La primera activitat realitzada a Fonaments de
l’Art 1 del curs 2018-2019 ha consistit en elaborar la maqueta d’un edifici (o
casa) en 20 minuts, emprant només paper, tisores i celo. La consigna era que
havia de ser estable i mostrar solidesa.
Els estudiants es varen posar tot d’una mans a
l’obra i l’activitat va ser frenètica. Els resultats? “Edificis” pareguts, un
tant inestables, molt d’ells inacabats... però tots força INTERESSANTS.
A partir de la seva feina, varem començar a
treure conclusions que ens van servir per a començar a entendre com funciona
aquesta art.
- La major part de les maquetes estaven
sense acabar quan finalitzà els temps assignat més una pròrroga de 5 minuts. Idò,
com molts d’edificis significatius de totes les èpoques, que varen necessitar
més temps del pensat per acabar-los; alguns ho varen aconseguir en períodes
diferents, però altres han restat inacabats. Aquest fet també es pot posar en
relació amb la dificultat que tenen arquitectes i constructors per ajustar-se
als terminis establerts.
- La principal dificultat en l’execució
de la maqueta ha estat fer el sostre. Element clau per tancar l’espai interior,
dotar-li de protecció i per tant, per fer-lo habitable. Es també la principal
dificultat per un arquitecte o un constructor. És el repte principal i on es
veu la seva perícia, ingeni, capacitat de càlcul, originalitat, etc. Segons
sigui el sostre identificam un sistema constructiu. Així tenim el sostre pla o sistema arquitravat (que a l’exterior
sol cobrir-se amb una teulada a dos vessants), el sostre corbat o sistema envoltat i el més complex, que podria considerar-se una
variació de l’anterior, el sostre cupulat.
Aquí les nostres maquetes han tirat majoritàriament pel sistema arquitravat,
excepte una què és massa original per classificar-la.
- Ha estat necessari assentar l’edifici
sobre una base per fer-lo més estable, la qual cosa els ha obligat a definir
una figura geomètrica més o manco regular. Vet aquí la planta. Han emprat
plantes quadrangulars i circulars (alguna ovoide) és a dir, plantes centralitzades, i també rectangulars,
és a dir longitudinals (base per a
una planta basilical), però també havia plantes compostes, lliures, etc. Han
aprés a percebre la forma de la planta des de l’exterior de l’edifici.
- Han treballat amb dos materials
bàsics amb dos funcions diferents: el paper era clau per fer murs, parets,
sostres, teulades. El cello era l’argamassa, el ciment.
- Han observat que cada edifici des
de l’exterior defineix un volum, es tracta una forma geomètrica tridimensional,
les cares laterals de la qual funcionen com a façanes. Aquest volum disposa d’un
espai intern i juntament amb els volums dels altres edificis crea i estructura
l’espai urbà.
Esperem que aquesta introducció hagi estat no
només entretinguda sinó també profitosa i els ajudi a entendre millor a veure i
analitzar un edifici.
