FONAMENTS DE L'ART: PRESENTACIÓ TEMA 5

Degut a les dificultats existents per poder pujar la presentació del tema en condicions òptimes a través de la plataforma Edmodo, hem optat per fer-lo a través del bloc. Esperem que ara no hagi problemes.
Recordau que la informació del ppt és fonamentalment visual, per la qual cosa s'ha de completar amb l'aportació del professor a les classes i la consulta del manual de referència.

Tema 5 arts visigot prerromànic islàmic from JA16

ACTIVITAT 3 FONAMENTS DE L’ART: GRÈCIA, TEATRE I MÀSCARA

La tercera activitat realitzada a l’assignatura i vinculada al tema de Grècia, va estar relacionada amb el teatre. Varen intentar a aprendre a realitzar una màscara a partir de una plantilla de cartolina que els alumnes havien de fotocopiar, retallar, doblegar, aferrar i finalment caracteritzar. Naturalment un dels objectius era relacionar la seva màscara amb el teatre grec (tragèdia i comèdia), però també va servir per ampliar l’espectre i relacionar-la amb altres formes teatrals o para-teatrals més modernes; i a partir d’aquí, esbrinar l’ús de la màscara amb l’entrenament dels actors i les seves possibles formes d’interpretació.

 Es va facilitar als alumnes la plantilla via en pdf via digital o en model imprès i es va recomanar impressió en cartolina; com que la majoria va fer la impressió en paper després varen haver d’afegir-ne un altre paper o cartró perquè tingués més consistència. Els alumnes  a més, havien de dur tisores, coa d’aferrar i els materials adients per “decorar” la seva màscara. Varen calcular unes tres sessions per encetar la feina (tallar, aferrar, decorar) que varen quedar una mica justes.

Els principals problemes trobats varen estar relacionats amb la forma de gestionar i aprofitar el temps, dur els materials al seu temps i el procés de muntar les diferents peces que composaven la màscara. Però els resultats varen ser força interessants i en alguns casos originals.

Aquests aspectes, juntament amb la qualitat tècnica, la creativitat i el resultat estètic varen configurar els criteris d’avaluació.

Durant el procés d’elaboració es van projectar diversos vídeos sobre l’ús de la màscara al teatre contemporani tant el com a eina de formació i entrenament  (Jacques Lecoq) o com a gènere diferenciat.

SORTIDA DIDÀCTICA: PALMA GÒTICA I MUSEU MARCH D’ART ESPANYOL CONTEMPORANI

Directament relacionat amb el contingut de l’assignatura i simultàniament al desenvolupament d’aquest tema, des de l’assignatura d’Història de l’Art vàrem organitzar una sortida didàctica per conèixer alguns dels monuments més significatius de la Palma gòtica.

Vàrem començar al carrer de Sant Miquel, just abans de l’església de Santa Margalida (S.XIII-XIV), on es veuen els fonaments de una de les torres de la Porta Pintada, ara sota un edifici modern. Per aquí van entrar les tropes del Rei En Jaume, seguint el recorregut de la després anomenada Síquia Reial, quan van conquerir Madina Mayurca.

Seguint pel carrer de Sant Miquel, vàrem fer dues aturades per explicar la façana de Sant Miquel (S.XIV) i els edificis modernistes de la Plaça del Marqués de Palmer (Can Rei i L’Àguila), abans d’arribar a l’església de Santa Eulàlia (S. XIII-XVI) pel carrer de s’Argenteria.

Des d’aquí varen visitar l’església i claustre de Sant Francesc (S.XIII-XIV) amb el sepulcre de Raimon Llull. Per a la nostra sorpresa ens varen fer pagar entrada, tot i sent un grup escolar.

Després d’un merescut descans a Can Joan de s’Aigo, vàrem continuar el nostre itinerari fins arribar a la Seu (S.XII-XVI), on es va analitzar l’edifici des de dins i des de fora, a més de visitar el Museo Catedralici i les intervencions de Gaudí i de Miquel Barceló.

Per acabar el recorregut, vam introduir com element de contrast una visita guiada a la col·lecció permanent del Museo March d’Art Espanyol Contemporani que va suposar un més que digne colofó a tot un matí d’alta densitat estètica.

FILM REVIEW: MACBETH

Direction: Justin Kurzel

Script: Jacob Koskoff, Michael Lesslie, Todd Louiso

Actors: Michael Fassbender, Marion Cotillard, Jack Madigan, Paddy Considine, etc.

Photography: Adam Arkapaw

Music: Jed Kurzel

Costume design: Jacqueline Durran

Genre: Drama, Art house

To make a film about Macbeth that has been made in several occasions (Welles, Kurosawa, Polanski, etc.) it can reasonably be assumed that it will have a new contribution to the cause or at least a breath of r fresh air. We cannot say that the Australian director Justin Kurzel has not tried so noble an aspiration and there are interesting and surprising new values to be appreciated in this film, but we must say that his objective has not been completely achieved at all.

The production is really fascinating: the open spaces of Scottish landscapes, the fog effects in which the witches appear and the soldiers disappear in the intensity of their fights, the camera resources (slow motion, canted shots, etc.) the impressive lighting and the realistic costumes accompanied by a dramatic music, compound a remarkable piece of art, a powerful visual machinery.

On the other side, we have an unarticulated plot, absolutely lacking in rhythm, in which we have to guess  several times what has really happened, when a ghost is a ghost and not a real person and how  the evolution of the different characters is, particularly Lady Macbeth (Marion Cotillard) and Banquo (Paddy Considine). Probably, the problem rests in how to combine these different worlds such as drama (defined by convention and words) and cinema (defined by realism and images).  We also can see that in the dialogues in which there is  “Shakespearian”  excess.

Obviously all these elements affect the acting. Macbeth (Michael Fassbender) goes very quickly from being an implacable warrior to an ambitious politician and from there to a poor mad king tortured by guilt and fear. The performance has strength in some scenes but is not brilliant. The tone is monotonous, extremely steady and murmuring. Where is the connection, the passion, the empathy for his wife?  Lady Macbeth has an impressive magnetism in the first shots (and a good accent too, considering she is performed by a French actress): beauty and nastiness; but we can’t see this magnetism towards her husband or her evolution from being an ambitious and manipulative woman to a desperate one who commits suicide (By the way, how does she do it?) Her best moment is at the coronation dinner, where she takes the power and dignity of the crown in front of the king’s delirium.

In conclusion, the proposal is interesting because it tries to show a modern view on a classic Shakespeare drama that happens in the early middle ages, gathering two of the most attractive and reliable contemporary actors, but the result, in my opinion, is a little bit disappointing, mainly considering the potential achievements one might have expected of these elements.

LLENGUATGE, CAL•LIGRAFIA I IMATGE

La segona activitat pràctica de l’assignatura Fonaments de l’art, vinculada al tema de les Primeres Civilitzacions (Egipte, Mesopotàmia, etc.) ha estat centrada en el tema del llenguatge i la cal·ligrafia.

Els alumnes havien d’inventar-se un llenguatge a partir de signes, ideogrames, emoticones, gràfics i símbols figuratius que representessin coses tangibles, fàcils de reconèixer, objectes de la vida quotidiana de la societat actual. I amb aquest llenguatge, dissenyar una narració gràfica seguint l'estructura bàsica de les tauletes de fang de les primeres civilitzacions mesopotàmiques o dels jeroglífics egipcis, que varen servir de models. Aquesta narració gràfica podia combinar signes i imatges, presentar-se a mena d'historieta il·lustrada o còmic o un text en sentit ample (descriptiu, dialogat, etc.) La darrera característica que havia de tenir aquesta feina és que fos un treball de grup (2 persones) particularment necessària a una activitat que tenia com a rerefons la comunicació.

La presentació de la feina podia realitzar-se en diversos formats (de fulls a arxius de vídeo). El bàsic consistia en un full on es aparegués el codi, el text i la seva traducció. La majoria va optar per cartolines amb formes diverses que imitaven manuscrits antics, però va haver-hi fins i tots, arxius d’audio en alguns grups, que inventaren fonemes pel seu llenguatge.

L’activitat va ser força engrescadora i es va desenvolupar en unes quatre sessions. Els resultats van ser molt diversos, predominant la preocupació per la presentació més que la creació del llenguatge.

 En la major part dels casos es va fer un procés invers al que es proposava: primer es pensava un text en català o castellà (de temàtica força variada: de suposades pregàries als déus  anècdotes quotidianes) i desprès es pensava com traduir-lo al nou llenguatge, per a la qual cosa necessitaven articles, preposicions, temps verbals, elements de gènere i número... que corresponen a formes del llenguatge força evolucionades. La feina, conseqüentment, va ser més d’encriptació, d’ocultament, què de creació des d’elements simples.