diumenge, 16 d’octubre del 2011

MAPES HISTÒRICS. EUROPA: DE L'ANTIC RÈGIM A L'IMPERI NAPOLEÒNIC

La història també fa servir els mapes. Normalment es tracta de reflectir a un mapa el canvi de fronteres que es produeix en una cojuntura històrica; però també es representen moltes coses més: batalles, revoltes, moviments de tropes o de població, aliances entre estats, etc. I naturalment tot tipus d'informació que es vulgui representar a un marc espacial en un moment històric concret: rutes comercials, centres de pelegrinatge, focus d'epidèmies... Per tant, sempre s'haurà d'estar molt atent a la llegenda del mapa i a qualsevol indicació doni pistes sobre la seva cronologia. En relació al tema que estudiam us deix un parell de mapes trobats a diferents pàgines d'internet (Particularment interessant: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa00.htm ). La revolució francesa i particulament les guerres napoleòniques alteraren profundament les fronteres europees. La Restauració intentarà restablir les fronteres anteriors a la revolució.  En alguns casos no serà possible... però deixarè el mapa a una altra entrada.
MAPA 1
Europa Segle XVIII. Atenció al terme Alemania. És una errada. En són multiples territoris. No se n'agrupen encara sota aquest terme. Es pot precisar més la cronologia, ja que Polònia hi apareix com un gran territori; a partir de 1772 patirà diverses particions entre els seus veïnats que la deixaran reduida a una part minúscula en torn a Varsòvia (Gran ducat de Varsòvia, posteriorment incorporat a Rússia en 1815)
 MAPA 2
L'Imperi Napoleònic. Alerta, entre territoris incorporats a França, estats vasalls i aliats, en el seu màxim esplendor hi anava des de Portugal a Rússia!!


divendres, 30 de setembre del 2011

LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES


Les coordenades geogràfiques són línees imaginàries que recorren la superfície terrestre i ens permeten localitzar llocs i orientar-nos.
Utilitzam dues coordenades LATITUD i LONGITUD. Totes dues s'expressen en graus, ja que la terra és un esferoide i recorren per tant, una superficie corba. N'indiquen l'angle que hi ha entre dos punts de la superficie i el centre de la terra, tant en vertical (latitud) com en horitzontal (longitud).

La latitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre a l'equador (Línia imaginària, cercle màxim, el de major radi possible, que serveix per dividir la terra en dos hemisferis iguals). Pot ser Nord (N) si es troba "per damunt", és a dir al nord,  de l'Equador o Sud (S) si es troba "per de sota", és a dir al sud. I mai pot ser superior a 90 º , latitud màxima que marquen els pols, formant un angle de 90 º. Per trobar la latitud a un mapa s'han de mirar els paral·lels (línees  paral·leles -cercles- a l'equador). Quan expressam les coordenades la latitud se cita en primer lloc.
La longitud és la distància de qualsevol punt de la superfície terrestre al meridià 0 o de Greenwich. Els meridians són línies imaginàries que recorren la superficie terrestre d'un pol a l'altre, és a dir de nord a sud. En prinici, tenim tant de meridians com a graus a un cercle o a una esfera, 360. A diferència de l'equador, el meridià 0 és un semicercle i és d'igual longitud que qualsevol altre meridià. Per convenció és el punt de partida (0) per indicar l'Est (E) per tots el punts i meridians que es troben a la seva dreta i Oest (O) per tots els punts i meridians que es troben a la seva esquerra, segons miram un mapa (amb l'hemisferi nord a la part de damunt, és clar). Fins a on? Fins arribar al meridià 180 º, just el meridià oposat al meridià 0º per crear un semicercle o un hemisferi longitudinal. Per tant, la longitud màxima que podem trobar és 180 º tant dés de l'est com des de l'oest (180+180=360). Quan expressam les coordenades la longitud se cita després de la latitud.


 Per exemple, les coordenades de Palma de Mallorca són: 39° 34′ 0″ N (latitud),  2° 39′ 0″ E (longitud)


Aquí deix un parell de pàgines sobre el tema per si us ajuden més. La primera és molt didàctica i senzilla. La segona és de la wikipèdia.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/onsoc/#
http://es.wikipedia.org/wiki/Coordenadas_geogr%C3%A1ficas

A un altre exercici hi haurà exercicis pràctics.

dilluns, 19 de setembre del 2011

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (T-1): ESQUEMA

Deix un model d'esquema sobre el primer tema del temari d'Història del Món Contemporani. El punt de partida és el llibre de text i naturalment, es pot completar. Això serà tasca vostra.
1                     
                         1. L’ANTIC RÈGIM.
1.1.  Concepte.
1.2.  Economia de l’Antic Règim.
1.3.  Societat: els estaments.
1.4.  Política: monarquia absoluta.

2           2.   EL PENSAMENT IL·LUSTRAT.
2.1.  La Il·lustració i el Segle de les llums.
2.2.  El pensament econòmic.
2.3.  La crítica social i política.
2.4.  L’Enciclopèdia.
2.5. El despotisme il·lustrat.

3           3.  LA PRIMERA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA (INDEPENDÈNCIA DELS EEUU)
            3.1. Antecedents de la Revolució.
            3.2. La guerra d’Independència.
            3.3. La primera constitució democràtica.

        4.   LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
4.1. Antecedents de la Revolució.
4.2. L’esclat de la revolució: 1789.
4.3. L’Assemblea CONSTITUENT (1789-1991).
4.4. L’Assemblea LEGISLATIVA (1791-1992).
4.5. La CONVENCIÓ NACIONAL (República. 1792-1795)
4.6. El DIRECTORI (1795-1799)

       5.   L’EUROPA NAPOLEÒNICA.
                5.1. El cop d’estat del 18 de Brumari: CONSOLAT (1799-1804) i IMPERI (1804-1815).
                5.2. Les reformes internes.
                5.3. La guerra europea.
                5.4. Les fronteres de l’imperi.
                5.5. Europa contra Napoleó.
      
        6. El ressò de la revolució.

diumenge, 18 de setembre del 2011

NOU CURS 2011-2012: BENVINGUTS!

El nou curs 2011-2012 ja ha començat. EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. Esperem que sigui una eina útil i profitosa i que vagi millorant gràcies als vostres suggeriments i comentaris. Les assignatures -i per tant, entrades- principals són les mateixes del curs passat: CULTURA AUDIOVISUAL, que repartirà els seus continguts entre CÒMIC, FOTOGRAFIA, CINEMA...; GEOGRAFIA i HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (entrada Història). A poc a poc anirem incorporant més continguts, més recursos i també actualitzant les diferents propostes culturals. Recordau que a més del bloc existeixen altres elements de contacte i d'interrelació digital com ara el programa Liorna, l'eina Moddle -a excepció dels alumnes de 3r ESO- i el correu electrònic.
... Que la força us acompanyi!

dimarts, 7 de juny del 2011

PREPARACIÓ DARRER EXÀMEN D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

CONTINGUT BASE: De 1945 fins a l’actualitat , és a dir, des de la fi de la 2ª Guerra Mundial a la descomposició de Iugoslàvia, a través dels temes 11 i 12.
VOCABULARI: l’específic d’aquests temes + REPÀS termes significatius del curs: principals ideologies (liberalisme, nacionalisme, socialisme…), fets i períodes (Revolució francesa, Restauració, imperialisme, crisi del 29), i personatges històrics (Napoleó, Marx, Lenin…). Pautes: quan-on (ubicació espai-temps), què o qui és i com (allò significatiu del fet, la ideologia, el personatge). Breu: quatre –cinc frases.
EIX CRONOLÒGIC: Fonamentalment vinculat al període dels temes 11 i 12.
MAPES (si cal): Guerra freda a Europa, processos de descolonització a Àsia i Àfrica.
COMENTARI DE TEXT : dirigit.
PREGUNTES DE DESENVOLUPAMENT VARIABLE: breu-llarg, redacció-esquema-quadre.

dijous, 2 de juny del 2011

QUADRE RESUM RECURSOS MINERALS I FONTS D'ENERGIA. CORRECCIÓ.


DEFINICIÓ

AVANTATGES

I PROBLEMES

PAÏSOS PRODUCTORS i CONSUMIDORS

UE

ESPANYA

MINERALS

NO

ENERGÈTICS

Minerals que no produeixen energia

Avantatge:

L’abundància afavoreix

el desenvolupament

de certes indústries.

Problemes:

Són recursos no

renovables, per això

es poden esgotar

PROD: Xina,Canadà,

Estats Units, Australia, Brasil…

CONSUM:

Països desenvolu-pats i emergents

Un dels

principals productors

mundials de minerals

metàl·lics com ara

coure, ferro, plom i

zinc. També produeix

minerals no metàl·lics

com ara ciment,

marbre, argila,

pissarra, etc., en

quantitats suficients

per cobrir les seves

necessitats.

Minerals metàl·lics (zinc, coure, ferro, estany, mercuri,

or, plata i plom)

però producció en decadència

Minerals

no metàl·lics

(pissarra, marbre, guix, granit, etc): indústria en augment. Produeix

excedents destinats a

l’exportació

PETROLI

GAS NATURAL

Substàncies fòssils d’origen orgànic que poden servir com a matèries primeres o fonts d’energia

Avantatges:

L’abundància afavoreix

el desenvolupament de

certes indústries.

Problemes:

Són recursos no

renovables, i no

reciclables.

PROD: Els països de

l’OPEP (l’Aràbia

Saudita, Algèria,

els Emirats Àrabs

Units…)

Estats Units,

Rússia, Xina,

Noruega...

CONSUM:

Països desenvolu-

pats i emergents

Producció

important de petroli i

gas als jaciments del

mar del Nord,

explotats pel

Regne Unit,

Dinamarca i els Països Baixos.

Però la resta

dels països en són

deficitaris per tant

n’han d’IMPORTAR

No té, n’és importador nat.

ENERGIA

TÈRMICA

Produeix electricitat a partir de la crema de combusti-

bles fòssils (carbó, gas, petroli)

Avantatge: L’alt

Rendiment (relació despesa-benefici)

Problema: Altament contaminant (gases efecte hivernacle)

Centrals tèrmiques per tot arreu, principalment pp. Desenvolupats. Principals productors de carbó: Xina, EE. UU.

CONSUM:

Països desenvolu-pats i emergents

Una de les més emprades per produir electricitat

Important

ENERGIA

NUCLEAR

Produeix electricitat a partir de la fissió d’àtoms de minerals radioactius (urani, plutoni)

Avantatge: Alt rendiment.

Problemes: Seguretat, eliminació residus radioactius.

Alguns països desenvolu-

pats: EE.UU., França, Japó...

Importants diferències entre estats membres: França (80 %), Suècia (0)

Paralització construcció de central.

ENERGIA

HIDRO-

ELÈCTRICA

Aprofita aigua embassada per produir electricitat.

Avantatge:

Energia neta.

Problema:

Dependen-cia de la natura, impacte ambiental i social.

Molt important en països amb grans rius i altes muntanyes: EE UU, Canadà, Rússia, Xina...

Importàn-cia variable segons països.

Molt desenvolu-pada. Important font d’energia.

Embassa-ments a les conques més importants i als Pirineus.

ENERGIES

ALTERNA-

TIVES

Energies no tradicionals,

majoritària-

ment

renovables i baix impacte

ambiental

Avantatge: renovables i netes

Problemes: Dependència natura, cost elevat, dificultats emmagat-zematge

Producció i consum als Països desenvolu-pats. Progressiva expansió internacional, però tecnologia occidental.

Escasses. Diferències segons pp.

Actualment 6 % origen electricitat. Eòlica, més desenvolu-pada.

Escasses (10 %) però en augment. Principal-ment eòlica i biomassa.