1.DECLARACIÓ DEL POBLE DE VIRGÍNIA
12 de juny de 1776
Declaració de drets formulada pels representants del bon poble de Virgínia, reunits en assemblea plenària i lliure; drets que pertanyen a ells i a la seva posteritat, com a base i fonament del govern.
1 Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets innats, dels quals, quan constitueixen una societat, no poden privar o desposseir a la seva posteritat per cap pacte, això és: el gaudir de la vida i de la llibertat, amb mitjans d'adquirir i posseir la propietat i obtenir la felicitat.
2 Que tot poder és inherent al poble i, en conseqüència, procedeix d'ell; que els magistrats són els seus mandataris i servidors i en tot moment responsables davant d'ell.
3 Que el govern està o ha de ser instituït en funció del benefici, protecció i seguretat de tot el poble, nació o comunitat; que de les diferents formes i sistemes de govern la millor és la que és capaç de produir el més gran grau de felicitat i seguretat, i la més segura contra el perill de la mala administració; que quan qualsevol govern sigui incapaç de dur a terme, o contrari, a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo o abolir-lo de la manera que es jutgi més convenient de cara a la seguretat pública.
4 Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat emoluments o privilegis exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els quals, en no poder ser transmesos, fan que tampoc no siguin hereditaris els càrrecs de magistrat, legislador o jutge.
5 Que els poders legislatiu i executiu de l'Estat han d'estar separats i distingir-se del judicial, i que els membres dels dos primers poders han de ser conscients de les càrregues del poble, participar en elles i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives; que en períodes determinats han de tornar a la seva condició privada, al cos social d'on procedien, i les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars, en les quals es puguin tornar a elegir a tots o part dels antics membres, segon ho disposin les lleis.
6 Que les eleccions de representants del poble en assemblea han de ser lliures; que tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella han de posseir el dret de sufragi; que no poden ser sotmesos a contribució, ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment, o dels seus representants així elegits; ni estaran obligats per cap llei a la qual, de la mateixa manera, no hagin consentit en funció del bé públic.
7 Que tota la facultat de suspendre les lleis o l'execució de les lleis per qualsevol autoritat, sense els consentiment dels representants del poble, és perjudicial per als seus drets i no ha d'exercir-se.
8 Que en tot el procés criminal, l'acusat té dret a saber la causa i naturalesa de l'acusació, a ser acarat amb els seus acusadors i testimonis, a demanar proves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per un jurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense el consentiment unànime del qual no podrà considerar-se culpable. Tampoc se'l pot obligar a testificar contra ell mateix. Ningú no serà privat de la seva llibertat, excepte per mandat de la llei del país o per judici dels seus iguals.
9 No s'exigiran fiances excessives ni s'imposaran multes excessives ni s'infligiran càstigs cruels o inusitats.
10 Que són cruels i opressors i no han de ser consentits els actes judicials generals en els quals es mani a un funcionari o agutzil el registre de llars sospitoses sense proves d'un fet comès, o la detenció d'una persona o persones sense identificar-les pels seus noms, o que el delicte no s'especifiqui clarament i no es demostri amb proves.
11 Que en litigis relatius a la propietat i en plets entre particulars, l'antic judici per jurat de dotze homes és preferible a qualsevol altre i s'hauria de considerar sagrat.
12 Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser mai restringit a menys que no sigui per governs despòtics.
13 Que una milícia ben reglamentada integrada per persones ensinistrades en les armes constitueix la defensa natural i segura d'un Estat lliure; que haurien d'evitar-se en temps de pau els exèrcits permanents, com a perillosos per a la llibertat; i en tot cas les forces armades estaran estrictament subordinades al poder civil i sota el seu mandat.
14 Que el poble té dret a un govern uniforme i, per tant, cap govern separat o independent del de Virgínia pot erigir-se o establir-se dintre dels seus límits.
15 Que cap govern lliure, ni els beneficis de la llibertat, poden conservar-se en cap poble sinó mitjançant una ferma adhesió a la justícia, la moderació, l'austeritat i la virtut, i mitjançant el freqüent recurs als principis fonamentals.
16 Que la religió o els deures que pesin envers el nostre creador i la manera de complir-los, solament poden regir-se per la raó i la convicció, no per la força o la violència; en conseqüència tots els homes tenen igual dret al lliure exercici de la religió d'acord amb el dictamen de la seva consciència, i és deure recíproc de tots el practicar la paciència, l'amor i la caritat cristianes.
Segons les versions publicades a "Textos fundamentales para la historia", Alianza Editorial, 1982, i "El reconeixement dels drets humans des de l'antiguitat fins avui", Associació per a les Nacions unides a Espanya, 1998.(FONT: http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/hist-virginia.html)
2. DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.
Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.
Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.
Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus
Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder
S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:
Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:
Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:
Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.
Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.
Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.
En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
