MAPES MUTS GEO ESP SELECTIVITAT

GASPAR BENNASSAR I GABRIEL ALOMAR

GASPAR BENNASSAR
1869-1933














Referències:
http://fabian.balearweb.net/post/22165


GABRIEL ALOMAR I ESTEVE
1910-1997
















Referències:
http://fabian.balearweb.net/post/24575

BRUNELLESCHI. SANT LLORENÇ.

BRUNELLESCHI
Pàgines sobre l’artista o la seva obra:
http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=26
http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/brunelleschi.htm
http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/brunelleschi.htm

Planta de l’església de Sant Llorenç. (Florència)

Planta de creu llatina. Tres naus més capelles laterals. Central doble d’ample que les laterals i coberta plana (cassetons quadrangulars). Laterals cobertes amb voltes vaídes. Volta de canó a les capelles laterals. Absis quadrangular a la capçalera (recte a l’exterior) flanquejat per dos absis a cada costat. S’aprecia l’estructura de la sagristia vella també feta per BRU.
No hi ha cap indicació sobre la coberta del creuer que sembla plana quan en realitat hi ha volta sobre petxines.
Malgrat no surti a aquest plànol, és interessant indicar que al mateix edifici es troba la Biblioteca Laurenziana amb la famosa entrada amb escala de Miquel Àngel, la Sagristia nova i el Panteó dels Médicis amb les conegudes escultures de Miquel Àngel: aurora – crepuscle, dia - nit, Giuliano - Lorenzo.


- Un suggeriment complementari:
Pel·licula: UNA HABITACIÓ AMB VISTES.

1986. Dirigida per J. Ivory. Basada en la novel·la de E.M. Foster.
Èxit de taquilla i crítica.

Molt premiada:
3 Oscar: millor guió adaptat, direcció artística, vestuari.
Globus d’or a la millor actriu secundaria (Maggie Smith)
2 BAFTA millor actriu ( Maggie Smith), millor actriu de repartiment ( Judi Dench)

Una pel·lícula interessant per la seva factura preciosista i com a reflex de la tendència romàntica, pròpia de la burgesia i noblesa britànica, consistent en el viatge d’aprenentatge "vacacional" pel continent europeu, on Itàlia era el destí favorit (l'anomenat continental grand tour). Naturalment, hi apareixen importants monuments de Florència i vistes dels paisatges de la Toscana -i britànics- amb una fotografia impecable (Tony Pierce-Roberts), que emboliquen una apassionada història d’amor, en mig de complexes relacions de classe i del contrast d’identitats culturals.

Nombroses entrades als cercadors.
També hi ha un Blog de cinema amb aquest nom. No confondre.

FITXA ARTISTA

ARTISTA: _________________________________________

Cronologia: _________________________________________
Estil, moviment: _____________________________________
Lloc: _____________________________________________
Activitat artística: ___________________________________
Dades biogràfiques bàsiques:
_
_
_
_
_
_
_

Característiques del seu estil i evolució :
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_

Obres més significatives:
_
_

FIXTA ANÀLISI PLÀNOL URBÀ

ANÀLISI I COMENTARI D’UN PLÀNOL URBÀ
(Base proposta llibre de text –Geografia. 2n Batx. Ed. Laberinto- pags. 286 i 287)

1. EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ.
Emplaçament: lloc topogràfic exacte, ocupat per la ciutat des del seu origen. Depenen de la funció principal que va tenir i de les diferents condicions físiques (rius, turons, zones costaneres, etc.)
Situació: ubicació de la ciutat en relació a l’entorn geogràfic del que depèn i organitza.

2. PLÀNOL.
Element decisiu de l’anàlisi.
Atenció a les tipologies de xarxa urbana; dos tipus de tipologia bàsica: irregular i ortogonal. Però podria haver-ne més i trobar-se molt mesclades.
Per tant, si es coneix la ciutat és el moment de diferenciar les diverses zones de poblament i atendre a l’evolució històrica. Així:
-El plànol irregular sol identificar-se amb el casc antic: s’hauria d’analitzar la seva evolució.
-El plànol ortogonal o regular amb l’eixample (a les ciutats espanyoles) per tant s’hauria d’afrontar l’anàlisi del projecte i de la seva execució. Els eixamples es realitzaren a la segona meitat del XIX i 1a del XX, però les ciutats continuaren creixent i de vegades al marge dels eixample.
-Més enllà de l’eixample: barris de creixement espontani i absorció de pobles perifèrics (plànol irregular), propostes utòpiques (ciutat jardí, ciutat lineal) , propostes urbanístiques del segle XX (racionalisme, eixos de creixement, nous barris, urbanitzacions, etc.)
-Intervencions sobre la xarxa consolidada: modificacions contemporànies que han alterat les estructures del casc antic o de l’eixample.

3. LÍNIES DE FIXACIÓ.
Físiques: hidrologia, relleu, etc
Humanes: Murades, carreteres, línies de ferrocarril.

4. EDIFICIS.
Difícil d’apreciar al plànol; necessitaria complement de fotografies.
-Ordre obert.
-Ordre tancat.
A Espanya, predomini de l’ordre tancat.

5. ESTRUCTURA URBANA.
En relació a l’ús del sòl:
Àrea residencial.
Àrea de serveis.
Àrea industrial.

POBLACIÓ IMMIGRANT A LES ILLES BALEARS

CORRECCIÓ ACTIVITAT:
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT A L’ARXIPIÈLAG
(Quadres procedents del Diario de Mallorca. 14/GEN/09. Pag. 6)

Comentari general:
1. Confusió nombrosa sobre la primera informació: “Balears és la primera Comunitat en percentatge d’estrangers en relació a la seva població”, però: no és la que té més estrangers.
2. A penes es profunditza en el contingut del Quadre 2:
- L’anàlisi es redueix a les dades generals i no per municipis.
- Els pocs alumnes que han arribat a municipis a penes calculen % i quasi ningú entra a valorar les dades sobre nacionalitats predominants d’aquests estrangers.
3. No es treuen conclusions.

PROPOSTA D’ELABORACIÓ.
1. (Quadre inferior: % estrangers )
-Balears presenta el major percentatge d’estrangers sobre el total de la seva població: 20,7 %
-Segueixen a Balears: València, Madrid, Múrcia i Catalunya.
Conclusió: Es tracta de CCAA amb major dinamisme econòmic o amb important sector turístic (a excepció de Madrid) i auge de la construcció.
-Sorprèn l’elevat % de La Rioja (alça del sector agroalimentari? Construcció?) i el reduït % del Pais Basc (escassa atracció per als immigrants? Escàs dinamisme? Altres factors?)

2. (Quadre superior: Distribució població immigrant a l’arxipièlag)
2.1. Horitzontal: El col·lectiu més nombrós és d’europeus-UE (més de 50 %) A continuació vendrien els llatinoamericans (aprox. 30 %) Aquestes dades varien segons els municipis com es veurà més endavant.
-Per nacionalitats els més nombrosos de major a menor serien: alemanys, britànics, marroquins, italians, equatorians, argentins i romanesos.
2.2. (Vertical + horitzontal. Municipis)
Quasi tots els municipis importants de les Illes (Palma, Calvià, Eivissa, Santa Eulària, Inca) situen la població estrangera en torn al 20 % o la superen. En destaca Calvià (30 %). Manacor, Maó i Lluchmajor arriben al 15 % aproximadament. I sorprèn el cas de Marratxí, què es situa en torn a un 5%. En qualsevol cas el municipi amb major percentatge és Deià amb més del 40 %.
2.3. Als municipis costaners (Calvià, Sta. Eulària, Eivissa, Llucmajor) predominen els alemanys i els segueixen els britànics. Als municipis d’interior (Inca, Manacor) predominen els marroquins i després els alemanys. Palma és una excepció en aquest sentit ja que els llationamericans són els més nombrosos: equatorians, bolivians, colombians i argentins. I també Maó on predominen els equatorians seguits dels marroquins.

3. CONCLUSIONS.-Els principals immigrants són europeus, destacant alemanys i britànics, i seguits d’italians. L’activitat turística, el clima, la qualitat de vida, les avantatges de jubilar-se aquí són factors que podrien explicar aquest fet.
-El col·lectiu llatinoamericà és el segon més important, destacant equatorians i argentins. Sembla haver-se decantat per la construcció i per oficis urbans: restauració, servei domèstic, comerç, etc.
-Els marroquins són la tercera nacionalitat amb major presència i sembla centrar-se la seva ocupació al sector primari i la construcció.

PRESENTACIÓ

BENVINGUTS a aquest blog.
Es pretén oferir un espai d'interacció amb els meus alumnes de l'IES SON RULLAN de Palma (Illes Balears) obert, a un temps, a tota la comunitat educativa; un espai que proporcioni recursos, idees, elements per a la reflexió i el debat . En alguns casos servirà per a complementar classes, correccions o facilitar l'autoavaluació. En altres, per iniciar una recerca, obrir una finestra al món o llançar una proposta.
Els temes es relacionaran, en principi, amb les assignatures de l'àrea de les Ciències Socials com ara la Geografia (de 3r d'ESO i de Batxillerat) o la Història de l'Art, i el Teatre. Però qualsesevol tema de l'àmbit educatiu o el compromís ciutadà, tindran sens dubta, el seu espai.
La llengua principal del blog serà el català - llengua pròpia de Mallorca i que feim servir a les nostres classes-. Això sense excloure el castellà -llengua en que trobarem la major part dels enllaços, notícies de premsa, etc. i que també n'és pròpia de molts d'alumnes i de l'autor d'aquest blog-. No cal dir, que també trobarem referències en altres llengues donat el context multicultural en el que ens trobam.
Naturalment, estam obert a tot tipus de suggeriments, aportacions o correccions.