Coincidint amb l’inici del Bloc de Fotografia a Cultura Audiovisual, un
parell de notícies de diferent signe han duit a l’actualitat els noms de dos
grans fotògrafs que val la pena que comentem, ja que a les classes a penes
tenim temps. El primer el de TONI CATANY, lamentablement per causa de la seva
mort. Mallorquí de Llucmajor i resident a Barcelona des dels anys 60, es tracta sens dubta d’uns
dels artistes mallorquins de major rellevància internacional juntament amb en
Miquel Barceló. De formació autodidacta, es va iniciar al món de la fotografia
com a free lance, i es va dedicar a
una primera etapa al reportatge de viatges. Progressivament es va anar centrant
a les temàtiques de natures mortes, paisatges, arquitectures, i el retrat
(principalment masculí). Estilísticament hi ha una gran influència de les
tècniques fotogràfiques antigues (daguerrotip, calotip) i de la pintura (composicions, jocs de llums i
textures...), com si reivindicàs el procés artesanal i la manualitat per damunt
de la tècnica (de fet, la seva incorporació a la fotografia digital va ser
tardana) revindicant una mirada poètica i personal sobre la realitat: l’essència
de l’art. Va exposar per tot el món i la seva obra es troba repartida en
nombrosos museus com el Niepce (França)
i institucions com ara la Biblioteca Nacional de França. Entre 1987 i 1996 va
publicar 12 llibres sobre la seva obra. Entre els diferents premis i guardons
rebuts es troben el de Cavaller de les Arts i les Lletres de França o el
Nacional de Fotografia d’Espanya.
Algunes obres:
El segon, el de ANNIE LEIBOVITZ, premi Príncep d’Astúries de Comunicació i
Humanitats 2013. Aquesta fotògrafa es va especialitzar en el camp del retrat –sense
oblidar altres gèneres com el paisatge, la moda, el documental- quasi des dels
seus inicis a la revista Rolling Stone,
i ha fotografiat a personalitats de tot el món de diversos camps professionals,
des d’estrelles del rock a caps d’estat. Es coneguda per la cuidada –i de
vegades sofisticada- posada en escena i per l’intens treball d’il·luminació amb
el que treballa, creant en uns casos atmosferes oníriques, en altres pictòriques
i quan l’interessa, una ambientació que complementa i descriu el personatge
retratat. A més de Rolling Stone, ha publicat en Vanity Fair i Vogue i la seva obra es recull en nombrosos llibres,
a més de catàlegs dels principals museus del món, on ha exposat. Entre els
nombrosos premis i reconeixents internacional, a més del Príncep d’Astúries, destaquen
entre d’altres, el de Comendadora de l’Ordre
de les Arts i les Lletres de França
i el de la consideració de Llegenda
Viva, per part del Congrés dels Estats Units (2000).
Algunes de les
seves fotos més significatives:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada