És dificil veure posades en escenes de tragèdia clàssica grega que respectin el text que ha arribat als nostres dies. Més difícil és encara veure aquestes obres tal i com es supossava que eren representades. Naturalment tenim informació diversa que ens permenten una aproximació. Una altra cosa, és que interessi o pugui fer-se aquesta posada en escena sense actualitzar més que els elements imprescindibles (durada, nombre personatges, espai, condicions sonores...). Però, de totes maneres, hi ha moltes propostes, algunes força arqueològiques i d'altres més transgressores, i en veurem algunes els propers dies. És clar, per altre banda, que no tot el que es fa s'enregistra en vídeo i que no tot el material enregistrat està disponible per a tothom, per exemple a la xarxa.
Per a la classe de l'altre dia varem seleccionar un parell de materials diferents entre si, però força il·lustratius per al treball didàctic que pretenem.
El primer grup el composen un parell de fragments d'una pel·licula de Woody Allen: Poderosa afrodita (1995). Com que el guió s'inspira en alguns mites (Edip, Pigmalió...) i personatges (Tiresies, Cassandra...) grecs, W. Allen també fa servir un cor clàssic al teatre greco-romà de Taormina (Sicília). El cor li permet presentar personatges, avançar l'acció, advertir als protagonistes, introduïr elements d'humor, etc. Parlam com un cor, canten i ballen... com un cor. Es tracta d'una interessant actualització per al cinema.
El segon grup el formen una sèrie d'escenes d'algunes obres del grup de teatre català T de teatre: Odio als meus fills, de Criatures i Ramon, d`Homes!. Aquí no tenim un cor propiament dit, sinó una interpretació coral.
Al primer vídeo (disposició semicircular) les actrius conten la seva història particular de manera sincronitzada i de quan en quan, totes recolzen una frase, dient-la al mateix temps -com fa un cor. Dialoguen entre elles i amb, la que se suposa terapeuta (corifeu?) El ritme és trepidant i la feina d'una precisió extraordinària. S'entenen totes les històries i opinions particulars, però la impressió és global.
Al segon vídeo, Ramon, (disposició circular), una mateixa dona és interpretada per quatre actrius que alternen les seves preguntes, queixes i imprecacions a l'actriu que ocupa el lloc central i fa de Ramon. Les dones pregunten de manera sincronitzada amb un gran sentit del ritme i de quan en quan diuen alguna frase o paraula (Ramon, per exemple) al mateix temps. Això recolza el temps, el text, la intensitat de l'escena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada