FIXTA ANÀLISI PLÀNOL URBÀ

ANÀLISI I COMENTARI D’UN PLÀNOL URBÀ
(Base proposta llibre de text –Geografia. 2n Batx. Ed. Laberinto- pags. 286 i 287)

1. EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ.
Emplaçament: lloc topogràfic exacte, ocupat per la ciutat des del seu origen. Depenen de la funció principal que va tenir i de les diferents condicions físiques (rius, turons, zones costaneres, etc.)
Situació: ubicació de la ciutat en relació a l’entorn geogràfic del que depèn i organitza.

2. PLÀNOL.
Element decisiu de l’anàlisi.
Atenció a les tipologies de xarxa urbana; dos tipus de tipologia bàsica: irregular i ortogonal. Però podria haver-ne més i trobar-se molt mesclades.
Per tant, si es coneix la ciutat és el moment de diferenciar les diverses zones de poblament i atendre a l’evolució històrica. Així:
-El plànol irregular sol identificar-se amb el casc antic: s’hauria d’analitzar la seva evolució.
-El plànol ortogonal o regular amb l’eixample (a les ciutats espanyoles) per tant s’hauria d’afrontar l’anàlisi del projecte i de la seva execució. Els eixamples es realitzaren a la segona meitat del XIX i 1a del XX, però les ciutats continuaren creixent i de vegades al marge dels eixample.
-Més enllà de l’eixample: barris de creixement espontani i absorció de pobles perifèrics (plànol irregular), propostes utòpiques (ciutat jardí, ciutat lineal) , propostes urbanístiques del segle XX (racionalisme, eixos de creixement, nous barris, urbanitzacions, etc.)
-Intervencions sobre la xarxa consolidada: modificacions contemporànies que han alterat les estructures del casc antic o de l’eixample.

3. LÍNIES DE FIXACIÓ.
Físiques: hidrologia, relleu, etc
Humanes: Murades, carreteres, línies de ferrocarril.

4. EDIFICIS.
Difícil d’apreciar al plànol; necessitaria complement de fotografies.
-Ordre obert.
-Ordre tancat.
A Espanya, predomini de l’ordre tancat.

5. ESTRUCTURA URBANA.
En relació a l’ús del sòl:
Àrea residencial.
Àrea de serveis.
Àrea industrial.