BLOC EDUCATIU. CIÈNCIES SOCIALS. CULTURA AUDIOVISUAL. TEATRE. ART. EL CAMPO DE TENIS. ACTION-REACTION-SYNTHESIS. SAPERE AUDE. WORK IN PROGRESS...
diumenge, 16 de febrer del 2020
ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL PATI DE L'INSTITUT
dilluns, 23 de setembre del 2019
CANVI CLIMÀTIC I SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL PEL CLIMA I PER LA TERRA
https://elpais.com/elpais/2019/09/17/eps/1568713810_356941.html
dilluns, 25 de febrer del 2019
PAISATGES AGRARIS EN ESPANYA
Aquest altre vídeo informa sobre els factors que condicionen el paisatge agrari. La part dels factors físics és la que més coincideix amb el desenvolupament que s'ha fet del tema i que per tant, ho amplia i i·lustra.
Per completar la informació sobre les activitats agrícoles, aportam un vídeo procedent d'un programa de televisió, sobre l'agricultura ecològica.
I per acabar dos vídeos sobre els transgènics. El primer es breu documental d'una coneguda organització ecologista (en anglès) sobre el perill dels aliments transgènics. El segon es tracta d'un documental bastant més llarg, sobre la situació dels transgènics a Catalunya.
dissabte, 23 de febrer del 2019
ITINERARI DE GEOGRAFIA URBANA PER PALMA
dilluns, 12 de novembre del 2018
HIDROGRAFIA, VEGETACIÓ, SÒLS
En primer lloc, un vídeo sobre els rius de José Gómez Toranzo, disponible a YouTube, en castellà:
Una interessant font d'informació (articles, fotografies, etc.) pot ser la plana web de la Fundació AQUAE, vinculada a l'empresa AGBAR (Societat General d'aigües de Barcelona):
https://www.fundacionaquae.org/wiki-aquae/rios/rios-de-espana/
A continuació una presentació en Prezzi de na Paula Queralt Salamanca, en català, força didàctica i amb bona combinació de mapes, climogrames i fotos de les espécies vegetals:
Per últim, un vídeo tutorial sobre els sòls, en castellà, senzill i clarificador, però que pot ser no coincideixi completament amb la classificació dels sòls estudiada a classe:
divendres, 9 de novembre del 2018
EL CLIMA (1)
- El clima:
- (BBC) El canvi climàtic:
dimecres, 10 de gener del 2018
COMENTARI DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ
diumenge, 5 de novembre del 2017
TECTÒNICA DE PLAQUES
Aquest altre vídeo és sobre la formació de la Península Ibèrica i està adreçat, fonamentalment, els alumnes de Geografia de 2n de Batxillerat.
COORDENADES GEOGRÀFIQUES, SOLSTICIS I EQUINOCIS
https://youtu.be/1SrfC-QLHsQ
dimarts, 15 de novembre del 2016
CANVI CLIMÀTIC 1
Documental L'HORA 11 (Leonardo di Caprio)
Documental CANVI CLIMÀTIC,de National Geogràfic
dilluns, 12 de gener del 2015
TALLERS I PARADETA SOBRE COMERÇ JUST
dijous, 12 de juny del 2014
MAPES MUTS
MAPAMUNDI FÍSIC
MAPAMUNDI POLÍTIC

EUROPA FÍSICA

EUROPA POLÍTICA

AMÈRICA FÍSICA

AMÈRICA POLÍTICA

ÀSIA FÍSICA

ÀSIA POLÍTICA

ÀFRICA FÍSICA

ÀFRICA POLÍTICA

OCEANIA FÍSICA I POLÍTICA
dijous, 12 de gener del 2012
LA UNIÓ EUROPEA
dimarts, 15 de novembre del 2011
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
divendres, 28 d’octubre del 2011
COMENTARI DE CLIMOGRAMES
dimarts, 25 d’octubre del 2011
CLIMOGRAMA 2. ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ
Aquí teniu un nou climograma. També té invertides precipitacions-temperatures. Les pautes de comentari són les mateixes que l'anterior.
Temperatura mitja: -1º C
Precipitacions totals: 311 mm.
dijous, 20 d’octubre del 2011
CLIMOGRAMA: ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ
Observació: en aquest cas les precipitacions es troben a l'esquerra i les temperatures a la dreta, però es manté la relació de proporcionalitat estudiada a classe.
T 1/2: 22 º
P: 1176 mm.
divendres, 30 de setembre del 2011
LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Les coordenades geogràfiques són línees imaginàries que recorren la superfície terrestre i ens permeten localitzar llocs i orientar-nos.
Utilitzam dues coordenades LATITUD i LONGITUD. Totes dues s'expressen en graus, ja que la terra és un esferoide i recorren per tant, una superficie corba. N'indiquen l'angle que hi ha entre dos punts de la superficie i el centre de la terra, tant en vertical (latitud) com en horitzontal (longitud).
La latitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre a l'equador (Línia imaginària, cercle màxim, el de major radi possible, que serveix per dividir la terra en dos hemisferis iguals). Pot ser Nord (N) si es troba "per damunt", és a dir al nord, de l'Equador o Sud (S) si es troba "per de sota", és a dir al sud. I mai pot ser superior a 90 º , latitud màxima que marquen els pols, formant un angle de 90 º. Per trobar la latitud a un mapa s'han de mirar els paral·lels (línees paral·leles -cercles- a l'equador). Quan expressam les coordenades la latitud se cita en primer lloc.
La longitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre al meridià 0 o de Greenwich. Els meridians són línies imaginàries que recorren la superficie terrestre d'un pol a l'altre, és a dir de nord a sud. En prinici, tenim tant de meridians com a graus a un cercle o a una esfera, 360. A diferència de l'equador, el meridià 0 és un semicercle i és d'igual longitud que qualsevol altre meridià. Per convenció és el punt de partida (0) per indicar l'Est (E) per tots el punts i meridians que es troben a la seva dreta i Oest (O) per tots els punts i meridians que es troben a la seva esquerra, segons miram un mapa (amb l'hemisferi nord a la part de damunt, és clar). Fins a on? Fins arribar al meridià 180 º, just el meridià oposat al meridià 0º per crear un semicercle o un hemisferi longitudinal. Per tant, la longitud màxima que podem trobar és 180 º tant dés de l'est com des de l'oest (180+180=360). Quan expressam les coordenades la longitud se cita després de la latitud.
Per exemple, les coordenades de Palma de Mallorca són: 39° 34′ 0″ N (latitud), 2° 39′ 0″ E (longitud)
Aquí deix un parell de pàgines sobre el tema per si us ajuden més. La primera és molt didàctica i senzilla. La segona és de la wikipèdia.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/#
http://es.wikipedia.org/wiki/Coordenadas_geogr%C3%A1ficas
A un altre exercici hi haurà exercicis pràctics.
dijous, 2 de juny del 2011
QUADRE RESUM RECURSOS MINERALS I FONTS D'ENERGIA. CORRECCIÓ.
|
| DEFINICIÓ | AVANTATGES I PROBLEMES | PAÏSOS PRODUCTORS i CONSUMIDORS | UE | ESPANYA |
| MINERALS NO ENERGÈTICS | Minerals que no produeixen energia | Avantatge: L’abundància afavoreix el desenvolupament de certes indústries. Problemes: Són recursos no renovables, per això es poden esgotar | PROD: Xina,Canadà, Estats Units, Australia, Brasil… CONSUM: Països desenvolu-pats i emergents | Un dels principals productors mundials de minerals metàl·lics com ara coure, ferro, plom i zinc. També produeix minerals no metàl·lics com ara ciment, marbre, argila, pissarra, etc., en quantitats suficients per cobrir les seves necessitats. | Minerals metàl·lics (zinc, coure, ferro, estany, mercuri, or, plata i plom) però producció en decadència Minerals no metàl·lics (pissarra, marbre, guix, granit, etc): indústria en augment. Produeix excedents destinats a l’exportació |
| PETROLI GAS NATURAL | Substàncies fòssils d’origen orgànic que poden servir com a matèries primeres o fonts d’energia | Avantatges: L’abundància afavoreix el desenvolupament de certes indústries. Problemes: Són recursos no renovables, i no reciclables. | PROD: Els països de l’OPEP (l’Aràbia Saudita, Algèria, els Emirats Àrabs Units…) Estats Units, Rússia, Xina, Noruega... CONSUM: Països desenvolu- pats i emergents | Producció important de petroli i gas als jaciments del mar del Nord, explotats pel Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos. Però la resta dels països en són deficitaris per tant n’han d’IMPORTAR | No té, n’és importador nat. |
| ENERGIA TÈRMICA | Produeix electricitat a partir de la crema de combusti- bles fòssils (carbó, gas, petroli) | Avantatge: L’alt Rendiment (relació despesa-benefici) Problema: Altament contaminant (gases efecte hivernacle) | Centrals tèrmiques per tot arreu, principalment pp. Desenvolupats. Principals productors de carbó: Xina, EE. UU. CONSUM: Països desenvolu-pats i emergents | Una de les més emprades per produir electricitat | Important |
| ENERGIA NUCLEAR | Produeix electricitat a partir de la fissió d’àtoms de minerals radioactius (urani, plutoni) | Avantatge: Alt rendiment. Problemes: Seguretat, eliminació residus radioactius.
| Alguns països desenvolu- pats: EE.UU., França, Japó... | Importants diferències entre estats membres: França (80 %), Suècia (0) | Paralització construcció de central. |
| ENERGIA HIDRO- ELÈCTRICA | Aprofita aigua embassada per produir electricitat. | Avantatge: Energia neta. Problema: Dependen-cia de la natura, impacte ambiental i social.
| Molt important en països amb grans rius i altes muntanyes: EE UU, Canadà, Rússia, Xina... | Importàn-cia variable segons països. | Molt desenvolu-pada. Important font d’energia. Embassa-ments a les conques més importants i als Pirineus. |
| ENERGIES ALTERNA- TIVES | Energies no tradicionals, majoritària- ment renovables i baix impacte ambiental | Avantatge: renovables i netes Problemes: Dependència natura, cost elevat, dificultats emmagat-zematge | Producció i consum als Països desenvolu-pats. Progressiva expansió internacional, però tecnologia occidental. | Escasses. Diferències segons pp. Actualment 6 % origen electricitat. Eòlica, més desenvolu-pada. | Escasses (10 %) però en augment. Principal-ment eòlica i biomassa. |































