VIATGE A NÀPOLS (II): POMPEIA I MUSEU ARQUEOLÒGIC

                                          FONT: De ElfQrin - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=45294722

Dues visites estrella d'aquest viatge seran el parc arqueològic de POMPEIA i el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. A continuació, deixam informació d'aquests dos llocs.

POMPEIA

Presentació amb imatges:

https://es.slideshare.net/secret/BhLZawDski2Zr6

Vídeo "Pompeya explicada"

MUSEO ARCHEOLOGICO NAZIONALE di NAPOLI

 FONT: De Magrippa de Wikipedia en inglés - Transferido desde en.wikipedia a Commons por Piero., CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=4532680

Presentació amb imatges:

https://es.slideshare.net/secret/8gDiJU9jcqZozx

Pàgina del museu:

https://mann-napoli.it/

Vídeo: "¿Què ver en el Museo Arqueológico Nacional de Nápoles?"

Mapa del museu:

https://mann-napoli.it/mappa-del-museo/#

VIATGE A NÀPOLS 2024 (I)

                    

        IMATGE: De Damirux - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=855564

Es tracta d'un viatge cultural que organitza la professora Àngela Martí, del departament de Llatí i Grec, per a alumnes de 1r i 2n de batxillerat. Un servidor (departament de Geografia i Història) col·labora com a professor acompanyant.

En aquesta entrada es presenten materials previs a la realització del viatge, per tal de facilitar la comprensió del procés organitzatiu, i el tipus d'elements que es podran visitar. 

El viatge comprèn la ciutat de Nàpols, els jaciments arqueològics de Pompeia, Herculà i Paestum, el Vesuvi i algunes coses més que dependran del temps disponible.

1. PRESENTACIÓ DEL VIATGE FETA PER A FAMÍLIES I ALUMNAT

https://es.slideshare.net/secret/10zZAjT96MjLgH

2. QUÈ VEURE A NÀPOLS?

 BARRIS:

1.    SPACCANOPOLI (vía San Biagio dei Librai, via Tribunali, via Benedeto Croce, via san Gregorio Armeno) Centre històric de Nàpols: Duomo i principals esglésies, carrers més populars.

2.    LUNGO MARE: Façana marítima. De piazza Sannazaro al port. Referències: Piazza del Plebiscito, Castello Nuovo, Castello dell’Ovo.

3.    QUARTIERE SPAGNOLI: barri antic i popular (fama d’insegur). Mural de Maradona i d’altres.

CARRERS I PLACES:

-       VIA TOLEDO: Separa Spagnoli de Spacanopoli

-       PIAZZA DEL PLEBISCIT: (Lungomare) semicircular, icona de Nàpols.

-       GALLERIA D’UMBERTO I (Lungomare) Galeria coberta decimonònica, a l’estil de la de Milà.

-       PIAZZA DEL GESÚ (Spaccanapoli) Monument a l’Immaculada. Surt a moltes pelis.

-       PIAZZA BELLINI (Spaccanapoli)

ESGLÉSIES:

-       DUOMO (Spaccanapoli) Del gòtic al Barroc. Capella de Sant Genaro (patrò)

-       CAPELLA SANSEVERO: (Spaccanopoli). Escultures barroques. No és de franc.

-       CONVENTO DE SANTA CHIARA (Spaccanopoli) Medieval. Ceràmica.

-       SAN FRANCESCO DE PAOLA. (Lungomare) SXVIII. Classicisme.

-       CERTOSA. (MUSEO DE SAN MARTINO). Cartoixa i museu.

 MUSEUS:

-       ARCHEOLÒGICO NAZIONALE (limit Spaccanopoli) Heracles Farnese, Toro Farnese, mosaic Alexandre…

-       CAPODIMONTE: Renaixement i barroc (Mantegna, Ticià, Caravaggio, Gentileschi, Ribera…

-       SAN MARTINO: Barroc, ceràmica, betlems napolitans

-       COMPLESSO MONUMENTALE DI DONNAREGIA (Spacanopoli). Medieval i Barroc. 

 CASTELLS I PALAUS:

-       PALAZZO REALE (lungomare)

-       CASTEL DELL’OVO (lungomare) Medieval-Renaixement. Vistes.

-       CASTEL NUOVO (lungomare). Medieva. Vistes.

-       CASTEL DI SANT’ELMO

-       PALAZZO DELLO SPAGNOLO (SAN FELICE) (Spacanopoli)

ALTRES:

-       TOMBA DI VIRGILIO

-       CATACOMBE DE SAN GENARO

-       NAPOLI SOTTERRANEA

ALGUNS ENLLAÇOS:

-https://www.viajeroscallejeros.com/lugares-que-ver-napoles/

-https://www.mochileandoporelmundo.com/que-ver-y-hacer-en-napoles-napoli/

-https://www.viajarnapoles.com/metro/

 

 

PEL·LÍCULES en les quals surt Nàpols:

-       Paisà (1946) Rosselini

-       L’oro di Napolí (1954) De Sica. Cannes.

-       Ieri, oggi, domani.(1963) De Sica. Òscar.

-       Filomena Marturano (1964) De Sica

-       Viaggio in Itàlia (1954) de Rosselini.

-       Gomorra (2001) Garrone. Cannes.

-       É stata la mano di Dio (2021) de Sorrentino

-       Martin Eden (2019) Marcello.

-       El talento de Mr. Ripley (1999) Minghela.

-       Come, reza, ama (2010) Murphy, 

SÈRIES:

-       Gomorra (2014-2021) HBO

-       La amiga estupenda (2018), Constanzo, HBO

 NOVEL·LES:

-       Tetralogia d'Elena FERRANTE: Dues amigues (2011-2021)

-       SAVIANO, R: Gomorra. (2006)

LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS

Aquí teniu una petita mostra de vídeos sobre les diferents Revolucions industrials o sobre aspectes vinculats a cada una d'elles. Alguns d'aquests videos els hem vist a la classe  (Ciències Socials 3r ESO) i us ajudaran a recordar i entendre millor allò que hem treballat i comentat.

Sobre a 1ª Revolució industrial





Sobre la classe obrera: naixement, condicions de feina, lluita obrera, sindicats, partits...
    - De la pel·lícula Daens (1992):



     - De la pel·lícula Novecento (1976)



     - De la pel·lícula Temps Moderns (1936)



      - Publicitat del Xsara Picasso



Sobre la 2ª Revolució industrial



Sobre la 3ª Revolució Industrial

1r ESO: ART GREC

Deix el ppt que hem vist a classe, com a material complementari al llibre i al quadern.

Art grec 1r eso 12 13 from JA16

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 2: JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?

El passat 12 del XII de 2012, a les 12,00 hres., com a preludi de la catàstrofe anunciada, els diferents docents  de Llatí i Grec dels instituts de tot l'Estat van organitzar una sèrie d'accions reivindicatives de les seves assignatures. davant l'amenaça de desaparició, en cas d'aprovació de la famosa llei Wert (LOMQE). Una d'elles, la més seguida, es va titular JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?. Consistia una lectura dramatitzada d'un text - Diàleg amb les muses- on es recollien aportacions, pensaments, fragments de poemes, etc. de diferents personatges cèlebres del món clàssic (Homer, Eurípides, Aristòtil, Pitàgores, Virgili, Horaci...) amb la fi de fer reflexionar sobre l’enorme llegat d’aquest món a la nostra cultura i la importància de conèixer-lo. En alguns casos es van projectar imatges il·lustratives com a fons, en altres es va enregistrar en vídeo, es van fer power-points, petites obres de teatre, performances, etc. Alguns d’aquests materials els podeu veure a You tube si escriviu la frase de l’acció.

A l’IES Joan Maria Thomàs, la professora Maria Ginard va realitzar la seva proposta amb alumnes de segon i primer de Batxillerat de llatí i grec. Les imatges d’un power point es veien a les camisetes dels estudiants mentre recitaven el seu text. Es va enregistrar en vídeo. Deix un parell de fotos testimonials. Ànim companys, la lluïta continua!

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Aqui teniu algunes presentacions molt interessants en power-point sobre la Segona Revolució Industrial.
La primera és molt clarificadora per entendre els factors principals de la revolució i alguns conceptes bàsics.

La segunda revolución industrial

View more presentations from Aggelma

La segona presentació relaciona la Segona Revolució Industrial i Imperialisme com el nostre llibre de text i disposa d'interessants mapes conceptuals, però tambè de nombroses imatges no sempre significatives.

2ª REVOLUCION INDUSTRIAL E IMPERIALISMO

View more presentations from JUAN DIEGO

KARL MARX

He trobat aquest ppt al bloc del professor de filosofia del centre Joan Carles Alzamora (http://classedefilosofia.blogspot),  fet per ell mateix. Us recoman que mireu l'entrada de Marx.

Karl Marx (1818 1883)

View more presentations from jcalzamora

SAMBRE I LA REVOLUCIÓ DE 1848

SAMBRE és el nom d'una novel·la gràfica en sis volums (de moment) realitzada pel  pel dibuixant belga Yslaire. En alguns volums reb la col·laboració d'altres dibuixants oguionistes com Balac. Està editada per Glènat edicions
 (http://edicionesglenat.es/catalogo/comic/biblioteca-grafica/sambre/1)
Narra la història de la familia Sambre, i particularment de Bernard Sambre i de la seva "amant" Julie, femme fatale d'ulls vermells, que segons el pare de Bernard, Hugo Sambre,pertany a una raça maleïda que només porta desgràcies a la seva família.  Tot això, durant el regnat de Lluís Felip d'Orleans i la revolució de 1848. El guió narra una epopeia romàntica amb una precisa definició precisa dels personatges en contextos socials variats però amb el rerafons del canvi polític revolucionari. Recorreix sovint alsflashback per aclarir aspectes del passat d'altres membres de la família.

Els dibuixos són espectaculars, particularment a partir del tercer volum, amb nombrosos plànols, angulacions, contrallums, jocs de llums i ombres, perspectives en interiors i exteriors, i amb tintes càlides (amb predomni de vermell i marrò). La figuració es precisa, menys naturalista amb els personatges que amb els espais,  i sinuosa. Exhuberant, quasi pornogràfica, en el tractament del cos femení.S'aprecien també moltes referències al mestre del romanticisme francés Delacroix (de qui s'acaba d'inaugurar una important exposició al Caixafòrum de Madrid.(http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforummadrid/eugenedelacroix_es.html)

Sens dubte, és una forma atractiva per acostar-se a l'estudi d'aquest periode.

MAPES HISTÒRICS: 1815, L'EUROPA DEL CONGRÉS DE VIENA

REVOLUCIONS BURGESES I NACIONS NOVES (T-3): ESQUEMA

1.       L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.

1.1.  Europa i França després de Napoleó.

1.2.  El CONGRÉS de VIENA.

1.3.  La SANTA ALIANÇA i el nou ordre europeu.

1.4.  Els moviments revolucionaris de 1820.

1.4.1.        Espanya.

1.4.2.        Nàpols i Piemont

1.4.3.        Grècia.

1.5.  Les revolucions de 1830.

1.5.1.        França.

1.5.2.        Bèlgica.

1.5.3.        Polònia.

1.5.4.        Itàlia.

2.       LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA LLATINA.

2.1.  Causes del procés.

2.2.  Les primeres revolucions: 1808-1814.

2.3.  Els alliberadors i la independència.

2.3.1.        José de San Martín: Argentina, Xile, Perú.

2.3.2.        Simón Bolívar: Veneçuela, Colòmbia, Equador, Bolívia.

2.3.3.        Hidalgo, Morelos, Itúrbide: Mèxic.

2.3.4.        El cas de Brasil.

3.       LA REVOLUCIÓ DE 1848 (La primavera dels pobles).

3.1.  Causes.

3.2.  La revolució a França.

3.3.  La revolució a altres països europeus.

3.3.1.        Imperi austríac.

3.3.2.        Estats alemanys.

3.3.3.        Estats italians.

3.4.  Conseqüències.

4.       NACIONS I NACIONALISME

4.1.  El NACIONALISME: fonaments ideològics.

4.2.  La unificació alemanya.

4.3.  La unificació italiana.

4.4.  Els Balcans i la qüestió d’Orient.

MAPES HISTÒRICS. EUROPA: DE L'ANTIC RÈGIM A L'IMPERI NAPOLEÒNIC

La història també fa servir els mapes. Normalment es tracta de reflectir a un mapa el canvi de fronteres que es produeix en una cojuntura històrica; però també es representen moltes coses més: batalles, revoltes, moviments de tropes o de població, aliances entre estats, etc. I naturalment tot tipus d'informació que es vulgui representar a un marc espacial en un moment històric concret: rutes comercials, centres de pelegrinatge, focus d'epidèmies... Per tant, sempre s'haurà d'estar molt atent a la llegenda del mapa i a qualsevol indicació doni pistes sobre la seva cronologia. En relació al tema que estudiam us deix un parell de mapes trobats a diferents pàgines d'internet (Particularment interessant: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa00.htm ). La revolució francesa i particulament les guerres napoleòniques alteraren profundament les fronteres europees. La Restauració intentarà restablir les fronteres anteriors a la revolució.  En alguns casos no serà possible... però deixarè el mapa a una altra entrada.
MAPA 1
Europa Segle XVIII. Atenció al terme Alemania. És una errada. En són multiples territoris. No se n'agrupen encara sota aquest terme. Es pot precisar més la cronologia, ja que Polònia hi apareix com un gran territori; a partir de 1772 patirà diverses particions entre els seus veïnats que la deixaran reduida a una part minúscula en torn a Varsòvia (Gran ducat de Varsòvia, posteriorment incorporat a Rússia en 1815)

 MAPA 2
L'Imperi Napoleònic. Alerta, entre territoris incorporats a França, estats vasalls i aliats, en el seu màxim esplendor hi anava des de Portugal a Rússia!!

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (T-1): ESQUEMA

Deix un model d'esquema sobre el primer tema del temari d'Història del Món Contemporani. El punt de partida és el llibre de text i naturalment, es pot completar. Això serà tasca vostra.

1                     

                         1. L’ANTIC RÈGIM.

1.1.  Concepte.

1.2.  Economia de l’Antic Règim.

1.3.  Societat: els estaments.

1.4.  Política: monarquia absoluta.

2           2.   EL PENSAMENT IL·LUSTRAT.

2.1.  La Il·lustració i el Segle de les llums.

2.2.  El pensament econòmic.

2.3.  La crítica social i política.

2.4.  L’Enciclopèdia.
2.5. El despotisme il·lustrat.

3           3.  LA PRIMERA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA (INDEPENDÈNCIA DELS EEUU)

            3.1. Antecedents de la Revolució.

            3.2. La guerra d’Independència.

            3.3. La primera constitució democràtica.

        4.   LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

4.1. Antecedents de la Revolució.

4.2. L’esclat de la revolució: 1789.

4.3. L’Assemblea CONSTITUENT (1789-1991).

4.4. L’Assemblea LEGISLATIVA (1791-1992).

4.5. La CONVENCIÓ NACIONAL (República. 1792-1795)

4.6. El DIRECTORI (1795-1799)

       5.   L’EUROPA NAPOLEÒNICA.

                5.1. El cop d’estat del 18 de Brumari: CONSOLAT (1799-1804) i IMPERI (1804-1815).

                5.2. Les reformes internes.

                5.3. La guerra europea.

                5.4. Les fronteres de l’imperi.

                5.5. Europa contra Napoleó.

      

        6. El ressò de la revolució.

PREPARACIÓ DARRER EXÀMEN D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

CONTINGUT BASE: De 1945 fins a l’actualitat , és a dir, des de la fi de la 2ª Guerra Mundial a la descomposició de Iugoslàvia, a través dels temes 11 i 12.

VOCABULARI: l’específic d’aquests temes + REPÀS termes significatius del curs: principals ideologies (liberalisme, nacionalisme, socialisme…), fets i períodes (Revolució francesa, Restauració, imperialisme, crisi del 29), i personatges històrics (Napoleó, Marx, Lenin…). Pautes: quan-on (ubicació espai-temps), què o qui és i com (allò significatiu del fet, la ideologia, el personatge). Breu: quatre –cinc frases.

EIX CRONOLÒGIC: Fonamentalment vinculat al període dels temes 11 i 12.

MAPES (si cal): Guerra freda a Europa, processos de descolonització a Àsia i Àfrica.

COMENTARI DE TEXT : dirigit.

PREGUNTES DE DESENVOLUPAMENT VARIABLE: breu-llarg, redacció-esquema-quadre.

DE LA GUERRA FREDA AL NOU ORDRE INTERNACIONAL. ESQUEMA

Deix l'esquema del Tema 11, que hem acabat de veure aquests dies. S'han incorporat altres elements vists a classe que figuraven a altres apartats del llibre o que hem treballat amb altres fonts (ppt, vídeo). Recordau que és important completar el macro-quadre cronològic i les diferents fitxes dels conflictes.

1. LA GUERRA FREDA.

1.1. Potencies vencedores.

1.2. Formació dels blocs.

1.3. Consolidació d’un món bipolar.

1.3.1. Pla Marshall.

1.3.2. Divisió d’Alemanya.

1.3.3. Militarització dels blocs.

1.4. Conflictes bèl·lics.

1.4.1. Guerra de Corea.

1.4.2. Guerra del Vietnam

1.5. COEXISTÈNCIA PACÍFICA.

1.5.1. Crisi dels míssils (Cuba)

1.5.2. Acords internacionals: inici distensió.

Tractat de Moscou (1963)

Tractat de no proliferació nuclear (1968)

SALT (inici 1973)

Conferència sobre Seguretat i Cooperació Europea (1973)

1.6. Tensió en el si dels blocs.

1.6.1. Bloc comunista.

-Cas Iugoslau.

-Fi entesa Xino-soviètica.

-Repressió reformes a Hongria (1856)

-Repressió “primavera de Praga” (1968)

-1a Guerra d’Afganistan

1.6.2. Bloc occidental: antiamericanisme.

-Iran: revolució islàmica (1979)

-Amèrica Llatina: cops d’estat i guerrilles.

- Con sud (Xile, Argentina...)

-Amèrica Central: Panamà, Grenada, Guatemala, El Salvador, Nicaragua....

*1.7. (no llibre) Darrera fases: REBROT TENSIÓ o SEGONA GUERRA FREDA (1979-1989)

1979: Revolució islàmica irani; Revolució sandinista a Nicaragua; Invasió soviètica d’Afganistan.

USA: Era Reagan: ultraconservadorisme, “Guerra galàxies, Euromíssils...

URSS: Fi Breznev, no ratificació SALT 2, crisi. Fins 1985: Gorbatxov, secretari general PCUS

2. EL BLOC OCCIDENTAL: EVOLUCIÓ POLÍTICA.

2.1. Característiques generals: Estats Units, potència dominant; règims parlamentaris, tendència cap el bipartidisme, exclusió partits comunistes dels governs. Algunes dictadures (sud Europa) que fan la seva transició democràtica cap els anys 70.

2.2. ESTATS UNITS

2.3. REGNE UNIT

2.4. FRANÇA

- Maig del 68

2.5. ALEMANYA

2.6. ITÀLIA

3. EL BLOC OCCIDENTAL: EVOLUCIÓ ECONÒMICA.

3.1. Anàlisi general: creixement econòmic excepcional fins 1973. Crisi fins anys 80. Sortida de la crisi: polítiques neoliberals.

3.2. ECONOMIA OCCIDENTAL DES DE 1945 A 1973

3.3. CRISI ECONÒMICA DE 1973 I REPERCUSSIONS

3.4. (5) EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEU

3.4.1. Situació Europa postguerra: bases.

3.4.2. Primeres passes del procés.

3.4.3. De CEE (Tractat de Roma, 6) a UE (Tractat de Maastricht, 12)

3.4.4. De Maastricht a Amsterdam.

3.4.5. D’Amsterdam (15) a Lisboa (27)

3.4.6. Institucions europees.

3.4.7. Avanços i problemes a la integració europea.

4. L’URSS I EL BLOC COMUNISTA.

4.1. Evolució política de la URSS fins 1991 (Dissolució)

4.2. Evolució econòmica.

4.3. Rússia (de 1991 a l’actualitat)

4.4. Transformacions polítiques i econòmiques dels estats europeus centre-orientals.

4.5. El cas iugoslau: nacionalisme, guerra i desaparició.

4.6. XINA

4.6.1. De la 1 República xinesa (Sun Yatsen) a la Guerra civil (1912-1934)

1921. Fundació Partit Comunista Xinès

1927. Chiang Kai-Sheck al poder: reunificació del país.

4.6.2. La guerra civil (1934-1947)

1934-1937. La llarga marxa.

1937-1945. Guerra contra el Japó.

1949. Triomf de l’exèrcit roig de Mao Zedong. Dues Xines.

4.6.3. La República Popular Xina (fins a la mort de Mao. 1949-1978)

1949-1958. Primeres reformes i aliança amb URSS.

1958-1966. El gran salt cap endavant.

1966-1978. La Revolució cultural

4.6.4. La nova Xina (després de Mao)

1.