COORDENADES GEOGRÀFIQUES, SOLSTICIS I EQUINOCIS

Vet aqui un vídeo de gran qualitat que explica força bé els diferents conceptes amb els que hem començat l'assignatura de Geografia. No ha estat possible inserir el vídeo a l'entrada, per tant heu de copiar l'enllaç al navegador i veure el vídeo des de la pàgina de Youtube.

https://youtu.be/1SrfC-QLHsQ

BENVINGUTS AL CURS 2017-2018

El nou curs 2017-2018 ja ha començat. EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. Esperem que sigui una eina útil i profitosa i que vagi millorant gràcies als vostres suggeriments i comentaris.
Després molt de mesos -pràcticament un curs sencer- sense ficar cap entrada nova inciam una nova etapa amb ànims renovats, i en un nou centre escolar IES Josep Maria Llompart (Palma). Confiam en que no ens fallin les forces i puguem mantenir el bloc actualitzat. Des d'aquí, la nostra disculpa als usuaris del curs passat que es quedaren esperant noves notícies i aquestes no van arribar.
Les assignatures -i per tant, entrades- principals no són les mateixes de cursos anteriors. Mantenim FONAMENTS D'ART 1 a 1r de Batxiller i les Ciències Socials de 3r d'ESO (Geografia). Recuperam  La GEOGRAFIA (d'Espanya) de 2n de Batxiller. A poc a poc, anirem incorporant més continguts, més recursos i també anirem actualitzant les diferents propostes culturals i cíviques.
Com altres vegades, informar que la llengua prioritària d'aquest bloc serà el català, però això no vol dir que s'empri amb exclusivitat, de manera que també es faran entrades en castellà i fins i tot en anglès. De fet, bona part del material audiovisual -sempre i quan Youtube, Vimeo o altres plataformes o permetin- molt probablement sigui en castellà.
Insistir-ne en que es tracta d'un bloc didàctic i que l'ús que es faci de diferents materials gràfics o audiovisuals respon a una finalitat educativa. Si qualsevol d'aquests materials estigués sotmés a drets d'autor que no permetés la seva publicació, s'agraeria la seva comunicació immediata per procedir a la seva retirada. Malhauradament, això ha passat ja amb alguns enllaços de Youtube que la mateixa plataforma ha bloquejat directament; les nostres disculpes a qui correspongui, però principalment als seguidors que s'han quedat sense la informació anunciada.
Per altra banda, Google ha canviat per diverses raons, algunes de les característiques dels seus blocs. Aixi, apareixeran a les vostres pantalles finestretes informant-vos de l'ús de cookies i demanant-ne consentiment, alguns enllacos ja no seràn tan efectius, etc.
Per últim, recordau que a més del bloc existeixen altres elements de contacte i d'interrelació digital com ara el programa la plataforma Edmodo  i el correu electrònic.
Com sempre, que la força us acompanyi!

CANVI CLIMÀTIC 1

Què més necessitam per actuar ja?

Documental L'HORA 11 (Leonardo di Caprio)


Documental CANVI CLIMÀTIC,de National Geogràfic

INTERCANVI AMB INSTITUT ALEMANY

Un grup d’estudiants alemanys de l’Institut Miltenberger Gymnasium (Baviera) i la seva professora Klaudia Alcarcari, ens van visitar durant el passat mes de març dins el projecte d’intercanvi que realitza la professora Lourdes Crespo de l’assignatura d’alemany. L’objectiu d’aquest projecte és sobretot l’intercanvi cultural i de convivència. Durant el mes de juny serà el nostre torn i els visitarem a Bad-Brückenau (Baviera, Franconia).

Durant la seva estada es van organitzar diverses  activitats com ara una  visita al castell de Bellver, una excursió a Son Marroig i Sa Foradada, o una visita guiada per Palma. A més, els alumnes alemanys varen assistir  a classes de teatre, alemany, anglès i matemàtiques en anglès.

Vàrem col·laborar en la visita guiada per Palma, juntament amb la professora Maria Gelabert, del departament de matemàtiques i els alumnes de l’assignatura d’alemany del nostre centre que participen a l’intercanvi. Vàrem fer un itinerari que comprenia els edificis modernistes Ca’n Forteza-Rei i magatzems L’Àguila, l’església de Santa Eulàlia, la Seu, la Llotja i fins i tot, el Consolat de la Mar.

En arribar al centre vàrem poder gaudir d’un merescut dinar de germanor.

ACTIVITAT 4 FONAMENTS DE L'ART: FER-NE UN MOSAIC, FER-NE UN RETRAT

L’activitat pràctica corresponent a l’art Romà va ser elaborar un retrat –aportació original de l’escultura romana- amb la tècnica del mosaic. En aquest cas no utilitzaríem tessel·les sinó trossos de paper de colors procedent de diaris, revistes o pamflets publicitaris.

El procediment consistia en dur-ne una fotocòpia d’un retrat fotogràfic, personal o no, en blanc i negre i anar aferrant els trossets de paper de colors prèviament retallats. Aquí intervenia la creativitat de cada alumne ja que podien jugar amb la combinació de colors, els tamanys dels paperets, la diferència de textures, el grau de naturalisme o abstracció, etc. Se’ls hi va facilitar un enllaç amb exemples de retrats fets amb aquesta tècnica i algunes imatges es van projectar a l’aula mentre feien feina.

Com va passar altres vegades, el principal problema va ser l’administració del temps disponible per part dels alumnes. No tothom va dur el material corresponent el primer dia i això va arrossegar cert retard. Tampoc tothom va entendre el concepte de retrat o la relació entre retrat i mosaic. Ningú no va treballar sobre una foto seva.

De totes maneres, amb major o menor habilitat es va complir l’objectiu  i tot i que els estils eren força variats, el treballs en general han estat de gran qualitat.

FONAMENTS DE L'ART: PRESENTACIÓ TEMA 5

Degut a les dificultats existents per poder pujar la presentació del tema en condicions òptimes a través de la plataforma Edmodo, hem optat per fer-lo a través del bloc. Esperem que ara no hagi problemes.
Recordau que la informació del ppt és fonamentalment visual, per la qual cosa s'ha de completar amb l'aportació del professor a les classes i la consulta del manual de referència.

Tema 5 arts visigot prerromànic islàmic from JA16

ACTIVITAT 3 FONAMENTS DE L’ART: GRÈCIA, TEATRE I MÀSCARA

La tercera activitat realitzada a l’assignatura i vinculada al tema de Grècia, va estar relacionada amb el teatre. Varen intentar a aprendre a realitzar una màscara a partir de una plantilla de cartolina que els alumnes havien de fotocopiar, retallar, doblegar, aferrar i finalment caracteritzar. Naturalment un dels objectius era relacionar la seva màscara amb el teatre grec (tragèdia i comèdia), però també va servir per ampliar l’espectre i relacionar-la amb altres formes teatrals o para-teatrals més modernes; i a partir d’aquí, esbrinar l’ús de la màscara amb l’entrenament dels actors i les seves possibles formes d’interpretació.

 Es va facilitar als alumnes la plantilla via en pdf via digital o en model imprès i es va recomanar impressió en cartolina; com que la majoria va fer la impressió en paper després varen haver d’afegir-ne un altre paper o cartró perquè tingués més consistència. Els alumnes  a més, havien de dur tisores, coa d’aferrar i els materials adients per “decorar” la seva màscara. Varen calcular unes tres sessions per encetar la feina (tallar, aferrar, decorar) que varen quedar una mica justes.

Els principals problemes trobats varen estar relacionats amb la forma de gestionar i aprofitar el temps, dur els materials al seu temps i el procés de muntar les diferents peces que composaven la màscara. Però els resultats varen ser força interessants i en alguns casos originals.

Aquests aspectes, juntament amb la qualitat tècnica, la creativitat i el resultat estètic varen configurar els criteris d’avaluació.

Durant el procés d’elaboració es van projectar diversos vídeos sobre l’ús de la màscara al teatre contemporani tant el com a eina de formació i entrenament  (Jacques Lecoq) o com a gènere diferenciat.

SORTIDA DIDÀCTICA: PALMA GÒTICA I MUSEU MARCH D’ART ESPANYOL CONTEMPORANI

Directament relacionat amb el contingut de l’assignatura i simultàniament al desenvolupament d’aquest tema, des de l’assignatura d’Història de l’Art vàrem organitzar una sortida didàctica per conèixer alguns dels monuments més significatius de la Palma gòtica.

Vàrem començar al carrer de Sant Miquel, just abans de l’església de Santa Margalida (S.XIII-XIV), on es veuen els fonaments de una de les torres de la Porta Pintada, ara sota un edifici modern. Per aquí van entrar les tropes del Rei En Jaume, seguint el recorregut de la després anomenada Síquia Reial, quan van conquerir Madina Mayurca.

Seguint pel carrer de Sant Miquel, vàrem fer dues aturades per explicar la façana de Sant Miquel (S.XIV) i els edificis modernistes de la Plaça del Marqués de Palmer (Can Rei i L’Àguila), abans d’arribar a l’església de Santa Eulàlia (S. XIII-XVI) pel carrer de s’Argenteria.

Des d’aquí varen visitar l’església i claustre de Sant Francesc (S.XIII-XIV) amb el sepulcre de Raimon Llull. Per a la nostra sorpresa ens varen fer pagar entrada, tot i sent un grup escolar.

Després d’un merescut descans a Can Joan de s’Aigo, vàrem continuar el nostre itinerari fins arribar a la Seu (S.XII-XVI), on es va analitzar l’edifici des de dins i des de fora, a més de visitar el Museo Catedralici i les intervencions de Gaudí i de Miquel Barceló.

Per acabar el recorregut, vam introduir com element de contrast una visita guiada a la col·lecció permanent del Museo March d’Art Espanyol Contemporani que va suposar un més que digne colofó a tot un matí d’alta densitat estètica.

FILM REVIEW: MACBETH

Direction: Justin Kurzel

Script: Jacob Koskoff, Michael Lesslie, Todd Louiso

Actors: Michael Fassbender, Marion Cotillard, Jack Madigan, Paddy Considine, etc.

Photography: Adam Arkapaw

Music: Jed Kurzel

Costume design: Jacqueline Durran

Genre: Drama, Art house

To make a film about Macbeth that has been made in several occasions (Welles, Kurosawa, Polanski, etc.) it can reasonably be assumed that it will have a new contribution to the cause or at least a breath of r fresh air. We cannot say that the Australian director Justin Kurzel has not tried so noble an aspiration and there are interesting and surprising new values to be appreciated in this film, but we must say that his objective has not been completely achieved at all.

The production is really fascinating: the open spaces of Scottish landscapes, the fog effects in which the witches appear and the soldiers disappear in the intensity of their fights, the camera resources (slow motion, canted shots, etc.) the impressive lighting and the realistic costumes accompanied by a dramatic music, compound a remarkable piece of art, a powerful visual machinery.

On the other side, we have an unarticulated plot, absolutely lacking in rhythm, in which we have to guess  several times what has really happened, when a ghost is a ghost and not a real person and how  the evolution of the different characters is, particularly Lady Macbeth (Marion Cotillard) and Banquo (Paddy Considine). Probably, the problem rests in how to combine these different worlds such as drama (defined by convention and words) and cinema (defined by realism and images).  We also can see that in the dialogues in which there is  “Shakespearian”  excess.

Obviously all these elements affect the acting. Macbeth (Michael Fassbender) goes very quickly from being an implacable warrior to an ambitious politician and from there to a poor mad king tortured by guilt and fear. The performance has strength in some scenes but is not brilliant. The tone is monotonous, extremely steady and murmuring. Where is the connection, the passion, the empathy for his wife?  Lady Macbeth has an impressive magnetism in the first shots (and a good accent too, considering she is performed by a French actress): beauty and nastiness; but we can’t see this magnetism towards her husband or her evolution from being an ambitious and manipulative woman to a desperate one who commits suicide (By the way, how does she do it?) Her best moment is at the coronation dinner, where she takes the power and dignity of the crown in front of the king’s delirium.

In conclusion, the proposal is interesting because it tries to show a modern view on a classic Shakespeare drama that happens in the early middle ages, gathering two of the most attractive and reliable contemporary actors, but the result, in my opinion, is a little bit disappointing, mainly considering the potential achievements one might have expected of these elements.

LLENGUATGE, CAL•LIGRAFIA I IMATGE

La segona activitat pràctica de l’assignatura Fonaments de l’art, vinculada al tema de les Primeres Civilitzacions (Egipte, Mesopotàmia, etc.) ha estat centrada en el tema del llenguatge i la cal·ligrafia.

Els alumnes havien d’inventar-se un llenguatge a partir de signes, ideogrames, emoticones, gràfics i símbols figuratius que representessin coses tangibles, fàcils de reconèixer, objectes de la vida quotidiana de la societat actual. I amb aquest llenguatge, dissenyar una narració gràfica seguint l'estructura bàsica de les tauletes de fang de les primeres civilitzacions mesopotàmiques o dels jeroglífics egipcis, que varen servir de models. Aquesta narració gràfica podia combinar signes i imatges, presentar-se a mena d'historieta il·lustrada o còmic o un text en sentit ample (descriptiu, dialogat, etc.) La darrera característica que havia de tenir aquesta feina és que fos un treball de grup (2 persones) particularment necessària a una activitat que tenia com a rerefons la comunicació.

La presentació de la feina podia realitzar-se en diversos formats (de fulls a arxius de vídeo). El bàsic consistia en un full on es aparegués el codi, el text i la seva traducció. La majoria va optar per cartolines amb formes diverses que imitaven manuscrits antics, però va haver-hi fins i tots, arxius d’audio en alguns grups, que inventaren fonemes pel seu llenguatge.

L’activitat va ser força engrescadora i es va desenvolupar en unes quatre sessions. Els resultats van ser molt diversos, predominant la preocupació per la presentació més que la creació del llenguatge.

 En la major part dels casos es va fer un procés invers al que es proposava: primer es pensava un text en català o castellà (de temàtica força variada: de suposades pregàries als déus  anècdotes quotidianes) i desprès es pensava com traduir-lo al nou llenguatge, per a la qual cosa necessitaven articles, preposicions, temps verbals, elements de gènere i número... que corresponen a formes del llenguatge força evolucionades. La feina, conseqüentment, va ser més d’encriptació, d’ocultament, què de creació des d’elements simples.

FILM REVIEW: ME AND EARL AND THE DYING GIRL

TITLE: Me and Earl and the Dying Girl (USA, 2015)

DIRECTOR:  Alfonso Gomez-Rejon

SCRIPT: Jesse Andrews

MUSIC: Brian Eno, Nico Muhly

ACTORS: Thomas Mann, Olivia Cooke, RJ Cyler, Nick Offerman, Connie Britton, Molly Shannon…

The film tells the story of three teenagers from the perspective of one of them, Greg, the storyteller. Greg is a High School student, a little bit weird, who tries to pass unknown in his school as a survival strategy. He spends his time making domestic films inspired by the classics, with his mate Earl. Suddenly, his entire world changes when his mother obliges him to be friends with a girl who has leukaemia, Rachel. He has to visit her and be with her. Then, slowly, a beautiful friendship begins. Everything is shared from the perspective of a countdown… except perhaps love and sex. He shares his friend Earl, his odd movies, his strange and smart sense of humour and his time, while being on the verge of failing the term and losing his admission to the local university. Rachel shares her fears, her sense of life, her intimacy, her tenderness and her practical vision of things.

The film speaks about friendship in the context of a fatal disease, but with a lot of humour, making a good combination of drama and comedy. The film also deals with subjects like death, education, human relationships (parents-children, teachers-students, teenagers-teenagers), creativity, cinema, etc. but in a natural way, thanks to the smart and credible dialogues so brilliantly acted. It also combines different narrative and cinematographic languages: flashback, voice-over, cartoon, puppets, etc. with good music and in an adequate rhythm.

Before watching the film you might think you will be crying the whole time. During the film, as spectator, you have the impression that you are watching a kind of comedy and that leukaemia is a pretext. Indeed you are expecting a happy ending, but cancer is cancer and what happens sadly has to happen. That is life. Just some tears. He deeply feels the emptiness that his beloved friend has left… but he has to continue living his own life.

In fact, the film is the personal letter that Greg writes to the university asking for a second trial. He tries to justify his academic failure because he has spent the last months of his life doing a good deed and that is a good point to consider: he is a good person and is normally a good student.

VISITA EXPOSICIÓ: EL GRECO, LA MIRADA DE RUSIÑOL

Fa unes setmanes, des de l’assignatura d’Història de l’Art,  vàrem visitar l’exposició: El Greco, la mirada de Rusiñol, en el Caixafòrum  de Palma. Es tractava d’una sèrie d’obres de Rusiñol i d’altres pintors contemporanis i amics seus (Zuloaga, per exemple) seleccionades a partir de la influència que El Greco havia exercit en elles: ús del color i de la llum, composicions, forma de retratar, temàtica mística, dramatisme, etc. Al mateix temps, es podien contemplar alguns quadres de El Greco entre els que estaven els que havia comprat el mateix Rusiñol i formaven part de la seva col·lecció particular a Cau Ferrat (Sitges).

 Malgrat que la temàtica de l’exposició no coincidia cronològicament amb la nostra assignatura ja que encara estaven amb l’art de l’Edat antiga o que es a penes es veies dins el currículum la figura de Rusiñol, vàrem pensar que l’exposició tenia molt d’elements aprofitables, que naturalment ho serien més amb una sèrie de classes prèvies.

A més de estudiar els dos pintors d’èpoques, característiques i peripècies vitals molt contrastades, era una oportunitat de veure en directe quadres de dos mestres, que en cas de El Greco era força difícil veure en Mallorca.  Ens permetia entrar de ple en l’anàlisi del llenguatge pictòric (color, dibuix, llum...), veure els contactes i influències, moltes vegades subtils, entre pintors d’èpoques diferents i treballar la importància del col·leccionisme per entendre aquestes influències. Tal vegada el més important  era descobrir un artista polifacètic com en Rusiñol, un tant marginal en el discurs pictòric oficial –com durant segles ho havia estat El Greco-, però vinculat a un moviment El Modernisme que no sempre s’estudia de manera interdisciplinar ni global.

L'experiència va resultar força positiva pels alumnes, tal i com ho varen expressar en les fitxes de treball de l’activitat.

Ens sembla lamentable, per altra banda, que La Caixa hagi cobrat l’entrada al grup escolar com si fossin un públic qualsevol, excepte aquells alumnes que poguessin demostrar que ells o els seus pares eren clients d’aquesta entitat. El suposat interès d’aquest banc per potenciar i vincular les activitats educatives i culturals sembla moltes vegades una qüestió d’imatge.