MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).