Aquí teniu una petita mostra de vídeos sobre les diferents Revolucions industrials o sobre aspectes vinculats a cada una d'elles. Alguns d'aquests videos els hem vist a la classe (Ciències Socials 3r ESO) i us ajudaran a recordar i entendre millor allò que hem treballat i comentat.
Sobre a 1ª Revolució industrial
Sobre la classe obrera: naixement, condicions de feina, lluita obrera, sindicats, partits...
- De la pel·lícula Daens (1992):
- De la pel·lícula Novecento (1976)
- De la pel·lícula Temps Moderns (1936)
- Publicitat del Xsara Picasso
Sobre la 2ª Revolució industrial
Sobre la 3ª Revolució Industrial
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Mostrar tots els missatges
dilluns, 13 de maig del 2019
dijous, 12 de gener del 2012
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Aqui teniu algunes presentacions molt interessants en power-point sobre la Segona Revolució Industrial.
La primera és molt clarificadora per entendre els factors principals de la revolució i alguns conceptes bàsics.
La segona presentació relaciona la Segona Revolució Industrial i Imperialisme com el nostre llibre de text i disposa d'interessants mapes conceptuals, però tambè de nombroses imatges no sempre significatives.
La primera és molt clarificadora per entendre els factors principals de la revolució i alguns conceptes bàsics.
La segunda revolución industrial
View more presentations from Aggelma
La segona presentació relaciona la Segona Revolució Industrial i Imperialisme com el nostre llibre de text i disposa d'interessants mapes conceptuals, però tambè de nombroses imatges no sempre significatives.
2ª REVOLUCION INDUSTRIAL E IMPERIALISMO
View more presentations from JUAN DIEGO
dijous, 15 de desembre del 2011
KARL MARX
He trobat aquest ppt al bloc del professor de filosofia del centre Joan Carles Alzamora (http://classedefilosofia.blogspot), fet per ell mateix. Us recoman que mireu l'entrada de Marx.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
REVOLUCIONS BURGESES I NACIONS NOVES (T-3): ESQUEMA
1.
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.
1.1. Europa i França després de Napoleó.
1.2. El
CONGRÉS de VIENA.
1.3. La
SANTA ALIANÇA i el nou ordre europeu.
1.4. Els
moviments revolucionaris de 1820.
1.4.1.
Espanya.
1.4.2.
Nàpols
i Piemont
1.4.3.
Grècia.
1.5. Les
revolucions de 1830.
1.5.1.
França.
1.5.2.
Bèlgica.
1.5.3.
Polònia.
1.5.4.
Itàlia.
2.
LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA LLATINA.
2.1. Causes del procés.
2.2. Les
primeres revolucions: 1808-1814.
2.3. Els
alliberadors i la independència.
2.3.1.
José
de San Martín: Argentina, Xile, Perú.
2.3.2.
Simón
Bolívar: Veneçuela, Colòmbia, Equador, Bolívia.
2.3.3.
Hidalgo,
Morelos, Itúrbide: Mèxic.
2.3.4.
El
cas de Brasil.
3.
LA REVOLUCIÓ DE 1848 (La
primavera dels pobles).
3.1. Causes.
3.2. La
revolució a França.
3.3. La
revolució a altres països europeus.
3.3.1.
Imperi
austríac.
3.3.2.
Estats
alemanys.
3.3.3.
Estats
italians.
3.4. Conseqüències.
4. NACIONS I NACIONALISME
4.1. El
NACIONALISME: fonaments ideològics.
4.2. La
unificació alemanya.
4.3. La
unificació italiana.
4.4. Els
Balcans i la qüestió d’Orient.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
MAPES HISTÒRICS. EUROPA: DE L'ANTIC RÈGIM A L'IMPERI NAPOLEÒNIC
La història també fa servir els mapes. Normalment es tracta de reflectir a un mapa el canvi de fronteres que es produeix en una cojuntura històrica; però també es representen moltes coses més: batalles, revoltes, moviments de tropes o de població, aliances entre estats, etc. I naturalment tot tipus d'informació que es vulgui representar a un marc espacial en un moment històric concret: rutes comercials, centres de pelegrinatge, focus d'epidèmies... Per tant, sempre s'haurà d'estar molt atent a la llegenda del mapa i a qualsevol indicació doni pistes sobre la seva cronologia. En relació al tema que estudiam us deix un parell de mapes trobats a diferents pàgines d'internet (Particularment interessant: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa00.htm ). La revolució francesa i particulament les guerres napoleòniques alteraren profundament les fronteres europees. La Restauració intentarà restablir les fronteres anteriors a la revolució. En alguns casos no serà possible... però deixarè el mapa a una altra entrada.
MAPA 1
Europa Segle XVIII. Atenció al terme Alemania. És una errada. En són multiples territoris. No se n'agrupen encara sota aquest terme. Es pot precisar més la cronologia, ja que Polònia hi apareix com un gran territori; a partir de 1772 patirà diverses particions entre els seus veïnats que la deixaran reduida a una part minúscula en torn a Varsòvia (Gran ducat de Varsòvia, posteriorment incorporat a Rússia en 1815)
MAPA 2
L'Imperi Napoleònic. Alerta, entre territoris incorporats a França, estats vasalls i aliats, en el seu màxim esplendor hi anava des de Portugal a Rússia!!
MAPA 1
Europa Segle XVIII. Atenció al terme Alemania. És una errada. En són multiples territoris. No se n'agrupen encara sota aquest terme. Es pot precisar més la cronologia, ja que Polònia hi apareix com un gran territori; a partir de 1772 patirà diverses particions entre els seus veïnats que la deixaran reduida a una part minúscula en torn a Varsòvia (Gran ducat de Varsòvia, posteriorment incorporat a Rússia en 1815)
L'Imperi Napoleònic. Alerta, entre territoris incorporats a França, estats vasalls i aliats, en el seu màxim esplendor hi anava des de Portugal a Rússia!!
dilluns, 19 de setembre del 2011
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (T-1): ESQUEMA
Deix un model d'esquema sobre el primer tema del temari d'Història del Món Contemporani. El punt de partida és el llibre de text i naturalment, es pot completar. Això serà tasca vostra.
1
1. L’ANTIC
RÈGIM.
1.1.
Concepte.
1.2.
Economia
de l’Antic Règim.
1.3.
Societat:
els estaments.
1.4.
Política:
monarquia absoluta.
2 2.
EL
PENSAMENT IL·LUSTRAT.
2.1.
La Il·lustració
i el Segle de les llums.
2.2.
El
pensament econòmic.
2.3.
La
crítica social i política.
2.4.
L’Enciclopèdia.
2.5. El despotisme il·lustrat.
2.5. El despotisme il·lustrat.
3 3.
LA
PRIMERA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA (INDEPENDÈNCIA DELS EEUU)
3.1. Antecedents de la Revolució.
3.2. La guerra d’Independència.
3.3.
La primera constitució democràtica.
4. LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
4.1. Antecedents de la Revolució.
4.2. L’esclat de la revolució: 1789.
4.3. L’Assemblea CONSTITUENT (1789-1991).
4.4. L’Assemblea LEGISLATIVA (1791-1992).
4.5. La CONVENCIÓ NACIONAL (República. 1792-1795)
4.6. El DIRECTORI (1795-1799)
5.
L’EUROPA NAPOLEÒNICA.
5.1. El cop d’estat del 18 de
Brumari: CONSOLAT (1799-1804) i IMPERI (1804-1815).
5.2. Les reformes internes.
5.3. La guerra europea.
5.4. Les fronteres de l’imperi.
5.5. Europa contra Napoleó.
6. El ressò de la revolució.
dimarts, 7 de juny del 2011
PREPARACIÓ DARRER EXÀMEN D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
CONTINGUT BASE: De 1945 fins a l’actualitat , és a dir, des de la fi de la 2ª Guerra Mundial a la descomposició de Iugoslàvia, a través dels temes 11 i 12.
VOCABULARI: l’específic d’aquests temes + REPÀS termes significatius del curs: principals ideologies (liberalisme, nacionalisme, socialisme…), fets i períodes (Revolució francesa, Restauració, imperialisme, crisi del 29), i personatges històrics (Napoleó, Marx, Lenin…). Pautes: quan-on (ubicació espai-temps), què o qui és i com (allò significatiu del fet, la ideologia, el personatge). Breu: quatre –cinc frases.
EIX CRONOLÒGIC: Fonamentalment vinculat al període dels temes 11 i 12.
MAPES (si cal): Guerra freda a Europa, processos de descolonització a Àsia i Àfrica.
COMENTARI DE TEXT : dirigit.
PREGUNTES DE DESENVOLUPAMENT VARIABLE: breu-llarg, redacció-esquema-quadre.
dimecres, 16 de març del 2011
EL GRAN DICTADOR
Ara que comencem a estudiar els feixismes convé recordar un clàssic del cinema que hauria de ser d'obligada projecció a les escoles: El gran dictador, de Charles Chaplin. Humor, sarcasme, política, denúncia... Algunes escenes inoblidables: la dansa del globus terraqüi, l'entrevista "Hitler-Mussolini", el discurs final...
El mateix es podria dir de Temps Moderns, que comentaren a classe al tema anterior (crisi del 29, depressió anys 30) i que la podeu trobar al bloc a una entrada del curs passat o al Youtube.
El mateix es podria dir de Temps Moderns, que comentaren a classe al tema anterior (crisi del 29, depressió anys 30) i que la podeu trobar al bloc a una entrada del curs passat o al Youtube.
dimarts, 8 de febrer del 2011
SENDERS DE GLÒRIA
Senders de Glòria (Paths of glory) és una pel·licula d'Staley Kubrick estrenada en 1957 i realitzada en blanc i negre. Hem vist i comentat altres pelis d'aquest genial i polèmic director britànic durant aquest curs com ara Barry Lindon, però es recordat per pel·lícules com La taronja mecànica o 2oo1, una odisea de l'espai.
La peli que ens ocupa ara es desenvolupa durant la Primera Guerra Mundial. Concretament en 1916 (fase de trinxeres) i en França (front occidental). Narra un episodi de base real ocorregut a l'exèrcit francès. El general Mireau ordena atacar una posició alemanya sabent que és una acció suicida, amb molt poques possiblitats d'éxit i amb absolut menyspreu per la vida dels seus soldats (volia un éxit militar que el dugués una nova medalla). Efectivament, l'atac és un fracàs i es produeixen nombroses baixes. Així, el general acusa als seus homes de covardia i promou la celebració de Consells de guerra a tres soldats triats a l'atzar (un de cada batalló) que, al final són declarats culpables i executats, com a càstig exemplar. Al front del regiment es troba el coronel Dax (Kirk Douglas) que fa d'oponent al general Mireau (intenta persuadir-lo de no fer l'atac, hi participa amb els seus homes i en declara la retirada, fa d'advocat defensor durant el consell de guerra, etc.) i presenta la cara bona i raonable de l'exèrcit francès, però que no pot fer res dins una estructura jeràrquica i sotmesa al principi d'obediència al superior.
I és que Senders de Glòria és, més que una pel·lícula antibèlica, una pel·lícula antimilitarista, que qüestiona valors i conceptes com patriotisme, valentia, honor, obediència, enemic... I de fet va tenir moltes dificultats d'estrena en Europa on va ser prohibida durant molt d'anys a França, Bèlgica i Suissa.
A més d'això, ens interessa per a les nostres classes veure com es desenvolupa la vida en les trinxeres (en contrast a com vivia l'Alt Comandament) i les dificultats que suposava avançar posicions. No hem d'oblidar que aquesta fase va durar prop de tres anys i que és quan es produiren la major part de les baixes de la guerra.
Presentam els fragments visualitzats a classe procedents de Youtube, però recomanam la visualització sencera de la pel·lícula.
La peli que ens ocupa ara es desenvolupa durant la Primera Guerra Mundial. Concretament en 1916 (fase de trinxeres) i en França (front occidental). Narra un episodi de base real ocorregut a l'exèrcit francès. El general Mireau ordena atacar una posició alemanya sabent que és una acció suicida, amb molt poques possiblitats d'éxit i amb absolut menyspreu per la vida dels seus soldats (volia un éxit militar que el dugués una nova medalla). Efectivament, l'atac és un fracàs i es produeixen nombroses baixes. Així, el general acusa als seus homes de covardia i promou la celebració de Consells de guerra a tres soldats triats a l'atzar (un de cada batalló) que, al final són declarats culpables i executats, com a càstig exemplar. Al front del regiment es troba el coronel Dax (Kirk Douglas) que fa d'oponent al general Mireau (intenta persuadir-lo de no fer l'atac, hi participa amb els seus homes i en declara la retirada, fa d'advocat defensor durant el consell de guerra, etc.) i presenta la cara bona i raonable de l'exèrcit francès, però que no pot fer res dins una estructura jeràrquica i sotmesa al principi d'obediència al superior.
I és que Senders de Glòria és, més que una pel·lícula antibèlica, una pel·lícula antimilitarista, que qüestiona valors i conceptes com patriotisme, valentia, honor, obediència, enemic... I de fet va tenir moltes dificultats d'estrena en Europa on va ser prohibida durant molt d'anys a França, Bèlgica i Suissa.
A més d'això, ens interessa per a les nostres classes veure com es desenvolupa la vida en les trinxeres (en contrast a com vivia l'Alt Comandament) i les dificultats que suposava avançar posicions. No hem d'oblidar que aquesta fase va durar prop de tres anys i que és quan es produiren la major part de les baixes de la guerra.
Presentam els fragments visualitzats a classe procedents de Youtube, però recomanam la visualització sencera de la pel·lícula.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)