TALLER: MÚSICA, EMOCIONS I EXPRESSIÓ CULTURAL

Aquest taller es va desenvolupar com una transferència del curs de formació Educam les emocions, realizat per un bon grapat de professors de l'IES Josep Maria Llompart amb la col·laboració del CEP de Palma. En aquest cas, dos professors n' Esther Ramis (Anàlisi músical) i en Juan Antonio Arranz (Fonaments de l'Art 1) varem intentar aplicar alguns dels continguts del curs als alumnes de 1r H de Batxillerat (Arts escèniques) ja que tots dos compartien aquest curs.

Els objectius de l'activitat eren:

   -  Connectar amb un mateix gràcies a la música.

   -  Despertar i reconèixer les emocions a través de l’escolta activa de la música.

   -  Identificar unes característiques musicals amb unes emocions.

    - Imaginar per ordenar les emocions provocades per la música.

    - Desenvolupar una consciència corporal que permeti l’expressió d’emocions.

    - Aprendre a deshinibir-se a través de la música i del moviment.

    - Aprendre a treballar en grup, a escoltar el company i a gestionar decisions col·lectives en un temps limitat

     - Establir unes relacions positives i empàtiques amb els altres.

     - Gaudir de la música i de l’expressió corporal.

Tot això sense perdre de vista les assignatures que desenvolupaven casdascú. Per tant, necessitaven almanco duess sessions (que després varen ser-ne més). Una centrada en l'escolta i l'anàlisi musical, on s'anirien identificant uns temes musicals amb determinades emocions, i una altra, on una vegada seleccionades musiques-emocions intentarien desenvolupar l'expressió d'aquestes emocions a través del cos i el moviment, mentre la cara quedaria oculta per una màscara (activitat realitzada pels propis alumnes durant el del tema relatiu a l'art i el teatre grec).

En aquesta segona sessió se partiria del joc dramàtic, continuaria per exercicis d'improvisació i s'avançaria cap a una proposta de coreografia (que només es va poder perfilar mínimament amb el tema vinculat a la tristesa)

L'experiència va ser molt intensa i va haver-hi un alt grau d'implicació per part dels alumnes. Malgrat que haurien d'haver emprat més temps, la valoració general respecte a les "dues" sessions va ser molt positiva.

ACTIVITAT 1. GRÈCIA TEATRE I MÀSCARA

 La primera activitat practica realitzada a l’assignatura de Fonaments de l'Art I del curs 2017-2018, al marge de comentaris d'obres d'art , ha estat vinculada al tema de Grècia i relacionada amb el teatre. i I ha consistit en l'elaboració d'una màscara. Com ja havien posar en pràctica altres cursos,varem
aprendre a realitzar una màscara a partir de una plantilla de cartolina que els alumnes havien de fotocopiar, retallar, doblegar, aferrar i finalment caracteritzar.

Naturalment un dels objectius era relacionar la seva màscara amb el teatre grec (tragèdia i comèdia), però també va servir per ampliar l’espectre i relacionar-la amb altres formes teatrals o para-teatrals més modernes; i a partir d’aquí, esbrinar l’ús de la màscara amb l’entrenament dels actors i les seves possibles formes d’interpretació. Per això, durant la realització varem projectar vídeos que exemplificaven el treball de màscares per part de grups de teatre contemporari, tant en la fase d'entrenament actoral (Escola de Lecoc, per exemple) com de reprensentació (Familie Flöz)

 Es va facilitar als alumnes la plantilla via en pdf via digital o en model imprès i es va recomanar impressió en cartolina, però un important grup d'alumnes va fer la impressió en paper i després varen haver d’afegir-ne un altre paper o cartró perquè tingués més consistència. Els alumnes  a més, havien de dur tisores, coa d’aferrar i els materials adients per “decorar” la seva màscara. Varen calcular unes tres sessions per encetar la feina (tallar, aferrar, decorar) que varen quedar una mica justes, sobretot perquè el primer dia nombrosos alunmnes d'un dels grups no va dur el material, amb la qual cosa es va haver d'afegir una quarta sessió.

Els principals problemes trobats varen estar relacionats amb la forma de gestionar i aprofitar el temps, dur els materials al seu temps i el procés de muntar les diferents peces que composaven la màscara. Però els resultats varen ser força interessants i en alguns casos originals, particularment en el grup d'arts plàstiques.

Aquests aspectes, juntament amb la qualitat tècnica, la creativitat i el resultat estètic varen configurar els criteris d’avaluació.

En acabar la feina varem fer fotos de les màscares posades tant a nivell individual (on els alumnes d'arts escèniques varen crear un millor posat) com col·lectiu (grup d'arts plàstiques). Que no podrien fer qualque ús d'aquestes màscares?

FILM REVIEW: MACBETH

Direction: Justin Kurzel

Script: Jacob Koskoff, Michael Lesslie, Todd Louiso

Actors: Michael Fassbender, Marion Cotillard, Jack Madigan, Paddy Considine, etc.

Photography: Adam Arkapaw

Music: Jed Kurzel

Costume design: Jacqueline Durran

Genre: Drama, Art house

To make a film about Macbeth that has been made in several occasions (Welles, Kurosawa, Polanski, etc.) it can reasonably be assumed that it will have a new contribution to the cause or at least a breath of r fresh air. We cannot say that the Australian director Justin Kurzel has not tried so noble an aspiration and there are interesting and surprising new values to be appreciated in this film, but we must say that his objective has not been completely achieved at all.

The production is really fascinating: the open spaces of Scottish landscapes, the fog effects in which the witches appear and the soldiers disappear in the intensity of their fights, the camera resources (slow motion, canted shots, etc.) the impressive lighting and the realistic costumes accompanied by a dramatic music, compound a remarkable piece of art, a powerful visual machinery.

On the other side, we have an unarticulated plot, absolutely lacking in rhythm, in which we have to guess  several times what has really happened, when a ghost is a ghost and not a real person and how  the evolution of the different characters is, particularly Lady Macbeth (Marion Cotillard) and Banquo (Paddy Considine). Probably, the problem rests in how to combine these different worlds such as drama (defined by convention and words) and cinema (defined by realism and images).  We also can see that in the dialogues in which there is  “Shakespearian”  excess.

Obviously all these elements affect the acting. Macbeth (Michael Fassbender) goes very quickly from being an implacable warrior to an ambitious politician and from there to a poor mad king tortured by guilt and fear. The performance has strength in some scenes but is not brilliant. The tone is monotonous, extremely steady and murmuring. Where is the connection, the passion, the empathy for his wife?  Lady Macbeth has an impressive magnetism in the first shots (and a good accent too, considering she is performed by a French actress): beauty and nastiness; but we can’t see this magnetism towards her husband or her evolution from being an ambitious and manipulative woman to a desperate one who commits suicide (By the way, how does she do it?) Her best moment is at the coronation dinner, where she takes the power and dignity of the crown in front of the king’s delirium.

In conclusion, the proposal is interesting because it tries to show a modern view on a classic Shakespeare drama that happens in the early middle ages, gathering two of the most attractive and reliable contemporary actors, but the result, in my opinion, is a little bit disappointing, mainly considering the potential achievements one might have expected of these elements.

L'ATRIBOLADA VIDA DE PAU MARI

A la fi el 24 d'abril varen fe l'estrena de l'obra al teatre Caterina Valls de Palma. Gran éxit de crítica i públic. Vet aquí algunes de les fotos, a l'espera de tenir una versió resumida del vídeo.

ASSAJOS OBRA DE TEATRE: L'ATRIBOLADA VIDA DE PAU MARÍ

Durant els mesos de febrer i abril els alumnes d'Arts Escèniques de 2n de Batxillerat han estat preparant intensament l'obra de teatre que presentaren a la Mostra de Teatre Escolar de l'Ajuntament de Palma. A través de grups de treball (text, interpretació, coreografia, ball-escenografia, maquillatge-producció, so-llum) es van anar encetant les diferents tasques, assajant inclús fora de l'horari escolar i alguns dies de les vacances de Pasqua. Un grup molt nombrós amb diferents expectatives i interessos, que havia de funcionar com un equip, sens dubte, l'autèntic repte pels professors responsables.

23è ENCONTRE DE TEATRE a ANDRATX

El passat 26 de març un grup d'alumnes de l'assignatura Arts Escèniques de 2n de Batxiller, varen participar a la 23è edició de l'Encontre de Teatre en català a Secundària que organitza l'Associació trenta-1. Les retallades en educació han condicionat seriosament el desenvolupament de l'Encontre, que en aquesta edició ha quedat reduït a un sol dia, amb menys centres, menys alumnes i a una altra població, Andratx, on hi ha hagut una important implicació del seu institut i de l'Ajuntament.

Però les dificultats es varen superar aviat amb la bona organització dels responsables i l'entusiasme dels participants. Es varen organitzar 7 tallers (4 hores de durada repartides al llarg del dia), l'assistència una representació teatral (L'etern mecanoscript, de la companyia La impaciència) i una cloenda on es va presentar l'activitat feta pels tallers. 

Els nostres alumnes varen participar als següents tallers: Impro per a cervells kamikazes, Creació de personatges extrems, Dansa aplicada al teatre i Microteatre. Tots varen sortir bastant satisfets de l'experiència, però particularment contents els assistents a Microteatre i Creació de personatges extrems.

                       

Ja estam esperant la propera edició!

CARNAVAL MISERABLE

El passat dimecres 6 de febrer els alumnes d’Arts Escèniques de 2n de Batxillerat de l’IES Joan Maria Thomàs participaren amb el festival de Carnestoltes del centre amb una acció relacionada amb el musical Els Miserables. Es tractava de organitzar una barricada mentre es cantava el tema Do you hear the people sing. Després d’unes quantes sessions d’assajos el resultat va ser un tant agredolç: el públic no callava, la música no se sentia al principi i quasi res va sortir com s’esperava. Això si, es va muntar la barricada, es va crear el grup escènic, es va cantar la part principal del tema i es va saber cloure l’acció. No és poc. A més, va haver una implicació ampla del col·lectiu (amb diferents nivells, naturalment), i una feina de caracterització i de cant força notable. NO PASSA RES. S’haurà d’analitzar què ha passat i què s’ha de millorar per  intentar que no torni a passar i...  seguir aprenent. És tracta d’un projecte educatiu, i no s’ha de perdre mai aquesta perspectiva. A més, la major part dels components d’aquesta acció, es varen sobreposar ràpidament , i participaren després a un altre show de play-back amb ball, molt efectista i treballat, que va tenir una gran acollida per part del públic. Per la meva part, la més sincera ENHORABONA!.

Vet aquí les fotos d'alguns dels protagonistes, abans de l'acció i durant els assajos.

MONÒLEG 4

Continuam la sèrie amb monòlegs que són  petites -o no- obres teatrals tancades en si mateixes, un subgènere, com el conte en la narrativa, vaja. Aleshores un espectacle es composa  de diverses peces d'un mateix intèrpret o de varis. Normalment el monòleg és de caire humorístic, i l'ntèrpret imita la veu de diversos personatges, fa ús freqüent d'onomatopeies i signes mímics i gestuals, i respeta amb pauses les rialles del públic.
Malgrat que hi ha una certa moda a l'actualitat per la reproducció del format nordamericà amplificat per l'efecte televisió (el model Club de la Comèdia o Paramount Channel, per exemple) aqui sempre ha existit una certa tradició pròpia, que combina l'observació satírica de la realitat -Rubianes, p.e.- amb certes dosis de surrealisme -Gila.
La mateixa televisió propicia aquest format unes vegades amb programes específics, com hem comentat, i d'altres als espais d'entreteniment o els magacines d'actualitat, bé propiciats pels presentadors -Buenafuente- o entre números musicals, entrevistes...


Dani Rovira


Dani Mateo


Andreu Buenafuente


Pepe Rubianes


Gila

LANDFILL HARMONIC

Val la pena veure aquest vídeo si teniu 10 minuts. Pobresa, imaginació, esforç, MÚSICA, creativitat, esperança. Bon profit!

MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).

MONÒLEG 2

Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño,  Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.

EL MONÒLEG

Un monòleg és el parlament, discurs o reflexió que realitza un sol actor o actriu 

(veure:  http://www.wordreference.com/definicion/mon%C3%B3logo, http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3logo ). 

Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el de Shylock (El Mercader de Venècia, Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de monòlegs -bona part de Criatures, T de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen, escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.

De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.

A nosaltres ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral;  es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...),  la veu (entonació, volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.

Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!

TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.

TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.

SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.

SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 1

La comunitat educativa -estudiants, professors, pares i mares...-es mou i reacciona contra la retallada de recursos de l'adminstració, contra lleis que converteixen l'educació en simple mercaderia  o que suprimeixen sense més, assignatures de tot tipus, afectant principalment a les diferents arts.  A les formes de protesta tradicionals: manifestacions, vagues... comencen a afegir-se vies més creatives: camisetes, performances, cartells, vídeos, etc. Vet aquí un parell, de mostra.
1. Vídeo IES Son Pacs (Palma)

2.Cartell i targeta fúnebre contra la LOMCE, d'Henar Alonso (IES Joan Maria Thomàs)

PERFORMANCE CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT D'ARTS ESCÈNIQUES

El passat 9 de novembre al pati interior de l'institut (JOAN MARIA THOMÀS) els alumnes de l'assignatura d'Arts Escèniques de 2n de Batxiller varen representar una performance de protesta contra la previsible desaparició d'aquesta assignatura i tota la línea de batxillerat que ells estan cursant. Això és el que preveu la nova llei d'educació (LOMCE) sense que hi hagi hagut cap explicació per part del lMinisteri d'Educació, just després de només tres anys de desenvolupament d'aquests estudis. Malhauradament aquesta amputació de l'oferta educativa del Batxillerat a molt de centres, no ha vingut tota sola, sinó acompanyada de tota una merma significativa d'hores lectives i assignatures relacionades amb els ensenyaments artístiques i musicals en primer terme i després de moltes altres àrees (filosofia, tecnologia, etc.). Sembla que només queda el dret a la protesta democràtica, participativa i, en aquest cas, creativa.
Un FORT APLAUDIMENT A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!





Nota: a una propera entrada vindran les fotos.

COS I MOVIMENT 1

El treball sobre el cos (signes mímics i gestuals) i el moviment de l'actor (signes paroxèmics) ja sigui com element expressiu, coreogràfic o de necessitats d'un muntatge no és exclusiu del teatre de gest, malgrat que en puguin ser elements cabdals d’aquest tipus de teatre. L’actor no pot prescindir del seu cos, per tant, és el seu instrument, tant important com la veu (i tots els signes que comporta) i ha de formar part del seu entrenament actoral. Així ho entenen els plans d’estudis de les diferents escoles d’art dramàtic. En alguns d’aquests programes a les especialitats de teatre textual, s’incorporen elements d’expressió corporal, dansa o, per exemple, treball amb màscara (seguint les pautes proposades pel mestre francès Jacques Lecoq) precisament per completar la formació corporal i gestual dels futurs actors, diguem-ne, de teatre “de text”.´

 Deix un parell de vídeos per entendre un parell de coses comentades o treballades a classe. Almanco tres procedeixen d’espectacles de teatre de gest, però en son indicatius d’alguns elements que volem treballar. Els darrers vídeos són classes pràctiques sobre el treball amb màscara.

Fragment d'un espectacle de la companyia de Philippe Genty. Atenció als gestos dels actors i als seus moviments sobre l'escenari: senzillesa, coordinació, eficàcia, espectacularitat. Això és una coreografia! Sembla senzilla, però requereix un entrenament molt intens, primer de cada actor sobre si mateix (el seu control del cos, l'equilibri, l'expressió) deprés de la coordinació entre tots els actors a partir de la música.

2 fragments de l'espectacle Slastic, de la companyía catalana Tricicle. Vellesa, infantesa. Observació, selecció de gestos i moviments, imitació, depuració, caricaturització: creació. 

PERFORMANCE

Algunes definicions:

1.Paraula d’origen anglès que significa vàries coses: actuació d’un artista, representació (teatral o cinematogràfica), resultat esportiu o d’una competició, fet extraordinari.

2. Espectacle en directe a un lloc i en un temps concret, que combina diferents formes d’expressió com la dansa, el teatre la música, el cinema o les arts plàstiques, amb un alt grau d’espontaneïtat i improvisació i amb un fort component de provocació.

                                          Vetllada futurista

La performance té el seu origen als moviments d’avantguarda dels anys vint i trenta del segle passat (Futurisme, Constructivisme, Dadaisme...); procedeix per tant, del camp de les arts plàstiques. Sorgeix del plantejament de que els cos humà i les seves accions són el camp d’investigació i d’expressió artística, són en si mateixes obres d’art. Des del principi, aquestes accions han tingut elements de provocació i d’espontaneïtat (improvisació, obertura a l’atzar), al temps que el rebuig o la indignació del públic. Als anys 50 es recupera el concepte i la seva pràctica gràcies a les aportacions del músic John Cage i les diferents  col·laboracions desenvolupades en el marc del Black Mountain Collage de North Caroline als Estats Units (Merce Cunningham, Rauschenberg). Aquesta línea de convergència de diferents arts, partint de l’acció humana –un art viu- amb component provocador s’ha mantingut fins a l’actualitat a través de diferents moviments (Lletrisme, Fluxus, Situacionisme...) i artistes (Kaprow, Klein, Beuys, Abramovic, Esther Ferrer...).

John Cage ,Waterwalk (1960) a un show televisiu.

Joseph Beuys, fragment de l'acció M'agrada Amèrica i a Amèrica li agrad jo (1974) on va passar tres dies tancat a una habitació de la galeria amb un coiot.

Esther Ferrer, El arte de la performance, (2012) fragments de la seva xerrada-performance al Museu des Baluard de Palma

 L’evolució del teatre durant els anys 60, particularment als EEUU –Living Theatre, Open Theatre, Bread and Puppets, etc.- cercant per una banda,un major contacte amb la realitat del carrer i per altra, tallar la separació amb el públic,  indagant sobre les pròpies possibilitats expressives del cos i de l’acció –el moviment, el gest- en si mateixa (com ja feia la dansa contemporània) i una preocupació per l’acció política va desenvolupar tota una sèrie d’accions, d’espectacles, que també entren dins la categoria de performance, al temps que l’aporten una nova dimensió. Ja no és únicament el gest pel gest o l’acció per provocar, hi ha un objectiu... canalitza i expressa la protesta.

Fragment de la pel·lícula Alertas tempranas, on es veu una performance reinvindicativa en front de la borsa de NY on intervenen enormes titelles del grup Bread and Puppet (1979).

The living Threatre, No, sir,  performance contra el reclutament militar a Times square, NY 

Totes dues línies convergeixen, dialoguen, s’ignoren i s’enfronten actualment com a un conjunt de manifestacions artístiques vives i múltiples on es posa de manifest la creativitat, les contradiccions i els anhels expressius de l’ésser humà contemporani. 

Flo6x8, Rumba rave del banquero, acció contra la banca, Banc de Santander, Sevilla. (2011)

EL COR DE LA TRAGÈDIA: EVOLUCIÓ I NOVES PROPOSTES

És dificil veure posades en escenes de tragèdia clàssica grega que respectin el text que ha arribat als nostres dies. Més difícil és encara veure aquestes obres tal i com es supossava que eren representades. Naturalment tenim informació diversa que ens permenten una aproximació. Una altra cosa, és que interessi o pugui fer-se aquesta posada en escena sense actualitzar més que els elements imprescindibles (durada, nombre personatges, espai, condicions sonores...). Però, de totes maneres, hi ha moltes propostes, algunes força arqueològiques i d'altres més transgressores,  i en veurem algunes els propers dies. És clar, per altre banda, que no tot el que es fa s'enregistra en vídeo i que no tot el material enregistrat està disponible per a tothom, per exemple a la xarxa.
Per a la classe de l'altre dia varem seleccionar un parell de materials diferents entre si, però força il·lustratius per al treball didàctic que pretenem.
El primer grup el composen un parell de  fragments d'una pel·licula de Woody Allen: Poderosa afrodita (1995). Com que el guió s'inspira en alguns mites (Edip, Pigmalió...) i personatges (Tiresies, Cassandra...) grecs, W. Allen també fa servir un cor clàssic al teatre greco-romà de Taormina (Sicília). El cor li permet presentar personatges, avançar l'acció, advertir als protagonistes, introduïr elements d'humor, etc. Parlam com un cor, canten i ballen... com un cor. Es tracta d'una interessant actualització per al cinema.





El segon grup el formen una sèrie d'escenes d'algunes obres del grup de teatre català T de teatre: Odio als meus fills, de Criatures i Ramon, d`Homes!. Aquí no tenim un cor propiament dit, sinó una interpretació coral.
Al primer vídeo (disposició semicircular) les actrius conten la seva història particular  de manera sincronitzada i de quan en quan, totes recolzen una frase, dient-la  al mateix temps -com fa un cor. Dialoguen entre elles i amb, la que se suposa terapeuta (corifeu?) El ritme és trepidant i la feina d'una precisió extraordinària. S'entenen totes les històries i opinions particulars, però la impressió és global.



Al segon vídeo, Ramon, (disposició circular), una mateixa dona és interpretada per quatre actrius que alternen les seves preguntes, queixes i imprecacions a l'actriu que ocupa el lloc central i fa de Ramon. Les dones pregunten de manera sincronitzada amb un gran sentit del ritme i de quan en quan diuen alguna frase o paraula (Ramon, per exemple) al mateix temps. Això recolza el temps, el text, la intensitat de l'escena...

DANSES RITUALS

Aqui teniu alguns dels videos visualitzats a classe (o del mateix tipus). En podeu trobar molt més al You Tube.
1. Haka maorí


2. Haka dels All Black de Nova Zelanda. Actualització del context i pervivència.


3.Dansa ritual KECAK (Bali). Fragment de la pel·lícula Baraka