ASSAJOS OBRA DE TEATRE: L'ATRIBOLADA VIDA DE PAU MARÍ

Durant els mesos de febrer i abril els alumnes d'Arts Escèniques de 2n de Batxillerat han estat preparant intensament l'obra de teatre que presentaren a la Mostra de Teatre Escolar de l'Ajuntament de Palma. A través de grups de treball (text, interpretació, coreografia, ball-escenografia, maquillatge-producció, so-llum) es van anar encetant les diferents tasques, assajant inclús fora de l'horari escolar i alguns dies de les vacances de Pasqua. Un grup molt nombrós amb diferents expectatives i interessos, que havia de funcionar com un equip, sens dubte, l'autèntic repte pels professors responsables.

23è ENCONTRE DE TEATRE a ANDRATX

El passat 26 de març un grup d'alumnes de l'assignatura Arts Escèniques de 2n de Batxiller, varen participar a la 23è edició de l'Encontre de Teatre en català a Secundària que organitza l'Associació trenta-1. Les retallades en educació han condicionat seriosament el desenvolupament de l'Encontre, que en aquesta edició ha quedat reduït a un sol dia, amb menys centres, menys alumnes i a una altra població, Andratx, on hi ha hagut una important implicació del seu institut i de l'Ajuntament.

Però les dificultats es varen superar aviat amb la bona organització dels responsables i l'entusiasme dels participants. Es varen organitzar 7 tallers (4 hores de durada repartides al llarg del dia), l'assistència una representació teatral (L'etern mecanoscript, de la companyia La impaciència) i una cloenda on es va presentar l'activitat feta pels tallers. 

Els nostres alumnes varen participar als següents tallers: Impro per a cervells kamikazes, Creació de personatges extrems, Dansa aplicada al teatre i Microteatre. Tots varen sortir bastant satisfets de l'experiència, però particularment contents els assistents a Microteatre i Creació de personatges extrems.

                       

Ja estam esperant la propera edició!

SORTIDA DIDÀCTICA PALMA GÒTICA

El passat mes de febrer varem organitzar una sortida didàctica amb els alumnes d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat, per visitar els principals edificis gòtics de Ciutat. Varen començar pels fonaments de la Porta Pintada al carrer de Sant Miquel, lloc d'entrada de les tropes de Jaume I, des d'on es veia la capçalera de l'església de Santa Margalida. Seguint pel carrer de Sant Miquel, explicaren la façana gòtica de l'església del sant del mateix nom, i seguirem cap a l'església de Santa Eulàlia. Abans d'arribar, comentaren els dos edificis modernistes del carrer de Colom: Forteza-Rey i Calçats L'Àguila.

Com que Santa Eulàlia estava tancada, visitarem primer el monestir de Sant Francesc, començant

pel claustre, i incloent la tomba de Ramon Llull. 

De camí a la Seu, tornaren per Santa Eulàlia, n'estava oberta i entrarem. Per a la nostra sorpresa, tres persones resaven el rosari. Ens varen indicar que no podien passejar per l'església, malgrat que segons l'horari del rètol de l'entrada, indicava que estaven en horari de visita, així que varen fer l'explicació des de l'entrada. Al final, de males maneres, el sagristà ens expulsà del temple. Amb l'església havien topat.

Paradeta de descans a Cort, per seguir-ne cap a la Seu: façanes occidental i de l'Almoina, museu, interior, volta perifèrica i façana del Mirador. Acabaren la sortida visitant l'exterior de la Llotja.

CARNAVAL MISERABLE

El passat dimecres 6 de febrer els alumnes d’Arts Escèniques de 2n de Batxillerat de l’IES Joan Maria Thomàs participaren amb el festival de Carnestoltes del centre amb una acció relacionada amb el musical Els Miserables. Es tractava de organitzar una barricada mentre es cantava el tema Do you hear the people sing. Després d’unes quantes sessions d’assajos el resultat va ser un tant agredolç: el públic no callava, la música no se sentia al principi i quasi res va sortir com s’esperava. Això si, es va muntar la barricada, es va crear el grup escènic, es va cantar la part principal del tema i es va saber cloure l’acció. No és poc. A més, va haver una implicació ampla del col·lectiu (amb diferents nivells, naturalment), i una feina de caracterització i de cant força notable. NO PASSA RES. S’haurà d’analitzar què ha passat i què s’ha de millorar per  intentar que no torni a passar i...  seguir aprenent. És tracta d’un projecte educatiu, i no s’ha de perdre mai aquesta perspectiva. A més, la major part dels components d’aquesta acció, es varen sobreposar ràpidament , i participaren després a un altre show de play-back amb ball, molt efectista i treballat, que va tenir una gran acollida per part del públic. Per la meva part, la més sincera ENHORABONA!.

Vet aquí les fotos d'alguns dels protagonistes, abans de l'acció i durant els assajos.

ART ROMÀNIC

Deix dos power-points molt complets sobre l'Art Romànic, del professor Salvador Vila Esteve. Us record que es tracta d'un material complementari i que el contingut teòric bàsic és el del llibre de text, més la informació aportada a les classes a través del desenvolupament de l'esquema i les respostes a les vostres preguntes. A l'Edmodo teniu l'esquema del tema i el pdf dels altres arts de l'Alta Edat Mitjana.

Tema 4.- L'art Romànic (a): introducció i arquitectura. from salvavila

Tema 4. L'art Romànic(b): escultura i pintura. from salvavila

Aquí teniu també un petit video que realitza una visita virtual al monestir de Cluny III

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 2: JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?

El passat 12 del XII de 2012, a les 12,00 hres., com a preludi de la catàstrofe anunciada, els diferents docents  de Llatí i Grec dels instituts de tot l'Estat van organitzar una sèrie d'accions reivindicatives de les seves assignatures. davant l'amenaça de desaparició, en cas d'aprovació de la famosa llei Wert (LOMQE). Una d'elles, la més seguida, es va titular JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?. Consistia una lectura dramatitzada d'un text - Diàleg amb les muses- on es recollien aportacions, pensaments, fragments de poemes, etc. de diferents personatges cèlebres del món clàssic (Homer, Eurípides, Aristòtil, Pitàgores, Virgili, Horaci...) amb la fi de fer reflexionar sobre l’enorme llegat d’aquest món a la nostra cultura i la importància de conèixer-lo. En alguns casos es van projectar imatges il·lustratives com a fons, en altres es va enregistrar en vídeo, es van fer power-points, petites obres de teatre, performances, etc. Alguns d’aquests materials els podeu veure a You tube si escriviu la frase de l’acció.

A l’IES Joan Maria Thomàs, la professora Maria Ginard va realitzar la seva proposta amb alumnes de segon i primer de Batxillerat de llatí i grec. Les imatges d’un power point es veien a les camisetes dels estudiants mentre recitaven el seu text. Es va enregistrar en vídeo. Deix un parell de fotos testimonials. Ànim companys, la lluïta continua!

MONÒLEG 4

Continuam la sèrie amb monòlegs que són  petites -o no- obres teatrals tancades en si mateixes, un subgènere, com el conte en la narrativa, vaja. Aleshores un espectacle es composa  de diverses peces d'un mateix intèrpret o de varis. Normalment el monòleg és de caire humorístic, i l'ntèrpret imita la veu de diversos personatges, fa ús freqüent d'onomatopeies i signes mímics i gestuals, i respeta amb pauses les rialles del públic.
Malgrat que hi ha una certa moda a l'actualitat per la reproducció del format nordamericà amplificat per l'efecte televisió (el model Club de la Comèdia o Paramount Channel, per exemple) aqui sempre ha existit una certa tradició pròpia, que combina l'observació satírica de la realitat -Rubianes, p.e.- amb certes dosis de surrealisme -Gila.
La mateixa televisió propicia aquest format unes vegades amb programes específics, com hem comentat, i d'altres als espais d'entreteniment o els magacines d'actualitat, bé propiciats pels presentadors -Buenafuente- o entre números musicals, entrevistes...


Dani Rovira


Dani Mateo


Andreu Buenafuente


Pepe Rubianes


Gila

LANDFILL HARMONIC

Val la pena veure aquest vídeo si teniu 10 minuts. Pobresa, imaginació, esforç, MÚSICA, creativitat, esperança. Bon profit!

FOTOGRAFIES AMB MÒBIL

Les càmeres dels mòbils han evolucionat a una velocitat semblant a la mateixa tecnologia dels mòbils. De càmeres de poc més d'un megapíxel de fa uns anys, s'ha passat en poc temps als cinc megapíxels en la majoria dels smartphones de gamma mitja, i entre vuit i dotze en els de gamma alta. El record l'aconseguit el Nokia 808 Pure View amb una càmera de 41 megapíxels. (http://www.tuexpertomovil.com/2012/04/05/como-elegir-telefono-los-moviles-con-las-mejores-camaras/)
Però l'evolució no afecta únicament al nombre de píxels, sinó també a l'òptica, la velocitat de dispar, el tipus de flash, el nombre de programes associats o la capacitat de retoc fotogràfic, que s'amplia amb la immensa gamma d'aplicacions i  de programes per manipular, filtrar o emmarcar les fotos, per exemple, a l'abast de qualsevol usuari amb connexió a internet. I naturalment, a la capacitat  de gravar vídeo en qualitats impensables fa uns anys.
L'avantatge del mòbil-càmera radica en les seves petites dimensions i en que sempre el duem amb nosaltres, la qual cosa ens permet captar més fàcilment allò quotidià o inesperat. Com qualsevol càmera s'han de coneixer les seves característiques per aprofitar-les al màxim. I després, com tothom sap, la perícia i habilitat del fotògraf: no per tenir una bona càmera, hom es converteix en un bon fotògraf, és clar.
Deix unes quantes fotos fetes amb mòbil amb càmera de 5 megapíxels. Teniu diferents temàtiques i angulacions. Les primeres fotos estan fetes amb un Sony Ericsson C909 (ja obsolet) i la darrera amb un Samsung Galaxy Ace.

MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).

CINECIUTAT, CINEMA I CIUTADANIA.

Com sabeu, fa uns quants mesos varen tancar els cinemes Renoir de Palma. Un tancament anunciat amb antelació, és veritat, per l’empresa propietària, i que s’unia a una dolorosa llista d’ altres cinemes que han anant desapareixent de Ciutat els darrers deu anys: ABC, Rialto, Avingudes… que ha deixat el centre urbà pràcticament orfe de sales.  Però en aquest cas, la situació era més dramàtica ja que els Renoir eren els únics que projectaven pel·lícules en versió original i de cinematografies no exclusivament nord-americanes i allunades del cinema comercial. 

Això va provocar una reacció ciutadana que a través de manifestacions, recollida de firmes, accions a diferents xarxes socials va aglutinar a nombrosos aficionats al cinema sota el lema Salvem els Renoir. Es va acabant constituint una plataforma, i després una associació (xarxa cinema) que a través de processos assemblearis va dotar-se d’una estructura organitzativa, va captar i gestionar  un capital base i es va constituir en una entitat capaç de negociar i recollir l’herència tangible i intangible dels antics Renoir. I per votació popular els nous cinemes varen passar a nomenar-se CineCiutat.

Des de l’estiu passat, el cinema de l’Escorxador va tornar a obrir les portes, oferint a tothom la possibilitat d’integrar-se en equips de voluntaris i de fer-se soci amb diferents quotes a canvi d’un nombre d’entrades. Amb la passa dels mesos l’entusiasme inicial s’ha topat amb la realitat de gestionar una empresa que ha de ser rentable per poder existir (obvi) i fer front a la pressió de les distribuïdores, la competència, la crisis d’espectadors comú a tot el sector.

I això és el que es va tractar a la darrera assemblea: es desvincula la quota de soci (100 euros a l’any) del nombre d’entrades, però  es manté la possibilitat de comprar paquets d’entrades a diferents preus (abonaments: Abono 10: 55 €. Abono 20: 100 €).

 Ara toca fer-se soci, fer-se voluntari, fer-se espectador... omplir les sales, fer propostes, escampar la idea, mantenir l’entusiasme.  No és fàcil en els temps que corren, però és hora de construir alternatives i des de la base,  com a ciutadans.  

Més info: http://cineciutat.org/

MONÒLEG 2

Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño,  Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.