ART ROMÀNIC

Deix dos power-points molt complets sobre l'Art Romànic, del professor Salvador Vila Esteve. Us record que es tracta d'un material complementari i que el contingut teòric bàsic és el del llibre de text, més la informació aportada a les classes a través del desenvolupament de l'esquema i les respostes a les vostres preguntes. A l'Edmodo teniu l'esquema del tema i el pdf dels altres arts de l'Alta Edat Mitjana.

Tema 4.- L'art Romànic (a): introducció i arquitectura. from salvavila

Tema 4. L'art Romànic(b): escultura i pintura. from salvavila

Aquí teniu també un petit video que realitza una visita virtual al monestir de Cluny III

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 2: JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?

El passat 12 del XII de 2012, a les 12,00 hres., com a preludi de la catàstrofe anunciada, els diferents docents  de Llatí i Grec dels instituts de tot l'Estat van organitzar una sèrie d'accions reivindicatives de les seves assignatures. davant l'amenaça de desaparició, en cas d'aprovació de la famosa llei Wert (LOMQE). Una d'elles, la més seguida, es va titular JO CONEC LA MEVA HERÈNCIA, I TU?. Consistia una lectura dramatitzada d'un text - Diàleg amb les muses- on es recollien aportacions, pensaments, fragments de poemes, etc. de diferents personatges cèlebres del món clàssic (Homer, Eurípides, Aristòtil, Pitàgores, Virgili, Horaci...) amb la fi de fer reflexionar sobre l’enorme llegat d’aquest món a la nostra cultura i la importància de conèixer-lo. En alguns casos es van projectar imatges il·lustratives com a fons, en altres es va enregistrar en vídeo, es van fer power-points, petites obres de teatre, performances, etc. Alguns d’aquests materials els podeu veure a You tube si escriviu la frase de l’acció.

A l’IES Joan Maria Thomàs, la professora Maria Ginard va realitzar la seva proposta amb alumnes de segon i primer de Batxillerat de llatí i grec. Les imatges d’un power point es veien a les camisetes dels estudiants mentre recitaven el seu text. Es va enregistrar en vídeo. Deix un parell de fotos testimonials. Ànim companys, la lluïta continua!

MONÒLEG 4

Continuam la sèrie amb monòlegs que són  petites -o no- obres teatrals tancades en si mateixes, un subgènere, com el conte en la narrativa, vaja. Aleshores un espectacle es composa  de diverses peces d'un mateix intèrpret o de varis. Normalment el monòleg és de caire humorístic, i l'ntèrpret imita la veu de diversos personatges, fa ús freqüent d'onomatopeies i signes mímics i gestuals, i respeta amb pauses les rialles del públic.
Malgrat que hi ha una certa moda a l'actualitat per la reproducció del format nordamericà amplificat per l'efecte televisió (el model Club de la Comèdia o Paramount Channel, per exemple) aqui sempre ha existit una certa tradició pròpia, que combina l'observació satírica de la realitat -Rubianes, p.e.- amb certes dosis de surrealisme -Gila.
La mateixa televisió propicia aquest format unes vegades amb programes específics, com hem comentat, i d'altres als espais d'entreteniment o els magacines d'actualitat, bé propiciats pels presentadors -Buenafuente- o entre números musicals, entrevistes...


Dani Rovira


Dani Mateo


Andreu Buenafuente


Pepe Rubianes


Gila

LANDFILL HARMONIC

Val la pena veure aquest vídeo si teniu 10 minuts. Pobresa, imaginació, esforç, MÚSICA, creativitat, esperança. Bon profit!

FOTOGRAFIES AMB MÒBIL

Les càmeres dels mòbils han evolucionat a una velocitat semblant a la mateixa tecnologia dels mòbils. De càmeres de poc més d'un megapíxel de fa uns anys, s'ha passat en poc temps als cinc megapíxels en la majoria dels smartphones de gamma mitja, i entre vuit i dotze en els de gamma alta. El record l'aconseguit el Nokia 808 Pure View amb una càmera de 41 megapíxels. (http://www.tuexpertomovil.com/2012/04/05/como-elegir-telefono-los-moviles-con-las-mejores-camaras/)
Però l'evolució no afecta únicament al nombre de píxels, sinó també a l'òptica, la velocitat de dispar, el tipus de flash, el nombre de programes associats o la capacitat de retoc fotogràfic, que s'amplia amb la immensa gamma d'aplicacions i  de programes per manipular, filtrar o emmarcar les fotos, per exemple, a l'abast de qualsevol usuari amb connexió a internet. I naturalment, a la capacitat  de gravar vídeo en qualitats impensables fa uns anys.
L'avantatge del mòbil-càmera radica en les seves petites dimensions i en que sempre el duem amb nosaltres, la qual cosa ens permet captar més fàcilment allò quotidià o inesperat. Com qualsevol càmera s'han de coneixer les seves característiques per aprofitar-les al màxim. I després, com tothom sap, la perícia i habilitat del fotògraf: no per tenir una bona càmera, hom es converteix en un bon fotògraf, és clar.
Deix unes quantes fotos fetes amb mòbil amb càmera de 5 megapíxels. Teniu diferents temàtiques i angulacions. Les primeres fotos estan fetes amb un Sony Ericsson C909 (ja obsolet) i la darrera amb un Samsung Galaxy Ace.

MONÒLEG 3

En aquesta ocasió, penjarem un seguit de monòlegs de personatges femenins o interpretats per actrius. En alguns casos, formen part d’un espectacle amb diversos sketchs, alguns dels quals es desenvolupen d’aquesta forma; a aquest format corresponen els dos vídeos de T de teatre (Criatures)

En altres, tota l'obra és un monòleg. Normalment responen al procés de dramatització d'una novel·la, un conte o fragment d'una narració. És el cas de La mujer justa, de Sandor Marai, interpretat l'actriu Rosa Novell  o  de Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, interpretat en la seva primera versió per Lola Herrera -montatge del que no he trobat cap vídeo- i recentment per Natalia Millan. Un altre exemple molt conegut és el monòleg de Molly Bloom, pertanyent al l'Ulises, de Joyce (tot un monòleg) del que no he localitzat un bon vídeo.

Naturalment, com en el cas dels personatges masculins, hi ha monòlegs que corresponen a grans personatges femenins, inserits a obres més amples: Medea, Lady Mc Beth, Julieta, la Senyoreta Júlia, Nina (La gavina. Txèjov), etc. Però trobam la mateixa dificultad comentada abans, la manca d'enregistaments. (En aquest sentit, aprofit per dir, que s'agraeria qualsevol col·laboració, links, aportacions de materials, etc.)

Un cas un tant especial, és l'obra de Franca Rame i de Darío Fo, parella artística i sentimental, persones de teatre en sentit ple (escriptors, directors, actors, productors...). Rame ha participat en bona part de l'obra de  Fo, ha representat els monòlegs fenenins del seu home i també de producció pròpia: problemàtica de la dona, religió, política, societat... sempre vinculat a la realitat immediata i propera.  Possiblement, això requeriria una entrada pròpia. Deix, en principi, una petita mostra (en italià).

CINECIUTAT, CINEMA I CIUTADANIA.

Com sabeu, fa uns quants mesos varen tancar els cinemes Renoir de Palma. Un tancament anunciat amb antelació, és veritat, per l’empresa propietària, i que s’unia a una dolorosa llista d’ altres cinemes que han anant desapareixent de Ciutat els darrers deu anys: ABC, Rialto, Avingudes… que ha deixat el centre urbà pràcticament orfe de sales.  Però en aquest cas, la situació era més dramàtica ja que els Renoir eren els únics que projectaven pel·lícules en versió original i de cinematografies no exclusivament nord-americanes i allunades del cinema comercial. 

Això va provocar una reacció ciutadana que a través de manifestacions, recollida de firmes, accions a diferents xarxes socials va aglutinar a nombrosos aficionats al cinema sota el lema Salvem els Renoir. Es va acabant constituint una plataforma, i després una associació (xarxa cinema) que a través de processos assemblearis va dotar-se d’una estructura organitzativa, va captar i gestionar  un capital base i es va constituir en una entitat capaç de negociar i recollir l’herència tangible i intangible dels antics Renoir. I per votació popular els nous cinemes varen passar a nomenar-se CineCiutat.

Des de l’estiu passat, el cinema de l’Escorxador va tornar a obrir les portes, oferint a tothom la possibilitat d’integrar-se en equips de voluntaris i de fer-se soci amb diferents quotes a canvi d’un nombre d’entrades. Amb la passa dels mesos l’entusiasme inicial s’ha topat amb la realitat de gestionar una empresa que ha de ser rentable per poder existir (obvi) i fer front a la pressió de les distribuïdores, la competència, la crisis d’espectadors comú a tot el sector.

I això és el que es va tractar a la darrera assemblea: es desvincula la quota de soci (100 euros a l’any) del nombre d’entrades, però  es manté la possibilitat de comprar paquets d’entrades a diferents preus (abonaments: Abono 10: 55 €. Abono 20: 100 €).

 Ara toca fer-se soci, fer-se voluntari, fer-se espectador... omplir les sales, fer propostes, escampar la idea, mantenir l’entusiasme.  No és fàcil en els temps que corren, però és hora de construir alternatives i des de la base,  com a ciutadans.  

Més info: http://cineciutat.org/

MONÒLEG 2

Aqui teniu dos monòlegs d'obres del teatre del segle d'or espanyol. El clàssic de Segismundo (La vida es sueño,  Calderon de la Barca) i un altre de Laurencia (Fuenteovejuna, Lope de Vega). Crec que tot dos corresponen a obres de teatre per a televisió, l'antic Estudio 1 que feia Televisió Espanyola. Com podeu comprovar, és molt dificil trobar enregistraments directament teatrals, a no ser que corresponguin a teatre aficionat. Durant un temp no s'ha donat importància al tema i no s'han fet gravacions d'obres, i després ha vingut tota la problemàtica dels drets d'autor i la prohibició de gravar a les sales. A poc a poc, alguns teatres i centres de documentació teatral han començat a editar materials, però el seu ús és restringit o de pagament, i a penes els hi pugen a la xarxa.

EL MONÒLEG

Un monòleg és el parlament, discurs o reflexió que realitza un sol actor o actriu 

(veure:  http://www.wordreference.com/definicion/mon%C3%B3logo, http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3logo ). 

Es pot fer, dirigint-se a un mateix –monòleg interior com el de Segismundo (La vida es sueño, de Calderón) o el de Hamlet (Hamlet, Shakespeare) - a un altre personatge o personatges –un parlament llarg o un discurs com el de Marc Antoni (Juli Cesar, Shakespeare) o el de Shylock (El Mercader de Venècia, Shakespeare)- o directament al públic, bé perquè l’obra és un seguit de monòlegs -bona part de Criatures, T de teatre-, un únic monòleg -l’adaptació teatral de Cinco horas con Mario, de M. Delibes- o un espectacle fet amb múltiples monòlegs humorístics que s’ha convertit ja en un subgènere teatral –n’hi ha tants d’exemples!-. I naturalment els contacontes, els contadors d’acudits i tant d’altres que conten, narren, descriuen, escenifiquen tot sols les seves històries i vivències.

De tot això, hi anirem presentant exemples a diferents entrades.

A nosaltres ens interessa ara com a eina d’entrenament actoral;  es treballa, entre altres coses, la paraula (registre, economia verbal...),  la veu (entonació, volum, intenció, pauses, ritme...), la postura corporal, el llenguatge mímic i gestual, la construcció del personatge, la relació amb el públic... què són els elements que anirem treballant a les classes pràctiques.

Deix uns vídeos de monòlegs de Shakespeare, procecents del cinema, tots ells d'actors molt coneguts. Bon profit!

TO BE OR NOT TO BE, Laurence Olivier, Hamlet (1949). Ang.

TO BE OR NOT TO BE, Mel Gibson, Hamlet (1990). Ang.

SER O NO SER, Kenneth Branagh, Hamlet (1996). Esp.

SHYLOCK, Al Pacino, El mercader de Venècia (2004) Esp.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Ang.

Discurs de MARC ANTONI, davant el poble; testament de Cèsar. Marlon Brando, Juli Cèsar (1953) Esp

ACCIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 1

La comunitat educativa -estudiants, professors, pares i mares...-es mou i reacciona contra la retallada de recursos de l'adminstració, contra lleis que converteixen l'educació en simple mercaderia  o que suprimeixen sense més, assignatures de tot tipus, afectant principalment a les diferents arts.  A les formes de protesta tradicionals: manifestacions, vagues... comencen a afegir-se vies més creatives: camisetes, performances, cartells, vídeos, etc. Vet aquí un parell, de mostra.
1. Vídeo IES Son Pacs (Palma)

2.Cartell i targeta fúnebre contra la LOMCE, d'Henar Alonso (IES Joan Maria Thomàs)

PERFORMANCE CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT D'ARTS ESCÈNIQUES

El passat 9 de novembre al pati interior de l'institut (JOAN MARIA THOMÀS) els alumnes de l'assignatura d'Arts Escèniques de 2n de Batxiller varen representar una performance de protesta contra la previsible desaparició d'aquesta assignatura i tota la línea de batxillerat que ells estan cursant. Això és el que preveu la nova llei d'educació (LOMCE) sense que hi hagi hagut cap explicació per part del lMinisteri d'Educació, just després de només tres anys de desenvolupament d'aquests estudis. Malhauradament aquesta amputació de l'oferta educativa del Batxillerat a molt de centres, no ha vingut tota sola, sinó acompanyada de tota una merma significativa d'hores lectives i assignatures relacionades amb els ensenyaments artístiques i musicals en primer terme i després de moltes altres àrees (filosofia, tecnologia, etc.). Sembla que només queda el dret a la protesta democràtica, participativa i, en aquest cas, creativa.
Un FORT APLAUDIMENT A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!





Nota: a una propera entrada vindran les fotos.

COS I MOVIMENT 1

El treball sobre el cos (signes mímics i gestuals) i el moviment de l'actor (signes paroxèmics) ja sigui com element expressiu, coreogràfic o de necessitats d'un muntatge no és exclusiu del teatre de gest, malgrat que en puguin ser elements cabdals d’aquest tipus de teatre. L’actor no pot prescindir del seu cos, per tant, és el seu instrument, tant important com la veu (i tots els signes que comporta) i ha de formar part del seu entrenament actoral. Així ho entenen els plans d’estudis de les diferents escoles d’art dramàtic. En alguns d’aquests programes a les especialitats de teatre textual, s’incorporen elements d’expressió corporal, dansa o, per exemple, treball amb màscara (seguint les pautes proposades pel mestre francès Jacques Lecoq) precisament per completar la formació corporal i gestual dels futurs actors, diguem-ne, de teatre “de text”.´

 Deix un parell de vídeos per entendre un parell de coses comentades o treballades a classe. Almanco tres procedeixen d’espectacles de teatre de gest, però en son indicatius d’alguns elements que volem treballar. Els darrers vídeos són classes pràctiques sobre el treball amb màscara.

Fragment d'un espectacle de la companyia de Philippe Genty. Atenció als gestos dels actors i als seus moviments sobre l'escenari: senzillesa, coordinació, eficàcia, espectacularitat. Això és una coreografia! Sembla senzilla, però requereix un entrenament molt intens, primer de cada actor sobre si mateix (el seu control del cos, l'equilibri, l'expressió) deprés de la coordinació entre tots els actors a partir de la música.

2 fragments de l'espectacle Slastic, de la companyía catalana Tricicle. Vellesa, infantesa. Observació, selecció de gestos i moviments, imitació, depuració, caricaturització: creació.