TRACTAMENT D'IMATGES

(Cultura Audiovisual)
El tractament d'imatges a través de l'ordinador és una de les avantatges que ens ofereix la fotografia digital. Ens obr un munt de possibilitats per millorar, jugar, combinar... manipular en definitiva, imatges de tot tipus. Per fer això, s'ha de tenir el programa adequat i aprendre a emprar-lo. El més conegut i popular és el Photoshop de la companyia Adobe. Entre els programes de software lliure i gratuït el més emprat és el Gimp (i és el que tenim als ordinadors del centre). Però n'hi ha molts en les dues modalitats. De fet, totes les càmeres fotogràfiques i, fins i tot, moltes impressores, adjunten programes que permeten uns tractaments bàsics, generalment molt senzills.
Donat que el grup és molt nombrós i que no és fàcil accedir a l'aula d'informàtica del centre, molt possiblement la part pràctica d'aquest apartat s'hagi de desenvolupar a casa, a partir de les propostes que es facin des del bloc o des de classe. De moment, deix indicades un parell d'adreces i de tutorials, per a que comenceu a practicar, però podeu trobar la informació a través de qualsevol cercador o de YouTube. També als blocs indicats al marge de la dreta es pot trobar molta informació,partiularment Buff!...

Programa GIMP: http://www.gimp.org/

Manual del GIMP: http://mosaic.uoc.edu/2009/11/20/manual-de-introduccion-a-gimp/
Videotutorial GIMP1: http://video.google.com/videoplay?docid=-7049549185532300716&q=gimp+manejo#
Videotutorial GIMP2: http://video.google.com/videoplay?docid=381549156910702226&
q=gimp+manejo#

PÀGINA de Gimp amb nombrosos videotutorials: http://www.gimp.org.es/modules/downloadse/viewcat.php?cid=11

FOTOGRAFIA DE PAISATGE

(Cultura audiovisual)
Després del retrat és el segon motiu més fotografiat, associat també a la necessitat de recordar aquells llocs que ens agraden o per on hem passat o que han suposat el marc d'una vivència significativa. En certa forma és la funció que fan les postals però personalitzada.
Aparentment l'empresa resulta senzilla, però és on es manifesta si anam perfilant nostra mirada.
Un element clau és l'enquadrament. Tenim un espai molt ample davant els nostres ulls, però s'han de seleccionar els límits i el format ja que tot ho hi cap, i s'ha estar molt atent als elements compositius particularment, a l'equilibri (horitzontals i verticals) en relació al marc de la foto, l'anivellament o la llei de terços.
La llum és un altre element clau. Normalment fotografiam a plena llum, per la qual cosa, empram velocitats altes i diafragmes molt tancats. Això afavoreix la profunditat de camp. Però els moments lumínics més interessants no són al migdia sinó al principi i final del dia; els contrastos més interessants quan combinam sol i níguls, ombres i penombres, diferents gammes de colors i tonalitats; textures significatives, en moments de boira o de llum lateral; reflexos, quan tenim aigua i llum, etc. I clar, això suposa optar per la llum dominant, sobreexposar o subexposar.

Podeu consultar alguns articles en:
http://www.quesabesde.com/camdig/articulos.asp?articulo=92
http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php (veure Ansel Adams, Edward Preston, Pete Turner)
Hi ha moltes págines amb fotos paisagístiques per veure, analitzar i gaudir-ne.

RETRAT FOTOGRÀFIC

(Cultura audiovisual)

El retrat és un dels principals temes de la propera activitat. Es dedicaran un parell de sessions pràctiques a l'aula, però crec que convé considerar alguns aspectes per a què la feina sigui més profitosa, a més d'acostumar-se a veure retrats d'altres fotògrafs i treure conclusions.
El retrat és amb tota probabilitat el tema estrella de les fotos de la primera càmera que hem tingut, i quasi el 90 % de la temàtica del conjunt de les nostres fotos. És a dir, tots hem fet retrats i, en principi, sabem de què parlam. Ara bé, es tracta d'aprendre a fer més profitosa aquesta activitat, d'aconsegir retrats més potents i efectius, posant en joc el que hem vist a classe en relació a les possibilitats que ens ofereix la nostra càmera i els fonaments bàsics de la fotografia.
Dos elements claus són, l'aspecte físic de la persona retratada i el seu tarannà (del que tal vegada podriem captar un estat d'ànim). És a dir, intentam captar uns trets físics (del rostre o del cos sencer) i un trets anímics. Per això, el primer que hem de fer és observar al subjecte i després controlar la il·luminació, el fons, la perspectiva i l'enquadrament. Seguirem xerrant...
Deix alguns materials i escric algunes adreces per complementar la proposta:

Retrato Fotografico

View more presentations from juliocgaleano.

http://www.fotografiad.com/retratos-fotograficos/
http://html.rincondelvago.com/retrato-fotografico.html
http://www.jggweb.com/2005/11/16/7-claves-del-retrato/
http://www.fotonostra.com/fotografia/elretrato.htm

ACTIVITAT 9. TREBALL DE FOTOGRAFIA 09-10

(Cultura audiovisual)
1. Document de text.
Crear un document de text (format Word, OpenOffice o .pdf) que inclogui:
1.1.Característiques tècniques de la càmera emprada.
1. Marca i model de la càmera.
2. Número de megapíxels de les imatges.
1.2. Informació fotos realitzades.
Ordre i Títol, data, característiques tècniques (programa, enfocament, velocitat, diafragma, longitud focal) i comentaris (si es troben necessaris)
2. Fotografies
Format: .jpg; en un cd a lliurar en classe o correu electrònic (ueeep@hotmail.es); en aquest cas, es recomana presentar un arxiu comprimit .zip o .rar.,
S’ha d’intentar aplicar al conjunt de les fotos els diferents elements que hem vist a les classes (per exemple: llei de terços, profunditat de camp o no, etc.), cercant la major varietat d’efectes possibles. Una major complexitat i elaboració (en relació a la càmera emprada) es tindran en compte a la nota final, però no seran els únics criteris, ja que heu de recordar que la força d’una foto no resideix només en qüestions tècniques i formals sinó en l’impacte, l’empremta, el missatge que deixa a l’espectador. En definitiva, en la seva capacitat comunicativa.
Es valoraran negativament les fotos que tinguin errades de desenfocament o manca de nitidesa, llevat de que sigui un efecte intencionat.
1. Retrat, de Primer Pla, Plànol Mig i Plànol Sencer.
2. Fotografia macro.
3. Plànol general d’un paisatge urbà o natural.
4. Fotografia nocturna.
5. Fotografia d’un interior amb llum artificial (sense flash)
(6. OPTATIVA. Fotografia d’un moviment congelat)
Reportatge:
3 fotografies d’un d’aquests dos temes:
1. El meu institut: una visió personal.
2. El meu barri (poble)
Termini lliurament: 22 de desembre de 2009.

LA FOTOGRAFIA. ESQUEMA

(Cultura audiovisual)
Us deix l'esquema bàsic del tema desenvolpat aquestes setmanes, per si qualcú no el troba o no va venir a classe. S'han introduït algunes modificacions. En breu, tindreu els apunts.
--> -->

1.INTRODUCCIÓ: CONCEPTE

2.FOTOGRAFIA,TÈCNICA, REALITAT, ART.

3. LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA (COM FER UNA FOTO)

3.1. LA CÀMERA FOTOGRÀFICA.

Funcions

Components

3.2. PRINCIPIS TÈCNICS

Temps d’obturació, obertura de diafragma, sensibilitat, medició de la llum, profunditat de camp, gra, moviment, definició i compressió de la imatge, temperatura de color i balanç de blancs, enquadraments i angulacions.

4. EL LENGUATGE FOTOGRÀFIC (COM MIRAR I ANALITZAR UNA FOTO)

4.1. NIVELL MORFO-SINTÀCTIC:

-COMPOSICIÓ: Equilibri, tensió, llei de terços, distribució pesos, figura – fons (positiu-negatiu), proporció, ritme, estaticitat-dinamisme, posat, recorregut visual.

Elements espacials

Elements temporals.

-ELEMENTS MORFOLÒGICS: punt, línia, plànol, contorn-forma, to, color, textura, direcció, ritme, tensió, moviment, dimensió, escala, proporció, format.

4.2. NIVELL SEMÀNTIC o SIGNIFICAT

5. HISTORIA DE LA FOTOGRAFIA (Evolució tècnica i principals tendències)

5.1. Els inventors.

5.2. El canvi de segle: del pictorialisme a la nitidesa.

La captació del moviment.

5.3. Tendències fotogràfiques del segle XX.

5.3.1. El nou realisme.

5.3.2. Experimentació i avantguarda

5.3.3. Fotografia live.

5.3.4. L’especialització en gèneres.

6. ALGUNS FOTÒGRAFS SIGNIFICATIUS.

7. FOTOGRAFIA DIGITAL I RETOC FOTOGRÀFIC

ACTIVITAT 8. ANÀLISI FOTOGRÀFICA

Us propos aquestes tres fotografies per fer aquesta activitat. La pauta és el model d'anàlisi que hem repartit i comentat a classe i que també teniu penjat al bloc. Totes tres són obres de fotògrafs importants i podeu trobar informació sobre ells en internet (1. Robet Capa, 2. Pete Turner, 3. Robert Frank). Només us deman què indiqueu les fonts d'informació (si en consultau) i què confieu més en el vostre criteri què en el d'altres crítics.
Dimensió: 1 full màxim de comentari per foto.
Data de lliurament: Dimarts, 15.des.09, a l'hora de classe.

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

(Alumnes de 4t ESO)

La Revolució Industrial és el segon bloc de continguts de la prova i correspon al tema 3. Recordam que cal emprar les mateixes estratègies d’estudi comentades a l’entrada anterior (Restaturació...). Convé però, afegir-ne un parell més. Aquest bloc sencer es pot desenvolupar en un clar esquema estructurat en 1) Causes (per què i com a Gran Bretanya), 2) Desenvolupament (característiques de la primera i segona revolució) i 3) Conseqüències (atenció particularment a la societat de classes i sobre tot a la història del moviment obrer). En aquest sentit, com a repàs i tècnica d’estudi, seria interessant elaborar l’esquema-síntesi que proposa el llibre (exercici 21) on s’haurien d’incorporar els esquemes parcials fets al llarg del tema.

Com a elements complementaris, deixaré indicats alguns enllaços o bé ficaré alguns material referents a la Revolució Industrial i al Moviment Obrer i a les ideologies que desenvolupa. Per exemple, una font de consulta molt interessant és l'enciclopèdia Kalipèdia. Us deix l'enllaç referit a Història (Edat contemporània) i així podeu cercar els articles i gràfics (per exemple el que teniu aquí) que interessin: http://www.kalipedia.com/historia-universal/

A YouTube, hi ha molt de material sobre el tema amb diferents qualitats i tendències ideològiques. He seleccionat un vídeo desenvolupat a partir de diapositives de ppt que sembla bastant complet i aprofitable:

El segon vídeo és un fragment de la pel·lícula Temps Moderns, de Charles Chaplin, i constitueix una de les visions més àcides i crítiques fetes al sistema capitalista, tant des de la forma d'organitzar la feina i la producció (deshumanització del treball, alienació, etc.) a les seves conseqüències socials:

A continuació, un vídeo sobre el Moviment Obrer, procedent de www.artehistoria.com. Està més centrat a Espanya, però crec que serveix:

LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS BURGESES

(Alumnes de 4t)

Aquest és el primer conjunt de continguts del proper examen i correspon als apartats 6, 7 i 8 del tema 2 del llibre. Per estudiar-ho ( i això es pot aplicar al següent bloc i a altres exàmens) heu de combinar diferents estratègies: 1) combinar l’estudi del llibre i del quadern, repassant les diferents activitats i fitxes que hem fet, 2) Posar molta atenció als apartats d’idees claus i exercicis de síntesi que apareixen al llibre, 3) Pensar en l’estructura de l’examen: combinació de diferents tipus de preguntes com per exemple, vocabulari (directe i invers), eix cronològic, text a comentar...

Podeu completar informació, particularment pel que fa referència a eix cronològic i vocabulari a la següent adreça: http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/contemp/revolucionsburgeses.htm

També us deix un powerpoint de tot el cicle revolucionari (de la Revolució francesa -que varem estudiar l'avalució passada- a la Unificació d'Itàlia i Alemanya -que encara no hem estudiat) i que està elaborat per l'IES Ribera del Sio:

Unitat 2.- Les Revolucions burgeses

View more presentations from iesriberadelsio.

La primera onada revolucionaria dins el període de la Restauració començà a Espanya amb el Pronunciament del comandant Riego i suposà l’acceptació del rei Ferran VII de la Constitució de Cadis (1812) i el començament del Trienni Liberal. El músic J.M. Gomis composà una marxa militar dedicada al militar liberal, coneguda com l’himne de Riego, que és convertí en l’himne espanyol durant el Trienni (1820-23) i durant la 2a República (1931-1939). L’himne va tenir diferents lletres, algunes clarament anticlericals, i va ser identificat sempre amb la causa del liberalisme. I a partir de la segona república amb la causa republicana.

http://www.nodo50.org/republica/simb/himno-riego.mp3

Aquest quadre es titula L'afusellament del General Torrijos, (Antonio Gisbert, 1888) i representa el moment previ a la seva execució a les platges de Màlaga després d'un intent de pronunciament contra l'absolutisme de Ferran VII en 1831. Tradicionalment s'ha interpretat com un manifest a favor de la llibertat i contra l'autoritarisme.

ELABORACIÓ CÒMIC ALUMNES CULTURA AUDIOVISUAL 1r BATX (3)

Resultats finals:
Vet aquí una petita mostra dels treballs presentats (fragments). Es pot apreciar la varietat d'estils, tècniques i temàtiques.
-Heidi Köllner:
-Mar López:
-Jennifer Comas:
-Yoska Ibarra:
-Elena García:
-Marc Gómez:

FOTOGRAFIA DE GUERRA

El fotògraf argentí Walter Astrada va ser guardonat amb el Premi World Photo Press 2009, a la categoria Spot News Stories, pel seu treball Violència postelectoral a Kènia.
Podeu veure una petita mostra de la seva feina.
Més informació a http://periodistasenguerra.blogspot.com/2009/02/walter-astrada-nuevo-premio-world-press.html
Madagascar:

Congo:

ANÀLISI FOTOGRÀFICA. EXEMPLE 1.

Article base: GÒMEZ TARIN, F.J. (Grup ITACA-UJI), Anàlisi num 0921.
-->

TÍTOL: La xemeneia de Madame Lucienne.

AUTOR: Robert Doisneau.

Fotografia en blanc i negre en format rectangular vertical.

Gènere: Retrat costumista? (No és fàcil la classificació i si no es pot, tal vegada sigui millor no fer-ho. Hi ha natura morta i també retrat, però es tracta d’una escena quotidiana)

LLENGUATGE VISUAL

Composició

Certa manca d’equilibri en faltar una referència horitzontal i estructurar la composició en torn a dos diagonals (límit lleixa i rellotges-personatges) i dos plànols (lleixa i mirall amb reflex). Això crea una certa tensió que es veu augmentada per l’acumulació d’objectes, certa descompensació cap la part inferior i el costat esquerra i l’escassa diferenciació entre aquests i un fons hipotètic (neg-pos). És difícil visualitzar la llei de terços però almanco, dos dels focus d’atenció (retrat i parella) es situen en les dues horitzontals. Presenta un recorregut visual en ziga-zaga des de l’angle inferior dret (retrat) cap a l’esquerra (rellotge) i d’aquí en diagonal en profunditat cap a la dreta (senyor assegut escoltant la ràdio). Aquesta segona diagonal, en realitat el reflex del mirall, li dona fons , profunditat (perspectiva), afavorida per una gran profunditat de camp.

Vocabulari.

(Bona part dels elements destacables els hem comentat ja excepte els vinculats a la il·luminació)

Destaquen el joc de diagonals (línia) i de plànols (lleixa-mirall) que organitzen l’espai. Els objectes combinen formes rectilínies i corbes. Els que es troben damunt la lleixa de la xemeneia correspondrien a una mena de primer pla horitzontal frontal a l’ull del fotograf-càmera. Allò reflectit al mirall teòricament hauria de ser un fons horitzontal però el reflex i la diagonal en profunditat són els elements que donen profunditat a la imatge. Ens permet veure moltes coses al darrere del fotògraf i aporten sentit a la fotografia.

La imatge és nítida, sense gra, no s’aprecia la font de llum (probablement combinació de natural i artificial) però proporciona gran riquesa de gradacions tonals. Contrasts poc significatius amb certa concentració de tons més foscos a la part esquerra de la imatge.

Es representa un espai quotidià, íntim, on s’ha captat un instant concret, dins la més absoluta normalitat, com si hagués suspès el temps, marcat físicament per l’hora del rellotge. Però ple de referències (objectes, composició, posat) a un temps simbòlic i subjectiu. (Espai-temps)

La foto està realitzada des d’un lleuger picat. La profunditat de camp impedeix definir els plànols. Són tan significatius els objectes de primer pla rellotge –temps real- i retrat de noces –temps passat- com el retrat del matrimoni al fons.

SIGNIFICAT.

A través de la lleixa de la xemeneia de Madame Lucienne (títol) veiem una sèrie d’objectes que aporten informacions sobre la propietària (estat civil, estatus social, gust estètic, etc.) però dos elements (rellotge i retrat) aporten un plus de significat al contemplar l’escena reflectida al mirall de damunt de la xemeneia: una escena quotidiana del matrimoni; ell escolta la ràdio i ella sembla que també, mentre broda. No es miren. Es tracta de la passa del temps. El que eren fa uns anys i el que són ara; el projecte i la realitat. Canvi de colors i de fesomia. Soledat? Resignació? Felicitat? Acceptació del ritual quotidià? Ja no és únicament el temps sinó tal vegada, una reflexió sobre la naturalesa humana.

Ens queda un dubte, es tracta realment d’un instant captat a l’atzar? No sembla massa estudiada la composició, particularment la disposició i característiques del objectes?