (articles, fotografies, etc.) pot ser la plana web de la Fundació AQUAE, vinculada a l'empresa AGBAR (Societat General d'aigües de Barcelona):
 https://www.fundacionaquae.org/wiki-aquae/rios/rios-de-espana/

A continuació una presentació en Prezzi de na Paula Queralt Salamanca, en català, força didàctica i amb bona combinació de mapes, climogrames i fotos de les espécies vegetals:



Per últim, un vídeo tutorial sobre els sòls, en castellà, senzill i clarificador, però que pot ser no coincideixi completament amb la classificació dels sòls estudiada a classe:



divendres, 9 de novembre del 2018

EL CLIMA (1)

De vegades, quan intentam explicar certs continguts de les nostres assignatures, comprovam que els alumnes no acaben de fer-se una idea completa d'allò explicat. Moltes vegades això passa perquè no poden visualitzar el que nosaltres o el llibre de text els hem comentat. L'objectiu d'aquesta entrada és presentar un grapat de vídeos que ajuden (això esper) a entrendre millor els fenòmens metereològics: què és el que passa a l'atmosfera, com es desplacen les masses d'aire, com els éssers humans alteram el funcionament dels mecanismes naturals, etc. N'hi ha molts més materials i bona part d'ells en anglès. Vet aquí una petita mostra.

- El clima:

-Funcionament del clima:

- (La Caixa) El vent:



- (BBC) El canvi climàtic:




dimecres, 10 de gener del 2018

COMENTARI DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

Vet aquí un parell de materials que us podrien ajudar a fer el comentari de piràmides de població:




diumenge, 5 de novembre del 2017

TECTÒNICA DE PLAQUES

He trobat un parell de vídeos sobra la Teoria de les Plaques Tectòniques:





Aquest altre vídeo és sobre la formació de la Península Ibèrica i està adreçat, fonamentalment, els alumnes de Geografia de 2n de Batxillerat.

COORDENADES GEOGRÀFIQUES, SOLSTICIS I EQUINOCIS

Vet aqui un vídeo de gran qualitat que explica força bé els diferents conceptes amb els que hem començat l'assignatura de Geografia. No ha estat possible inserir el vídeo a l'entrada, per tant heu de copiar l'enllaç al navegador i veure el vídeo des de la pàgina de Youtube.

https://youtu.be/1SrfC-QLHsQ




dimarts, 15 de novembre del 2016

CANVI CLIMÀTIC 1

Què més necessitam per actuar ja?

Documental L'HORA 11 (Leonardo di Caprio)


Documental CANVI CLIMÀTIC,de National Geogràfic





dilluns, 12 de gener del 2015

TALLERS I PARADETA SOBRE COMERÇ JUST

                             

El passat 15 de desembre es va organitzar una activitat didàctica sobre el Comerç Just, adreçada als alumnes de 3r d’ESO, que es va acompanyar d’una paradeta de productes d’aquest tipus de comerç al hall de l’institut, durant el primer pati. L’activitat va ser gestionada per l’associació S’Altra Senalla i en concret, pel responsable d’activitats educatives en Carles Valentí.  A través un taller d’una hora de durada, amb diferents materials audiovisuals  es va tractar d’informar de les característiques del comerç just i, principalment, de reflexionar  sobre el tipus de consum que fem i conscienciar-ne sobre l’anomenat comerç responsable.

A la paradeta, alumnes i professors varen poder adquirir tot un ventall de productes que anaven des de xocolata i cafè fins a joguines i productes cosmètics.

Característiques del Comerç Just.

La filosofia del comerç just resideix en pagar un preu “just” als productors locals –siguin agraris o artesà-industrials. “ Just” és un concepte relatiu i poden entrar diferents variables (nivell de renda, inversió realitzada, etc.) que no tenen en compte les grans empreses multinacionals. Les empreses i associacions que participen d’aquest concepte defensen i garanteixen els següents aspectes: pagar un sou digne als treballadors, no discriminar les dones, no tolerar l’explotació infantil, ser respectuoses amb el medi ambient,  organitzar-se de manera democràtica, mantenir relacions a llarg termini o respectar la identitat cultural dels productors entre altres coses.

A que val la pena pagar un cèntims més per una tassa de cafè just?

Més informació: www.comerciojusto.org
http://www.saltrasenalla.org/

dijous, 12 de juny del 2014

MAPES MUTS

Deix uns quants mapes muts per si hi ha dificultats d'accés al curs de Moodle:

MAPAMUNDI FÍSIC

MAPAMUNDI POLÍTIC


EUROPA FÍSICA


EUROPA POLÍTICA


AMÈRICA FÍSICA


AMÈRICA POLÍTICA


ÀSIA FÍSICA


ÀSIA POLÍTICA


ÀFRICA FÍSICA


ÀFRICA POLÍTICA



OCEANIA FÍSICA I POLÍTICA

dijous, 12 de gener del 2012

LA UNIÓ EUROPEA

Alumnes de 3r, aquí teniu un power-point amb informació bàsica sobre la unió europea. Bon profit!


dimarts, 15 de novembre del 2011

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

He trobat aquest power point que resumeix molt bè tot el que hem estudiat: clima, climogrames, paisatges...





divendres, 28 d’octubre del 2011

COMENTARI DE CLIMOGRAMES

He trobat aquest power point, molt didàctic, per si us ajuda en el procés de comprensió i comentari del climograma.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

CLIMOGRAMA 2. ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ

3r D
Aquí teniu un nou climograma. També té invertides precipitacions-temperatures. Les pautes de comentari són les mateixes que l'anterior.
Temperatura mitja: -1º C
Precipitacions totals: 311 mm.





 
pd. Disculpau el retard en pujar-lo.

dijous, 20 d’octubre del 2011

CLIMOGRAMA: ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ

(3r ESO B-D) Us deix aquest climograma:
Observació: en aquest cas les precipitacions es troben a l'esquerra i les temperatures a la dreta, però es manté la relació de proporcionalitat estudiada a classe.
         T 1/2: 22 º
         P: 1176 mm.


Pautes: 
Procés de deducció progressiva fins arribar al tipus de clima.
Temperatura: deduir per la mitjana si es tracta d'un clima càlid, temperat o fred. A través de la línea de temperatures  determinar l'hemisferi i si existeixen estacions (estiu-hivern) i  continentalitat.
Precipitacions: deduir pel total si es pot tractar d'un clima humit o sec i confirmar-lo a través de la relació barres de precipitacions-línia de temperatura (Hi ha mesos secs? quants? A quina part del climograma?, etc.).
Combinació de dades: Alerta, la mitjana de temperatures pot conduir la reflexió cap a un tipus de clima que no es correspon amb la informació de la forma de la línia de temperatures ni amb el règim de pluges.
CONCLUSIÓ, TIPUS DE CLIMA:

divendres, 30 de setembre del 2011

LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES


Les coordenades geogràfiques són línees imaginàries que recorren la superfície terrestre i ens permeten localitzar llocs i orientar-nos.
Utilitzam dues coordenades LATITUD i LONGITUD. Totes dues s'expressen en graus, ja que la terra és un esferoide i recorren per tant, una superficie corba. N'indiquen l'angle que hi ha entre dos punts de la superficie i el centre de la terra, tant en vertical (latitud) com en horitzontal (longitud).

La latitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre a l'equador (Línia imaginària, cercle màxim, el de major radi possible, que serveix per dividir la terra en dos hemisferis iguals). Pot ser Nord (N) si es troba "per damunt", és a dir al nord,  de l'Equador o Sud (S) si es troba "per de sota", és a dir al sud. I mai pot ser superior a 90 º , latitud màxima que marquen els pols, formant un angle de 90 º. Per trobar la latitud a un mapa s'han de mirar els paral·lels (línees  paral·leles -cercles- a l'equador). Quan expressam les coordenades la latitud se cita en primer lloc.
La longitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre al meridià 0 o de Greenwich. Els meridians són línies imaginàries que recorren la superficie terrestre d'un pol a l'altre, és a dir de nord a sud. En prinici, tenim tant de meridians com a graus a un cercle o a una esfera, 360. A diferència de l'equador, el meridià 0 és un semicercle i és d'igual longitud que qualsevol altre meridià. Per convenció és el punt de partida (0) per indicar l'Est (E) per tots el punts i meridians que es troben a la seva dreta i Oest (O) per tots els punts i meridians que es troben a la seva esquerra, segons miram un mapa (amb l'hemisferi nord a la part de damunt, és clar). Fins a on? Fins arribar al meridià 180 º, just el meridià oposat al meridià 0º per crear un semicercle o un hemisferi longitudinal. Per tant, la longitud màxima que podem trobar és 180 º tant dés de l'est com des de l'oest (180+180=360). Quan expressam les coordenades la longitud se cita després de la latitud.


 Per exemple, les coordenades de Palma de Mallorca són: 39° 34′ 0″ N (latitud),  2° 39′ 0″ E (longitud)


Aquí deix un parell de pàgines sobre el tema per si us ajuden més. La primera és molt didàctica i senzilla. La segona és de la wikipèdia.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/#
http://es.wikipedia.org/wiki/Coordenadas_geogr%C3%A1ficas

A un altre exercici hi haurà exercicis pràctics.

dijous, 2 de juny del 2011

QUADRE RESUM RECURSOS MINERALS I FONTS D'ENERGIA. CORRECCIÓ.


DEFINICIÓ

AVANTATGES

I PROBLEMES

PAÏSOS PRODUCTORS i CONSUMIDORS

UE

ESPANYA

MINERALS

NO

ENERGÈTICS

Minerals que no produeixen energia

Avantatge:

L’abundància afavoreix

el desenvolupament

de certes indústries.

Problemes:

Són recursos no

renovables, per això

es poden esgotar

PROD: Xina,Canadà,

Estats Units, Australia, Brasil…

CONSUM:

Països desenvolu-pats i emergents

Un dels

principals productors

mundials de minerals

metàl·lics com ara

coure, ferro, plom i

zinc. També produeix

minerals no metàl·lics

com ara ciment,

marbre, argila,

pissarra, etc., en

quantitats suficients

per cobrir les seves

necessitats.

Minerals metàl·lics (zinc, coure, ferro, estany, mercuri,

or, plata i plom)

però producció en decadència

Minerals

no metàl·lics

(pissarra, marbre, guix, granit, etc): indústria en augment. Produeix

excedents destinats a

l’exportació

PETROLI

GAS NATURAL

Substàncies fòssils d’origen orgànic que poden servir com a matèries primeres o fonts d’energia

Avantatges:

L’abundància afavoreix

el desenvolupament de

certes indústries.

Problemes:

Són recursos no

renovables, i no

reciclables.

PROD: Els països de

l’OPEP (l’Aràbia

Saudita, Algèria,

els Emirats Àrabs

Units…)

Estats Units,

Rússia, Xina,

Noruega...

CONSUM:

Països desenvolu-

pats i emergents

Producció

important de petroli i

gas als jaciments del

mar del Nord,

explotats pel

Regne Unit,

Dinamarca i els Països Baixos.

Però la resta

dels països en són

deficitaris per tant

n’han d’IMPORTAR

No té, n’és importador nat.

ENERGIA

TÈRMICA

Produeix electricitat a partir de la crema de combusti-

bles fòssils (carbó, gas, petroli)

Avantatge: L’alt

Rendiment (relació despesa-benefici)

Problema: Altament contaminant (gases efecte hivernacle)

Centrals tèrmiques per tot arreu, principalment pp. Desenvolupats. Principals productors de carbó: Xina, EE. UU.

CONSUM:

Països desenvolu-pats i emergents

Una de les més emprades per produir electricitat

Important

ENERGIA

NUCLEAR

Produeix electricitat a partir de la fissió d’àtoms de minerals radioactius (urani, plutoni)

Avantatge: Alt rendiment.

Problemes: Seguretat, eliminació residus radioactius.

Alguns països desenvolu-

pats: EE.UU., França, Japó...

Importants diferències entre estats membres: França (80 %), Suècia (0)

Paralització construcció de central.

ENERGIA

HIDRO-

ELÈCTRICA

Aprofita aigua embassada per produir electricitat.

Avantatge:

Energia neta.

Problema:

Dependen-cia de la natura, impacte ambiental i social.

Molt important en països amb grans rius i altes muntanyes: EE UU, Canadà, Rússia, Xina...

Importàn-cia variable segons països.

Molt desenvolu-pada. Important font d’energia.

Embassa-ments a les conques més importants i als Pirineus.

ENERGIES

ALTERNA-

TIVES

Energies no tradicionals,

majoritària-

ment

renovables i baix impacte

ambiental

Avantatge: renovables i netes

Problemes: Dependència natura, cost elevat, dificultats emmagat-zematge

Producció i consum als Països desenvolu-pats. Progressiva expansió internacional, però tecnologia occidental.

Escasses. Diferències segons pp.

Actualment 6 % origen electricitat. Eòlica, més desenvolu-pada.

Escasses (10 %) però en augment. Principal-ment eòlica i biomassa.