divendres, 28 d’octubre del 2011

COMENTARI DE CLIMOGRAMES

He trobat aquest power point, molt didàctic, per si us ajuda en el procés de comprensió i comentari del climograma.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

ELEMENTS MORFOLÒGICS DE LA IMATGE

Sembla que l'enllaç amb la pàgina web del professor Jesús Valverde a la Universitat d'Extremadura, està trencat. Pot ser que no faci feina allà o que hagi canviat la ubicació de la seva pàgina o qualsevol altra causa. Em sap greu. En canvi, he trobat un power-point, en el qual surt bona part del contingut d'aquesta pàgina relacionada amb els elements morfològics de la imatge i que complementen la informació dels vostres apunts.Aquí el teniu:

dimarts, 25 d’octubre del 2011

CLIMOGRAMA 2. ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ

3r D
Aquí teniu un nou climograma. També té invertides precipitacions-temperatures. Les pautes de comentari són les mateixes que l'anterior.
Temperatura mitja: -1º C
Precipitacions totals: 311 mm.





 
pd. Disculpau el retard en pujar-lo.

dijous, 20 d’octubre del 2011

CLIMOGRAMA: ACTIVITAT D'INTERPRETACIÓ

(3r ESO B-D) Us deix aquest climograma:
Observació: en aquest cas les precipitacions es troben a l'esquerra i les temperatures a la dreta, però es manté la relació de proporcionalitat estudiada a classe.
         T 1/2: 22 º
         P: 1176 mm.


Pautes: 
Procés de deducció progressiva fins arribar al tipus de clima.
Temperatura: deduir per la mitjana si es tracta d'un clima càlid, temperat o fred. A través de la línea de temperatures  determinar l'hemisferi i si existeixen estacions (estiu-hivern) i  continentalitat.
Precipitacions: deduir pel total si es pot tractar d'un clima humit o sec i confirmar-lo a través de la relació barres de precipitacions-línia de temperatura (Hi ha mesos secs? quants? A quina part del climograma?, etc.).
Combinació de dades: Alerta, la mitjana de temperatures pot conduir la reflexió cap a un tipus de clima que no es correspon amb la informació de la forma de la línia de temperatures ni amb el règim de pluges.
CONCLUSIÓ, TIPUS DE CLIMA:

dimecres, 19 d’octubre del 2011

CONCURSOS FOTOGRAFIA OCTUBRE 2011

Tal com varem comentar a classe us deix els links de les pàgines on s'informa dels concursos de fotografia. Tot dos són per a fotògrafs no professionals.
El primer és el CONCURSO DE FOTOGRAFIA DEL MAGAZINE (la revista dominical que es reparteix amb el Diario de Mallorca i La Vanguàrdia, entre d'altres).  Seguint l'enllaç entrau directament a les bases, però teniu tot una sèrie de pestanyes per veure fotos recents o d'altres anys i valorar-les vosaltres mateixos, enviar les vostres fotos, etc. En aquest cas, són milers de lectors els que enviin les seves fotos, però el criteri de selecció del jurat pot ser molt variat. La temàtica és lliure. El termini acaba el 31 de desembre.
     http://concurso2011.magazinedigital.com/bases.php
Foto guanyadora en 2009:
Títol: Es lo que ves.
Autor: Jose Antonio López Rico


El segon concurs està organitzat per l'IDIE (INSTITUTO PARA EL DESARROLLO Y LA INNOVACIÓN EDUCATIVA). Està dirigit a estudiants de primària i secundària de tot l'Estat. La temàtica és: La convivència intercultural. El termini acaba el 10 de novembre de 2011!!

    http://www.oei.es/noticias/spip.php?article9437

ACTIVITAT COMENTARI D’IMATGES 1 (11-12)


Deix la correcció de la imatge vista a classe per si no la trobau al bloc. I deix un parell d’imatges més. La primera  ha d’estar feta per a la classe de demà dijous.
Imatge 1
Format rectangular en vertical on veiem un element equilibrat, en relació a un hipotètic eix de simetria, que destaca per contrast sobre un fons neutre de color negre. Aquest element té una forma irregular a base de línies corbes però de contorn indefinit i recorda una Y. La contraposició figura- fons s'aconsegueix a través de la llum i del color. La figura (fum) presenta un to blavenc amb diferents tonalitats; l'efecte de la llum, les formes corbes, li dona una certa sensació de moviment de direcció ascendent. S'aprecia una textura vaporosa. Malgrat les tonalitats de gamma freda podria transmetre sensualitat i fugacitat. És una fotografia, però el nivell d'iconicitat és escàs: es pot deduir que és fum, però el detall i la il·luminació li confereixen un cert grau d'abstracció.
Imatge 2

Imatge 3
Imatge 4




dimarts, 18 d’octubre del 2011

MAPES HISTÒRICS: 1815, L'EUROPA DEL CONGRÉS DE VIENA



REVOLUCIONS BURGESES I NACIONS NOVES (T-3): ESQUEMA

1.       L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.
1.1.  Europa i França després de Napoleó.
1.2.  El CONGRÉS de VIENA.
1.3.  La SANTA ALIANÇA i el nou ordre europeu.
1.4.  Els moviments revolucionaris de 1820.
1.4.1.        Espanya.
1.4.2.        Nàpols i Piemont
1.4.3.        Grècia.
1.5.  Les revolucions de 1830.
1.5.1.        França.
1.5.2.        Bèlgica.
1.5.3.        Polònia.
1.5.4.        Itàlia.
2.       LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA LLATINA.
2.1.  Causes del procés.
2.2.  Les primeres revolucions: 1808-1814.
2.3.  Els alliberadors i la independència.
2.3.1.        José de San Martín: Argentina, Xile, Perú.
2.3.2.        Simón Bolívar: Veneçuela, Colòmbia, Equador, Bolívia.
2.3.3.        Hidalgo, Morelos, Itúrbide: Mèxic.
2.3.4.        El cas de Brasil.
3.       LA REVOLUCIÓ DE 1848 (La primavera dels pobles).
3.1.  Causes.
3.2.  La revolució a França.
3.3.  La revolució a altres països europeus.
3.3.1.        Imperi austríac.
3.3.2.        Estats alemanys.
3.3.3.        Estats italians.
3.4.  Conseqüències.
4.       NACIONS I NACIONALISME
4.1.  El NACIONALISME: fonaments ideològics.
4.2.  La unificació alemanya.
4.3.  La unificació italiana.
4.4.  Els Balcans i la qüestió d’Orient.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

MAPES HISTÒRICS. EUROPA: DE L'ANTIC RÈGIM A L'IMPERI NAPOLEÒNIC

La història també fa servir els mapes. Normalment es tracta de reflectir a un mapa el canvi de fronteres que es produeix en una cojuntura històrica; però també es representen moltes coses més: batalles, revoltes, moviments de tropes o de població, aliances entre estats, etc. I naturalment tot tipus d'informació que es vulgui representar a un marc espacial en un moment històric concret: rutes comercials, centres de pelegrinatge, focus d'epidèmies... Per tant, sempre s'haurà d'estar molt atent a la llegenda del mapa i a qualsevol indicació doni pistes sobre la seva cronologia. En relació al tema que estudiam us deix un parell de mapes trobats a diferents pàgines d'internet (Particularment interessant: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa00.htm ). La revolució francesa i particulament les guerres napoleòniques alteraren profundament les fronteres europees. La Restauració intentarà restablir les fronteres anteriors a la revolució.  En alguns casos no serà possible... però deixarè el mapa a una altra entrada.
MAPA 1
Europa Segle XVIII. Atenció al terme Alemania. És una errada. En són multiples territoris. No se n'agrupen encara sota aquest terme. Es pot precisar més la cronologia, ja que Polònia hi apareix com un gran territori; a partir de 1772 patirà diverses particions entre els seus veïnats que la deixaran reduida a una part minúscula en torn a Varsòvia (Gran ducat de Varsòvia, posteriorment incorporat a Rússia en 1815)
 MAPA 2
L'Imperi Napoleònic. Alerta, entre territoris incorporats a França, estats vasalls i aliats, en el seu màxim esplendor hi anava des de Portugal a Rússia!!


divendres, 30 de setembre del 2011

LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES


Les coordenades geogràfiques són línees imaginàries que recorren la superfície terrestre i ens permeten localitzar llocs i orientar-nos.
Utilitzam dues coordenades LATITUD i LONGITUD. Totes dues s'expressen en graus, ja que la terra és un esferoide i recorren per tant, una superficie corba. N'indiquen l'angle que hi ha entre dos punts de la superficie i el centre de la terra, tant en vertical (latitud) com en horitzontal (longitud).

La latitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre a l'equador (Línia imaginària, cercle màxim, el de major radi possible, que serveix per dividir la terra en dos hemisferis iguals). Pot ser Nord (N) si es troba "per damunt", és a dir al nord,  de l'Equador o Sud (S) si es troba "per de sota", és a dir al sud. I mai pot ser superior a 90 º , latitud màxima que marquen els pols, formant un angle de 90 º. Per trobar la latitud a un mapa s'han de mirar els paral·lels (línees  paral·leles -cercles- a l'equador). Quan expressam les coordenades la latitud se cita en primer lloc.
La longitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre al meridià 0 o de Greenwich. Els meridians són línies imaginàries que recorren la superficie terrestre d'un pol a l'altre, és a dir de nord a sud. En prinici, tenim tant de meridians com a graus a un cercle o a una esfera, 360. A diferència de l'equador, el meridià 0 és un semicercle i és d'igual longitud que qualsevol altre meridià. Per convenció és el punt de partida (0) per indicar l'Est (E) per tots el punts i meridians que es troben a la seva dreta i Oest (O) per tots els punts i meridians que es troben a la seva esquerra, segons miram un mapa (amb l'hemisferi nord a la part de damunt, és clar). Fins a on? Fins arribar al meridià 180 º, just el meridià oposat al meridià 0º per crear un semicercle o un hemisferi longitudinal. Per tant, la longitud màxima que podem trobar és 180 º tant dés de l'est com des de l'oest (180+180=360). Quan expressam les coordenades la longitud se cita després de la latitud.


 Per exemple, les coordenades de Palma de Mallorca són: 39° 34′ 0″ N (latitud),  2° 39′ 0″ E (longitud)


Aquí deix un parell de pàgines sobre el tema per si us ajuden més. La primera és molt didàctica i senzilla. La segona és de la wikipèdia.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/#
http://es.wikipedia.org/wiki/Coordenadas_geogr%C3%A1ficas

A un altre exercici hi haurà exercicis pràctics.

dilluns, 19 de setembre del 2011

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (T-1): ESQUEMA

Deix un model d'esquema sobre el primer tema del temari d'Història del Món Contemporani. El punt de partida és el llibre de text i naturalment, es pot completar. Això serà tasca vostra.
1                     
                         1. L’ANTIC RÈGIM.
1.1.  Concepte.
1.2.  Economia de l’Antic Règim.
1.3.  Societat: els estaments.
1.4.  Política: monarquia absoluta.

2           2.   EL PENSAMENT IL·LUSTRAT.
2.1.  La Il·lustració i el Segle de les llums.
2.2.  El pensament econòmic.
2.3.  La crítica social i política.
2.4.  L’Enciclopèdia.
2.5. El despotisme il·lustrat.

3           3.  LA PRIMERA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA (INDEPENDÈNCIA DELS EEUU)
            3.1. Antecedents de la Revolució.
            3.2. La guerra d’Independència.
            3.3. La primera constitució democràtica.

        4.   LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
4.1. Antecedents de la Revolució.
4.2. L’esclat de la revolució: 1789.
4.3. L’Assemblea CONSTITUENT (1789-1991).
4.4. L’Assemblea LEGISLATIVA (1791-1992).
4.5. La CONVENCIÓ NACIONAL (República. 1792-1795)
4.6. El DIRECTORI (1795-1799)

       5.   L’EUROPA NAPOLEÒNICA.
                5.1. El cop d’estat del 18 de Brumari: CONSOLAT (1799-1804) i IMPERI (1804-1815).
                5.2. Les reformes internes.
                5.3. La guerra europea.
                5.4. Les fronteres de l’imperi.
                5.5. Europa contra Napoleó.
      
        6. El ressò de la revolució.

diumenge, 18 de setembre del 2011

NOU CURS 2011-2012: BENVINGUTS!

El nou curs 2011-2012 ja ha començat. EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. Esperem que sigui una eina útil i profitosa i que vagi millorant gràcies als vostres suggeriments i comentaris. Les assignatures -i per tant, entrades- principals són les mateixes del curs passat: CULTURA AUDIOVISUAL, que repartirà els seus continguts entre CÒMIC, FOTOGRAFIA, CINEMA...; GEOGRAFIA i HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (entrada Història). A poc a poc anirem incorporant més continguts, més recursos i també actualitzant les diferents propostes culturals. Recordau que a més del bloc existeixen altres elements de contacte i d'interrelació digital com ara el programa Liorna, l'eina Moddle -a excepció dels alumnes de 3r ESO- i el correu electrònic.
... Que la força us acompanyi!