EDUCACTION

dimecres, 26 de febrer del 2020

ITINERARI DE GEOGRAFIA URBANA PER PALMA 2020

Com a complement a les classes de Geografia urbana vàrem organitzar un recorregut per Ciutat per poder comprovar in situ algunes de les coses analitzades a través de plànols i fotografies. Es tractava de fer un recorregut des de l’Institut fins a la mar, acabant en Museu d’Es Baluard, observant els elements de canvi i permanència que s’han produit en dues àrees significatives de la ciutat com ara l’eixample i el nucli antic. L’activitat es va realitzar amb l’alumnat de Geografia de 2n B de Batxillerat i vàrem comptar com a guia i acompanyant amb el professor Josep Borne.

El punt de partida era el mateix institut ubicat en la trama de l’Eixample (Pla Calvet, aprovat a 1901; estructura radial) però urbanitzada en la segona meitat del segle XX. La primera aturada es va fer a S’Escorxador, edifici realitzat per Gaspar Bennàssar, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1906 i actualment conservat com a centre de serveis municipals (centre de salut, Biblioteca, etc.) i d’oci (cinema, restaurants, terrasses...). Això ens va permetre diverses coses: a) analitzar la figura de Gaspar Bennàssar, el principal impulsor de l’eixample i executor d’alguns edificis molt significatius (Plaça de toros, pont i magatzems ferroviaris...); b) entendre la importància l’organització de les infraestructures en la planificació urbana; c) fer-se una idea de com estava la zona en el moment de la seva planificació, que era realment perifèrica i rururbana (vegeu fotografia); d) Percebre el procés de canvi de la zona i d’ús de la infraestructura, que perdent la seva posició perifèrica, es va abandonar, va estar a punt de ser enderrocada i després d’un intens moviment ciutadà, rescatada i reutilitzada per usos terciaris, necessaris en un barri densament poblat.

Aquest procés de forma més breu en les següents parades fetes a l’eixample: cantonada Creu Roja (infraestructura sanitària tardana, edificis segons tipologia barri jardí), Plaça de Toros, plaça de Cardenal Reig (obelisc: importància de les fites urbanes i de les places, tipologies), Estació de ferrocarril de Sóller i antiga Estació de ferrocarril d’Inca (Figura d’Eusebi Estada, ferrocarril i modernitat, ferrocarril abans de l’enderrocament de les murades, alteració de l’entorn de l’estació, etc.)

Travessant Ses Avingudes i entrant en la plaça d’Espanya vàrem començar la visita del Casc Antic (plànol irregular), un dels més extensos i ben conservats d’Europa, malgrat tot. De la plaça d’Espanya (Bennàssar) passaren al carrer de Sant Miquel (restes del baluard de la Porta Pintada, Sant Antoniet- Mercat de S’Olivar), i des d’aquí vàrem recórrer tot un grapat de carrers per apreciar l’estructura urbana, l’aspecte dels edificis, els canvis d’ús de molt d’ells, el que queda dels barris medievals o els diferents canvis urbans a través dels segles, fins arribar al Parc de la Mar: carrer dels Moliners, carrer Sindicat, Plaça Major (Mercat, Tribunal de la Inquisició), carrer de s’Argenteria (Call), Santa Eulàlia (gòtic, cementeri, mercat), carrer del Sol (Call), Museu de Mallorca.

Des de la murada del segle XVI, vàrem poder contemplar per una banda la badia de Palma, el port i el Castell de Bellver, i per altra banda, l’Almudaina, la Seu, la murada medieval i Ses Voltes. És a dir, l’origen de la ciutat. Per últim, vàrem anar pel Passeig Sagrera (Bennàssar, de nou) per acabar la visita en la Llotja (Gòtic civil, Sagrera). Ja no es va quedar temps per arribar al Museu d’Es Baluard (el segle XXI!), passant davant del Consolat del Mar i per la plaça de Ses Drassanes.

diumenge, 23 de febrer del 2020

LA BIBLIOTECA I LA SETMANA PER L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

La biblioteca del centre va participar activament en les diferents activitats que es varen organitzar en l’institut durant la setmana Contra la violència cap a les dones, el passat mes de novembre.

Per una banda, es van organitzar dues exposicions. Una de llibres “Dona, feminisme i violència masclista” on es varen presentar les noves adquisicions de la biblioteca sobre el tema (llibres de Chimananda Ngozzi, Núria Varela, Melania Mazzucco o Dacia Mariani, entre altres autores) i llibres del fons de la biblioteca entre els quals destacaven els de la Biblioteca de escritoras españolas, de l’Editorial Castalia. Tots els llibres es varen catalogar per l’ocasió i es varen poder treure en préstec una vegada a acabada l’exposició.

La biblioteca també es va emprar com espai expositiu fotogràfic. Es tractava de tota una sèrie de fotografies en blanc i negre, realitzades pels alumnes de l’assignatura Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat H sobre el tema de la violència masclista. L’exposició es va instal·lar sobre una de les parets laterals de la biblioteca per damunt dels ordinadors, en una disposició força impactant.

Per altra banda, la biblioteca es va emprar com espai escènic per una activitat de Contacontes. Es tractava de la part expositiva d’un treball de recerca realitzat pels alumnes de l’assignatura d’Història de la Música i de la Dansa de 2n de Batxillerat.

En diferents grups de treball, varen investigar (recerca d’informació, selecció, anàlisi crítica, elaboració d’un treball amb un guió per a la seva representació) des de la biblioteca, sobre tres òperes o musicals en les quals s’exercia qualque tipus de violència contra les dones. Es tractava de Madame Buttefly (G. Puccini), Lucia de Lammermoor (G. Donizetti) i Els Miserables (C-M. Schönberg). I varen presentar un espectacle de contacontes d’aproximadament uns 40 minuts (entre 10 i 15 minuts per obra) amb narradors, dramatització d’escenes, escenografia bàsica, vestuari, maquillatge i música en directe. Varen assistir com a públic alumnes de 1r i 3r d’ESO, i gràcies a l’èxit de la seva representació, varen repetir funció a l’endemà per la resta de grups de 1r d’ESO que faltaven.

Esperam que la Biblioteca continuï organitzant activitats que potenciïn el seu tarannà multicultural.

diumenge, 16 de febrer del 2020

ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL PATI DE L'INSTITUT

Es tracta d'una activitat vinculada a l'assignatura de Geografia de 2n de Batxiller. Es va fer amb els dos grups que la cursen. L'activitat tenia dues parts: 1) visita guiada (pel professor) dels arbres del pati 2) Elaboració d'un treball per parelles en el que hi havien de seleccionar tres espècies d'arbres i dos de matolls del pati, fotografiar-los, identificar-los i fer-ne una breu descripció, i acompanyar-los d'altres cinc fotos de les mateixes espècies trobades en el seu barri, poble o jardí (indicant l'origen de la foto).

El problema era que quan s'explicava el tema de vegetació a la classe, per molt de fotos que veiessin, tractant-se d'un alumnat urbà i que a penes havia sortit de Mallorca, no acabaven d'identificar les espècies predominants de cada paisatge natural. Així que, donat que el pati del nostre institut, tenia gran nombre d'arbres encara que no fossin de totes les àrees, vàrem decidir aprofitar-lo.

Curiosament, hi havia més arbres de vegetació de ribera, que la que s'empra moltes vegades per enjardinar carrers, places i parcs urbans: àlbers, pollancres, plàtans, freixes, oms, lledoners... Però també algunes mostres d'espècies mediterrànies tant arbòries (alzina) com de matolls pròpis de màquies i garrigues (arbossa, rosmarí, farigola...), o molt comunes del paisatge mallorquí com pins, garrovers, baladres o fins i tot, palmeres.

Pensam que almanco, varen aprendre distingir un bon nombre de plantes. I sempre és molt atractiu fer-lo en directe que no a través d'una fotografia.

dimarts, 22 d’octubre del 2019

ACTIVITAT 2: FEIM ESCULTURES COL·LECTIVAMENT

La segona activitat proposada a l’assignatura Fonaments de l’Art I de 1r de Batxillerat
era una feina col·lectiva (4 persones). Cada grup havia de fer una escultura amb paper, celo i tissores, amb les següents característiques: solidesa, estabilitat i suma de parts. A més, s’havia d’elaborar una memòria de la feina feta que deixàs constància del procés de presa de decisions i el títol de l’obra. Disposaven de 20 min. que al final es convertiren en 35 min.

Alguns grups es varen posar a discutir tot d'una què fer, altres es varen quedar muts i fins i tot, qualcú va demanar si podia mirar exemples en el mòbil. Ah, la ment en blanc! Els grups que primer començaren la feina varen acabar donant pautes a la resta: el paper es podia doblegar, tallar, amuntegar, aferrar, modelar... es podia passar de fer tires a figures de papiroflèxia o bolles unides pel celo. I a la incertesa li va seguir el frenesí... i quan una escultura semblava acabada, sempre hi havia un detall que afegir.

La veritat és que els resultats varen ser força diversos. Des de figures humanes a estructures geomètriques, d'elements figuratius esquemàtics a instal·lacions de volums informes. I amb un ventall de títols d'un alt grau d'originalitat: NIHILISTA, EL REY SIN REINO, LA CIMA SIN ALAS....

Una altra cosa van ser les memòries. Cada grup tenia un secretari, que era l'encarregat d'escriure-la i de lliurar-la. Idò la seva feina va ser irregular. En alguns casos perque volien també participar al procés creatiu i se'ls oblidava escriure, en altres perquè en el grup no es discutien les pautes a seguir i un dels membres assumia el rol de líder, començava a fer i la resta li seguia i en altres perquè era més fàcil fer-ne tot al final, i no varen enregistrat el procés sinó el resultat.

Les escultures varen servir per explicar les característiques d'aquesta art, i poder desenvolupar l'esquema bàsic d'un comentari escultòric. I d'aquesta forma es va arribar a la teoria a través de la pràctica.

dimarts, 24 de setembre del 2019

ACTIVITAT 1 FONAMENTS DE L'ART: JUGANT A FER I ENTENENT L’ARQUITECTURA.

La primera activitat realitzada amb el grup de 1r Batx. E de Fonaments de l’Art 1, del curs 2019-20 ha estat semblat a la del curs passat. Es tractava d’elaborar la maqueta d’un edifici en 20 minuts, emprant només paper, tisores i celo. La consigna era que havia de ser estable i mostrar solidesa.

Els estudiants, una vegada superat el shock inicial, es varen posar tot d’una, mans a l’obra. Alguns tenien ja una imatge en el seu cap a la que volien donar forma, altres miraven de perfil als seus companys intentant captar alguna idea al vol, fins i tots alguns demanaven si podien mirar el mòbil per inspirar-se. No va fer falta... el temps anava en contra seva. El treball va ser intens... i creatiu.

Aquesta vegada els resultats han estat força variats, malgrat que no tots completament originals... i els que pretenien ser-ho s’escoraven subtilment cap el camp de l’escultura. Maquetes d’edificis-bloc de vivendes, edificis-casa tradicional, edificis-torre, piràmides, porxades, edificis impossibles, molts d’ells un tant inestables o clarament inacabats... però tots força INTERESSANTS.

A partir de la seva feina, varem dedicar una altra sessió a començar a treure conclusions que ens van servir per a començar a entendre com funciona aquesta art. Varem projectar també una fitxa de comentari d’una obra arquitectònica i un sortit d’imatges que il·lustraven els conceptes que s’anaven explicant.

- Com que era necessari assentar l’edifici sobre una base per fer-lo més estable, els ha obligat a definir una figura geomètrica més o manco regular. I així hem descobert el concepte de planta. Han emprat plantes quadrangulars, rectangulars, circulars i fins i tot, triangulars. És a dir, figures geomètriques bàsiques. Però també n’havia de plantes irregulars i compostes! Es a dir, quasi teníem representada tota la història de l’arquitectura. Han aprés a percebre la forma de la planta des de l’exterior de l’edifici.

- Han descobert que a través de la planta es poden distingir moltes qualitats de l’edifici, però que no sempre és així i que per tant es necessita una imatge externa, bé de l’interior o de l’exterior (com era el cas) per veure com se sosté l’edifici. I així, s’ha passat al concepte d’alçat, i d’aqui a percebre els elements sustentants (parets, pilars, columnes...) i sostinguts (sostre, coberta, teulada...).

- La principal dificultat en l’execució de la maqueta ha estat fer el sostre. Element clau per tancar l’espai interior, dotar-li de protecció i per tant, per fer-lo habitable. Com així ha passat als constructors i arquitectes de totes les èpoques. Ens ha servit per identificar el sistema constructiu. Des de les maquetes i amb el complement de les imatges projectades, ha descobert el sostre pla o sistema arquitravat (que a l’exterior sol cobrir-se amb una teulada a dos vessants), el sostre corbat o sistema envoltat i el més complex, que podria considerar-se una variació de l’anterior i el sostre cupulat.

- El tema dels materials ha estat més difícil de transcendir, donat la simplicitat dels que n’han emprat. Però han vist dos materials amb funcions diferents: el paper era clau per fer murs, parets, sostres, teulades. El celo era l’argamassa, el ciment.

- Per últim, han observat que cada edifici des de l’exterior defineix un volum: es tracta una forma geomètrica tridimensional, i les seves cares laterals funcionen com a façanes. Aquest volum, a més disposa d’un espai intern, i juntament amb els volums dels altres edificis crea i estructura un altre espai, que podrien anomenar urbà.

Esperem que aquesta activitat a més d’entretinguda, hagi estat també profitosa i els permeti entendre millor com analitzar un edifici.

dilluns, 23 de setembre del 2019

CANVI CLIMÀTIC I SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL PEL CLIMA I PER LA TERRA

No és la primera vegada que xerram del canvi climàtic en aquest bloc, però ara entenem que és molt necessari. Canvi climàtic és el fenomen meteorològic que està vivint el nostre planeta durant les darreres dècades (o almanco en aquest moment és quan s’està fent més evident). Està ocasionat per un procés d’escalfament global de la Terra com a conseqüència de l’emissió massiva i constant de gasos procedents de combustibles fòssils des de la Primera Revolució Industrial (Anglaterra: darreres dècades segle XVIII; Europa Nord-occidental: primera meitat segle XIX).

Aquest fenomen també és conegut com a efecte hivernacle, és a dir, aquest gasos –particularment diòxid de carboni procedent del fum de les fàbriques, centrals tèrmiques, calefaccions i diversos sistemes de transport, etc.- es queden a les capes mitges de l’atmosfera i impedeixen la sortida cap a l’espai exterior de nombrosos raigs de sol que han estat rebotats per la superfície terrestre, tornant de nou a les capes baixes de l’atmosfera i augmentant la temperatura global de la superfície de la Terra. Aquest procés no és novell, n’és precisament el que ha permès la vida sobre la terra aconseguint tenir unes condicions de temperatura diferents a les de l’espai exterior; allò novell és l’accentuació i acceleració d’aquestes condicions, de tal manera, que en augmentar en poc temps la temperatura s’estan produint alteracions substancials en els diferents climes de la Terra i per tant, en els diferents ecosistemes.

Les alteracions més evidents són el desgel dels pols (i glaceres) amb la conseqüent pujada del nivell de les aigües marines i alteració de les característiques de les corrents oceàniques, i l’aparició de fenòmens climàtics de caràcter extrem (de sequeres a huracans) amb més freqüència i intensitat. Però la interrelació d’elements fa que les repercussions siguin més greus del que pensam i van des de la desaparició de nombroses espècies d'éssers vius i d’ecosistemes sencers, a l’alarmant escassetat d’aigua dolç en diverses àrees del planeta.

Des de que els científics començaren a llançar la veu d’alarma en els anys 80 del segle passat s’han seguit diverses línies de difusió de la problemàtica i d’actuació davant el tema, però es poden distingir dos fronts prioritaris:

A) l’institucional en el qual les Nacions Unides (ONU) han tingut un paper clau (Des de l’elaboració del primer Informe sobre el Canvi Climàtic en 1990 a la promoció de les diferents cimeres sobre el canvi climàtic de Kyoto a l’actual en Nova York) i que intenta convèncer als diferents dirigents dels estats del món de la reducció dràstica de les emissions de CO2 de cada país, amb resultats poc esperançadors.

B) l’individual, el que apel·la al ciutadà concret per a que canviï els seus hàbits i conductes (des de l’alimentació, al transport, passant pel tipus de roba que duu i en general els hàbits de consum) per a què l’impacte de la seva existència sobre el planeta sigui el menys agressiva possible. Naturalment, n’ha hagut d’altres formes a través dels sistemes educatius, els mitjans de comunicació, etc.

A aquesta setmana (20-27 de setembre) s’ha produït una interessant confluència d’estratègies, que no té res de casual per altra banda. Al temps que l’ONU celebra la Cimera del Clima a Nova York, amb l’objectiu d’arribar a un compromís global en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però a la que no han acudit els principals països emissors com EUA, Xina i la Índia, s’està produint una mobilització a escala mundial de la ciutadania, esperonada per l’exemple d’una estudiant sueca, Greta Thunberg, que va començar a manifestar-se cada divendres (Fridays for future) davant del parlament del seu país per demanar mesures dràstiques contra el canvi climàtic, aconseguint nombrosos seguidors, principalment joves, dins i fora de Suècia i que ara sigui invitada a la Cimera. Interessant que el ciutadà ecològicament conscient no només canvi els seus hàbits, sinó que adopti un posicionament públic (és a dir polític) exigint als seus representants i als líders mundials unes mesures concretes contra el canvi climàtic, que no seran del grat de les grans companyies energètiques ni del sector del transport, entre altres.

Les propostes per aquesta Setmana d’Acció Global per Clima i per la Terra són molt variades (veure imatge) i combinen elements de conscienciació amb altres d’acció, la cloenda dels quals és la Vaga Mundial pel Clima del divendres 27 amb una manifestació de la Plaça del Tub (12:00 h) a Cort. En serà massiva? Ben necessari que així fos, per fer entendre que la situació és greu i que s’han de prendre mesures dràstiques i valentes.