La segona activitat proposada a l’assignatura Fonaments de l’Art I,
consistia en realitzar una escultura com a projecte col·lectiu (4-5 persones)
on s’havia d’elaborar una memòria de la feina feta que deixàs constància del
procés de presa de decisions i el títol de l’obra. Els materials havien de ser
com el del cas de l’arquitectura paper, celo
i tisores, i les consignes: obra com a suma de parts i estabilitat de la
peça.
Com sempre en aquest tipus de treballs la dificultat
va començar per posar-se d’acord en el
què i com fer-ne, després en que l’obra realitzada compleixi els requisits
exigits i sigui un bon reflex de la idea inicial. I naturalment, el temps, que s’havia de saber administrar des
del principi. Els grups que més aviat es varen organitzar i prendre decisions
varen cloure la seva feina, la resta va anar a contra peu.
La veritat és que els resultats també varen
ser força interessants i serviren de punt de partida per explicar com analitzar
una escultura. En línies generals, es pot dir que la major part
dels membres cada grup es van implicar amb molta intensitat llevat d’algunes
excepcions; pel contrari, el contingut de les memòries va ser bastant flux,
limitant-se a una mera descripció del procés realitzat, llevat d’un grup que ni
tan sol la va presentar.
Les diferents obres presentaren tot un grapat
de models escultòrics que hi anaven des de la instal·lació (o el relleu, segons
com es col·locàs) a la figura exempta; de les formes abstractes a la
representació humana, i en aquest darrer cas, figures dretes, assegudes,
realitzant accions o no, amb esquematisme o naturalisme. És a dir, es podien
visualitzar (i explicar) bona part dels
repertoris formals existents en la història de l’escultura, i això que
únicament havien emprat com a materials el paper i el celo!
Naturalment , les tècniques emprades eren
limitades: comprenien més la manipulació del paper (estripar, retallar, doblegar,
esmicolar...) i aferrar o sumar parts, que el que podria entendre’s com un
procés de modelat ; la talla o el processos extractius, la fosa, etc. òbviament, quedaven al marge.
A nivell formal, varen poder explicar elements
com composició-línies compositives, equilibri, moviment i relació volum- espai.
El fet de posar-li un títol a l’obra (“Somni número 7”, “Alma libre”, “La
floració”,”Caganer”, “Los gatos del Caribe”, per exemple) implicava no només parlar del tema de l’obra
(i per tant, introduir conceptes com iconografia i iconologia) si no també, de
les intencions de l’autor, la percepció per part de l’espectador i fins i tot,
fent un exercici d’especulació de les possibles funcions de cada peça.
L’experiència, que es basava en la concepció d’arribar
a la teoria a partir de la realització pràctica i personal, només cap
qualificar-la de molt positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada