Relacionat amb l’anterior post pel tema de la poesia, comentar una interessant activitat que ha organitzat el departament de Català del centre titulada “Poeta del mes”. Consisteix a triar un poeta diferent cada mes del curs. Els alumnes de diferents nivells treballen sobre la seva poesia i preparen un parell de poemes per ser recitats en públic a un acte obert al públic del centre durant el temps de pati, al qual es convida al poeta triat. Aquest participa en l’acte recitant també alguns poemes o bé dirigint unes paraules als assistents. Després, amb un públic més reduït (alumnes d’alguns grups, aprofitant el temps de la classe de català) comparteixen un moment de debat amb el/la poeta. La primera poeta a intervenir va ser Tonina Canyelles (Palma, 1942). Poeta mallorquina de llarga i premiada trajectòria: Quadern de conseqüències (1979, premi Marian Aguiló) - Exercicis d’una mà insomne (2021) amb nombroses traduccions a altres llengües i diferents col·laboracions amb il·lustradors i fotògrafs. Per més informació sobre la poeta deix aquest enllaç:
Un grup d’alumnes de 2n de batxiller van recitar en grup un parell de poemes de l’autora i posteriorment li van fer un regal que ella va recollir emocionada, i va dedicar unes paraules d’agraïment al públic. Una experiència que va apropar els joves participants no només a la figura i a l’obra d’aquesta poeta, sinó també al món de la creació poètica en sentit ample, tant com a lectors, com a espectadors… i com a autors. Bravo! Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de poemes i una entrevista pujada a YouTube.
Vet aquí un parell de materials per completar la informació sobre na Tonina: un parell de poemes i una entrevista pujada a YouTube.
Relacionat amb el post anterior, he recordat que fa un parell setmanes vaig rebre per WhatsApp un vídeo preciós, en el qual un grup de joves coreografiava una poesia que s’escoltava amb una veu en off. Vaig indagar una mica i vaig descobrir que la poesia que era del llibre Primero de poesia, de la poeta Patricia Benito (Las Palmas, 1978), la música d'Iñaki Quijano (membre del grup Modestia Aparte) i la coreografia de Freya Bustamante, coreògrafa, ballarina i profesora de dansa argentina, que va realitzar el vídeo amb els seus alumnes (@5678_studio)
Al final del post comentaré algunes coses d’ells i deixaré alguns enllaços i materials.
Respecte al vídeo, crec que el primer que s'ha de fer és gaudir-lo, assaborir-lo, degustar-lo. Després, reflexionar i pensar. Segurament, n'hi hauran de fer-se un parell de visualitzacions.
Cap a on anam? Com ens situam en el món? Com ens relacionam? Què hem guanyat i perdut amb les noves tecnologies i les xarxes socials? Com expressam les nostres emocions? Com ens hem sentit mentre veiem el vídeo i en acabar de fer-ho?
Algunes preguntes (entre altres moltes) per estructurar de forma individual o grupal, per alterar el seu ordre, i treballar en una tutoria, per exemple. Però és que a més, pot donar més joc per altres coses: poesia, dansa, música, creativitat… Manifestacions artístiques i elements poc (o res) presents en el currículum escolar, però que molts estudiants practiquen de forma individual o en hores extraescolars. Fa pensar.
Sobre na Patricia Benito he trobat aquesta entrevista en el diari La voz de Galicia.
Ha publicat tres llibres de poesia i té una web pròpia on es poden comanar els llibres i diversos elements de merchandising. La seva presentació en aquesta pàgina és impagable (https://patriciabenito.com/). També disposa de diversos sistemes per contactar amb els seus lectors i un canal en YouTube on es poden trobar més vídeo-poemes.
Respecte a na Feyra Bustamante, comentar que és professora de dansa en Mar del Plata (Argentina), que està present en diverses xarxes socials (@freyabustamante), però que possiblement la via més clara per veure la seva feina sigui el seu canal de YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCljATOEVPj8fVZNNBhJL-3g
Per últim, n’Iñaki Quijano. He trobat menys informació, i quasi tota vinculada a la participació com a teclista en el grup madrileny Modestia aparte, que es va iniciar als anys 80.
The social dilemma, és un documental de Netfix que ha creat un interessant debat a les xarxes i a diferents mitjans de comunicació. Però com qualsevol producte audiovisual, la polèmica ha passat de llarg i com es diu en castellà, a otra, cosa mariposa. Greu errada.
I sobretot, comprovant el que ha passat amb Facebook durant els darrers mesos, a conseqüència de les denúncies d’irresponsabilitat i deixadesa d’una extreballadora de la companyia amb relació als continguts publicats. (https://www.bbc.com/mundo/noticias-587135949)
En la meva opinió, aquest documental, hauria de ser un material per projectar i debatre en totes les escoles i a diferents nivells. I quan dic a les escoles, em referesc al conjunt de la comunitat educativa: alumnes, professors, famílies, perquè tothom és usuari de les xarxes i es pot sentit identificat o qüestionat per qualque element de la pel·lícula… i després pot donar peu a una certa reflexió i critica sobre com empram aquestes xarxes.
El documental combina l’entrevista a uns quants exexecutius de diferents empreses pertanyents al grup comunament anomenat Social Media: Facebook, Instagram, YouTube, Pinterest… amb una sèrie de petits sketchs (i animacions) sobre la vida d’una família i l’efecte que les xarxes socials provoquen en ella i en cada un dels seus membres. Una veu en off va dirigint el documental articulant les diferents parts, fent preguntes, i albirant conclusions, que queden en mans de l’espectador.
Respecte als executius entrevistats, tots han participat en el procés de gestació de diferents eines significatives de cada una de les seves empreses (formulació dels like, enllaç d’un vídeo o imatge amb una altra successiva, etc.) i tots acaben qüestionant el seu rol en aquestes companyies i quina és la intenció final de tots aquests invents… per això, se n’han sortit. Ara bé, aquesta decisió no vol dir que deixin de ser informàtics ni que malparlin d’internet o que facin tabula rasa del que significa el món digital avui en dia perquè deixin de creure en els avanços tecnològics. Ells han canviat alguns hàbits respecte als social media, per assegurar la privacitat de les seves comunicacions i les de les seves famílies i no caure en les addiccions que provoquen i trampes que proposen, però és veritat que tampoc plantegen alternatives més radicals i possiblement més conseqüents.
Com comenta l’article de l’enllaç una frase clau és que només n’hi ha dues indústries que nomenen “usuaris” als seus “clients”, la del narcotràfic i la del software. Al nostre cas és perquè de forma inconscient fem servir uns productes aparentment de franc (plataformes, apps, etc.) quan realitat nosaltres som el producte. On és el negoci si són de franc? En el nombre d’usuaris i el tràfic que generen… en principi; és a dir, són producte, mercaderia, etc. en tant que nosaltres les empram. Mem, i la publicitat? Doncs, té un valor en funció del nombre d’usuaris. Però no només és qüestió de quantitats d’usuaris. Tot el que feim amb aquests softwares genera algoritmes (dades: informació sobre temps i formes d'ús, el que es consulta, quan i com, horaris, etc.) que proporcionen una informació valuosa (i privada) sobre cada un de nosaltres. Què passa amb aquesta informació? Que es pot comprar i vendre. Les denúncies sobre aquest aspecte va obligar a canviar protocols sobre apps i programes amb relació a la privacitat fa uns anys i ara abans d’instal·lar res ens demanen diferents permisos… que a la llarga es concedeixen per tal que la cosa funcioni.
És per això que generen mecanismes d’addicció, com ara recomanacions i notificacions, per passar una notícia, imatge, vídeo, a una altra, i estar més temps emprant-les. I aquí esdevé un altre problema que també es relaciona amb la nostra autoestima i la presència en certes xarxes.
El fet “d’estar pendent de”, “de saber què es diu o es fa”, “què diuen de qualcú o de mi”, “del fet d’haver de contestar perquè si no”, dels likes, del nombre de seguidors i amistats que tenim, pot condicionar la nostra percepció de les nostres relacions socials i de nosaltres mateixos. És els que passa als dos joves del documental. Res de nou, però. Ja fa temps que se sap, que ho sabem, que les empreses ho saben i se’n beneficien i han creat situacions realment dramàtiques en molts d’adolescents.
És per això també, que al final els algoritmes ens condueixen a tenir a la nostra pantalla aquelles notícies que volem llegir, i només aquestes. Com en un bucle. Sense contrast o alternativa. I molts d’usuaris cultes i ben formats acceptam acríticament tota aquesta informació. Això provoca que davant un problema o conflicte les postures es polaritzin. Està passant.
Aquesta situació s’agreuja amb les fake news i amb l’acció de perfils fantasmes, que generen contínuament informació sense contrastar, o directament falsa, de vegades d’alt contingut emocional, que genera determinat estat d’opinió o d’ànim.
Totes aquestes empreses es varen comprometre a fer investigacions internes, a controlar el que publicaven, a lluitar contra les notícies falses, en definitiva. Es va deixar que les empreses s’autoregulassin en certa forma, i ja sabem com l’han fet algunes d’elles.
L’assumpte és que es pensi sobre això, es debati, i es pugui prendre un posicionament conscient sobre l’ús de les xarxes socials.
Però crec que el problema és que no el percebem com a problema. Hem assumit que és la forma de comunicar-nos en aquest temps que vivim. Si en un moment admetem que som addictes (cosa que ens costa) no ens importa, si ens vigilen i controlen, tampoc, ja que no ho notam i no ens ho acabam de creure, i com som més llestos del que la gent es pensa, mai de la vida serem manipulats. Quin perill!
Hem estat molt de mesos sense actualitzar el bloc ni aportar cap nova entrada. La causa principal ha estat la manca de temps. En el cas curs passat va estar molt relacionada amb el sistema de semipresencialitat, que tan bons resultats va produir per no estendre el nombre de contagis, juntament altres mesures de seguretat anti-Covid (https://elpais.com/buenavida/salud/2020-11-18/por-que-los-colegios-no-se-han-convertido-en-un-foco-de-contagios-de-covid.html), però que va suposar pel professorat, en molt de casos, duplicar la seva jornada laboral. I en aquest curs, per l'atenció a diversos fronts de feina, particularment vinculats a la dedicació a la biblioteca del centre i a l'elaboració del Pla Lector. En aquest sentit, a partir d'ara, les entrades vinculades a la biblioteca i a la lectura del centre tindran major presència.
També tindran més presència les entrades vinculades a l'anàlisi i comentari de pel·lícules, sèries o elements multimèdia amb evident connexió (i interès) amb les nostres assignatures o amb el món educatiu en general.
El bloc continuarà tenint una funció de material complementari i de suport a les diferents matèries, així com de visualització d'activitats educatives i de proposta de materials de caràcter reflexiu o crític.
Esperam que la freqüència de les publicacions sigui major i contribueixin en alguna mesura a reflectir la realitat del procés d'aprenentatge des d'una perspectiva de la pedagogia activa (acció-reflexió-acció).
El curs 2020-21 ja ha començat. Com feim sempre, EDUCACTION dona la benvinguda a tots els nous usuaris. I esperam que el nostre bloc pugui ser una eina útil i profitosa per a tots els que ens visiten.
El curs ha començat d'una manera estranya, amb una situació de semi-presencialitat i amb rigoroses mesures sanitàries preventives: les famoses tres emes. Això provoca que no ens veiem les cares ni ens puguem saludar, quan som a l'institut. Però també que la meitat dels dies de classe les passem a casa.
Sens dubte és un repte per tots nosaltres: professors i alumnes. Com organitzam la feina, les explicacions, les activitats? S'ha de tenir molta força de voluntat i ser molt estricte amb el temps personal, per poder treballar des de casa. Per això, les eines digitals han de servir per facilitar les coses i això incrementa les opcions i possibilitats educatives d'aquest bloc.
Ens proposam, una vegada més, ser més constants en el procés d'incloure noves entrades i aportar més elements complementaris que puguin aportar una major comprensió de les disciplines que treballam a l'institut, i també de totes les activitats que se’n fan des de les nostres assignatures. Però necessitam saber si aquesta feina us arriba, si es consulta si us aporta alguna cosa als lectors, per tant us demanam interacció, comentaris i propostes.
Les assignatures -i per tant, entrades- no són les mateixes de cursos anteriors. Mantenim GEOGRAFIA (d'Espanya) de 2n de Batxiller i introduïm de nou HISTÒRIA de L'ART a 2n de Batxiller i la GEOGRAFIA (i HISTÒRIA) de 3r d'ESO. Però tot acaba interrelacionant-se i segurament vindran més entrades de disciplines diferents. La informació sobre l’activitat de la Biblioteca del centre que el curs passat va tenir certa cobertura, molt probablement tendrà menys presència, perquè la biblioteca del centre ha perdut el seu espai físic i moltes de les seves funcions.
Com hem fet altres vegades, us comentam alguns aspectes organitzatius del bloc. A la columna de la dreta, hi anirem informant dels principals esdeveniments artístics i culturals que pensam que val la pena visitar o conèixer, tant a Palma com a altres indrets. Si clicau damunt la imatge obtindreu més detalls. I procurarem introduir més referències a articles de diferents mitjans de comunicació que ens ajuden a entendre millor les nostres assignatures i el món en què vivim. En aquest apartat de la dreta, tamé disposau d’enllaços a altres pàgines web, blocs, institucions, etc. que pensam poden resultar profitosos per a cercar diferents tipus d’informació.
Recordar-vos que la llengua principal d'aquest bloc serà el català, però això no vol dir que s'empri amb exclusivitat, de manera que també es faran entrades en altres llengües, i particularment en castellà. De fet, bona part del material audiovisual -sempre i quan YouTube, Vimeo o altres plataformes ho permetin- molt probablement, sigui en castellà
Per últim, insistir-ne en el fet que es tracta d'un BLOC DIDÀCTIC i que l'ús que es faci de diferents materials gràfics o audiovisuals respon a una finalitat educativa. Si qualsevol d'aquests materials estigués sotmès a drets d'autor que no permetés la seva publicació, agrairíam la seva comunicació immediata per procedir a la seva retirada. Malauradament, això ha passat ja amb alguns enllaços de YouTube que la mateixa plataforma ha bloquejat directament; les nostres disculpes a qui correspongui, però principalment als seguidors que s'han quedat sense la informació anunciada.
MOLTS D'ÀNIMS! (I que el cel no caigui sobre els vostres caps)
Com altres tants
serveis durant aquests temps d'estat d'alarma, les biblioteques estan tancades.
Possiblement, una gran majoria dels estudiants de secundària només usen les
biblioteques com espai on trobar silenci i poder fer feina amb tranquil·litat i
sense interrupcions. La biblioteca del nostre institut, Josep Maria Llompart,
s'omple en els temps de pati i en període d'exàmens per això. En aquesta
situació, cadascú haurà de cercar-se el seu lloc dins ca seva.
Però les
biblioteques ofereixen molts d'altres serveis. Entre ells, el principal és el
de préstec de llibres tant per a consulta en sala com per endur-se'ls al
domicili, per un termini concret prorrogable amb una sèrie de condicions. Això
també es fa a la biblioteca del centre. En aquesta situació, que a més
coincideix amb la necessitat de fer deures a casa i cercar materials (consulta,
lectura, etc.) que no es tenen i que en altres circumstàncies se n'anirien a
comprar o a cercar en una biblioteca, s'ha de cercar la informació o la lectura
en internet. I una opció realment interessant són les biblioteques digitals i
totes aquelles pàgines que ofereixen descàrregues legals de llibres tant en
format electrònic (epub, mobi, etc) com en pdf.
La Conselleria
d'Educació de les Illes Balears ha posat en marxa ja fa un parell d'anys una
biblioteca digital EDUTECA (https://eduteca.biblioescolaib.cat/). Disposa d'un
fons de més de tres mil exemplars, destinats principalment al públic infantil i
juvenil, i tota una sèrie d'eines per crear clubs de lectura i donar suport als
plans lectors dels centres. En el nostre centre molts d'alumnes i professors es
varen fer socis el curs passat. Per fer-se soci s'ha d'enviar el correu
electrònic al mail de la biblioteca de l'institut
(iesllompartbiblioteca@gmail.com), amb el nom i curs de l'alumne (o
departament, en cas dels professors). Des de la biblioteca es gestionen les
demandes a la Conselleria. Cada usuari rebrà en el seu correu l'alta de soci,
la contrasenya i les instruccions a seguir.
Al costat dret
d'aquest bloc es troben també, a la secció de BIBLIOTEQUES, els enllaços a
diferents biblioteques digitals, algunes d'elles especialitzades en el món del
còmic. Però deix aquí també alguns enllaços d'articles on es poden trobar
moltes més i també ofertes d'editorials i llibreries que ofereixen descàrregues
gratuïtes en aquest període de confinament.
Aquest bloc no va néixer per donar una informació exhaustiva sobre determinats elements del currículum escolar, vinculat a les assignatures que en diferents cursos va realitzant el seu autor. Si no més bé, per complementar l'acció docent (materials, suggeriments, aclariments, etc.) i també recollir totes aquelles experiències educatives que puguin servir com a exemple de dinamització, de transformació, d'Educacció. Això no vol dir, que per una banda, renunci a entrades de contingut més acadèmic o cultural ni que per altra, compleixi sempre els seus objectius o reculli sempre totes les activitats que es fan. A més no hi ha dubte que una de les assignatures pendents és la interactivitat, però... Hem de ser modests i realistes.
Al principi de cada curs, s'explica als estudiants com funciona el bloc, les seves parts, les seves possibilitats d'interacció, etc. i també durant el curs, se'ls avisa cada vegada que es fa una entrada, sobretot, en les que ells (vosaltres) apareixen en les fotos. Ara bé, tenc la impressió de què no s'aprofita la major part de la informació.
Ara en aquests temps de confinament, de teletreball, crec que el bloc pot tornar a convertir-se en una eina aprofitable i valuosa. Així que reprenem una activitat d'explicació dels continguts i estructura del bloc i intentarem fer entrades d'una manera més continua.
A la part central del bloc, on apareix aquest escrit, estan les entrades (posts). La primera entrada és l'última en ser escrita. Desplaçant el cursor cap avall, van apareixent les entrades més antigues. Totes tenen un títol i una etiqueta que les classifica. Totes permeten intervenció per part del lector, però la seva visualització no serà immediata. Paciència.
A la part de la dreta es troben tota una sèrie d'apartats que informen sobre el contingut del bloc, enllaços que es consideren interessants per cada matèria, altres blocs sobre el que es fa un seguiment o simplement suggeriments de pel·lícules, exposicions, notícies de premsa, etc. Tots tenen vincles, si es pitja al damunt amb el ratolí, et condueix a una entrada, una plana web, una notícia, una crítica o el que sigui, depenent del requadre. Aquesta part, de vegades pot ser la més útil i pràctica, ja que facilita un procés de recerca sobre camps concrets, però és el lector el que ha d'obrir la porta.
El 26 de febrer l'IES JM Llompart va celebrar el Dia de la Ciència. Organitzat principalment pels diferents departaments científics del centre va presentar un programa exhaustiu, de matí i horabaixa, compost per 15 tallers, 26 demostracions, 4 exposicions i una xerrada. L'èxit d'organització i de participació va ser total.
La Biblioteca del centre va participar modestament en aquest esdeveniment, però va aportar el seu granet d'arena.
Per una banda, es va organitzar una Exposició de Llibres sobre Ciència. Es varen presentar noves adquisicions, particularment còmics, però també llibres de tota mena del fons de la biblioteca: divulgatius, d'activitats i experiments, assaigs, llibres il·lustrats, etc. de diferents disciplines com ara geologia, astronomia, biologia, física, química, matemàtiques, fins i tot de ciència-ficció. La idea era mostrar tota una sèrie de materials a disposició de la comunitat escolar, que normalment es desconeix al quedar dipositat verticalment en un prestatge.
Per altra banda, la Biblioteca va servir de seu per realitzar tres interessants tallers del Departament de Matemàtiques: Taller de Policubs, on es podia aprendre a construir cossos geomètrics tridimensionals, emprant petites peces de plàstic; Taller de Crispetes i Volums, que ensenyava a comparar volum de cossos geomètrics de manera intuïtiva i sense tediosos càlculs matemàtics; i Taller de Compàs d'Arquimedes, que permetia aprendre a dibuixar el·lipses emprant artefactes dissenyats per Arquimedes!
La Biblioteca es va convertir en un veritable laboratori.
Com a complement a
les classes de Geografia urbana vàrem organitzar un recorregut per Ciutat per
poder comprovar in situ algunes de les coses analitzades a través de plànols i
fotografies.Es tractava de fer un
recorregut des de l’Institut fins a la mar, acabant en Museu d’Es Baluard,
observant els elements de canvi i permanència que s’han produit en dues
àreessignificatives de la ciutat com
ara l’eixample i el nucli antic.L’activitat es va realitzar amb l’alumnat de Geografia de 2n B de
Batxillerat i vàrem comptar com a guia i acompanyant amb el professor Josep
Borne.
El punt de partida
era el mateix institut ubicat en la trama de l’Eixample(Pla Calvet, aprovat a 1901; estructura
radial) però urbanitzada en la segona meitat del segle XX. La primera aturada
es va fer a S’Escorxador, edifici realitzat per Gaspar Bennàssar, premiat a
l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1906 i actualment conservat com a centre
de serveis municipals (centre de salut, Biblioteca, etc.) i d’oci (cinema,
restaurants, terrasses...).Això ens va
permetre diverses coses: a) analitzar la figura de Gaspar Bennàssar, el
principal impulsor de l’eixample i executor d’alguns edificis molt
significatius (Plaça de toros, pont i magatzems ferroviaris...); b) entendre la
importància l’organització de les infraestructures en la planificació urbana;
c) fer-se una idea de com estava la zona en el moment de la seva planificació,
que era realment perifèrica i rururbana (vegeu fotografia); d) Percebre el
procés de canvi de la zona i d’ús de la infraestructura, que perdent la seva
posició perifèrica, es va abandonar, va estar a punt de ser enderrocada i
després d’un intens moviment ciutadà, rescatada i reutilitzada per usos
terciaris, necessaris en un barri densament poblat.
Aquest procés de
forma més breu en les següents parades fetes a l’eixample: cantonada Creu Roja
(infraestructura sanitària tardana, edificis segons tipologia barri jardí),
Plaça de Toros, plaça de Cardenal Reig (obelisc: importància de les fites
urbanes i de les places, tipologies), Estació de ferrocarril de Sóller i antiga
Estació de ferrocarril d’Inca (Figura d’Eusebi Estada, ferrocarril i
modernitat, ferrocarril abans de l’enderrocament de les murades, alteració de l’entorn
de l’estació, etc.)
TravessantSes Avingudes i entrant en la plaça d’Espanya
vàrem començar la visita del Casc Antic (plànol irregular), un dels més
extensos i ben conservats d’Europa, malgrat tot. De la plaça d’Espanya
(Bennàssar) passaren al carrer de Sant Miquel (restes del baluard de la Porta
Pintada, Sant Antoniet- Mercat de S’Olivar), i des d’aquí vàrem recórrer tot un
grapat de carrers per apreciar l’estructura urbana, l’aspecte dels edificis,
els canvis d’ús de molt d’ells, el que queda dels barris medievals o els
diferents canvis urbans a través dels segles, fins arribar al Parc de la Mar:
carrer dels Moliners, carrer Sindicat, Plaça Major (Mercat, Tribunal de la
Inquisició), carrer de s’Argenteria (Call), Santa Eulàlia (gòtic, cementeri,
mercat), carrer del Sol (Call), Museu de Mallorca.
Des de la murada
del segle XVI, vàrem poder contemplar per una banda la badia de Palma, el port
i el Castell de Bellver, i per altra banda, l’Almudaina, la Seu, la murada
medieval i Ses Voltes.És a dir,
l’origen de la ciutat. Per últim, vàrem anar pel Passeig Sagrera (Bennàssar, de
nou) per acabar la visita en la Llotja (Gòtic civil, Sagrera). Ja no es va
quedar temps per arribar al Museu d’Es Baluard (el segle XXI!), passant davant
del Consolat del Mar i per la plaça de Ses Drassanes.
La biblioteca del
centre va participar activament en les diferents activitats que es varen
organitzar en l’institut durant la setmana
Contra la violència cap a les
dones, el passat mes de novembre.
Per una banda, es
van organitzar dues exposicions. Una de llibres “Dona, feminisme i violència masclista” on es varen presentar les
noves adquisicions de la biblioteca sobre el tema (llibres de Chimananda Ngozzi, Núria Varela, Melania
Mazzucco o Dacia Mariani, entre altres autores) i llibres del fons de la biblioteca
entre els quals destacaven els de la Biblioteca
de escritoras españolas, de l’Editorial Castalia. Tots els llibres es varen
catalogar per l’ocasió i es varen poder treure en préstec una vegada a acabada
l’exposició.
La biblioteca també
es va emprar com espai expositiu fotogràfic. Es tractava de tota una sèrie de
fotografies en blanc i negre, realitzades pels alumnes de l’assignatura Cultura
Audiovisual de 1r de Batxillerat H sobre el tema de la violència masclista. L’exposició
es va instal·lar sobre una de les parets laterals de la biblioteca per damunt
dels ordinadors, en una disposició força
impactant.
Per altra banda, la
biblioteca es va emprar com espai escènic per una activitat de Contacontes. Es
tractava de la part expositiva d’un treball de recerca realitzat pels alumnes
de l’assignatura d’Història de la Música i de la Dansa de 2n de
Batxillerat.
En diferents grups de
treball, varen investigar (recerca d’informació, selecció, anàlisi crítica,
elaboració d’un treball amb un guió per a la seva representació) des de la
biblioteca, sobre tres òperes o musicals en les quals s’exercia qualque tipus
de violència contra les dones. Es tractava de Madame Buttefly (G. Puccini), Lucia
de Lammermoor (G. Donizetti) i Els
Miserables (C-M. Schönberg). I varen presentar un espectacle de contacontes
d’aproximadament uns 40 minuts (entre 10
i 15 minuts per obra) amb narradors, dramatització d’escenes, escenografia
bàsica, vestuari, maquillatge i música en directe. Varen assistir com a públic alumnes de 1r i
3r d’ESO, i gràcies a l’èxit de la seva representació, varen repetir funció a l’endemà
per la resta de grups de 1r d’ESO que faltaven.
Esperam que la Biblioteca continuï organitzant
activitats que potenciïn el seu tarannà multicultural.
