Un monòleg és
el parlament, discurs o reflexió que realitza un sol actor o actriu
(veure: http://www.wordreference.com/definicion/mon%C3%B3logo, http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3logo
).
Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de
Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un
altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc
Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el
de Shylock (El Mercader de Venècia,
Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de
monòlegs -bona part de Criatures, T
de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de
M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha
convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment
els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen,
escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.
De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.
A nosaltres
ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral; es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...), la veu (entonació,
volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i
gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.
Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!
TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.
TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.
SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.
SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.
Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.
Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada