Continuam la sèrie amb monòlegs que són petites -o no- obres teatrals tancades en si mateixes, un subgènere, com el conte en la narrativa, vaja. Aleshores un espectacle es composa de diverses peces d'un mateix intèrpret o de varis. Normalment el monòleg és de caire humorístic, i l'ntèrpret imita la veu de diversos personatges, fa ús freqüent d'onomatopeies i signes mímics i gestuals, i respeta amb pauses les rialles del públic.
Malgrat que hi ha una certa moda a l'actualitat per la reproducció del format nordamericà amplificat per l'efecte televisió (el model Club de la Comèdia o Paramount Channel, per exemple) aqui sempre ha existit una certa tradició pròpia, que combina l'observació satírica de la realitat -Rubianes, p.e.- amb certes dosis de surrealisme -Gila.
La mateixa televisió propicia aquest format unes vegades amb programes específics, com hem comentat, i d'altres als espais d'entreteniment o els magacines d'actualitat, bé propiciats pels presentadors -Buenafuente- o entre números musicals, entrevistes...
Dani Rovira
Dani Mateo
Andreu Buenafuente
Pepe Rubianes
Gila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada