-->
TÍTOL: La xemeneia de Madame Lucienne.
AUTOR: Robert Doisneau.
Fotografia en blanc i negre en format rectangular vertical.
Gènere: Retrat costumista? (No és fàcil la classificació i si no es pot, tal vegada sigui millor no fer-ho. Hi ha natura morta i també retrat, però es tracta d’una escena quotidiana)
LLENGUATGE VISUAL
Composició
Certa manca d’equilibri en faltar una referència horitzontal i estructurar la composició en torn a dos diagonals (límit lleixa i rellotges-personatges) i dos plànols (lleixa i mirall amb reflex). Això crea una certa tensió que es veu augmentada per l’acumulació d’objectes, certa descompensació cap la part inferior i el costat esquerra i l’escassa diferenciació entre aquests i un fons hipotètic (neg-pos). És difícil visualitzar la llei de terços però almanco, dos dels focus d’atenció (retrat i parella) es situen en les dues horitzontals. Presenta un recorregut visual en ziga-zaga des de l’angle inferior dret (retrat) cap a l’esquerra (rellotge) i d’aquí en diagonal en profunditat cap a la dreta (senyor assegut escoltant la ràdio). Aquesta segona diagonal, en realitat el reflex del mirall, li dona fons , profunditat (perspectiva), afavorida per una gran profunditat de camp.
Vocabulari.
(Bona part dels elements destacables els hem comentat ja excepte els vinculats a la il·luminació)
Destaquen el joc de diagonals (línia) i de plànols (lleixa-mirall) que organitzen l’espai. Els objectes combinen formes rectilínies i corbes. Els que es troben damunt la lleixa de la xemeneia correspondrien a una mena de primer pla horitzontal frontal a l’ull del fotograf-càmera. Allò reflectit al mirall teòricament hauria de ser un fons horitzontal però el reflex i la diagonal en profunditat són els elements que donen profunditat a la imatge. Ens permet veure moltes coses al darrere del fotògraf i aporten sentit a la fotografia.
La imatge és nítida, sense gra, no s’aprecia la font de llum (probablement combinació de natural i artificial) però proporciona gran riquesa de gradacions tonals. Contrasts poc significatius amb certa concentració de tons més foscos a la part esquerra de la imatge.
Es representa un espai quotidià, íntim, on s’ha captat un instant concret, dins la més absoluta normalitat, com si hagués suspès el temps, marcat físicament per l’hora del rellotge. Però ple de referències (objectes, composició, posat) a un temps simbòlic i subjectiu. (Espai-temps)
La foto està realitzada des d’un lleuger picat. La profunditat de camp impedeix definir els plànols. Són tan significatius els objectes de primer pla rellotge –temps real- i retrat de noces –temps passat- com el retrat del matrimoni al fons.
SIGNIFICAT.
A través de la lleixa de la xemeneia de Madame Lucienne (títol) veiem una sèrie d’objectes que aporten informacions sobre la propietària (estat civil, estatus social, gust estètic, etc.) però dos elements (rellotge i retrat) aporten un plus de significat al contemplar l’escena reflectida al mirall de damunt de la xemeneia: una escena quotidiana del matrimoni; ell escolta la ràdio i ella sembla que també, mentre broda. No es miren. Es tracta de la passa del temps. El que eren fa uns anys i el que són ara; el projecte i la realitat. Canvi de colors i de fesomia. Soledat? Resignació? Felicitat? Acceptació del ritual quotidià? Ja no és únicament el temps sinó tal vegada, una reflexió sobre la naturalesa humana.
Ens queda un dubte, es tracta realment d’un instant captat a l’atzar? No sembla massa estudiada la composició, particularment la disposició i característiques del objectes?
