La pel•lícula fou dirigida pel director alemany R. Emerich a l’any 2000 i protagonitzada per Mel Gibson i Heath Ledger. Va estar nominada a tres premis Òscar (so, fotografia I banda sonora) sense guayar-ne cap. La valoració de la crítica no ha estat massa positiva; no obstant l’exaltació obvia del patrioterisme, de vegades amb recursos de llàgrima fàcil i acció emotiva, que són denostats, es valora positivament l’ambientació, el treball actoral i el desenvolupament d’algunes escenes. Algunes d’elles, particularment violentes, guanyen dramatisme i intensitat combinant ràpidament plànols curts i migs, i preses a càmera lenta, que per a certs crítics són abusives. La banda sonora és de John Willians –Superman, Star Wars, Indiana Jones I, La llista de Schindler…- que no sembla haver realitzat un dels seus millors treballs.
Narra la historia d’un ex-militar angloamericà que decideix retirar-se a viure en pau al camp amb la seva família (set fills). El fet d’ haver conegut la guerra de prop i el desig de protegir els seus, el condueixen a no voler participar en la guerra de independència de les colònies contra Anglaterra. Fins que el desenvolupament del conflicte amenaça directament a la seva família. Aleshores canvia de postura i es convertirà en un dels herois de l’exèrcit de la nova nació.
Presentem un fragment al qual l’Assemblea de Carolina del Sud ha de decidir si s’uneix a la lluita juntament les altres colònies. Es produeix un interessant debat sobre les diferents identitats, les aspiracions dels colons, i les diferents motivacions i reserves per participar o no al conflicte.
