EL VIATGE: UNA INTRODUCCIÓ PERDUDA

DEUTE MORAL

El curs passat la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear a través de la Direcció General de Política Lingüística va publicar un llibre commemoratiu del XX Aniversari dels Encontres de Teatre en Català organitzats per l’Associació Trenta-1, que recollia un grapat de textos teatrals representats als diferents encontres. Vaig tenir l’honor (i la sort) de que un dels textos corresponia a l’obra que havia representat amb els meus alumnes del Taller de Teatre de l’IES Son Rullan al 2005. Malauradament, per les raons que fossin (errada, espai, estil, gnoms...) va quedar sense publicar la introducció que havia escrit. En ella s’explicava l’origen del projecte i el mètode de feina –ja que es pretenia estructurar com a projecte didàctic- i es mencionaven els alumnes que protagonitzaren l’experiència. Sense aquesta introducció, crec que el text publicat s’entén pitjor i no es fa justícia a l’important paper que jugaren aquests estudiants en la coautoria del muntatge, els noms dels quals no apareixien enlloc. És per això que he decidit publicar-la al meu bloc.

INTRODUCCIÓ

-Projecte Didàctic

El viatge, més que una obra de teatre, és un muntatge teatral que es va concebre i desenvolupar al Taller de Teatre extraescolar de l’IES Son Rullan durant el curs 2004-2005.

Aquest Taller era el tercer que s’organitzava a l’institut gràcies al suport econòmic de l’Associació de pares i mares del centre (APYMA) i a la mateixa política de la directiva del centre, decidida a potenciar les activitats extraescolars i acadèmiques durant l’horabaixa, la qual cosa ens va permetre efectuar els assajos amb completa llibertat i autonomia, almanco dues tardes a la setmana, que era quan el centre quedava obert.

Els tallers de teatre extraescolar sorgiren de la necessitat de desenvolupar les activitats realitzades durant l’optativa de teatre dirigides cap a la realització d’un muntatge, disposant d’un horari més ample i amb alumnes que voluntàriament acceptessin el compromís d’embarcar-se en tal aventura. No es tractava d’una activitat per omplir el temps lliure, es tractava d’una experiència pedagògica i vital compromesa.

Durant els dos anys anteriors s’havien fet tres muntatges: 1. Pic-nic (2003), de Fernando Arrabal, en català, i representada al centre, a la Mostra de Teatre de l’Ajuntament de Palma i a l’IES Borja Moll; 2. Protesta i sobreviu (2003), muntatge poètic de poesia social, en català i castellà, representada a l’Institut. 3. La cantante ladra (2004), espectacle inspirat en La Cantante calva, de Ionesco, representada en castellà a la Mostra de teatre de l’Ajuntament de Palma.

Aquest tercer any tocava fer una cosa diferent. Havien fet teatre de text en català i en castellà i havien fet poesia. Per què no teatre de gest?. Un nou repte i una nova proposta didàctica.

Però l’elecció sempre havia estat molt condicionada a les característiques dels alumnes –nivell de català, possibilitats d’adaptació i evolució, capacitats interpretatives, etc.- i també el seu nombre i sexe.

Amb el teatre de text sempre ens havien trobat amb diverses dificultats: trobar una obra que permetés la participació de tots els components del grup sense massa diferències de protagonisme entre uns papers i altres; problemes de memoritzar els textos (en el cas d’alguns alumnes, molt greu) i després, els problemes de veu (dicció, entonació, naturalitat i sobre tot volum)

Aquest any comptaven amb cinc alumnes: dues al·lotes (Indiana Mas i Sílvia González, que feien 1r Batx.) i tres al·lots (Raül Arguimbau, Fernando Leyva i Daniel Torrejón, que feien 4t d’ESO) que ja havien participat a l’optativa del curriculum d’ESO i a altres tallers teatrals. Només un alumne era catalanoparlant i dels altres quatre, dos tenien dificultats serioses per expressar-se en català. Dos havien tingut dificultats serioses el curs passat per memoritzar el seu text. Quatre feien o havien fet una pràctica esportiva continuada. Tots cinc varen mostrar certa capacitat per a la improvisació gestual als diferents exercicis preparatoris... així que els vaig fer la proposta: treball gestual, des de la improvisació, treball col·lectiu i repartiment de rols (jo era el director del taller i del muntatge, però tots participaven, aportaven, creaven, s’implicaven), obra com a work in progress, simplicitat en tot el procés d’elaboració i muntatge. La varen acceptar i ens tiraren a la piscina.