divendres, 31 d’agost del 2018

A PROPÒSIT DEL COMENTARI I ANÀLISI D’OBRES D’ART (1)




Un dels elements més complicats  que han de fer front els estudiants de Fonaments de l’art o d’Història de l’art es del comentari d’una obra artística.
El problema pot tenir diversos orígens. Per una banda, està el fet de no saber aplicar la teoria al cas concret. L’estudiant aprèn de memòria les característiques d’un estil, per exemple el Romànic, però no sap distingir-les visualitzant una imatge (no distingeix una volta de canó d’una d’aresta, o un pilar d’una columna). O entén algunes coses a partir d’un dibuix, però no en una fotografia o qui sap, potser que certes concepcions de l’espai o del vocabulari artístic li  són completament alienes.
Per altra banda, està el model de comentari. N’hi ha de diversos models i cada autor, professor o historiador de l’art segueix el seu. De vegades, alguns autors proposen un esquema teòric que després ells mateixos no segueixen quan comenten una obra en els seus llibres. A més, molt sovint, no se sap què és el que s’ha de dir en cada apartat del comentari o es confonen els conceptes:
Per exemple: ICONOGRAFIA i ICONOLOGIA o COMPOSICIÓ i ESPAI en el cas de les pintures; simbolisme en una arquitectura.
Moltes vegades es detalla tant la informació que s’obliden qüestions realment importants, com per exemple, en un comentari d’arquitectura quina és la base del sistema constructiu o com es fa per que el sostre no es caigui sobre els que es troben de dins.
També passa que es pretén tractar de la mateixa manera un comentari fet a classe o a casa, on es puguin consultar diferents fonts i es disposa de molt de temps per fer-ho, i un comentari fet en un examen, on s’ha de saber combinar el que es veu a la imatge i el que se sap d’aquesta imatge en un temps limitat; aleshores sí que és important llegir be què és el que es demana i seleccionar molt be la informació que se sap.


El cert és que, independentment tots els apartats i sub-apartats que tingui un comentari i de l’ordre de cada un d’ells, el comentari sol tenir unes tres o quatre parts i dos en són fixes; vegem:
1) Dades generals de l’obra o fitxa tècnica: títol, art, tècnica, període, autor, etc. Moltes vegades en venen donades; altres s’ha de fer una mica de recerca i de vegades, quan l’obra és molt coneguda, ha estat molt treballada i surt a un examen, pot ser s’hagi de reconèixer. En alguns casos, si l’autor és molt conegut, s’estableix un sub-apartat on s’ha d’aportar una petita biografia.
2) Anàlisi. Una de les parts fixes, però és força diferent en funció de la tècnica artística. Analitzar és dividir, es descomposar una cosa en parts més petites per fer-la més comprensible. I en quines parts s’ha de fragmentar? Idò en aquelles que li són característiques o substancials. Per tant, en són molt diferents en una arquitectura, una escultura o una pintura.
En una ARQUITECTURA: planta (parts)-alçat, sistema constructiu (amb elements de suport i sostinguts), materials, relació exterior (façanes-volums) – interior (espai), elements decoratius...
En una ESCULTURA: Tema, bult rodó o relleu, si és figurativa (ser humà –part del cos, posició...-animal) o abstracta, línies compositives, volum, materials, tècnica..
En una PINTURA: tema, composició, dibuix-línia (a partir d’aquí, espai), color-llum (a partir d’aquí: volumen, espai), soport-tècnica.
3) Comentari. La segona part fixa. Aquí es tracta de situar l’obra concreta en relació al context en el que es produeix (per exemple, l’estil en el que s’adscriu, la societat en la que es desenvolupa, etc.)  d’incorporar dades significatives que no s’han pogut introduir a l’apartat anterior (per exemple, els components iconològics, que no necessàriament han de ser de contingut simbòlic)
4) Conclusió o valoració final. Es tracta de escriure una mena de reflexió sobre la importància de l’obra o edifici per tot el que s’ha comentat i perfilar la seva transcendència en obres posteriors.


N’hi ha molts de comentaris fets en tots els llibres de text, en diferents pàgines web i en diversos blocs. Respecte als comentaris de llibres de text, recomanaria els de l’editorial Teide (malgrat que tinguin nombrosos subapartats) i dels que podeu trobar a internet, al costat del bloc teniu alguns de recomanats; a mi particularment, m’agraden els de Sdelbiombo i els de Ana Cob, però n’hi ha moltes propostes.
Com tot, ja sabeu, com millor s’aprèn és practicant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada