PERFORMANCE

Algunes definicions:

1.Paraula d’origen anglès que significa vàries coses: actuació d’un artista, representació (teatral o cinematogràfica), resultat esportiu o d’una competició, fet extraordinari.

2. Espectacle en directe a un lloc i en un temps concret, que combina diferents formes d’expressió com la dansa, el teatre la música, el cinema o les arts plàstiques, amb un alt grau d’espontaneïtat i improvisació i amb un fort component de provocació.

                                          Vetllada futurista

La performance té el seu origen als moviments d’avantguarda dels anys vint i trenta del segle passat (Futurisme, Constructivisme, Dadaisme...); procedeix per tant, del camp de les arts plàstiques. Sorgeix del plantejament de que els cos humà i les seves accions són el camp d’investigació i d’expressió artística, són en si mateixes obres d’art. Des del principi, aquestes accions han tingut elements de provocació i d’espontaneïtat (improvisació, obertura a l’atzar), al temps que el rebuig o la indignació del públic. Als anys 50 es recupera el concepte i la seva pràctica gràcies a les aportacions del músic John Cage i les diferents  col·laboracions desenvolupades en el marc del Black Mountain Collage de North Caroline als Estats Units (Merce Cunningham, Rauschenberg). Aquesta línea de convergència de diferents arts, partint de l’acció humana –un art viu- amb component provocador s’ha mantingut fins a l’actualitat a través de diferents moviments (Lletrisme, Fluxus, Situacionisme...) i artistes (Kaprow, Klein, Beuys, Abramovic, Esther Ferrer...).

John Cage ,Waterwalk (1960) a un show televisiu.

Joseph Beuys, fragment de l'acció M'agrada Amèrica i a Amèrica li agrad jo (1974) on va passar tres dies tancat a una habitació de la galeria amb un coiot.

Esther Ferrer, El arte de la performance, (2012) fragments de la seva xerrada-performance al Museu des Baluard de Palma

 L’evolució del teatre durant els anys 60, particularment als EEUU –Living Theatre, Open Theatre, Bread and Puppets, etc.- cercant per una banda,un major contacte amb la realitat del carrer i per altra, tallar la separació amb el públic,  indagant sobre les pròpies possibilitats expressives del cos i de l’acció –el moviment, el gest- en si mateixa (com ja feia la dansa contemporània) i una preocupació per l’acció política va desenvolupar tota una sèrie d’accions, d’espectacles, que també entren dins la categoria de performance, al temps que l’aporten una nova dimensió. Ja no és únicament el gest pel gest o l’acció per provocar, hi ha un objectiu... canalitza i expressa la protesta.

Fragment de la pel·lícula Alertas tempranas, on es veu una performance reinvindicativa en front de la borsa de NY on intervenen enormes titelles del grup Bread and Puppet (1979).

The living Threatre, No, sir,  performance contra el reclutament militar a Times square, NY 

Totes dues línies convergeixen, dialoguen, s’ignoren i s’enfronten actualment com a un conjunt de manifestacions artístiques vives i múltiples on es posa de manifest la creativitat, les contradiccions i els anhels expressius de l’ésser humà contemporani. 

Flo6x8, Rumba rave del banquero, acció contra la banca, Banc de Santander, Sevilla. (2011)

EL COR DE LA TRAGÈDIA: EVOLUCIÓ I NOVES PROPOSTES

És dificil veure posades en escenes de tragèdia clàssica grega que respectin el text que ha arribat als nostres dies. Més difícil és encara veure aquestes obres tal i com es supossava que eren representades. Naturalment tenim informació diversa que ens permenten una aproximació. Una altra cosa, és que interessi o pugui fer-se aquesta posada en escena sense actualitzar més que els elements imprescindibles (durada, nombre personatges, espai, condicions sonores...). Però, de totes maneres, hi ha moltes propostes, algunes força arqueològiques i d'altres més transgressores,  i en veurem algunes els propers dies. És clar, per altre banda, que no tot el que es fa s'enregistra en vídeo i que no tot el material enregistrat està disponible per a tothom, per exemple a la xarxa.
Per a la classe de l'altre dia varem seleccionar un parell de materials diferents entre si, però força il·lustratius per al treball didàctic que pretenem.
El primer grup el composen un parell de  fragments d'una pel·licula de Woody Allen: Poderosa afrodita (1995). Com que el guió s'inspira en alguns mites (Edip, Pigmalió...) i personatges (Tiresies, Cassandra...) grecs, W. Allen també fa servir un cor clàssic al teatre greco-romà de Taormina (Sicília). El cor li permet presentar personatges, avançar l'acció, advertir als protagonistes, introduïr elements d'humor, etc. Parlam com un cor, canten i ballen... com un cor. Es tracta d'una interessant actualització per al cinema.





El segon grup el formen una sèrie d'escenes d'algunes obres del grup de teatre català T de teatre: Odio als meus fills, de Criatures i Ramon, d`Homes!. Aquí no tenim un cor propiament dit, sinó una interpretació coral.
Al primer vídeo (disposició semicircular) les actrius conten la seva història particular  de manera sincronitzada i de quan en quan, totes recolzen una frase, dient-la  al mateix temps -com fa un cor. Dialoguen entre elles i amb, la que se suposa terapeuta (corifeu?) El ritme és trepidant i la feina d'una precisió extraordinària. S'entenen totes les històries i opinions particulars, però la impressió és global.



Al segon vídeo, Ramon, (disposició circular), una mateixa dona és interpretada per quatre actrius que alternen les seves preguntes, queixes i imprecacions a l'actriu que ocupa el lloc central i fa de Ramon. Les dones pregunten de manera sincronitzada amb un gran sentit del ritme i de quan en quan diuen alguna frase o paraula (Ramon, per exemple) al mateix temps. Això recolza el temps, el text, la intensitat de l'escena...

BICICLETADA MASSA CRÍTICA

Massa Crítica és un col·lectiu  que reividica l'ús de la bicicleta a la ciutat, com a mitjà de transport, a més de  lúdic, no contaminant i saludable. Com a agrupació ja té uns quants anys de vida, i ha estat el major catalitzador de les reivindicacions sobre la construcció de carrils-bici a Palma. És clar, que en aquest aspecte, hi ha hagut una involució des de  l'arribada del nou equip de govern, que sembla veure en les bicis un enemic, al que fa responsable dels problemes i mals que pateix el trànsit urbà (pel que es desprén del darrer reglament i diferents acutacions i declaracions dels seus responsables). Per això, ara més que mai, torna ser important tornar a reivindicar l'ús de la bici amb seguretat, demanant entre altres coses la construcció de més carrils, tornar al carril bici de les Avingudes, fer més aparcaments, tenir més vigilància contra els robatoris de bicis, potenciar el servei BiciPalma, etc. Per això, el primer dissabte de cada mes organitza una bicicletada reivindicativa que parteix a les 11,00 hrs. de la plaça d'Espanya i recorreix diferents carrers de Ciutat. El proper dissabte dia 6 toca, t'hi apuntes?