dilluns, 25 de febrer del 2019

PAISATGES AGRARIS EN ESPANYA

No sempre és fàcil fer-se una idea dels diferents components d'un paisatge agrari si habitualment es viu en una ciutat. Tampoc és fàcil percebre les característiques de diferents paisatges agraris si només es coneix el de tipus mediterrani, que és el que ens envolta. Per això, us present un parell de materials trobats a youtube que esper facilitin aquests aspectes i permetin comprendre millor aquest tema:



Aquest altre vídeo informa sobre els factors que condicionen el paisatge agrari. La part dels factors físics és la que més coincideix amb el desenvolupament que s'ha fet del tema i que per tant, ho amplia i i·lustra.



Per completar la informació sobre les activitats agrícoles, aportam un vídeo procedent d'un programa de televisió, sobre l'agricultura ecològica.



I per acabar dos vídeos sobre els transgènics. El primer es  breu documental d'una coneguda organització ecologista (en anglès) sobre el perill dels aliments transgènics. El segon es tracta d'un documental bastant més llarg,  sobre la situació dels transgènics  a Catalunya.






dissabte, 23 de febrer del 2019

ITINERARI DE GEOGRAFIA URBANA PER PALMA



La darrera setmana de  gener varem organitzar dues sortides didàctiques  amb els grups A i B de 2n de Batxiller per apreciar in situ els canvis urbanístics que havia tingut Palma al llarg de la seva història i que prèviament, havien estudiat a classe.


Varem aprofitar la ubicació de l’institut en l’àrea de l’eixample, just on acabava el projecte del Pla Calvet per començar la sortida didàctica des d’aquesta àrea, i concretament des de l’esplanada de S’Escorxador (Bennàssar), per fer un recorregut més o manco oval que primer aniria de l’Eixample al Casc Antic pel carrer de s’Arxiduc i en tornaria del Casc Antic a l’Eixample  pel Passeig Mallorca -Torrent de Sa Riera. Aquest itinerari es va concretar de la següent  manera:


EIXAMPLE
1. S’ESCORXADOR.
2. PLAÇA DE TOROS
3. Carrer de S’ ARXIDUC
4. PLAÇA del Cardenal REIG (OBELISC)
5. PARC de SES ESTACIONS-ESTACIÓ DE TREN
6. PLAÇA D’ESPANYA



NUCLI ANTIC
7. Carrer de SANT MIQUEL
8. MERCAT DE S’OLIVAR
9. Carrer dels MOLINERS- Via SINDICATO
10. PLAÇA MAJOR
11. MIRADOR RAMBLA
12. Carrer de S’ARGENTERIA
13. SANTA EULÀLIA - CALL
14. CALL - SA CALATRAVA
15. MUSEU MALLORCA
16. MURADES - PARC DE LA MAR
17. LA SEU
18. PALAU MARCH-PARLAMENT
19. Passeig des BORNE-PLAÇA de la REINA
20. La LLOTJA- Plaça de la DRASSANA
21 ES BALUARD






TORNADA per límit CASC ANTIC i tornant a L’EIXAMPLE
22. PASSEIG MALLORCA
23. INSTITUTS - CANÒDROM
24. TORNADA INSTITUT




Vàrem fer parades explicatives en cada punt, comentant edificis i esdeveniments significatius, analitzant carrers, façanes o runes, i combinant elements històrics, artístics I geogràfics.

Tot i que vàrem estar caminant unes tres hores i mitja i que al final es va notar el cansament, l’experiència va ser valorada de manera genèrica com a molt positiva.


dilluns, 12 de novembre del 2018

HIDROGRAFIA, VEGETACIÓ, SÒLS

Seguint el plantejament de l'entrada sobre els elements del clima, anirem presentant materials disponibles en internet que puguin servir per aclarir, ampliar o fins i tot, estudiar millor bona part dels continguts que s'han anant explicant a classe.

En primer lloc, un vídeo sobre els rius de José Gómez Toranzo, disponible a YouTube, en castellà:



Una interessant font d'informació (articles, fotografies, etc.) pot ser la plana web de la Fundació AQUAE, vinculada a l'empresa AGBAR (Societat General d'aigües de Barcelona):
 https://www.fundacionaquae.org/wiki-aquae/rios/rios-de-espana/

A continuació una presentació en Prezzi de na Paula Queralt Salamanca, en català, força didàctica i amb bona combinació de mapes, climogrames i fotos de les espécies vegetals:



Per últim, un vídeo tutorial sobre els sòls, en castellà, senzill i clarificador, però que pot ser no coincideixi completament amb la classificació dels sòls estudiada a classe:



diumenge, 11 de novembre del 2018

ACTIVITAT 2: ENTENENT (I FENT) L’ESCULTURA.


                                                   
La segona activitat proposada  a l’assignatura Fonaments de l’Art I, consistia en realitzar una escultura com a projecte col·lectiu (4-5 persones) on s’havia d’elaborar una memòria de la feina feta que deixàs constància del procés de presa de decisions i el títol de l’obra. Els materials havien de ser com el del cas de l’arquitectura paper, celo i tisores, i les consignes: obra com a suma de parts i estabilitat de la peça.




Com sempre en aquest tipus de treballs la dificultat  va començar per posar-se d’acord en el què i com fer-ne, després en que l’obra realitzada compleixi els requisits exigits i sigui un bon reflex de la idea inicial. I naturalment,  el temps, que s’havia de saber administrar des del principi. Els grups que més aviat es varen organitzar i prendre decisions varen cloure la seva feina, la resta va anar a contra peu.
                                                      

                                     
La veritat és que els resultats també varen ser força interessants i serviren de punt de partida per explicar com analitzar una escultura.  En  línies generals, es pot dir que la major part dels membres cada grup es van implicar amb molta intensitat llevat d’algunes excepcions; pel contrari, el contingut de les memòries va ser bastant flux, limitant-se a una mera descripció del procés realitzat, llevat d’un grup que ni tan sol la va presentar.
                                                       
Les diferents obres presentaren tot un grapat de models escultòrics que hi anaven des de la instal·lació (o el relleu, segons com es col·locàs) a la figura exempta; de les formes abstractes a la representació humana, i en aquest darrer cas, figures dretes, assegudes, realitzant accions o no, amb esquematisme o naturalisme. És a dir, es podien visualitzar  (i explicar) bona part dels repertoris formals existents en la història de l’escultura, i això que únicament havien emprat com a materials el paper i el celo!

Naturalment , les tècniques emprades eren limitades: comprenien més la manipulació del paper (estripar, retallar, doblegar, esmicolar...) i aferrar o sumar parts, que el que podria entendre’s com un procés de modelat ; la talla o el processos extractius,  la fosa, etc. òbviament, quedaven al marge.
A nivell formal, varen poder explicar elements com composició-línies compositives, equilibri, moviment i relació volum- espai. El fet de posar-li un títol a l’obra (“Somni número 7”, “Alma libre”, “La floració”,”Caganer”, “Los gatos del Caribe”, per exemple)  implicava no només parlar del tema de l’obra (i per tant, introduir conceptes com iconografia i iconologia) si no també, de les intencions de l’autor, la percepció per part de l’espectador i fins i tot, fent un exercici d’especulació de les possibles funcions de cada peça.

                                                 

                                                     
L’experiència, que es basava en la concepció d’arribar a la teoria a partir de la realització pràctica i personal, només cap qualificar-la de molt positiva.

                                                        

divendres, 9 de novembre del 2018

EL CLIMA (1)

De vegades, quan intentam explicar certs continguts de les nostres assignatures, comprovam que els alumnes no acaben de fer-se una idea completa d'allò explicat. Moltes vegades això passa perquè no poden visualitzar el que nosaltres o el llibre de text els hem comentat. L'objectiu d'aquesta entrada és presentar un grapat de vídeos que ajuden (això esper) a entrendre millor els fenòmens metereològics: què és el que passa a l'atmosfera, com es desplacen les masses d'aire, com els éssers humans alteram el funcionament dels mecanismes naturals, etc. N'hi ha molts més materials i bona part d'ells en anglès. Vet aquí una petita mostra.

- El clima:

-Funcionament del clima:

- (La Caixa) El vent:



- (BBC) El canvi climàtic:




dilluns, 24 de setembre del 2018

ACTIVITAT 1: ENTENENT ( I FENT) L’ARQUITECTURA


La primera activitat realitzada a Fonaments de l’Art 1 del curs 2018-2019 ha consistit en elaborar la maqueta d’un edifici (o casa) en 20 minuts, emprant només paper, tisores i celo. La consigna era que havia de ser estable i mostrar solidesa.



Els estudiants es varen posar tot d’una mans a l’obra i l’activitat va ser frenètica. Els resultats? “Edificis” pareguts, un tant inestables, molt d’ells inacabats... però tots força INTERESSANTS.


   A partir de la seva feina, varem començar a treure conclusions que ens van servir per a començar a entendre com funciona aquesta art.
-            La major part de les maquetes estaven sense acabar quan finalitzà els temps assignat més una pròrroga de 5 minuts. Idò, com molts d’edificis significatius de totes les èpoques, que varen necessitar més temps del pensat per acabar-los; alguns ho varen aconseguir en períodes diferents, però altres han restat inacabats. Aquest fet també es pot posar en relació amb la dificultat que tenen arquitectes i constructors per ajustar-se als terminis establerts.


-            La principal dificultat en l’execució de la maqueta ha estat fer el sostre. Element clau per tancar l’espai interior, dotar-li de protecció i per tant, per fer-lo habitable. Es també la principal dificultat per un arquitecte o un constructor. És el repte principal i on es veu la seva perícia, ingeni, capacitat de càlcul, originalitat, etc. Segons sigui el sostre identificam un sistema constructiu. Així tenim el sostre pla o sistema arquitravat (que a l’exterior sol cobrir-se amb una teulada a dos vessants),  el sostre corbat o sistema envoltat i el més complex, que podria considerar-se una variació de l’anterior, el sostre cupulat. Aquí les nostres maquetes han tirat majoritàriament pel sistema arquitravat, excepte una què és massa original per classificar-la.




-            Ha estat necessari assentar l’edifici sobre una base per fer-lo més estable, la qual cosa els ha obligat a definir una figura geomètrica més o manco regular. Vet aquí la planta. Han emprat plantes quadrangulars i circulars (alguna ovoide) és a dir, plantes centralitzades, i també rectangulars, és a dir longitudinals (base per a una planta basilical), però també havia plantes compostes, lliures, etc. Han aprés a percebre la forma de la planta des de l’exterior de l’edifici.


-            Han treballat amb dos materials bàsics amb dos funcions diferents: el paper era clau per fer murs, parets, sostres, teulades. El cello era l’argamassa, el ciment.


-            Han observat que cada edifici des de l’exterior defineix un volum, es tracta una forma geomètrica tridimensional, les cares laterals de la qual funcionen com a façanes. Aquest volum disposa d’un espai intern i juntament amb els volums dels altres edificis crea i estructura l’espai urbà.



Esperem que aquesta introducció hagi estat no només entretinguda sinó també profitosa i els ajudi a entendre millor a veure i analitzar un edifici.

dijous, 20 de setembre del 2018

BENVINGUTS AL CURS 2018-2019

Ja fa un parell de setmanes que el curs 2018-2019 ha començat. Com cada any, EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris i com sempre mantenim el desig i la intenció de que pugui ser una eina útil i profitosa per a tots els que s'hi acosten.
Cada començament de curs, ens proposam ser més constants en el procés d'incloure noves entrades i aportar més elements complementaris que puguin aportar una major comprensió de les disciplines que treballam a l'institut, però sempre ens falta temps per poder fer-ho. Confiam de nou en que no ens fallin les forces i puguem mantenir el bloc actualitzat.
Les assignatures -i per tant, entrades- principals són les mateixes de cursos anteriors. Mantenim FONAMENTS D'ART 1 a 1r de Batxiller, les Ciències Socials de 3r d'ESO (Geografia) i la GEOGRAFIA (d'Espanya) de 2n de Batxiller. Però tot acaba interrelacionant-se i segurament vindran més entrades de disciplines diferents.
Qualsevol activitat didàctica novedosa o original, que es faci a l'aula o de manera extraescolar,  tindrà la corresponent entrada en el bloc. I de igual manera anirem informant dels principals esdeveniments artístics i culturals que pensem que val la pena visitar o coneixer.
Com altres vegades, informar-ne que la llengua prioritària d'aquest bloc serà el català, però això no vol dir que s'empri amb exclusivitat, de manera que també es faran entrades en castellà i fins i tot en anglès. De fet, bona part del material audiovisual -sempre i quan YouTube, Vimeo o altres plataformes ho permetin- molt probablement, sigui en castellà.
Insistir-ne en que es tracta d'un bloc didàctic i que l'ús que es faci de diferents materials gràfics o audiovisuals respon a una finalitat educativa. Si qualsevol d'aquests materials estigués sotmès a drets d'autor que no permetés la seva publicació, agrairia la seva comunicació immediata per procedir a la seva retirada. Malauradament, això ha passat ja amb alguns enllaços de Youtube que la mateixa plataforma ha bloquejat directament; les nostres disculpes a qui correspongui, però principalment als seguidors que s'han quedat sense la informació anunciada.
Per últim, cal recordar que a més del bloc, existeixen altres elements de contacte i d'interrelació digital com ara el programa la plataforma Edmodo  i el correu electrònic.
Com sempre, que la força us acompanyi!

divendres, 31 d’agost del 2018

A PROPÒSIT DEL COMENTARI I ANÀLISI D’OBRES D’ART (1)




Un dels elements més complicats  que han de fer front els estudiants de Fonaments de l’art o d’Història de l’art es del comentari d’una obra artística.
El problema pot tenir diversos orígens. Per una banda, està el fet de no saber aplicar la teoria al cas concret. L’estudiant aprèn de memòria les característiques d’un estil, per exemple el Romànic, però no sap distingir-les visualitzant una imatge (no distingeix una volta de canó d’una d’aresta, o un pilar d’una columna). O entén algunes coses a partir d’un dibuix, però no en una fotografia o qui sap, potser que certes concepcions de l’espai o del vocabulari artístic li  són completament alienes.
Per altra banda, està el model de comentari. N’hi ha de diversos models i cada autor, professor o historiador de l’art segueix el seu. De vegades, alguns autors proposen un esquema teòric que després ells mateixos no segueixen quan comenten una obra en els seus llibres. A més, molt sovint, no se sap què és el que s’ha de dir en cada apartat del comentari o es confonen els conceptes:
Per exemple: ICONOGRAFIA i ICONOLOGIA o COMPOSICIÓ i ESPAI en el cas de les pintures; simbolisme en una arquitectura.
Moltes vegades es detalla tant la informació que s’obliden qüestions realment importants, com per exemple, en un comentari d’arquitectura quina és la base del sistema constructiu o com es fa per que el sostre no es caigui sobre els que es troben de dins.
També passa que es pretén tractar de la mateixa manera un comentari fet a classe o a casa, on es puguin consultar diferents fonts i es disposa de molt de temps per fer-ho, i un comentari fet en un examen, on s’ha de saber combinar el que es veu a la imatge i el que se sap d’aquesta imatge en un temps limitat; aleshores sí que és important llegir be què és el que es demana i seleccionar molt be la informació que se sap.


El cert és que, independentment tots els apartats i sub-apartats que tingui un comentari i de l’ordre de cada un d’ells, el comentari sol tenir unes tres o quatre parts i dos en són fixes; vegem:
1) Dades generals de l’obra o fitxa tècnica: títol, art, tècnica, període, autor, etc. Moltes vegades en venen donades; altres s’ha de fer una mica de recerca i de vegades, quan l’obra és molt coneguda, ha estat molt treballada i surt a un examen, pot ser s’hagi de reconèixer. En alguns casos, si l’autor és molt conegut, s’estableix un sub-apartat on s’ha d’aportar una petita biografia.
2) Anàlisi. Una de les parts fixes, però és força diferent en funció de la tècnica artística. Analitzar és dividir, es descomposar una cosa en parts més petites per fer-la més comprensible. I en quines parts s’ha de fragmentar? Idò en aquelles que li són característiques o substancials. Per tant, en són molt diferents en una arquitectura, una escultura o una pintura.
En una ARQUITECTURA: planta (parts)-alçat, sistema constructiu (amb elements de suport i sostinguts), materials, relació exterior (façanes-volums) – interior (espai), elements decoratius...
En una ESCULTURA: Tema, bult rodó o relleu, si és figurativa (ser humà –part del cos, posició...-animal) o abstracta, línies compositives, volum, materials, tècnica..
En una PINTURA: tema, composició, dibuix-línia (a partir d’aquí, espai), color-llum (a partir d’aquí: volumen, espai), soport-tècnica.
3) Comentari. La segona part fixa. Aquí es tracta de situar l’obra concreta en relació al context en el que es produeix (per exemple, l’estil en el que s’adscriu, la societat en la que es desenvolupa, etc.)  d’incorporar dades significatives que no s’han pogut introduir a l’apartat anterior (per exemple, els components iconològics, que no necessàriament han de ser de contingut simbòlic)
4) Conclusió o valoració final. Es tracta de escriure una mena de reflexió sobre la importància de l’obra o edifici per tot el que s’ha comentat i perfilar la seva transcendència en obres posteriors.


N’hi ha molts de comentaris fets en tots els llibres de text, en diferents pàgines web i en diversos blocs. Respecte als comentaris de llibres de text, recomanaria els de l’editorial Teide (malgrat que tinguin nombrosos subapartats) i dels que podeu trobar a internet, al costat del bloc teniu alguns de recomanats; a mi particularment, m’agraden els de Sdelbiombo i els de Ana Cob, però n’hi ha moltes propostes.
Com tot, ja sabeu, com millor s’aprèn és practicant.

dijous, 30 d’agost del 2018

EL PRADO RECOMANA… EDUCACTION RECOMANA


Recentment, la secció Verne del diari El País, s’ha fet ressò de la recomanació del Museo del Prado d’una sèrie d’obres significatives si s’havia de visitar el Museu en un temps reduït: 15 obres per a una hora, 30 per a dues hores...
Ningú no posarà en dubte que les obres seleccionades són importantíssimes i que han de formar part de la visita del Museu. Però és clar, cadascú té els seus gustos i els seus criteris, que no tenen que ser ni millor ni pitjor que els dels especialistes del Museu. En primera selecció de 15 obres sorprenen algunes inclusions i algunes absències (que després sí en figures en recorreguts més llargs) Pot ser que alguns dels criteris hagin estat mostrar obres de diferents èpoques i autors (1 per autor) i reivindicar el caràcter internacional de les col·leccions del Museu. Però per exemple, no n’hi ha cap obra de Goya i en la resta d’itineraris proposats a penes cap mostra de les Pintures Negres. De El Greco surt El  caballero de la mano en el pecho, possiblement la més coneguda, Però és la més significativa?, És la que millor serveix per conèixer la seva forma de pintar? De Velàzquez, a més de Las Menines, no sería també importantíssim veure Las Hilanderas, per exemple, i no el grup escultòric recomanat? La gent va al Prado a veure obres de Rafael, de Tièpolo o de Rembrandt? No ho sé. Segurament n’hi ha molta gent que sí. Sens dubte, les obres seleccionades són magnífiques, però en el cas d’aquests pintors no són necessariament les més significatives, a diferència de les obres seleccionades de El Bosch, Van der Weyden o Fra Angèlico.  En fi, és una proposta i benvinguda sigui, si serveix per conèixer millor la pinacoteca al visitant exprés.


Si haguessin de seleccionar les obres més significatives del temari de Fonaments de l’art 1, del primer curs de Batxiller artístic, molt possiblement ens passaria el mateix, i cada professor o cada llibre de text en seleccionaria de diferents, malgrat que el percentatge de coincidències seria molt alt. Sens dubte, el temari oficial marca la pauta i en alguns casos s’especifiquen obres concretes, però també n’hi ha espai per a la discrepància o la preferència i que el criteri del professor li dugui a prioritzar unes obres sobre altres. Intentarem però, fer un esforç de concreció per facilitar la tasca d’estudi als nostres alumnes.

La nostra proposta per arquitectura seria: Temple de Karnak (Egipte), Partenó d’Atenes, Panteó de Roma, Colosseu flavi, Sant Pere del Vaticà (Paleocristià, Renaixement, Barroc), Santa Sofia de Constantinoble (sorprenentment fora del temari oficial), Santa Maria del Naranco , Mesquita de Còrdova, Catedral de Santiago de Compostela (Romànic), Catedral de Chartres, Seu de Palma, Església de Sant Llorenç de Brunelleschi (Florència) , Templet de San Pere de Bramante (Roma), Vila Capra de Palladio (Padua), Sant Carlo alle quatre Fontane de Borromini (Roma)



La proposta d’escultura: Lleona ferida assiria, Fris de les Panatenees, Dorífor, August de Prima Porta, Retrat eqüestre de Marc Aureli, Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostela, Portes del Paradís de Ghiberti, David de Donatello, David i Moisés de Miquel Àngel, Èxtasi de Santa Teresa de Bernini.


La proposta de pintura: Sala dels bisons (Altamira), Absis Sant Climent de Taüll, frescos Capella dels Scrovegni (Giotto), Matrimoni Arnolfini (Van Eyck) , El Jardí de les Delícies (El Bosch), Trinitat (Massaccio), Camera degli Sposi (Mantegna), Naixement de Venus (Botticelli), Gioconda i Últim sopar (Leonardo), Capella Sixtina (volta i paret fons, Miquel Àngel), Escola d’Atenes (Rafael), Carles V a Mülberg (Ticià), Enterrament del senyor d’Orgaz (El Greco), Vocació de Sant Mateu (Caravaggio), Volta Galleria Farnese (Carracci, Roma), Les tres Gràcies (Rubens), Ronda de nit (Rembrandt), Les Menines (Velázquez)


* Les imatges que acompanyen l'article són precisament obres mestres de la història de l'art que han quedat fora del procés de selecció. No és una contradicció? La contradicció és haver de seleccionar-ne

diumenge, 13 de maig del 2018

SORTIDA DIDÀCTICA: PALMA GÒTICA 1r F Batxillerat



Com element complementari a les classes d'Art Gòtic de l'assignatura Fonaments de l'Art 1, es va programar aquesta sortida didàctica amb el grup de 1r F de Batxillerat. Van venir uns vint alumnes acompanyats també per la seva tutora na Joana Maria Cabot. L'objectiu era visitar els edificis més representatius de l'arquitectura gòtica a Palma.
Vàrem començar al carrer de Sant Miquel, just abans de l’església de Santa Margalida (S.XIII-XIV, antic monestir franciscà), on es veuen els fonaments de una de les torres de la Porta Pintada vella o Porta de Santa Margalida, ara sota un edifici modern. Per aquí van entrar les tropes del Rei En Jaume, seguint el recorregut de la després anomenada Síquia Reial, quan van conquerir Madina Mayurca.
Seguint pel carrer de Sant Miquel, vàrem fer dues aturades per explicar el claustre barroc oval de Sant Antoniet (curiositat entre les estructuctures claustrals)  i els edificis modernistes de la Plaça del Marqués de Palmer (Can Rei i L’Àguila), abans d’arribar a l’església de Santa Eulàlia (S. XIII-XVI) pel carrer de s’Argenteria.




Vàrem visitar i explicar l'església des de l'interior (tres naus amb girola, excepció en les esglésies mallorquines) i després varen visitar l'església de Sant Francesc. Ens van fer pagar 1,5 euros per alumne en un edifici per una visita sense guia i de 10 minuts, la qual cosa malgrat el component quasi simbòlic de la quantitat, ens sembla un abús per tractar-se d'una visita d'un grup escolar amb guia propi. Malgrat tot, es va poder explicar i gaudir de l'edifici (claustre i església) i del sepulcre de Raimon Llull.
El nostre següent punt de visita era la Seu, sens dubte l'edifici estrella i el que més va agradar els alumnes. Vàrem poder fer explicacions des de l'interior (peus nau central, capella de Barceló, ante-altar i museu catedralici) i exterior (Porta del mirador). La llum del migdia entrava amb força pels vitralls orientals desplegant tot un espectre de colors a l'interior que va fer la delicia dels alumnes i dels centenars de turistes que ja omplien l'edifici. 



Després d'un temps de descans i de poder fer el "bocata" varem cloure la visita amb la Llotja, una de les joies del gòtic civil mediterràni que també va sorprendre per la lleugeresa i esveltesa dels seus pilars i voltes.
Amb el temps just varen tornar cap a l'institut, després d'haver gaudir d'un intens matí d'art medieval.