(4t ESO) La matèria de la propera prova procedeix majoritàriament d'aquest tema (8 del llibre). Respecte als continguts, el que s'estudia en definitiva, és l'evolució de les dues ideologies que varen desenvolupar-se a Europa com a consequència de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques: el Nacionalisme i el Liberalisme i també, el desenvolupament de la segona fase de la Revolució Industrial. S'ha d'estar molt atent als títols dels diferents apartats en què s'estructura el tema. Els dos primers fan referencia al NACIONALISME i es centra en el procesos d'unificació d'Itàlia i d'Alemanya, per una banda i per altra en la formació dels Estats Units. EL tercer apartat parla del conflicte entre LIBERALISME i les darreres resistències del absolutisme de l'Antic Règim i així s'analitza la situació política de les principals potències: Gran Bretanya, França, Rússia, Alemanya, Imperi Austrohongarès. Els darrers apartats es centren en el desenvolupament dels imperis colonials i l'Imperialisme que, en definitiva, es relacionen amb la revolució industrials i l'auge nacionalista. Respecte als procediments, s'ha de repasar: vocabulari, eix cronològic, textos significatius i mapes històrics. S'exposen alguns materials que puguin servir per facilitar la tasca:
Un bloc molt interessant per poder estudiar Història a través de mapes es: http://lahistoriaconmapas.blogspot.com/search/label/Siglo%20XIX D'aquest bloc procedeixen aquest mapes:
Aquest mapa d'Africa és de la següent adreça: www.xtec.cat/~ejimene7/imperialisme.ppt
NOTA PRÈVIA: El comentari de la primera fotografia és molt més extens degut a la seva importància i s'ha intentat seguir l'esquema treballat a classe. Com ja s'ha comentat és tracta d'una de les fotografies més famoses i conegudes de la història i de la què es pot trobar molta informació. S'han obviat detalls informatius que es poden veure en diverses fonts (història de la fotografia, debats sobre la seva autenticitat i autoria, biografia de Capa, etc.). Respecte a les altres fotografies, es destaquen els elements més rellevants. Òbviament, malgrat que s'intenta fer una anàlisi amb un cert rigor, no s'ha d'oblidar el seu caràcter didàctic i subjectiu.
-->
1.Mort d’un milicià. Robert Capa.
Fotografia en blanc i negre en format horitzontal. Temàtica bèl·lica. Fotoperiodisme.
Mort d’un soldat republicà durant la guerra civil espanyola. Essència del caràcter del què és una instantània: es capta el moment just en que el soldat es abatut per un dispar, malgrat no es vegi ni la bala ni la sang del impacte. Tot transmet sensació de veracitat, tanta que per alguns els va fer pensar que podria tractar-se d’un muntatge, d’una posada en escena. El fotògraf estava allà, però el resultat és casual, afortunat, malgrat que representi una tragèdia. Marca la pauta de la fotografia de guerra.
Composició
Desequilibrada, concentra el pes en el costat esquerrà (inferior) on es troba el milicià què si es situa en un dels eixos verticals de la llei de terços. Figura sobre el fons, monumental, dinàmica. Amb suficient profunditat de camp com per apreciar al fons, a la llunyania una cadena muntanyosa lleugerament inclinada.
(Espai) Exterior, vessant d’un turó en direcció descendent. Important el que no surt a la foto (fora de camp): d’on ve el dispar? Cap a on va el milicià?
(Temps) Difícil càlcul sobre el moment del dia. La llum arriba frontalment al soldat que allarga la seva ombra amb la inclinació del seu cos; possiblement, a l’horabaixa. La seva roba i objectes assenyalen un temps històric concret, però l’acció representada podria ser de qualsevol guerra. I això augmenta la seva transcendència.
Elements morfològics.
Joc de diagonals contraposades entre milicià-fusell i vessant-ombra
Efectes borrosos i de manca de nitidesa conseqüència d’emprar una velocitat lenta, però major sensació de realisme i de dramatisme. A l’igual que l’angle de dispar, un lleu contrapicat que contraposa la inestabilitat de la figura (al temps que augmenta la seva escala) i la inclinació del terra amb un cel ample i difús on es retalla la silueta del milicià. Tot i que el gra és ben gros i no apareixen excessius contrastos, s’aprecien les diferents textures dels objectes representats (herbes, roba...)
Significat
(Element clau d’aquesta foto). Això és la mort, això és la guerra. S’ha congelat l’instant decisiu d’una realitat: fotoperiodisme.
2.Pete Turner. Arquitectures...
Fotografia en color, format horitzontal.
Façana d’un edifici amb una petita visió del mar i del cel al fons, des d’una terrassa.
Composició desequilibrada i caòtica. Es combinen diagonals i plànols de colors intensos amb ombres de gran intensitat que creen una impressió irreal i confusa: fotografia o pintura?, Arquitectura real o fictícia? El tractament de la llum i del color sembla clarament manipulat.
El recorregut visual condueix al petit espai on es veu la mar i l’horitzó (important profunditat de camp) i això, juntament a les variacions tonals i el fora de camp, ajuden a definir el caràcter fotogràfic de la imatge.
Sensació de caos organitzat. Incertesa. Joc visual.
3.Robert Frank. Carretera US-285, New Mexic.
Blanc i negre, format vertical.
Equilibrada però asimètrica: provoca certa tensió que es compensa amb la profunditat de la foto que s’accentua amb un alt horitzó i un cel de plom. Destaca la marcada perspectiva de la carretera que es perd al fons. Degut al gran contrast, les zones brillants de la carretera creen un efecte lumínic continu que produeix una sensació de moviment cap el punt de fuga. Gra ample i poca nitidesa, però intensa profunditat de camp.
Llevat d’un cotxe a mig pla, que a penes es distingeix, només hi apareix la carretera en un paisatge pla, buit, àrid. Sensació de soledat. Carretera d’incert destí.
(Cultura Audiovisual)
El tractament d'imatges a través de l'ordinador és una de les avantatges que ens ofereix la fotografia digital. Ens obr un munt de possibilitats per millorar, jugar, combinar... manipular en definitiva, imatges de tot tipus. Per fer això, s'ha de tenir el programa adequat i aprendre a emprar-lo. El més conegut i popular és el Photoshop de la companyia Adobe. Entre els programes de software lliure i gratuït el més emprat és el Gimp (i és el que tenim als ordinadors del centre). Però n'hi ha molts en les dues modalitats. De fet, totes les càmeres fotogràfiques i, fins i tot, moltes impressores, adjunten programes que permeten uns tractaments bàsics, generalment molt senzills.
Donat que el grup és molt nombrós i que no és fàcil accedir a l'aula d'informàtica del centre, molt possiblement la part pràctica d'aquest apartat s'hagi de desenvolupar a casa, a partir de les propostes que es facin des del bloc o des de classe. De moment, deix indicades un parell d'adreces i de tutorials, per a que comenceu a practicar, però podeu trobar la informació a través de qualsevol cercador o de YouTube. També als blocs indicats al marge de la dreta es pot trobar molta informació,partiularment Buff!...
Programa GIMP: http://www.gimp.org/
Manual del GIMP: http://mosaic.uoc.edu/2009/11/20/manual-de-introduccion-a-gimp/
Videotutorial GIMP1: http://video.google.com/videoplay?docid=-7049549185532300716&q=gimp+manejo#
Videotutorial GIMP2: http://video.google.com/videoplay?docid=381549156910702226&
q=gimp+manejo#
PÀGINA de Gimp amb nombrosos videotutorials: http://www.gimp.org.es/modules/downloadse/viewcat.php?cid=11
(Cultura audiovisual)
Després del retrat és el segon motiu més fotografiat, associat també a la necessitat de recordar aquells llocs que ens agraden o per on hem passat o que han suposat el marc d'una vivència significativa. En certa forma és la funció que fan les postals però personalitzada.
Aparentment l'empresa resulta senzilla, però és on es manifesta si anam perfilant nostra mirada.
Un element clau és l'enquadrament. Tenim un espai molt ample davant els nostres ulls, però s'han de seleccionar els límits i el format ja que tot ho hi cap, i s'ha estar molt atent als elements compositius particularment, a l'equilibri (horitzontals i verticals) en relació al marc de la foto, l'anivellament o la llei de terços.
La llum és un altre element clau. Normalment fotografiam a plena llum, per la qual cosa, empram velocitats altes i diafragmes molt tancats. Això afavoreix la profunditat de camp. Però els moments lumínics més interessants no són al migdia sinó al principi i final del dia; els contrastos més interessants quan combinam sol i níguls, ombres i penombres, diferents gammes de colors i tonalitats; textures significatives, en moments de boira o de llum lateral; reflexos, quan tenim aigua i llum, etc. I clar, això suposa optar per la llum dominant, sobreexposar o subexposar.
Podeu consultar alguns articles en:
http://www.quesabesde.com/camdig/articulos.asp?articulo=92
http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php (veure Ansel Adams, Edward Preston, Pete Turner)
Hi ha moltes págines amb fotos paisagístiques per veure, analitzar i gaudir-ne.
(Cultura audiovisual)
El retrat és un dels principals temes de la propera activitat. Es dedicaran un parell de sessions pràctiques a l'aula, però crec que convé considerar alguns aspectes per a què la feina sigui més profitosa, a més d'acostumar-se a veure retrats d'altres fotògrafs i treure conclusions.
El retrat és amb tota probabilitat el tema estrella de les fotos de la primera càmera que hem tingut, i quasi el 90 % de la temàtica del conjunt de les nostres fotos. És a dir, tots hem fet retrats i, en principi, sabem de què parlam. Ara bé, es tracta d'aprendre a fer més profitosa aquesta activitat, d'aconsegir retrats més potents i efectius, posant en joc el que hem vist a classe en relació a les possibilitats que ens ofereix la nostra càmera i els fonaments bàsics de la fotografia.
Dos elements claus són, l'aspecte físic de la persona retratada i el seu tarannà (del que tal vegada podriem captar un estat d'ànim). És a dir, intentam captar uns trets físics (del rostre o del cos sencer) i un trets anímics. Per això, el primer que hem de fer és observar al subjecte i després controlar la il·luminació, el fons, la perspectiva i l'enquadrament. Seguirem xerrant... Deix alguns materials i escric algunes adreces per complementar la proposta:
(Cultura audiovisual) 1. Document de text.
Crear un document de text (format Word, OpenOffice o .pdf) que inclogui:
1.1.Característiques tècniques de la càmera emprada.
1. Marca i model de la càmera.
2. Número de megapíxels de les imatges.
1.2. Informació fotos realitzades.
Ordre i Títol, data, característiques tècniques (programa, enfocament, velocitat, diafragma, longitud focal) i comentaris (si es troben necessaris) 2. Fotografies
Format: .jpg; en un cd a lliurar en classe o correu electrònic (ueeep@hotmail.es); en aquest cas, es recomana presentar un arxiu comprimit .zip o .rar.,
S’ha d’intentar aplicar al conjunt de les fotos els diferents elements que hem vist a les classes (per exemple: llei de terços, profunditat de camp o no, etc.), cercant la major varietat d’efectes possibles. Una major complexitat i elaboració (en relació a la càmera emprada) es tindran en compte a la nota final, però no seran els únics criteris, ja que heu de recordar que la força d’una foto no resideix només en qüestions tècniques i formals sinó en l’impacte, l’empremta, el missatge que deixa a l’espectador. En definitiva, en la seva capacitat comunicativa.
Es valoraran negativament les fotos que tinguin errades de desenfocament o manca de nitidesa, llevat de que sigui un efecte intencionat.
1. Retrat, de Primer Pla, Plànol Mig i Plànol Sencer.
2. Fotografia macro.
3. Plànol general d’un paisatge urbà o natural.
4. Fotografia nocturna.
5. Fotografia d’un interior amb llum artificial (sense flash)
(6. OPTATIVA. Fotografia d’un moviment congelat)
Reportatge:
3 fotografies d’un d’aquests dos temes:
1. El meu institut: una visió personal.
2. El meu barri (poble)
Termini lliurament: 22 de desembre de 2009.
(Cultura audiovisual)
Us deix l'esquema bàsic del tema desenvolpat aquestes setmanes, per si qualcú no el troba o no va venir a classe. S'han introduït algunes modificacions. En breu, tindreu els apunts.
--> -->
1.INTRODUCCIÓ: CONCEPTE
2.FOTOGRAFIA,TÈCNICA, REALITAT, ART.
3. LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA (COM FER UNA FOTO)
3.1. LA CÀMERA FOTOGRÀFICA.
Funcions
Components
3.2. PRINCIPIS TÈCNICS
Temps d’obturació, obertura de diafragma, sensibilitat, medició de la llum, profunditat de camp, gra, moviment, definició i compressió de la imatge, temperatura de color i balanç de blancs, enquadraments i angulacions.
4. EL LENGUATGE FOTOGRÀFIC (COM MIRAR I ANALITZAR UNA FOTO)
4.1. NIVELL MORFO-SINTÀCTIC:
-COMPOSICIÓ: Equilibri, tensió, llei de terços, distribució pesos, figura – fons (positiu-negatiu), proporció, ritme, estaticitat-dinamisme, posat, recorregut visual.
Us propos aquestes tres fotografies per fer aquesta activitat. La pauta és el model d'anàlisi que hem repartit i comentat a classe i que també teniu penjat al bloc. Totes tres són obres de fotògrafs importants i podeu trobar informació sobre ells en internet (1. Robet Capa, 2. Pete Turner, 3. Robert Frank). Només us deman què indiqueu les fonts d'informació (si en consultau) i què confieu més en el vostre criteri què en el d'altres crítics.
Dimensió: 1 full màxim de comentari per foto.
Data de lliurament: Dimarts, 15.des.09, a l'hora de classe.
Aquest mapa d'Africa és de la següent adreça: www.xtec.cat/~ejimene7/imperialisme.ppt
.jpg)
