POBLACIÓ IMMIGRANT A LES ILLES BALEARS

CORRECCIÓ ACTIVITAT:
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT A L’ARXIPIÈLAG
(Quadres procedents del Diario de Mallorca. 14/GEN/09. Pag. 6)

Comentari general:
1. Confusió nombrosa sobre la primera informació: “Balears és la primera Comunitat en percentatge d’estrangers en relació a la seva població”, però: no és la que té més estrangers.
2. A penes es profunditza en el contingut del Quadre 2:
- L’anàlisi es redueix a les dades generals i no per municipis.
- Els pocs alumnes que han arribat a municipis a penes calculen % i quasi ningú entra a valorar les dades sobre nacionalitats predominants d’aquests estrangers.
3. No es treuen conclusions.

PROPOSTA D’ELABORACIÓ.
1. (Quadre inferior: % estrangers )
-Balears presenta el major percentatge d’estrangers sobre el total de la seva població: 20,7 %
-Segueixen a Balears: València, Madrid, Múrcia i Catalunya.
Conclusió: Es tracta de CCAA amb major dinamisme econòmic o amb important sector turístic (a excepció de Madrid) i auge de la construcció.
-Sorprèn l’elevat % de La Rioja (alça del sector agroalimentari? Construcció?) i el reduït % del Pais Basc (escassa atracció per als immigrants? Escàs dinamisme? Altres factors?)

2. (Quadre superior: Distribució població immigrant a l’arxipièlag)
2.1. Horitzontal: El col·lectiu més nombrós és d’europeus-UE (més de 50 %) A continuació vendrien els llatinoamericans (aprox. 30 %) Aquestes dades varien segons els municipis com es veurà més endavant.
-Per nacionalitats els més nombrosos de major a menor serien: alemanys, britànics, marroquins, italians, equatorians, argentins i romanesos.
2.2. (Vertical + horitzontal. Municipis)
Quasi tots els municipis importants de les Illes (Palma, Calvià, Eivissa, Santa Eulària, Inca) situen la població estrangera en torn al 20 % o la superen. En destaca Calvià (30 %). Manacor, Maó i Lluchmajor arriben al 15 % aproximadament. I sorprèn el cas de Marratxí, què es situa en torn a un 5%. En qualsevol cas el municipi amb major percentatge és Deià amb més del 40 %.
2.3. Als municipis costaners (Calvià, Sta. Eulària, Eivissa, Llucmajor) predominen els alemanys i els segueixen els britànics. Als municipis d’interior (Inca, Manacor) predominen els marroquins i després els alemanys. Palma és una excepció en aquest sentit ja que els llationamericans són els més nombrosos: equatorians, bolivians, colombians i argentins. I també Maó on predominen els equatorians seguits dels marroquins.

3. CONCLUSIONS.-Els principals immigrants són europeus, destacant alemanys i britànics, i seguits d’italians. L’activitat turística, el clima, la qualitat de vida, les avantatges de jubilar-se aquí són factors que podrien explicar aquest fet.
-El col·lectiu llatinoamericà és el segon més important, destacant equatorians i argentins. Sembla haver-se decantat per la construcció i per oficis urbans: restauració, servei domèstic, comerç, etc.
-Els marroquins són la tercera nacionalitat amb major presència i sembla centrar-se la seva ocupació al sector primari i la construcció.