Com sempre, al final, l'actualització del bloc amb la pujada de noves entrades, es va endarrerint davant la urgència d'altres coses. I van passant els mesos i no es publica res. I al final s'acaba el curs.
Abans de començar a publicar entrades corresponent al curs 2022-2023, deixaré almanco, un petit resum d'algunes activitats dels darrers mesos del curs passat.
Amb l'assignatura de Geografia de 2n de batxiller que impartia a tres cursos, varen recuperar les sortides al pati del centre per fer un estudi de vegetació i també la d'estudi de l'evolució de Palma des de l'eixample a la ciutat antiga. La primera es va acompanyar d'un treball en grups de dos/tres persones on s'identificassin algunes espècies del pati amb altres de l'entorn proper a l'alumne. La segona activitat tractava d'ajudar a fer una comprensió visual del que s'havia estudiat teòricament a l'aula. No es va demanar cap treball, perquè se suposava que podia ser matèria d'examen. Els resultats a l'examen no varen ser massa bons, la qual cosa ens obliga a fer un replantejament pel curs vinent.
Amb un grup de 2n es va aprofitar una activitat tutorial per fer una sortida a la Serra de Tramuntana: del Gorg Blau a Sóller, baixant pel Barranc de Biniaraix. Va resultar més llarga d'allò esperat, i no tot l'alumnat anava prou preparat. Però va ser realment interessant tant el procés de preparació, com el seu desenvolupament, pel paisatge que es contempla i pel procés de convivència que es desenvolupa en aquest tipus de sortida.
Amb l'assignatura d'Història de l'Art, varen també recuperar la sortida clàssica per veure el gòtic de Ciutat. Al final, per unes raons o altres, va assistir poc alumnat i amb alguns edificis problemes d'accés (horari diferent del consultat o tancat per raons diverses). Així i tot, varen visitar Santa Eulàlia, Sant Francesc, La Seu i Sa Llotja per la part exterior.
En últim lloc, des de la biblioteca es van promoure diverses activats. El més innovador d'aquest curs va ser la creació del primer Concurs de Poesia Biblioteca IES Llompart i la diada de regal de llibres del fons de la biblioteca. El concurs de Poesia tenia diferents categories en funció de les edats de l'alumnat i comptava amb la col·laboració de l'APIMA per la dotació dels premis. Els poemes es presentaven online i es votaven popularment a través d'un codi QR. Va tenir una gran participació.
Respecte a la diada de regal de llibres, dir que responia a una doble necessitat: alliberar de llibres a la biblioteca i acostar els llibres i la biblioteca a l'alumnat. Va ser realment un èxit.
El passat 1 de desembre es va organitzar una xerrada sobre “Consum responsable” per part de la Comissió de Medi Ambient del nostre institut. Va estar a càrrec de Carles Valentí de l’associació “S’Altra Senalla”, dedicada al comerç just, de la qual ja hem parlat en aquest bloc (https://saltrasenalla.org/). Es va celebrar a la biblioteca del centre.
El propòsit de la xerrada era presentar una Guia de Consum Responsable, que ha editat recentment aquesta associació. Al mateix temps, aquesta iniciativa intenta promoure la reflexió sobre el tipus de consum que realitzam i facilitar pistes i eines per avançar cap a un tipus de consum més respectuós amb el medi ambient i els drets laborals, entre altres coses, que en definitiva, estan en la línia dels ambiciosos objectius del Mil·lenni que promou l’ONU.
És possible un consum responsable, crític, conscient, sostenible i saludable? Un sistema econòmic basat en el consum de masses d’una producció massiva en continu creixement pot permetre un plantejament així? Aquest és el repte. La guia proposa no només un marc de reflexió, sinó també propostes d’acció. Propostes reals i properes (de Mallorca) de col·lectius i associacions que ja estan treballant una alternativa i va des de l’alimentació al transport passant per la banca o les telecomunicacions. I al respecte, Carles va facilitar informació sobre alguns d’ells com ara EcoCotxe, SomEnergia o la mateixa s’Altra Senalla. (Clicau al seguent enllaç GUIA CONSUM RESPONSABLE)
El plantejament final és clar, no tenim excuses i ens hauríem de posicionar, i també contribuir al debat a les nostres aules, famílies i coneguts. Uf! El temps corre en contra nostra. Pot ser que si tardam massa, ja sigui massa tard.
En acabar la xerrada, em varen venir a la ment un parell de pel·lícules que es mereixen una entrada pròpia (i ja veurem quan la fem) La més coneguda i premiada, és Demain (Demà. C.Dion, França, 2016. Disponible en Filmin), on el director i el seu equip recorren el món cercant alternatives reals als diferents camps que toca la guia: agricultura, economia, transports, educació, etc. i relaciona quasi sense voler, però sempre present, el problema del canvi climàtic amb el model econòmic vigent. Massa optimista? Tal vegada. Engrescadora, sens dubte.
La més antiga és un documental de 2007 (L’hora 11. N.i L. Conners, EUA. Documania, Vimeo), presentat per L. DiCaprio, que posa l’accent en el poc temps que ens queda per al col·lapse planetari. El documental venia acompanyat en el seu moment, d’un material didàctic per poder ser treballat a les escoles. Em sembla que va tenir poca difusió i sens dubte, poc impacte en la classe política mundial, si miram els decebedors resultats de la Cimera de Glasgow.
Per últim, i en aquest darrer sentit, s’ha estrenat recentment un documental titulat Breaking Boundaries: The Science of Our Planet(Trencar els límits. J. Clay. EUA. 2021. Netfix) presentat per D. Attemborough. Més científica, més difícil d’entendre, i amb una segona part que força un optimisme poc creïble, sobre les dades mostrades pels científics a la primera part del film.
Per acabar, un llibre que també em va fer recordar aquesta xerrada, va ser la novel·la Los asquerosos, de Santiago Lorenzo (2018). A més de divertida, profundament corrosiva i crítica amb el sistema. Que no hi ha res més subversiu que deixar de consumir totalment? Highly recommended!
Relacionat amb l’anterior post pel tema de la poesia, comentar una interessant activitat que ha organitzat el departament de Català del centre titulada “Poeta del mes”. Consisteix a triar un poeta diferent cada mes del curs. Els alumnes de diferents nivells treballen sobre la seva poesia i preparen un parell de poemes per ser recitats en públic a un acte obert al públic del centre durant el temps de pati, al qual es convida al poeta triat. Aquest participa en l’acte recitant també alguns poemes o bé dirigint unes paraules als assistents. Després, amb un públic més reduït (alumnes d’alguns grups, aprofitant el temps de la classe de català) comparteixen un moment de debat amb el/la poeta. La primera poeta a intervenir va ser Tonina Canyelles (Palma, 1942). Poeta mallorquina de llarga i premiada trajectòria: Quadern de conseqüències (1979, premi Marian Aguiló) - Exercicis d’una mà insomne (2021) amb nombroses traduccions a altres llengües i diferents col·laboracions amb il·lustradors i fotògrafs. Per més informació sobre la poeta deix aquest enllaç:
Un grup d’alumnes de 2n de batxiller van recitar en grup un parell de poemes de l’autora i posteriorment li van fer un regal que ella va recollir emocionada, i va dedicar unes paraules d’agraïment al públic. Una experiència que va apropar els joves participants no només a la figura i a l’obra d’aquesta poeta, sinó també al món de la creació poètica en sentit ample, tant com a lectors, com a espectadors… i com a autors. Bravo! Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de poemes i una entrevista pujada a YouTube.
Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de poemes i una entrevista pujada a YouTube.
Relacionat amb el post anterior, he recordat que fa un parell setmanes vaig rebre per WhatsApp un vídeo preciós, en el qual un grup de joves coreografiava una poesia que s’escoltava amb una veu en off. Vaig indagar una mica i vaig descobrir que la poesia que era del llibre Primero de poesia, de la poeta Patricia Benito (Las Palmas, 1978), la música d'Iñaki Quijano (membre del grup Modestia Aparte) i la coreografia de Freya Bustamante, coreògrafa, ballarina i profesora de dansa argentina, que va realitzar el vídeo amb els seus alumnes (@5678_studio)
Al final del post comentaré algunes coses d’ells i deixaré alguns enllaços i materials.
Respecte al vídeo, crec que el primer que s'ha de fer és gaudir-lo, assaborir-lo, degustar-lo. Després, reflexionar i pensar. Segurament, n'hi hauran de fer-se un parell de visualitzacions.
Cap a on anam? Com ens situam en el món? Com ens relacionam? Què hem guanyat i perdut amb les noves tecnologies i les xarxes socials? Com expressam les nostres emocions? Com ens hem sentit mentre veiem el vídeo i en acabar de fer-ho?
Algunes preguntes (entre altres moltes) per estructurar de forma individual o grupal, per alterar el seu ordre, i treballar en una tutoria, per exemple. Però és que a més, pot donar més joc per altres coses: poesia, dansa, música, creativitat… Manifestacions artístiques i elements poc (o res) presents en el currículum escolar, però que molts estudiants practiquen de forma individual o en hores extraescolars. Fa pensar.
Sobre na Patricia Benito he trobat aquesta entrevista en el diari La voz de Galicia.
Ha publicat tres llibres de poesia i té una web pròpia on es poden comanar els llibres i diversos elements de merchandising. La seva presentació en aquesta pàgina és impagable (https://patriciabenito.com/). També disposa de diversos sistemes per contactar amb els seus lectors i un canal en YouTube on es poden trobar més vídeo-poemes.
Respecte a na Feyra Bustamante, comentar que és professora de dansa en Mar del Plata (Argentina), que està present en diverses xarxes socials (@freyabustamante), però que possiblement la via més clara per veure la seva feina sigui el seu canal de YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCljATOEVPj8fVZNNBhJL-3g
Per últim, n’Iñaki Quijano. He trobat menys informació, i quasi tota vinculada a la participació com a teclista en el grup madrileny Modestia aparte, que es va iniciar als anys 80.
The social dilemma, és un documental de Netfix que ha creat un interessant debat a les xarxes i a diferents mitjans de comunicació. Però com qualsevol producte audiovisual, la polèmica ha passat de llarg i com es diu en castellà, a otra, cosa mariposa. Greu errada.
I sobretot, comprovant el que ha passat amb Facebook durant els darrers mesos, a conseqüència de les denúncies d’irresponsabilitat i deixadesa d’una extreballadora de la companyia amb relació als continguts publicats. (https://www.bbc.com/mundo/noticias-587135949)
En la meva opinió, aquest documental, hauria de ser un material per projectar i debatre en totes les escoles i a diferents nivells. I quan dic a les escoles, em referesc al conjunt de la comunitat educativa: alumnes, professors, famílies, perquè tothom és usuari de les xarxes i es pot sentit identificat o qüestionat per qualque element de la pel·lícula… i després pot donar peu a una certa reflexió i critica sobre com empram aquestes xarxes.
El documental combina l’entrevista a uns quants exexecutius de diferents empreses pertanyents al grup comunament anomenat Social Media: Facebook, Instagram, YouTube, Pinterest… amb una sèrie de petits sketchs (i animacions) sobre la vida d’una família i l’efecte que les xarxes socials provoquen en ella i en cada un dels seus membres. Una veu en off va dirigint el documental articulant les diferents parts, fent preguntes, i albirant conclusions, que queden en mans de l’espectador.
Respecte als executius entrevistats, tots han participat en el procés de gestació de diferents eines significatives de cada una de les seves empreses (formulació dels like, enllaç d’un vídeo o imatge amb una altra successiva, etc.) i tots acaben qüestionant el seu rol en aquestes companyies i quina és la intenció final de tots aquests invents… per això, se n’han sortit. Ara bé, aquesta decisió no vol dir que deixin de ser informàtics ni que malparlin d’internet o que facin tabula rasa del que significa el món digital avui en dia perquè deixin de creure en els avanços tecnològics. Ells han canviat alguns hàbits respecte als social media, per assegurar la privacitat de les seves comunicacions i les de les seves famílies i no caure en les addiccions que provoquen i trampes que proposen, però és veritat que tampoc plantegen alternatives més radicals i possiblement més conseqüents.
Com comenta l’article de l’enllaç una frase clau és que només n’hi ha dues indústries que nomenen “usuaris” als seus “clients”, la del narcotràfic i la del software. Al nostre cas és perquè de forma inconscient fem servir uns productes aparentment de franc (plataformes, apps, etc.) quan realitat nosaltres som el producte. On és el negoci si són de franc? En el nombre d’usuaris i el tràfic que generen… en principi; és a dir, són producte, mercaderia, etc. en tant que nosaltres les empram. Mem, i la publicitat? Doncs, té un valor en funció del nombre d’usuaris. Però no només és qüestió de quantitats d’usuaris. Tot el que feim amb aquests softwares genera algoritmes (dades: informació sobre temps i formes d'ús, el que es consulta, quan i com, horaris, etc.) que proporcionen una informació valuosa (i privada) sobre cada un de nosaltres. Què passa amb aquesta informació? Que es pot comprar i vendre. Les denúncies sobre aquest aspecte va obligar a canviar protocols sobre apps i programes amb relació a la privacitat fa uns anys i ara abans d’instal·lar res ens demanen diferents permisos… que a la llarga es concedeixen per tal que la cosa funcioni.
És per això que generen mecanismes d’addicció, com ara recomanacions i notificacions, per passar una notícia, imatge, vídeo, a una altra, i estar més temps emprant-les. I aquí esdevé un altre problema que també es relaciona amb la nostra autoestima i la presència en certes xarxes.
El fet “d’estar pendent de”, “de saber què es diu o es fa”, “què diuen de qualcú o de mi”, “del fet d’haver de contestar perquè si no”, dels likes, del nombre de seguidors i amistats que tenim, pot condicionar la nostra percepció de les nostres relacions socials i de nosaltres mateixos. És els que passa als dos joves del documental. Res de nou, però. Ja fa temps que se sap, que ho sabem, que les empreses ho saben i se’n beneficien i han creat situacions realment dramàtiques en molts d’adolescents.
És per això també, que al final els algoritmes ens condueixen a tenir a la nostra pantalla aquelles notícies que volem llegir, i només aquestes. Com en un bucle. Sense contrast o alternativa. I molts d’usuaris cultes i ben formats acceptam acríticament tota aquesta informació. Això provoca que davant un problema o conflicte les postures es polaritzin. Està passant.
Aquesta situació s’agreuja amb les fake news i amb l’acció de perfils fantasmes, que generen contínuament informació sense contrastar, o directament falsa, de vegades d’alt contingut emocional, que genera determinat estat d’opinió o d’ànim.
Totes aquestes empreses es varen comprometre a fer investigacions internes, a controlar el que publicaven, a lluitar contra les notícies falses, en definitiva. Es va deixar que les empreses s’autoregulassin en certa forma, i ja sabem com l’han fet algunes d’elles.
L’assumpte és que es pensi sobre això, es debati, i es pugui prendre un posicionament conscient sobre l’ús de les xarxes socials.
Però crec que el problema és que no el percebem com a problema. Hem assumit que és la forma de comunicar-nos en aquest temps que vivim. Si en un moment admetem que som addictes (cosa que ens costa) no ens importa, si ens vigilen i controlen, tampoc, ja que no ho notam i no ens ho acabam de creure, i com som més llestos del que la gent es pensa, mai de la vida serem manipulats. Quin perill!
Hem estat molt de mesos sense actualitzar el bloc ni aportar cap nova entrada. La causa principal ha estat la manca de temps. En el cas curs passat va estar molt relacionada amb el sistema de semipresencialitat, que tan bons resultats va produir per no estendre el nombre de contagis, juntament altres mesures de seguretat anti-Covid (https://elpais.com/buenavida/salud/2020-11-18/por-que-los-colegios-no-se-han-convertido-en-un-foco-de-contagios-de-covid.html), però que va suposar pel professorat, en molt de casos, duplicar la seva jornada laboral. I en aquest curs, per l'atenció a diversos fronts de feina, particularment vinculats a la dedicació a la biblioteca del centre i a l'elaboració del Pla Lector. En aquest sentit, a partir d'ara, les entrades vinculades a la biblioteca i a la lectura del centre tindran major presència.
També tindran més presència les entrades vinculades a l'anàlisi i comentari de pel·lícules, sèries o elements multimèdia amb evident connexió (i interès) amb les nostres assignatures o amb el món educatiu en general.
El bloc continuarà tenint una funció de material complementari i de suport a les diferents matèries, així com de visualització d'activitats educatives i de proposta de materials de caràcter reflexiu o crític.
Esperam que la freqüència de les publicacions sigui major i contribueixin en alguna mesura a reflectir la realitat del procés d'aprenentatge des d'una perspectiva de la pedagogia activa (acció-reflexió-acció).
El curs 2020-21 ja ha començat. Com feim sempre, EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. I esperam que el nostre bloc pugui ser una eina útil i profitosa per a tots els que ens visiten.
El curs ha començat d'una manera estranya, amb una situació de semi-presencialitat i amb rigoroses mesures sanitàries preventives: les famoses tres emes. Això provoca que no ens veiem les cares ni ens puguem saludar, quan som a l'institut. Però també que la meitat dels dies de classe les passem a casa.
Sens dubte és un repte per tots nosaltres: professors i alumnes. Com organitzam la feina, les explicacions, les activitats? S'ha de tenir molta força de voluntat i ser molt estricte amb el temps personal, per poder treballar des de casa. Per això, les eines digitals han de servir per facilitar les coses i això incrementa les opcions i possibilitats educatives d'aquest bloc.
Ens proposam, una vegada més, ser més constants en el procés d'incloure noves entrades i aportar més elements complementaris que puguin aportar una major comprensió de les disciplines que treballam a l'institut, i també de totes les activitats que se’n fan des de les nostres assignatures. Però necessitam saber si aquesta feina us arriba, si es consulta si us aporta alguna cosa als lectors, per tant us demanam interacció, comentaris i propostes.
Les assignatures -i per tant, entrades- no són les mateixes de cursos anteriors. Mantenim GEOGRAFIA (d'Espanya) de 2n de Batxiller i introduïm de nou HISTÒRIA de L'ART a 2n de Batxiller i la GEOGRAFIA (i HISTÒRIA) de 3r d'ESO. Però tot acaba interrelacionant-se i segurament vindran més entrades de disciplines diferents. La informació sobre l’activitat de la Biblioteca del centre que el curs passat va tenir certa cobertura, molt probablement tendrà menys presència, perquè la biblioteca del centre ha perdut el seu espai físic i moltes de les seves funcions.
Com hem fet altres vegades, us comentam alguns aspectes organitzatius del bloc. A la columna de la dreta, hi anirem informant dels principals esdeveniments artístics i culturals que pensam que val la pena visitar o conèixer, tant a Palma com a altres indrets. Si clicau damunt la imatge obtindreu més detalls. I procurarem introduir més referències a articles de diferents mitjans de comunicació que ens ajuden a entendre millor les nostres assignatures i el món en què vivim. En aquest apartat de la dreta, tamé disposau d’enllaços a altres pàgines web, blocs, institucions, etc. que pensam poden resultar profitosos per a cercar diferents tipus d’informació.
Recordar-vos que la llengua principal d'aquest bloc serà el català, però això no vol dir que s'empri amb exclusivitat, de manera que també es faran entrades en altres llengües, i particularment en castellà. De fet, bona part del material audiovisual -sempre i quan YouTube, Vimeo o altres plataformes ho permetin- molt probablement, sigui en castellà
Per últim, insistir-ne en el fet que es tracta d'un BLOC DIDÀCTIC i que l'ús que es faci de diferents materials gràfics o audiovisuals respon a una finalitat educativa. Si qualsevol d'aquests materials estigués sotmès a drets d'autor que no permetés la seva publicació, agrairíam la seva comunicació immediata per procedir a la seva retirada. Malauradament, això ha passat ja amb alguns enllaços de YouTube que la mateixa plataforma ha bloquejat directament; les nostres disculpes a qui correspongui, però principalment als seguidors que s'han quedat sense la informació anunciada.
MOLTS D'ÀNIMS! (I que el cel no caigui sobre els vostres caps)
