Fa unes setmanes,
des de l’assignatura d’Història de l’Art, vàrem visitar l’exposició: El Greco, la mirada de Rusiñol, en el
Caixafòrum de Palma. Es tractava d’una
sèrie d’obres de Rusiñol i d’altres pintors contemporanis i amics seus (Zuloaga,
per exemple) seleccionades a partir de la influència que El Greco havia exercit
en elles: ús del color i de la llum, composicions, forma de retratar, temàtica mística,
dramatisme, etc. Al mateix temps, es podien contemplar alguns quadres de El
Greco entre els que estaven els que havia comprat el mateix Rusiñol i formaven
part de la seva col·lecció particular a Cau Ferrat (Sitges).
Malgrat que la temàtica de l’exposició no coincidia cronològicament amb la nostra assignatura ja que encara estaven amb l’art de l’Edat antiga o que es a penes es veies dins el currículum la figura de Rusiñol, vàrem pensar que l’exposició tenia molt d’elements aprofitables, que naturalment ho serien més amb una sèrie de classes prèvies.
A més de estudiar
els dos pintors d’èpoques, característiques i peripècies vitals molt
contrastades, era una oportunitat de veure en directe quadres de dos mestres,
que en cas de El Greco era força difícil veure en Mallorca. Ens permetia entrar de ple en l’anàlisi del
llenguatge pictòric (color, dibuix, llum...), veure els contactes i influències,
moltes vegades subtils, entre pintors d’èpoques diferents i treballar la
importància del col·leccionisme per entendre aquestes influències. Tal vegada
el més important era descobrir un
artista polifacètic com en Rusiñol, un tant marginal en el discurs pictòric
oficial –com durant segles ho havia estat El Greco-, però vinculat a un moviment
El Modernisme que no sempre s’estudia de manera interdisciplinar ni global.
L'experiència va
resultar força positiva pels alumnes, tal i com ho varen expressar en les
fitxes de treball de l’activitat.
Ens sembla
lamentable, per altra banda, que La Caixa hagi cobrat l’entrada al grup escolar
com si fossin un públic qualsevol, excepte aquells alumnes que poguessin
demostrar que ells o els seus pares eren clients d’aquesta entitat. El suposat
interès d’aquest banc per potenciar i vincular les activitats educatives i
culturals sembla moltes vegades una qüestió d’imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada