VOCABULARI GEOGRAFIA

De tots els llistats de vocabulari que hem proporcionat i treballat al llarg del curs quedaven pendents els corresponents a un parell de temes. La intenció d'aquesta entrada és completar el llistat, per facilitar la tasca de preparació tant de l'examen de Selectivitat com l'examen de setembre:
Temes introductoris: (Select) Geografia física, Geografia humana, Equador, Latitud, Longitud, Coordenades geogràfiques, Isolínia, Portolà, Escala cartogràfica, mapa topogràfic, Determinisme geogràfic.
(Profe) Geografia, Meridià, Paral·lels.
Geografia de la població: (Select.) Cens, cicle demogràfic antic, cicle demogràfic modern, Creixement real de la població, Emigració intercontinental, Migració pendular, Mortalitat infantil, Moviment migratori de retorn, Padrò, Població concentrada, Població disseminada, Taxa de fecunditat, Taxa de masculinitat, Taxa de feminitat, Taxa d'envelliment.
(Profe) Registre civil, Cicle demogràfic de transició, Creixement vegetatiu, Saldo migratori, Éxode rural.
Geografia política d'Espanya: (Select.) Província, Comunitat Autònoma, Estat de les Autonomies, Centralisme polític-administratiu, Desequilibris territorials.
En qualsevol cas, molt aviat tindreu tot el llistat a la pàgina web del department.
Sort!

SANT JORDI LECTOR

EL TALLER DE TEATRE CELEBRA SANT JORDI

EL TALLER DE TEATRE CELEBRA SANT JORDI

Una altra activitat que ha organitzat el taller de teatre durant aquest curs, ha estat una performance amb motiu del dia de sant Jordi. Es va aprofitar una idea del professor Guillem Cortés, ja realitzada a altres instituts de Palma, que consistia en reivindicar el lector –a través de la visualització de l’acte de lectura- en lloc del llibre. El missatge que es volia transmetre era que sense lectors no existien els llibres (o almanco, no tindrien raó de ser). Es tractava d’una acció senzilla, però que s’havia de realitzar d’una manera molt conscient i seriosa i durant una llarga estona: crear un espai de lectura on sempre hi hagués qualcú llegint... en silenci.

El taller es va plantejar la possibilitat de crear diversos espais de lectura amb els quals es pogués veure l’acte de lectura de diferents maneres: 1) els que llegeixen en silenci, concentrats, en un lloc còmode que hauria de transmetre serenor i pau; 2) els que llegeixen per a altres, el quals estan malalts, se’n van a dormir o simplement els agrada escoltar o que els hi conten històries; 3) La lectura de textos projectats a la paret juntament amb imatges procedents del nostre muntatge poètic. De les tres possibilitats, descartarem la tercera per problemes tècnics, i la segona s’esvaí en l’aire, davant la impossibilitat de desenvolupar-la al pati, degut al renou ambiental (entre altres factors).

Es va decidir fer-les al pati (front a la idea inicial defensada pel professor d’aprofitar els dos vestíbuls de l’insti) pensant que així ho veuria més gent. Varem dissenyar dos espais amb butaques i tauletes, estores, plantes, un llum i música de fons. Es varen fotocopiar pamflets del manifest explicatiu sobre la proposta per repartir i penjar a les parets. I es distribuïren les tasques i el torns.

El desenvolupament de la performance va ser desigual amb relació als espais triats. 1) Pati: els alumnes (companys dels performers) es varen assabentar de l’acció i la resposta va ser doble. Per una banda, indiferència. Per altra, molestar als seus companys intentant tocar-los i violentar-los, passant dels que els repartien els pamflets. Va ser una experiència dura. A més, la major part dels professors no es varen adonar. Conseqüentment, en acabar el pati es va decidir canviar-se als vestíbuls de l’edifici. 2) Vestíbuls: paradoxalment, l’impacte va ser major. Varen acotar millor l’espai de lectura i es van aconseguir moments de silenci respectuós. I tractant-se de llocs de trànsit, ho va veure més gent. Més alumnes es varen decidir a llegir i varen fer nous relleus. Alguns lectors varen llegir més de seguit, que en tota la seva vida.

Avaluació: en general positiva, pel que va suposar d’atreviment , de proposta celebrativa i contemplativa (l’única activitat realitzada al centre per commemorar aquest dia), de mostrar que amb idees i voluntat es poden fer coses senzilles i alhora provocatives. Elements febles: problemes d’assumpció de responsabilitats al grup, comportament agressiu d’alguns elements del públic, comprensió desigual de la proposta.

IES SON RULLAN AL XXè ENCONTRE DE TEATRE EN CATALÀ A SECUNDÀRIA. ARTÀ 09

L'IES Son Rullan també va participar a l'edició d'aquest any de l'Encontre de Teatre d'Artà, que organitzat per l'Associació Trenta-1, celebrava el seu XXè anniversari. Hi formaven una petita comitiva composada pels següents alumnes: Matias Bastero, Christopher Salazar, Lorena Azán, Noelia Moreno i Carlos Jiménez; i pels professors Mireia Vicens i un servidor (Juan Antonio Arranz). Varen ser dues jornades intenses d'aprenentatge teatral i convivència lúdica. Al final varen tornar cansats i amb el mòbil ple de contactes, però amb ganes de repetir.

En aquesta edició es va batre el record de participants (uns 400) el que va suposar una certa sensació de massificació i també certes dificultats per desenvolupar algunes activitats. Aquest aspecte i d'altres varen ser tractats a la reunió d'avaluació que varen fer professors i monitors, les conclusions de la qual, mereixerien una altra entrada amb contingut més reflexiu.

POESIA, MEMÒRIA... I OBLIT?

L'altre dia no varem afegir el programa del recital amb el conjunt de poemes seleccionats ni els alumnes que els interpretaren. El posam ara, i a poc a poc, anirem penjant alguns del poemes i fotos.


1. LA LUZ DEL CORAZÓN LLEVO POR GUÍA
LUIS ROSALES ................................................. NOELIA TOGNA
2. RECORDO TOT JUST AQUESTA CASA
MARIÀ VILANGÒMEZ…………………….…PATRICIA CLEMENS
3. COSAS
GABRIELA MISTRAL……………………......……… LORENA AZAN
4. AUSENCIA
JORGE LUÍS BORGES………………….….ERIKA TRAVERSARO
5. OBITUARI
PONÇ PONS.......................................................NOELIA TOGNA
6. MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL………….... CRISTINA FRAU
7. INSOMNIO
DÀMASO ALONSO………………………...... PATRICIA CLEMENS
8. CORRANDES D'EXILI
PERE QUART……………………...….... CHRISTOPHER SALAZAR
9. AIXÍ ARRIBEN ELS VENÇUTS
PERE CAPELLÀ............................................ MATIAS BASTERO
10. CRIT I NIT
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS………….…….CARLOS JIMÉNEZ
11. DECIDME CÓMO ES UN ÁRBOL
MARCOS ANA…………………….…....…... CRISTINA GUERRERO
12. EL INFIERNO VERDADERO
JUAN GELMAN…………………………..……… MATIAS BASTERO
13. DIUMENGES DE CAPVESPRE
JOANA SERRA DE GAYETA………..….……. NOELIA MORENO
14. TEMPS FUGIT
TONI TURULL………………………………....……… LORENA AZAN
15. HOMENAJE A BEIRUT- 1982
Ali Ahmad Said Ester (Adonis) ............CRISTOPHER SALAZAR
16. CAMPANADES A MORT
LLUIS LLACH…………………………......….……CARLOS JIMENEZ
17. BLADE RUNNER. Fragment de diàleg.... CRISTINA FRAU

MATEN LES ESCOLES LA CREATIVITAT?

Us convid a que vegeu aquest vídeo (anglès subtitulat a l'espanyol)
"http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-9133846744370459335&hl=es&fs=true"

IES SON RULLAN A LA MTE09

Poesia, Memòria…. i oblit?

Va ser el títol de l’espectacle que el taller de teatre de l’IES SON RULLAN, del qual som el professor responsable, va presentar al Teatre Municipal de Palma els dies 2 i 3 d’abril, dins la Mostra de Teatre Escolar 09, que organitza l’Ajuntament de Ciutat.

Del programa de mà i la fitxa de l’espectacle:

Más vale que no tengas que elegir entre el olvido y la memoria. (JOAQUÍN SABINA)

No olvidadizos sino olvidadores. / Ocurre que el pasado es siempre una morada/ pero no existe olvido capaz de demolerla. (MARIO BENEDETTI)

SINOPSI DE L’ESPECTACLE

La memòria com a matèria poètica. La memòria dels llocs perduts o deixats, del temps passat, de les persones estimades, dels fets viscuts ara ja històrics. La memòria contra l’oblit, com a homenatge, per a saber on som i estam, per a conèixer millor la condició humana.

INTÈRPRETS: MATIAS BASTERO, LORENA AZAN, NOELIA TOGNA, NOELIA MORENO, CRISTINA FRAU, CARLOS JIMÉNEZ, CRISTINA GUERRERO, CRISTOPHER SALAZAR, ERICA TRAVERSARO. És a dir, els alumnes del taller excepte PATRÍCIA CLEMENS que va patir un accident el mateix dia de l’estrena i LLUIS VIRGILI que va interrompre l’assistència al taller per motius aliens a la seva voluntat.

Es tractava d’un espectacle poètic en català i castellà recomanada per a segon cicle d’ESO i Batxiller. El muntatge era senzill. Es tractava d’una interpretació de poemes connectats amb petits quadres escènics i moviments coreogràfics. Com a element escenogràfic un seguit d’imatges fixes –fotos i quadres- i animacions flash elaborades en power -point i projectades per un canó. La proposta sonora procurava crear una ambientació musical al quadre escènic que feia de transició entre poema i poema.

MAPES MUTS GEO ESP SELECTIVITAT

GASPAR BENNASSAR I GABRIEL ALOMAR

GASPAR BENNASSAR
1869-1933














Referències:
http://fabian.balearweb.net/post/22165


GABRIEL ALOMAR I ESTEVE
1910-1997
















Referències:
http://fabian.balearweb.net/post/24575

BRUNELLESCHI. SANT LLORENÇ.

BRUNELLESCHI
Pàgines sobre l’artista o la seva obra:
http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=26
http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/brunelleschi.htm
http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/brunelleschi.htm

Planta de l’església de Sant Llorenç. (Florència)

Planta de creu llatina. Tres naus més capelles laterals. Central doble d’ample que les laterals i coberta plana (cassetons quadrangulars). Laterals cobertes amb voltes vaídes. Volta de canó a les capelles laterals. Absis quadrangular a la capçalera (recte a l’exterior) flanquejat per dos absis a cada costat. S’aprecia l’estructura de la sagristia vella també feta per BRU.
No hi ha cap indicació sobre la coberta del creuer que sembla plana quan en realitat hi ha volta sobre petxines.
Malgrat no surti a aquest plànol, és interessant indicar que al mateix edifici es troba la Biblioteca Laurenziana amb la famosa entrada amb escala de Miquel Àngel, la Sagristia nova i el Panteó dels Médicis amb les conegudes escultures de Miquel Àngel: aurora – crepuscle, dia - nit, Giuliano - Lorenzo.


- Un suggeriment complementari:
Pel·licula: UNA HABITACIÓ AMB VISTES.

1986. Dirigida per J. Ivory. Basada en la novel·la de E.M. Foster.
Èxit de taquilla i crítica.

Molt premiada:
3 Oscar: millor guió adaptat, direcció artística, vestuari.
Globus d’or a la millor actriu secundaria (Maggie Smith)
2 BAFTA millor actriu ( Maggie Smith), millor actriu de repartiment ( Judi Dench)

Una pel·lícula interessant per la seva factura preciosista i com a reflex de la tendència romàntica, pròpia de la burgesia i noblesa britànica, consistent en el viatge d’aprenentatge "vacacional" pel continent europeu, on Itàlia era el destí favorit (l'anomenat continental grand tour). Naturalment, hi apareixen importants monuments de Florència i vistes dels paisatges de la Toscana -i britànics- amb una fotografia impecable (Tony Pierce-Roberts), que emboliquen una apassionada història d’amor, en mig de complexes relacions de classe i del contrast d’identitats culturals.

Nombroses entrades als cercadors.
També hi ha un Blog de cinema amb aquest nom. No confondre.

FITXA ARTISTA

ARTISTA: _________________________________________

Cronologia: _________________________________________
Estil, moviment: _____________________________________
Lloc: _____________________________________________
Activitat artística: ___________________________________
Dades biogràfiques bàsiques:
_
_
_
_
_
_
_

Característiques del seu estil i evolució :
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_

Obres més significatives:
_
_

FIXTA ANÀLISI PLÀNOL URBÀ

ANÀLISI I COMENTARI D’UN PLÀNOL URBÀ
(Base proposta llibre de text –Geografia. 2n Batx. Ed. Laberinto- pags. 286 i 287)

1. EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ.
Emplaçament: lloc topogràfic exacte, ocupat per la ciutat des del seu origen. Depenen de la funció principal que va tenir i de les diferents condicions físiques (rius, turons, zones costaneres, etc.)
Situació: ubicació de la ciutat en relació a l’entorn geogràfic del que depèn i organitza.

2. PLÀNOL.
Element decisiu de l’anàlisi.
Atenció a les tipologies de xarxa urbana; dos tipus de tipologia bàsica: irregular i ortogonal. Però podria haver-ne més i trobar-se molt mesclades.
Per tant, si es coneix la ciutat és el moment de diferenciar les diverses zones de poblament i atendre a l’evolució històrica. Així:
-El plànol irregular sol identificar-se amb el casc antic: s’hauria d’analitzar la seva evolució.
-El plànol ortogonal o regular amb l’eixample (a les ciutats espanyoles) per tant s’hauria d’afrontar l’anàlisi del projecte i de la seva execució. Els eixamples es realitzaren a la segona meitat del XIX i 1a del XX, però les ciutats continuaren creixent i de vegades al marge dels eixample.
-Més enllà de l’eixample: barris de creixement espontani i absorció de pobles perifèrics (plànol irregular), propostes utòpiques (ciutat jardí, ciutat lineal) , propostes urbanístiques del segle XX (racionalisme, eixos de creixement, nous barris, urbanitzacions, etc.)
-Intervencions sobre la xarxa consolidada: modificacions contemporànies que han alterat les estructures del casc antic o de l’eixample.

3. LÍNIES DE FIXACIÓ.
Físiques: hidrologia, relleu, etc
Humanes: Murades, carreteres, línies de ferrocarril.

4. EDIFICIS.
Difícil d’apreciar al plànol; necessitaria complement de fotografies.
-Ordre obert.
-Ordre tancat.
A Espanya, predomini de l’ordre tancat.

5. ESTRUCTURA URBANA.
En relació a l’ús del sòl:
Àrea residencial.
Àrea de serveis.
Àrea industrial.

POBLACIÓ IMMIGRANT A LES ILLES BALEARS

CORRECCIÓ ACTIVITAT:
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT A L’ARXIPIÈLAG
(Quadres procedents del Diario de Mallorca. 14/GEN/09. Pag. 6)

Comentari general:
1. Confusió nombrosa sobre la primera informació: “Balears és la primera Comunitat en percentatge d’estrangers en relació a la seva població”, però: no és la que té més estrangers.
2. A penes es profunditza en el contingut del Quadre 2:
- L’anàlisi es redueix a les dades generals i no per municipis.
- Els pocs alumnes que han arribat a municipis a penes calculen % i quasi ningú entra a valorar les dades sobre nacionalitats predominants d’aquests estrangers.
3. No es treuen conclusions.

PROPOSTA D’ELABORACIÓ.
1. (Quadre inferior: % estrangers )
-Balears presenta el major percentatge d’estrangers sobre el total de la seva població: 20,7 %
-Segueixen a Balears: València, Madrid, Múrcia i Catalunya.
Conclusió: Es tracta de CCAA amb major dinamisme econòmic o amb important sector turístic (a excepció de Madrid) i auge de la construcció.
-Sorprèn l’elevat % de La Rioja (alça del sector agroalimentari? Construcció?) i el reduït % del Pais Basc (escassa atracció per als immigrants? Escàs dinamisme? Altres factors?)

2. (Quadre superior: Distribució població immigrant a l’arxipièlag)
2.1. Horitzontal: El col·lectiu més nombrós és d’europeus-UE (més de 50 %) A continuació vendrien els llatinoamericans (aprox. 30 %) Aquestes dades varien segons els municipis com es veurà més endavant.
-Per nacionalitats els més nombrosos de major a menor serien: alemanys, britànics, marroquins, italians, equatorians, argentins i romanesos.
2.2. (Vertical + horitzontal. Municipis)
Quasi tots els municipis importants de les Illes (Palma, Calvià, Eivissa, Santa Eulària, Inca) situen la població estrangera en torn al 20 % o la superen. En destaca Calvià (30 %). Manacor, Maó i Lluchmajor arriben al 15 % aproximadament. I sorprèn el cas de Marratxí, què es situa en torn a un 5%. En qualsevol cas el municipi amb major percentatge és Deià amb més del 40 %.
2.3. Als municipis costaners (Calvià, Sta. Eulària, Eivissa, Llucmajor) predominen els alemanys i els segueixen els britànics. Als municipis d’interior (Inca, Manacor) predominen els marroquins i després els alemanys. Palma és una excepció en aquest sentit ja que els llationamericans són els més nombrosos: equatorians, bolivians, colombians i argentins. I també Maó on predominen els equatorians seguits dels marroquins.

3. CONCLUSIONS.-Els principals immigrants són europeus, destacant alemanys i britànics, i seguits d’italians. L’activitat turística, el clima, la qualitat de vida, les avantatges de jubilar-se aquí són factors que podrien explicar aquest fet.
-El col·lectiu llatinoamericà és el segon més important, destacant equatorians i argentins. Sembla haver-se decantat per la construcció i per oficis urbans: restauració, servei domèstic, comerç, etc.
-Els marroquins són la tercera nacionalitat amb major presència i sembla centrar-se la seva ocupació al sector primari i la construcció.