dilluns, 30 de novembre del 2009

FOTOGRAFIA DE GUERRA


El fotògraf argentí Walter Astrada va ser guardonat amb el Premi World Photo Press 2009, a la categoria Spot News Stories, pel seu treball Violència postelectoral a Kènia.
Podeu veure una petita mostra de la seva feina.
Més informació a http://periodistasenguerra.blogspot.com/2009/02/walter-astrada-nuevo-premio-world-press.html
Madagascar:

Congo:

ANÀLISI FOTOGRÀFICA. EXEMPLE 1.

Article base: GÒMEZ TARIN, F.J. (Grup ITACA-UJI), Anàlisi num 0921.
-->
TÍTOL: La xemeneia de Madame Lucienne.
AUTOR: Robert Doisneau.
Fotografia en blanc i negre en format rectangular vertical.
Gènere: Retrat costumista? (No és fàcil la classificació i si no es pot, tal vegada sigui millor no fer-ho. Hi ha natura morta i també retrat, però es tracta d’una escena quotidiana)
LLENGUATGE VISUAL
Composició
Certa manca d’equilibri en faltar una referència horitzontal i estructurar la composició en torn a dos diagonals (límit lleixa i rellotges-personatges) i dos plànols (lleixa i mirall amb reflex). Això crea una certa tensió que es veu augmentada per l’acumulació d’objectes, certa descompensació cap la part inferior i el costat esquerra i l’escassa diferenciació entre aquests i un fons hipotètic (neg-pos). És difícil visualitzar la llei de terços però almanco, dos dels focus d’atenció (retrat i parella) es situen en les dues horitzontals. Presenta un recorregut visual en ziga-zaga des de l’angle inferior dret (retrat) cap a l’esquerra (rellotge) i d’aquí en diagonal en profunditat cap a la dreta (senyor assegut escoltant la ràdio). Aquesta segona diagonal, en realitat el reflex del mirall, li dona fons , profunditat (perspectiva), afavorida per una gran profunditat de camp.
Vocabulari.
(Bona part dels elements destacables els hem comentat ja excepte els vinculats a la il·luminació)
Destaquen el joc de diagonals (línia) i de plànols (lleixa-mirall) que organitzen l’espai. Els objectes combinen formes rectilínies i corbes. Els que es troben damunt la lleixa de la xemeneia correspondrien a una mena de primer pla horitzontal frontal a l’ull del fotograf-càmera. Allò reflectit al mirall teòricament hauria de ser un fons horitzontal però el reflex i la diagonal en profunditat són els elements que donen profunditat a la imatge. Ens permet veure moltes coses al darrere del fotògraf i aporten sentit a la fotografia.
La imatge és nítida, sense gra, no s’aprecia la font de llum (probablement combinació de natural i artificial) però proporciona gran riquesa de gradacions tonals. Contrasts poc significatius amb certa concentració de tons més foscos a la part esquerra de la imatge.
Es representa un espai quotidià, íntim, on s’ha captat un instant concret, dins la més absoluta normalitat, com si hagués suspès el temps, marcat físicament per l’hora del rellotge. Però ple de referències (objectes, composició, posat) a un temps simbòlic i subjectiu. (Espai-temps)
La foto està realitzada des d’un lleuger picat. La profunditat de camp impedeix definir els plànols. Són tan significatius els objectes de primer pla rellotge –temps real- i retrat de noces –temps passat- com el retrat del matrimoni al fons.
SIGNIFICAT.
A través de la lleixa de la xemeneia de Madame Lucienne (títol) veiem una sèrie d’objectes que aporten informacions sobre la propietària (estat civil, estatus social, gust estètic, etc.) però dos elements (rellotge i retrat) aporten un plus de significat al contemplar l’escena reflectida al mirall de damunt de la xemeneia: una escena quotidiana del matrimoni; ell escolta la ràdio i ella sembla que també, mentre broda. No es miren. Es tracta de la passa del temps. El que eren fa uns anys i el que són ara; el projecte i la realitat. Canvi de colors i de fesomia. Soledat? Resignació? Felicitat? Acceptació del ritual quotidià? Ja no és únicament el temps sinó tal vegada, una reflexió sobre la naturalesa humana.
Ens queda un dubte, es tracta realment d’un instant captat a l’atzar? No sembla massa estudiada la composició, particularment la disposició i característiques del objectes?

diumenge, 29 de novembre del 2009

GUIA D’ANÀLISI FOTOGRÀFICA

-->
Es tracta d'una adaptació del model metodològic proposat pel Grupo de Investigación ITACA-UJI( www.analisisfotografia.uji.es) simplificant molts dels elements que hi proposen i afegint alguns altres que nosaltres haviem tractat en el bloc 1 quan indicaven unes pautes per comentar imatges de qualsevol tipus.
La proposta és indicativa i sobre tot orientativa: no s'han de tractar tots els aspectes sinó només aquells significatius, clarament apreciables, i dins un ordre, és a dir respectant els diferents nivells. No és necessari anar apartat per apartat i elaborar un comentari a continuació. Pot ser que amb una única frase es tractin tres o quatre aspectes rellevants.
FITXA TÈCNICA: títol, autor (nacionalitat) any, procedència imatge, gènere, moviment, B/N-Color, format, càmera, suport, objectiu, altres.
Aquest apartat tindrà un desenvolupament o altre en funció de la fotografia i de les condicions d'anàlisi, però els elements més rellevants serian els marcats amb negreta.

1. NIVELL MORFOSINTÀCTIC (lectura denotativa):
A la nostra proposta començaven pels elements compositius (només cinc) ja que hem seguit més els principis gestaltcs, i després passaven al vocabulari mentre que a la metodologia del grup Itaca-UJI ho fan a l'inrevés i amb més elements. Respón a la lògica de tractar primer els elements morfològics i després els sintàctics. És opcional.Convé mirar exemples de comentaris.
-COMPOSICIÓ: Equilibri, tensió, llei de terços, distribució pesos, figura –fons (positiu-negatiu), proporció, ritme, estaticitat-dinamisme, posat, recorregut visual.
Elements espacials
Elements temporals.
La composició és la disposició o organització dels diferents elements que composen la imatge sobre la superperfície d'aquesta. Convé no oblidar-ho i no començar a xerrar de nombrosos detalls que no deixen apreciar l'element principal. Alguns aspectes es poden comentar com a part de la composició o com a elements de vocabulari, per això es repeteixen.


-ELEMENTS MORFOLÒGICS (vocabulari): punt, línia, plànol, contorn-forma, to, color, textura, direcció, ritme, tensió, moviment, dimensió, escala, proporció, format.

2. NIVELL SEMÀNTIC o SIGNIFICAT (comprensió missatge. Discurs connotatiu)
-Què ha intentat transmetre el fotògraf
-Què comprenem nosaltres com a espectadors
Atenció a: títol, personatges, mirades, accions, nivell d’iconicitat, metàfores... lectura global de tots els paràmetres analitzats.
Aquest apartat no l'havien comentat de manera tan específica a altres activitats. La idea clau amb tots els matissos que es vulgui, és el tema de la foto, la història que conta (si és que en té).

En altres entrades sortiran exemples de comentaris.
*Per a qualsevol dubte, tornam a obrir l'adreça de correu electrònic facilitat a classe (ueeep@hotmail.es) de la que es prega es faci un ús responsable.

ELABORACIÓ CÒMIC ALUMNES CULTURA AUDIOVISUAL 1r BATX (2)

CONSTRUCCIÓ D'ESCENES:
-Alberto Bobillo:
-Sergio Carreras:
ESBOSSOS VINYETES: ORDRE, ENQUADRAMENTS, ANGULACIONS...
-Jennifer Comas:
-Elena García Martínez:
-Carme Fuentes:
-Marc Gómez:

-Sandra Borreguero:

dissabte, 28 de novembre del 2009

ELABORACIÓ CÒMIC ALUMNES CULTURA AUDIOVISUAL 1r BATX. (1)

L'activitat d'elaboració d'un còmic ha finalitzat amb resultats prou satisfactoris. Llevat dels casos dels treballs no presentats o presentats fora de termini, la resta ha cumplert amb els objectius mínims proposats, això si amb processos desiguals, i amb resultats finals (presentació i qualitat tècnica) molt dispars, que s'han reflectit a les notes finals.
Presentam a continuació una petita mostra de la feina feta:
ELABORACIÓ DE PERSONATGES:
-Yoska Ibarra

-Guillermo Martínez:

-Oscar Calderón:

-Marc Gómez:

dimarts, 17 de novembre del 2009

PAGAGNINI

Fa un parell de setmanes recomanaven l'espectacle PAGAGNINI, d'Yllana teatre amb Ara Malikian. Durant tres dies varen actuar a l'Auditori de Palma. Pels que no es varen enterar o no varen aconseguir entrades els recomanam a aquests videos. Pels que varen tenir la sort de veure'ls en directe, malgrat que no sigui el mateix, sempre és una bona ocassió per tornar a riure.

LA UNIÓ EUROPEA



1. MAPA UNIÓ EUROPEA. En aquest mapa cada estat té escrit el seu nom amb la seva llengua oficial.
2. Algunes adreces webs interessants:
-Web oficial UE: http://europa.eu/abc/maps/index_es.htm
-Centre de documentació UE Universitat de València: http://cde.uv.es/
3. Geografia d'Europa en jocs (anglès) :
http://www.sheppardsoftware.com/European_Geography.htm

COM DIBUIXAR UN CÒMIC: ALGUNS MATERIALS


dilluns, 9 de novembre del 2009

ACTIVITAT 7 REALITZACIÓ D'UN CÒMIC


1.Materials
Mínims:
-Fulls DIN A4 (DIN A3 també valen)
-Llapis, goma, afilador, tippex, regla.
-Retolador punta fina - punta grossa.
Opcionals:
-Bloc de dibuix.
-Tinta xinesa + pinzells
-Aquarel•la + pinzells.
-Retoladors de colors.
-Tisores + cola d’aferrar.
2.Treball:
Mínims:
-Presentació d’esbossos i proves.
-Presentació d’una sinopsi (guió) i d’un guió tècnic.
-Realització d’ una pàgina amb diverses vinyetes, entintada i amb textos.
Opcional:
-Portada i vàries pàgines.
-Color.
3.Tema: Lliure. Suggeriments: Mobilitat sostenible a ciutat (Concurs GOB), De ca meva a l’institut, un dia a qualsevol (Aula Manga, Consell).
4.Criteris d’avaluació: interès, esforç, coherència història i proposta, grau d’elaboració, complexitat tècnica.
5.Temps: 4 classes lectives (en principi)

divendres, 6 de novembre del 2009

ENTREVISTA A TIÀ JORDÀ, DIRECTOR del CIRC BOVER


Realizada por Juan Antonio Arranz Martín, Profesor de la Escuela Superior de Arte Dramático de las Islas Baleares (ESADIB) y del IES Joan Maria Thomàs, en Palma, el 14.10.2009.
Publicada en la revista COCOLILO, nº 10, noviembre 2009.

Para más información sobre el Circ Bover: www.circbover.com

P-Cuando y por qué decidiste dedicarte al mundo del circo?

R: Bueno yo empecé en el teatro. Tenía 16 años. Un día en la clase de teatro apareció un trapecio colgado y … Unos cuantos empezamos a subirnos y a experimentar. Y al acabar los tres años que duraba aquel curso de teatro, decidí seguir con el trapecio y con el mundo del circo. Así, que continué estudios en Londres y en Cuba. Como actor siempre me ha interesado más el clown.

P: Cuando surge la idea de crear una compañía circense propia?

R: Tuve la oportunidad de trabajar durante dos años en el Circ Cric, un circo catalán que estaba en la línea del circo contemporáneo. En principio trabajaba de técnico, pero al segundo año me permitieron ir participando en los espectáculos. El aprendizaje fue brutal. Y poco a poco fui madurando la idea de trasladar la experiencia a Mallorca, con un circo de pequeño formato y para hacer un espectáculo propio. En el que debía ser el tercer año del Cric, entre unos cuantos, empezamos a poner en marcha esa idea y compramos una carpa de segunda mano en un mercado de Marsella.

P: Hablas en plural, ¿Desde el principio ya había un grupo de personas que compartíais el mismo proyecto?

R: Vaya, la idea y la iniciativa era mía, pero está claro que nunca hubiera podido hacerlo solo. Es impensable. Así que desde el principio busqué con quien compartirla y ponerla en marcha. Por eso hablo en plural. Ha pasado mucha gente por el Circ Bover. Ahora hay un núcleo relativamente estable y consolidado. Aunque siempre debe haber nuevos artistas nuevos y nuevos números, porque la renovación y la sorpresa son sustanciales al circo.

P: Y también habéis perfilado un proyecto de circo muy concreto ¿Podrías definirlo?

R: Es un circo contemporáneo. En ese sentido nada nuevo, hay referencias del Circ du Soleil al Gran Fele. Ya sabes, sin animales, con música en directo, con elementos de danza y teatro, cuidando la estética y el enlace de unos números con otros. Pero que pretende trasladar esa experiencia a la realidad mallorquina con lo que busca adaptarse y enraizarse. En general, decir circo aquí, todavía es sinónimo de negocio. Y no de producto artístico y cultural, que hay que potenciar y proteger. Y esto nos pasa cuando tratamos con los responsables de los ayuntamientos, de los Consells o incluso del Govern.

P: ¿Y de dónde viene el nombre de Circ Bover?

P: Tiene relación con lo que te comentaba. Buscábamos un nombre mallorquín o que se identificara bien con la cultura mallorquina. Y Bover, el caracol Bover es conocido por todos gracias a la canción. Por otra parte, está el simbolismo que se desprende del animal: va con su casa encima, viajando y pasito a pasito… como nosotros, vaya.

P: Desde 2005 hasta ahora, habéis montado seis espectáculos, organizado talleres, animado inauguraciones, ferias y festivales, recorrido todos los pueblos de las Baleares…, un bagaje espectacular ¿No?

R: Sí, yo creo que desde el grupo estamos empezando a ser conscientes ahora. Desde el principio comenzamos con mucha energía y hemos sabido mantenerla. También es cierto que si tú le pones imaginación al circo, te abre muchas puertas. Dentro del grupo hay gente con muchas motivaciones y no se corta ninguna, siempre que surge una iniciativa por parte de un miembro se le anima y se le ayuda, porque somos un grupo. Y esto, con el tiempo, ha hecho que podamos abarcar muchas cosas. Algunas las buscamos y otras salen por casualidad. Pero desde dentro no se ve, parece mentira, estás tan liado…

P: ¿Puedes comentar algo de vuestro último espectáculo Descobreix el Circ ?

R: Teníamos muchas ofertas desde las escuelas y pensamos que podríamos hacer un espectáculo educativo que explicara las disciplinas circenses desde su historia. Es el espectáculo más teatral que hemos hecho. Hay un personaje principal que es un maestro de ceremonias de la vieja escuela, que se encarga de contar la historia del circo. Y lo hace construyendo una máquina del tiempo. Claro, esta máquina es una estructura compleja que funciona a pedales, mueve poleas, enciende luces, etc. Y va parando en épocas diferentes donde se cuenta una historia con elementos de teatro de sombras, entre otros, porque siempre hay diferentes sorpresas. Y así viajamos desde la prehistoria al futuro. Creo que es realmente atractivo y divertido porque hay un equilibrio muy bueno entre teatro y circo, con números de gran calidad, mucho humor y música en directo. Y que encima es original.

P: En Palma lo presentáis en el Teatro Xesc Forteza ¿Renunciáis a la carpa?

R: Es triste decirlo pero este año hemos renunciado a trabajar con la carpa. Compramos esta carpa hace dos años y todavía nos faltan cinco para pagarla. Pero ni los ayuntamientos ni el gobierno balear nos facilitan su uso, más bien al contrario. Nos aplican la misma normativa que a los feriantes, es decir, pago por metro cuadrado de ocupación de vía pública, etc. No entienden que es una iniciativa cultural que hay que promover y que se basa en la itinerancia. Nosotros no podemos recuperar con la taquilla ni una mínima parte de lo que nos piden. De hecho, la última gira tuvimos que pararla porque era imposible seguir. A nivel institucional hay un cierto apoyo. Colaboramos en el programa Viu la Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura y estamos dentro del Circuit d’Arts Escèniques, pero necesitamos una visión más amplia de lo que es el mundo del circo que comporte cambios legislativos y normativos y también otra forma de entender las ayudas. Lo que hacemos no nos reporta ningún beneficio, cubrimos gastos, vaya, pero no podemos arruinarnos.

P: Muchas gracias, Tià. Mucha suerte a ti y al Circ Bover y hasta el próximo espectáculo.

R. Gracias a ti.


GUIA ANÀLISI EXPOSICIÓ JOHN BUSCEMA.


Es tracta de proporcionar una pauta orientativa per aprofitar millor la visita i organitzar la crítica posterior. Es proposen uns ítems (artista, obra, estil,forma de treballar, opinió personal) i un ordre, que es poden encetar dins una certa flexibilitat (per exemple, no és necessari respondre totes les preguntes ni molt manco copiar-les).
Dades exposició: Lloc, dates, organitzadors.
1. Informació bàsica sobre J. Buscema: professió, dades de la seva activitat professional, nacionalitat, etc. (pot servir el pamflet explicatiu que proporciona el Casal o internet)
2. Aprofundim: què és el que fa Buscema exactament dins el món de la historieta?. És creador de personatges?. En cas afirmatiu, de quins?. Treballa sobre els personatges que el proposen?. Quins?. Amb quins treballs va tenir més reconeixement?. Amb quines editorials ha fet feina?
3. Com definiries el seu estil?. Aprecies influències d’altres artistes? Raona les respostes.
4. La mostra recull nombrosos esbossos de personatges, portades, pàgines. Com treballa? Explica el procés que creus que segueix.
5. VALORACIÓ: Què t’ha semblat l’exposició?. Quines coses t’han agradat i quines no, i per què?. T’ha aportat informació interessant el vídeo?. Què creus que has aprés visitant aquesta exposició?
Extensió màxima: 2 fulls.
Data de lliurament: dimarts 10.11.09